De la direcció actoral amb Pep Ricart

Posted on juliol 26, 2011 
Filed Under cinema

Pep Ricart ens va visitar a l’eacn i ens va oferir una interessantísima xarrada on va anar llançant provocadores qüestions cinematogràfiques tals com de qui és l’autoria d’una pel·lícula o si s’ha d’assajar o no abans de fer una presa. Qüestions obertes que el propi món del cinema tampoc tanca; hi ha qui diu que no s’ha d’assajar abans de rodar doncs li lleva frescura a l’actuació o qui per contra pensa que sí, que és ben necessari per a que l’actor o actriu tinga assimilat tot allò que ha de passar a l’escena. Tot combinat amb una pràctica d’interpretació que va emocionar a mesura que ens endinsàvem en els papers. Com a punt final ens va regalar un decàleg que com ja hem dit al resum, haurà de guiar-nos en propers treballs amb direcció actoral

1. Informar perfectament a l’equip actoral d’en qui codi s’està treballant; quin és el codi d’interpretació: és drama, és una comèdia però sutil, o més farcesca, quins son els matissos… I axò no significa dir als actors com han d’actuar.

2. Informar l’actor o l’actriu del tamany de pla en el que esteu treballant. Per l’actor/actriu no és el mateix interpretar en un pla o en un altre. Molts directors no ho diuen no perquè ho vulguen ocultar sino perquè no ho consideren rellevant per a l’actuació. Així que vas darrrere de l’ajudant de direcció o del foquista per assabentar-te.

3. No expliqueu massa del passat del personatge (va tenir una infantesa,…) sinó què fa ací i ara: està esperant, està enfadat perquè… Està bé tenir un background del seu passat per construir el personatge, però al rodatge interessa més saber quines són les emocions de l’ací i ara.

4. Heu d’utilitzar un vocabulari que siga senzill però ric al temps. Una recomanació doncs, la lectura quasi obligada de “La direcció dels actors. Diccionari mínim” Va molt bé per aclarir termes: quan parlem d’organicitat de què parlem, de realisme, de…

5. Heu de suggerir i escoltar les suggerències dels interprets per fer accions en escena. Les accions enriqueixen molt l’escena.

6. Allò que va bé per un actor o una actriu pot no anar bé a un altre. Totes les actrius i els actors no són iguals.

7. Hi ha una manera ràpida de saber quan un, com a director, s’ha de callar davant un actor/actriu: quan aquest vos mira amb ulls brillants i vos està fent notar que per ell/a ja començaria a rodar.

8. Comprendre que de vegades els/les actors/actirus s’equivoquen, no poden fer el moviment més senzill. No heu de dubtar que qualsevol actor/actriu vol que la interpretació siga excel·lent per a la pel·lícula.

9. Informeu si aneu a tallar l’escena només acabe o l’aneu a deixar rodant. Hi ha directors/es que els agrada deixar que l’escena continue tot i haver acabat; si a vosaltres també, informeu abans.

10. Intenteu memoritzar els noms dels actors i actrius (no dels extres) perquè dirigir-vos a d’ells amb el seu nom farà gunyar-los.

Per acabar Pep assenyalava que com a director/a és millor estar a prop de l’escena de rodatge que al combo doncs ajuda a espentar els/les actors/actrius, que sente la presència del director/a director que en definitiva és el primer espectador.

Comentaris

Leave a Reply