Corresponsals a Sitges 2011

Posted on octubre 17, 2011 
Filed Under cinema, col·laboracions, festivals

No ens cansarem de dir-ho: és per nosaltres un luxe cada vegada que rebem una col·laboració externa. I és que ens acosta a la idea primigènia de que 400 colps siga un espai de construcció col·lectiva. Pot ser algun dia serà una qüestió del dia a dia, però avui encara celebrem amb entusiasme poder obrir la setmana amb l’aportació de José Ramón, Noemí, Carmen i Vicent. I és que per segon any consecutiu ens envien la seua crònica particular des del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya · Sitges 2011. Sí, és cert que tot just acaba de finalitzar i a molts mitjans se n’han fet ressó; però a nosaltres ens interessa la visió particular, no oficial, aquella que ens fan arribar els amics. Ací la teniu:

Enguany hem pogut gaudir de set pel·lícules de la secció oficial, a més del marató d’anit i un altre que ens espera aquesta vesprada. Açò és un no parar!! L’ambient és, com sempre, molt divertit: cinèfils, freakis… congregats en una ciutat encisadora, tranquil·la (sense gaire trànsit) i alhora bulliciosa de festa i soroll humà. Tot és ple de referències al cinema de terror i fantàstic, tant als establiments “xics” com als carrers… Quant al festival, les tres sales estan sempre plenes, hi ha gran varietat d’oferta en les diverses seccions, i tot açò durant dues setmanes que congreguen a molta de gent d’arreu d’Europa. El gènere dominant és naturalment el terror (i no sols el de sang i budells, també terror psicològic) però també d’altres com fantasia, ciència-ficció, etc.

La guanyadora d’enguany és “Red State” (Kevin Smith, 2011). Es tracta d’una sàtira terrorífica a l’estil Cohen. El cinisme del poder post-Irak, enfrontat a l’absurd de les sectes ultra cristianes. Provoca a parts iguals l’angoixa i la hilaritat. Alhora tràgica i còmica, manté en tot moment la tensió de l’espectador. És un atac a les sectes fonamentalistes a l’EEUU. Però sobretot als mecanismes de poder que justifiquen qualsevol acció policial contra qualsevol acusat de terrorisme. També ha rebut el premi al millor actor Michael Parks, que broda una actuació trepidant dins un personatge encisador.

Millor disseny de producció ha sigut per a “Livide” (Alexandre Bustillo i Julian Maury, 2011): Una de vampirs. De nou la realitat quotidiana amaga el terror al seu si. Uns joves arrogants entren en la casa prohibida on s’amaga el tresor. El que els espera allà és una orgia de sang. Fantàstica imatge: moltes contorsions i ferides purulentes.

I altres, que no han rebut premi, però mereixen comentari, són:

“Juan de los Muertos” (Alejandro Brugués, 2011): Divertidíssima paròdia del cine de zombies. Situada en la Cuba actual, combina el relat subrealista amb una amarga visió del realisme socialista.

“Sleeping Beauty” (Julia Leigh, 2011): Pel·lícula existencialista que mostra la misèria humana en un drama protagonitzat per una preciosa Emily Browning, que ha de satisfer l’intent d’omplir el buit existencial de personatges molt decadents.

“Kill List” (Ben Wheatley, 2011): Terror psicològic, que s’inicia amb una aparent reflexió sobre la quotidianitat amarga d’una família amb problemes econòmics, i deriva en una mescla de film d’intriga, assassinats i fanatisme sectari. Bona realització. Sorpren.

“Tormented” (Takashi Shimizu, 2011) : terror japonés psicològic i paranoic. Tòpics psicoanalítics amb un intent de sorprendre i escandalitzar,al més pur estil Sitges (conills diabòlics i molta sang). Rodada en 3D. Cinema dins del cinema.

“Killer Joe” (William Friedkin, 2011): Un assassí a sou és contractat per una família de personatges absurds i immorals. Rebran el càstic que mereixen per tanta frivolitat. Molt atractiva i entretinguda per a començar una marató de terror.

“El páramo” (Jaime Osorio Márquez, 2012): Cinema social colombià mitjançant el gènere bèl·lic amb petites resonàncies al cinema de terror. la guerra civil colombiana, les FARC, els paramilitars, i la presència dimoniaca del subconscient indígena. Es pot demanar més?

Us animem a vindre a Sitges: una experiència intensa i esgotadora que cal viure, si més no, una vegada en la vida (o en la mort). Des de Sitges, salutacions fantàstiques i de terror: José Ramón, Noemí, Carmen i Vicent (grup de zombies).

Comentaris

Leave a Reply