Blue Christmas i la “Ley Sinde”

Posted on desembre 24, 2010 
Filed Under altres, video

Ja som de vacances; les de nadal. Volíem posar algun tema musical amenitzar les dates i hem donat amb aquest “Blue Christmas” que ens permet anar un poc més enllà.

I és que en aquestos dies la xarxa ha estat ben revolta amb la tramitació i sembla que momentània no aprovació de la Llei d’Econocmia Sostenible coneguda com a Llei Sinde. Ens agrada Elvis, icona musical del sXX, i “Blue Christmas” ens serveix per apuntar un parell d’apreciacions en mig d’una complexa realitat on moltes vegades res és el que sembla. En mig d’aquesta complexitat forces i interessos creuats lluiten per ordrenar-la segurament cadascú en benefici propi. El debat també és complex i nosaltres ens trobem ben allunyats del seu epicentre de manera que sovint pensem que no tenim prou informació com per poder posiciona-nos amb claretat. Però ens interessa intentar construir opinió i si de cas deixem caure aquestes dues aportacions per contribuir a la reflexió.

Primera apreciació: quan la indústria va decidir introduir un nou format i es va passar del vinil al CD ningú d’aquesta indústria que ara ràbia va dir ni piu en relació a que els ingresos sigueren ingents. Les discogràfiques ja tenien feta la part més costosa del procés de producció d’un disc: la seua gravació. Simplement hagueren de reeditar en compact els seus immensos fons de catàleg i després vendre’ls al públic a preus elevats. Es varen forrar. Ara el format és la xarxa i és el moment de que més guanyem, no només les grans corporacions mediàtiques que a colp de taló volen controlar també la xarxa.

Segona apreciació: la indústria mateix no té cap objecció a l’hora copiar, samplear, remesclar,… I si no mireu aquest magnífic exemple. Elvis va grabar el 1968 i Martina el 2008; ell va morir el 1977 i ella va néixer el 1966. Voldria Elvis que la seua veu sigués utilitzada per a fer aquest duet digital? Ningú li ho preguntarà evidentment,però tan se val doncs tenen comprats els seus drets. Copien i remesclen per melomania? No, senzillament per continuar explotant un filó més que rendabilitzat doncs el Rei del rock and roll sempre tindrà tiró. I pot ser no està mal, però no volen pretendre que els usuaris no fem el mateix. Copiem i peguem, remesclem, compartim,… i també consumim, no ens enganyem. Perquè ara més que mai consumim molta cultura. Comprem aparells tecnològics amb tal finalitat, anem a concerts de grups que hem conegut gràcies a internet, paguem religiosament quantitats elevades per les línies telefòniques i d’ample de banda, i finalment sembla que el delicte és gaudir la música i el cinema sense cap ànim de lucre. Compartíem música quan ens gravàvem en cassettes els discos dels amics, quan copiàvem els CDs i ara que podem intercanviar arxius per internet ho continuarem fent. És clar que els creadors han de rendabilitzar el seu treball però li toca a la indústria, que no ha posat interés en reformular el negoci mentres no ha sigut precís, repensar-ho.

El proper 5 de gener realitzarem la nostra primera acció del nou any. 400 colps serà presentat dins el marc d’activitats de la Iª Fira del llibre organitzada per a l’Ateneu · espai cívic i cultural de Bètera. Així que en aquestos dies ens dedicarem en bona part a preparar la xarrada adreçada a públic en general però jove en particualr, en qual parlarem de blogs, cultura participativa i nous llenguatges audiovisuals. Tornarem doncs, molt segurament, a partir del dia 7.

Comentaris

One Response to “Blue Christmas i la “Ley Sinde””

  1. Everette Kham on abril 26th, 2012 10:20 pm

    I sayeat!

Leave a Reply