“Quan jo veig Teclópolis” per Marta Ortells

Posted on maig 3, 2011 
Filed Under col·laboracions, video

[Llig açò després de veure el vídeo]

Terra verge.
Mirades curioses que no xafen.
Petjades que no trenquen.
Un gos que no lladra.
Una sirena salvatge que no deixa de cridar en silenci.
Fascinació sorda i enamorament velat.

Fins que un petit ratolí arriba.
Petit fins que arriben els seus germans.
Germans fins que són… Peons? Soldats?
Arriba l’expansió, la desmesura amb mesura:
simplificar l’entorn fent fora el que és diferent i vell.
Heus ací la creativitat amb estètica.

I tot d’esquenes a la mar, que mai calla.

I tot de cara al gos, testimoni de tot plegat
–i que es queda sense fotre un clau amb la sirena–.

És fácil sentir-se identificat en aquesta història.
Tots som gos o sirena, eh?
I el final és trist, eh?

Però, per què no t’esperes? Vull posar-te unes ulleres.

Mira, no som ni el gos ni la sirena.
Som els ratolins disfressats d’àvides meduses.
Som la continua construcció.
Som la fantasia sobrenatural
Som l’ambició estúpida.

I tot d’esquenes a la mar que mai calla.
La mar que reclama fer l’amor amb la terra.
Terra verge.

I ara sí que has llegit el final.
Un final trist? Evident? Necessari? Inevitable? Absurd? Just?
Siga com siga…

Què hi ha més trist que ser la mà que escriu un final que no té adjectiu?

Marta Ortells

Comentaris

5 Responses to ““Quan jo veig Teclópolis” per Marta Ortells”

  1. Pilar Alfonso on maig 3rd, 2011 5:38 pm

    Ai, Jordi: quin impacte. Quanta poesia visual. Quina mar inoblidable.Quina majestuosa i inesperada polis. M’he quedat bocabadada…D’ací unes hores, potser, seré capaç de començar a pensar aquesta història. Ai, Jordi: quin impacte.

  2. Paco Raga on maig 3rd, 2011 7:51 pm

    Una cosa bonica d’aquelles que atrapen. Quina xulada!

  3. paulapé on maig 4th, 2011 11:04 am

    sabeu que coneixeré aquesta gent fantàstica en uns mesos? quines ganes i quins nervis…! :)

  4. admin on maig 4th, 2011 1:36 pm

    Doncs ja ens contaràs Paula; quina curiositat!

  5. Bettyann Koskela on març 26th, 2012 3:36 pm

    The mystery of life is not a problem to be solved but a reality to be experienced – Art Van Der Leeuw

Leave a Reply