Ha començat l’eso

Posted on setembre 15, 2011 
Filed Under alumnat, educació

Ja ha començat la secundària. Ahir sigué un dia per celebrar; que ens tornàvem a veure, que podem començar. Sabem que el territori eso és diferent, que ens moguem en altres paràmetres on l’entusiasme incondicional no apareix a la primera de canvi. Pot inclús, per què no, arribar a ser inversament proporcional a la intensitat de la demanda o la proposta de l’adult. A escolagavina l’alumnat, afectuós i proper amb els mestres, no manifestava certament aquest entusiasme per tornar a l’institut. Així, passada l’alegria inicial de l’encontre amb l’amic, l’amiga, els companys, es tornava a lo ja conegut (i còmode?). I això que el dia a escolagavina, amb un programa ad-hoc, no donava treva. Però l’adolescent per norma general s’instal·la. Presentacions de tutors i tutores, free-mercadet de deixalles (roba, llibres, accesoris, quaderns,…) del curs anterior, explicar l’eso a l’alumnat nou, un esmorzar amb picadeta inhabitual i actuació de Rapsodes com a Vol de núvol per recordar a ritme de rap que també en aquest curs serem any Valor. Encara donaria temps inclús per veure en passe audiovisual les imatges del dia junt a les darreres produccions de l’eacn.

Doncs tot i la riquesa de l’oferta ja hi havia qui sense adonar-se traçava la seua particular declaració d’intencions de cara al curs: així faig, així seré; dos més dos: són quatre? Sí, és cert que també hi ha un bon nombre d’alumnes força receptius que entren amb facilitat al fluxe del dia a dia a l’escola, de l’activitat, i la viuen com un espai il·lusionant [llegiu l'apunt de Roser V. de 1r d'eso sobre el 1r dia]. Però alguna cosa no quadra quan de seguida l’alumnat, en general, posa tanta distància davant una proposta com la de Vol de núvol, que si bé no és la més adolescent, conté claus creatives i de posicionament personal de gran valor. Igual pequem un tant d’ingenuïtat, perseguim massa un ideal i les coses, els i les adolescents si més no, sempre han sigut així. No ens conformem. Perquè intuim que bona part d’aquestos tics de comportament, tenen a veure ja amb una forma caduca de viure l’escola que determina rígidament com han de ser els papers, les actituds, els comportaments, de manera que ningú no es trobe qüestionat, reptat, convidat a canviar. No ens instal·lem; juguem. Som en transició i el canvi està tocant a la porta. Dies enrere hem debatut al voltant de les notes, els deures, els grups, l’avaluació (instruments i criteris), metodologies,… Ara, en aquest inici de curs ens pertoca als educadors assumir el repte d’anar més enllà de la mera enunciació de les dificultats que sorgeixen a l’eso per ser capaços de generar nous dispositius d’aprenentatge, noves zones de desenvolupament pròxim que potencien l’emergència de competències de l’alumnat. Sí és així les possibilitats són increïbles per tot allò de que els alumnes són capaços. Com va passar amb “L’amagatall” peça va ser realitzada per Alba León, Alba López i Marina Cano (4t eso) dins el taller de realització amb telèfons mòbils que va impartir Mara Balestrini en el marc de l’eacn | escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina en la seua edició d’estiu ’11. El resultat aconseguit en temps record encara ens sorprén: intensitat narrativa, tensió, frescura,…

Ens agradaria un debat seré escoltant les aportacions del propi alumnat, al temps que sentim que és temps de propostes. En l’horitzó a curt termini tenim el IV Congrés d’Educació a l’Alcúdia (quan convidarem l’alumnat a participar?). Avui comencen les classes; no vos amagueu si no és per jugar a l’amagatall.

Comentaris

4 Responses to “Ha començat l’eso”

  1. Empar Martínez on setembre 17th, 2011 11:55 am

    És evident que, sense l’autocrítica, no hi ha canvi: si posem sempre en els alumnes la responsabilitat de les seues reaccions i respostes, no hi haurà mai comunicació. Cal ser crítics i autocrítics, però estic d’acord amb tu, Jordi, que no ens podem quedar només en l’enunciat que sorgesca d’eixa reflexió; perquè, si fem això, també els mestres adoptem la posició còmoda que alguns esperen de nosaltres. I no ha de ser eixa la nostra funció: escolta activa, ja ho diu Freinet, idees, acció. Enhorabona per ser motor amb les teues aportacions, Jordi.

  2. admin on setembre 17th, 2011 4:17 pm

    Gràcies als dos. Algun alumne d’eso ja m’ha dit que aquest apunt li ha semblat molt bo. Encara no s’ha animat a comentar però crec que a poc a poc podem esperonar la participació de l’alumnat en plans de relació més horitzontals. Motor? Vosaltres sí ho sou! ;)

Leave a Reply