A propòsit dels Premis Tirant 2011

Posted on maig 5, 2011 
Filed Under centres, col·laboracions, festivals

Sempre que parla de premis escolars, l’administrador d’aquest bloc fa referència a les sensacions contradictòries que li provoquen. Si d’una banda, són un estímul per a l’alumnat pel que tenen de reconeixement públic. De l’altra, suposen entrar en una dinàmica de competitivitat on es valora més els resultats que els propis processos creatius o les provatures lligades a l’aprenetatge. Al meu parer, la proliferació de festivals al voltant de la producció escolar és, potser, el fenomen més curiós i significatiu de la darrera dècada pel que fa als audiovisuals i l’escola. Recordem, si més no: Cinema Jove, Festival Inquiet, Mira’m, ChesteSpanta, Fic-cat, Fepad o els propis Premis Tirant. Però, quines sinergies s’haurien d’establir entre el professorat i aquests festivals? ¿Què aporta l’exhibició en un festival als processos d’aprenentatge? ¿En quina mida pot desvirtuar-los o neutralitzar/potenciar alguna de les seues funcions? Són preguntes que, com a professionals de l’ensenyament, no podem eludir. Són interrogants que m’assalten recurrentment. Com aquests altres: ¿La finalitat d’un treball escolar ha de ser l’exhibició en un festival competitiu? ¿Tota exhibició escolar no hauria de tenir el format d’una Mostra (com fa el nostre company Bernardo Arocas a Alzira)? ¿Què és més educatiu premiar el resultat o el procés? ¿Quin valor li donem a la participació real dels alumnes? ¿Què volem aconseguir en incrementar les categories ja existents (aprovat/suspés; excel·lent/ notable…) amb noves categories d’avaluació (premiat/no premiat; guanyador/ perdedor…)? ¿Quin sentit té, per a nosaltres, sotmetre els alumnes a aquesta sobreexposició pública, a una segona avaluació afegida i externa?

Deixeu-me reconèixer, ara i ací, els meus dubtes, la meua por d’estar col·laborant per a convertir –entre tots– els festivals de vídeo escolar en monstres de competitivitat, de vanitats i de primacia dels resultats enlloc de plataformes d’expressió lliure dels alumnes, de provatures i errors, de processos creatius oberts a les inquietuds, interessos i preocupacions (temàtiques o formals) dels alumnes. No seria cap novetat. Fa uns mesos, l’escriptor rus Andreï Makine ens resumia així: “Occident està organitzat al voltant de la competició entre uns i altres, des de l’escola” (El País- Babelia, 19 de juny de 2010).

Inesperadament i discretíssima (potser, inclús, inconscientment) els darrers Premis Tirant han incidit en aquest marc de dubtes i sensacions contradictòries. Els Tirant Avant 2011 han atorgat els seus premis als millors treballs escolars en les diferents categories, el Premi concedit per la CAM i els Premis Escola Valenciana ( enlloc, diria, del que abans atorgava la Fundació Soler i Godes) però, a més, ha tingut una menció per a cadascun dels 10 centres que hi participaven. Com? Ampliant les categories i atorgant, a més, del primer premi, segons premis i mencions especials. Atenció: es tracta d’un plantejament completament nou entre nosaltres.

Puc dir que conec (per haver participat en dues ocasions) el cas del Festival Gaztebideo de Vitoria, on es trien 10-12 treballs finalistes entre tots els treballs presentats i després s’atorguen mencions molt variades: millor idea, millor muntatge, millor fotografia, millor actor/actriu, millor guió… De manera que:
a) tots els finalistes tenen alguna menció.
b) es reconeix el treball ben fet en algun apartat del procés creatiu al marge del resultat global final (L’Encontre AV de joves de Cinema Jove, a la seua manera i atenent a les seues dimensions, fa quelcom similar).

Són propostes que haurien d’invitar a la reflexió tant de la resta de Festivals Escolars com del professorat que treballem la producció audiovisual a l’aula. ¿O es tracta només de competir?

Pilar Alfonso Escuder · IES Dr. Faustí Barberà d’Alaquàs

Comentaris

3 Responses to “A propòsit dels Premis Tirant 2011”

  1. Paco Raga on maig 6th, 2011 12:51 am

    Nosaltres, que ens dediquem al teatre, sols participem a les mostres amb caràcter no-competitiu. No ens causa més problema competir o no, però encara dins de la lògica del concurs o el festival… és que no hi haurà aspectes en que cada ú serà millor un dia o pitjor un altre? qui determina el què importa valorar? (el procés, el viatge cognitiu i vivencial del grup, el resultat?) El dubte no pot ser més oportú.

  2. gry on març 15th, 2012 1:15 am

    Nuttige informatie, hier kan ik erg veel mee bedankt!

  3. http://ako-mail.com/ on juliol 18th, 2012 7:46 pm

    wolverine hillie abo toilet kortman frankly Gerta ribart gobi

Leave a Reply