III Congrés d’educació de l’Alcúdia: emocions, valors i educació (II)

Posted on setembre 28, 2010 
Filed Under educació

Seguim amb els resums de les ponències del III Congrés d’educació de l’Alcúdia. Avui és el torn de la conferència de Miguel Ángel Santos Guerra a qui precisament vàrem tenir l’ocasió d’escoltar-lo en el mateix marc en l’edició anterior. La intervenció de Santos Guerra va generar debat donat que el contingut de la mateixa va ser pràcticament el del curs passat. Les posicions en el debat oscil·laven entre l’enuig per la repetició de continguts en una ponència amb títol diferent respecte a la de l’any passat, a l’alegria per sentir de nou les estimulants i encorajades propostes del catedràtic de la Universitat de Màlaga. Algú va dir que calen contadors d’històries com Santos Guerra als quals, bocabadats i entusasmats, continuem escoltant les històries que conta però que per damunt de tot es va encarregar de realitzar, plena de magnífiques anècdotes i exemples il·lustratius, una arqueologia dels sentiments a l’escola:

L’escola, disortidament, és el regne de lo cognitiu. La pregunta sol ser tu què saps però no se sol preguntar i tu com et sents, com estàs? Però ja se sap fefaentment que la intel·ligència no és la capacitat intel·lectual, sinó que podríem dir que és la capacitat de ser feliç i bona persona. Un dels problemes és que solem confondre el marc de referència quan parlem de felicitat (diners,…). A l’escola s’ha d’aprendre a ser feliços així que demà a l’entrar a l’escola em puc preguntar què puc fer amb els meus companys i les meues companyes, amb l’alumnat,… per aconseguir açò.

A mesura que va passant el temps, com anem canviant? Ens tornem més què? Càustics, cínics, rígids, prepotents…? O per contra més flexibles, comprensibles, participatius,…? M’interessa molt com es fan grans els docents; què diuen normalment en una escola aquells que són a punt de jubilar-se? És el signe de la intel·ligència. Què anem fent cada dia a dia a l’escola? Som feliços? Gaudim? El soroll d’allò que som arriba a la oïda dels alumnes de manera tan forta que els impedeix escoltar allò que diguem. Una persona derrotada, cansada, no pot abogar per la bona convivència en el centre. I no hi ha forma més bella d’autoritat que l’exemple. Per tant, la felicitat com a fonament.

Quines pretensions hem de tenir:
- Descobrir: la importància del món dels afectes inclús per a aprendre. L’alumnat aprén del professorat que s’estima.
- Proposar: cal disposició per a l’aprenentatge. El verb amar no es pot conjugar en imperatiu. Cal despertar el desig d’aprendre. Que grat que algú et puga recordar: tu m’has ajudat a voler aprendre.
- Comprometer-se: amb la millora de les aules, dels centres. Per a què són els confresos com aquest si no es millora la pràctica?

Patologies:
- Del professorat: em preocupa eixe sentiment de malestar, de pesimisme que s’instal·la entre alguns docents. L’educació ha de ser consustancialment optimista com mullar-se per a qui neda. A més les apreciacions pesimistes de la realitat no corresponen mai a una anàlisi profunda i objectiva de la realitat sinó que té més a veure en l’estat de la persona que les fa. I aquest estat es projecta sobre tot allò que fem i les projeccions acaben retornant; l’escola és un espill de nosaltres.
- De l’alumnat: l’avorriment. Però que ens duu a pensar que allò que fem tè interés. És com aquella anècdota d’una professora que li pregunta a un alumne quantes potes té un artròpide i aqeull li contesta caram! Ja m’agradaria a mi tenir els problemes que té vosté! Quantes coses contradictòries fem a l’escola?
- De la família: em preocupa encara la notable discriminació que es dóna sovint contra les dones. I açò només es pot combatre amb educació sentimental.

Raons:
- Lligades a l’aprenentatge: s’aprén al disposició a aprendre.
- Lligades a l’autoestima: qualsevol adolescent en una crisi personal no està en disposició d’aprendre binomis.
- Convivència: ajudar a conviure, desenvolpar estratègies de solidaritat, de compassió,…

Objectius:
- Satisfer necessitats.
- Acceptar-se a un mateix.
- Saber reconéixer les pròpies emocions.
- Saber expressar les emocions.
- Aprendre ciutadania.
- Aprendre a resoldre conflictes.
- Viure la sexualitat ( al’escola semblem éssers asexuats).
- Desenvolupar habilitats socials.
- Cultivar lo positiu, l’optimisme. L’aasemblea en la fusteria: què importants descobrir les qualitats positives dels altres, de nosaltres, de la realitat,…

Estratègies
- Rebujar creences irracionals. Reenmarcar expressions com és que sempre em passen coses dolentes (sempre?)
- Saber conjugar verbs com demanar (ah! qui no sap demanar afecte), donar, dir no, saber encaixar els fracasos sense destruir-se,..
- Evitar les profecies d’autocompliment per un mateix i per a la resta. Frases com les que un professor li pot dir a un alumne del tipus: és que eres inútil, això mai ho aconseguiràs,… La profecia d’un succés es sol complir en el succés de la profecia.
- Encaixar els fracasos doncs necessàriament el anem a tenir; l’art de saber convertir dos signes – en un +. El dia que vaig deixar de creure’m Déu se’m van acabar els problemes.
- Cal generar autonomia en les persones; hem de persuadir els i les alumnes de que està en les seues mans.
- Practicar la resilència.
- Fer projectes compartits.

Exigències:
- Comunicatives: discurs, actituds i pràcticas.
- Estructurals: socialització d’una professió en la qual els millors haurien d’acabar sent els professors i no com passa que quan algú no sap a què dedicar-se o no troba eixida de lo seu acaba de professor. És molt important la formació inicial i contínua. Aprofundir tot el possible en la relació amb les famílies i saber comptar amb elles.
- Organitzatives: condicions, tamanys, participació, direcció (sensible, que ajude a créixer als membres de la comunitat educativa del centre).
- Actitudinals: acabar amb el fatalisme que és el pitjor enemic de l’educació, la rutina que és corrosiva de l’organització, l’individualisme i millorar l’autoconcepte com a professionals.

I finalment l’amor doncs si aquesta tasca es basa en alguna cosa és en l’amor.

http://blogs.laopiniondemalaga.es/eladarve/

Comentaris

10 Responses to “III Congrés d’educació de l’Alcúdia: emocions, valors i educació (II)”

  1. Paco Raga on setembre 30th, 2010 12:22 pm

    Maleïts crosspotingueros! Jordi, tal vegada fora bona idea posar un anti-robot?

  2. admin on setembre 30th, 2010 1:50 pm

    Tens raó! Maleïts! Tots els dies revise els comentaris-spam i els elimine però n’entren més. A més tinc un filtre de paraules o adreces però tot i així continuen entrant. De moment no és desbordant; va per dates.

  3. handyortung software downloads on març 26th, 2012 12:01 pm

    Nokia Mobile phone contracts deals – Are Touching Zenith

  4. handy orten kostenlos ohne anmeldung ohne abo ohne zustimmung on març 26th, 2012 7:16 pm

    Watertight Walking Global positioning system

  5. huge breasts on març 26th, 2012 9:21 pm

    We continue to be surprised to see so many comments here

  6. Issac Maez on abril 5th, 2012 5:48 am

    Merci pour votre blog il est vraiment génial!!! Bonne continuation pour la suite

  7. Taunya Brasure on maig 13th, 2012 9:50 am

    Finde nette Singles ab 50

  8. Luigi Fulk on maig 31st, 2012 4:59 pm

    Salut, merci pour ce site, on peut regarder plusieurs films et séries gratuitement , je servais toujours sur film-streaming2012.com

  9. konstrukcje stalowe on juny 22nd, 2012 4:32 pm

    Purposive fat loss refers to the lack of body building mass in an effort to increase fitness and health, and to alter physical appearance.

  10. plancha ghd baratas on juliol 25th, 2012 2:04 pm

Leave a Reply