III Congrés d’educació de l’Alcúdia: emocions, valors i educació (I)

Posted on setembre 24, 2010 
Filed Under educació

Som en una nova activitat formativa. Sense que destronque massa el pla de treball doncs té lloc en horari de dijous i divendres de vesprada i dissabte de matí, gaudim d’una de les propostes, pel que fa a congresos, de més calat no només a la comarca de la Ribera sinó possiblement a tot el país. I és que l’aposta de l’ajuntament en aquesta tercera edició es de pes: mireu el programa i animeu-vos avui si podeu. I de nou donarem compte a 400 colps de les idees més rellevants. Com sempre advertir-vos del caràcter d’apunts de les apotacions, volcades tan i com les hem pogut agafar. Ahir, la conferència central va ser a càrrec d’Adela Cortina qui ens presentà una acurada exposició i un sintètic però didàctic recorregut per arribar a entendre la importància d’Educar en una ciutadania cordial:

La persona ho és per l’educació; és allò que l’educació li fa ser (Kant). La principal tasca d’un país és l’educació i el govern si bé l’educació encara és més complicada. Cal educar per un futur millor, per a una ciutadania del nostre lloc i del món, per a aconseguir ciutadans cosmopolites arrelats al seu lloc. Incidir en la dimensió cordial, la ciutadania cordial, les raons de l’emoció; educar en la raó i els sentiments, articular els dos costats: raó cordial. És clar que cal educar en tots els àmbits, però educar en què: educar en la ciutadania és la clau. Però, en quin tipus de ciutadania pensem?

D’un temps enrere s’ha produït un canvi important passant d’una societat nacioal-catòlica a una pretesament democràtica. I en una societat plural, en què s’ha d’educar? En ella és important distingir una ètica de màxims: vida bona, en plenitud, de felicitat. I com en una societat plural podem educar en allò comú? Doncs s’ha de compartir una ètica de mínims de justícia ja que les apostes per la felicitat no deixen de ser molt personals, subjectives. Tan mateix sí hi ha un costat de l’ètica que és extenible: la justícia. La justícia ès molt exigent. Una societat plural tindrà diferents ofertes de felicitat però una justícia comuna.

I els mínims exigibles són emocionals o racionals? Són fiables les emocions?
Resulta que als anys 70 es va optar per pensar que la justícia era de l’ordre racional ja que les emocions eren pròpies del pla subjectiu. Així, Kohlberg, amb els seus dilemes proposava observar, no tant en les eleccions sinó en la capacitat d’argumentar aquestes, el grau desenvolupament moral. Era el gran moment de l’universalisme argumentatiu i racional. En aquell temps es pensava que educar ciutadans era educar per al diàleg des de l’argumentació. Però als anys 90 es produeix un canvi ben significatiu. Entre d’altres va tenir una marcada influència la publicació de l’obra de Goleman “La intel·ligència emocional”. El Cocient Intel·lectual per sí mateix ja no garantia èxit en la vida. Un C.I. alt necessita ser embolcallat d’emocions apropiades per aprendre a desenvolupar-se també en lo social. Com ja plantejava Aristòtil, enfadar-se és fàcil, allò realment complicat és fer-ho en el moment oportú, en el grau oportú i amb les metes oportunes. Així la intel·ligència emocional aposta pel costat positiu desterrant la ceguera emocional. I per això els sentiments són fonamentals per a la vida de les persones però inclús també per altres aspectes de la vida social com la pròpia economia.

Altre psicòleg [H…] va realitzar una aportació reveladora a l’observar que a l’hora de formular judicis és més important, o té més pes, l’emoció que la raó. Amb el cas anomenat “el gos emocional amb cua racional” i els seus dilemes morals mostra les respostes emocionals de les persones implicades però carents d’argumentació. Les nostres respostes en aquestos casos no són les d’un jutge que indaga les causes i les raons per emetre un judici just sinó que el que normalment solem fer és emetre el judici de manera impulsiva, des de l’emoció, i després aportar les raons que ens servisquen per sostenir-nos en les nostres valoracions emocionals. Des d’aquesta òptica caldria doncs canviar la moral de la raó per la moral de l’emoció. Pot ser sóna massa emotivista, no penseu que desterrem la raó, després veurem la seua importància. Sí és cert que molt sovint el nostre acostament a la realitat sol ser més emocional que no racional. És important tenir en compte, i pensem en educació, que l’emoció és fonamental per a preferir. L’error és pensar que hi ha separació entre la raó i l’emoció. Així per educar autèntics ciutadans caldrà fer-ho en l’emoció i en els valors. Però, per què es va sospitar tant de l’emoció? Doncs perquè en les posicions purament emotivistes que intenten transmetre només des de l’emoció sense argumentació en allò que jutgem, el que es pretén és convéncer des de l’emoció que el judici d’un és l’encertat. Però açò és manipulació, adoctrinament. Per això en política funciona tant emetre el discurs des d’aquest pla ja que resulat elevada la força dels judicis morals realitzats només des de l’emoció i carents d’argumentació. Quan habitual és sentir al polític dir per exemple açò és injust! o està mal! però sense arguments.

Hem de descobrir que efectivament les emocions sí tenen una capacitat cognoscitiva i per tant ens obrin esferes de coneixement. Qui, per exemple, no té capacitat de compasió (emcionar-se amb l’altre) no pot entendre el patiment; qui no és capaç d’indignar-se no pot entendre les injustícies. Cal prestar atenció a la idea errònia de que front a les emocions només podem jugar un paper passiu en el sentit de “no puc evitar sentir el que sent”, no puc fer res davant allò que sent, que ens porten a una posició final de no sóc responsable de les meues emocions. Un pas important és fer veure que un és responsable dels seus sentiments i que aquestos són cultivables. A l’ensenyament és important treballar en aquest camí; proposar doncs educar en una ciutadania cor-dial (posem el guió per allò del cor).

I què seria un ciutadà cordial? Doncs un ciutadà íntegre. Cordial bé de cor-cordis que significa afecte però també talent. Així sense un acostament afectiu a la realitat no serem capaços d’entendre. Però com articular la raó cordial en l’educació? Doncs tenint present tres punts:

  1. educar en coneixements: en la il·lusió, en l’apreci per conéixer, en la curiositat i l’afany per saber.
  2. orientar aquestos coneixements, donar-los metes; educar a prendre decisions per a la felicitat, educar en la prudència, per a prendre decisions en situacions conflictives, educar en lo suficient.
  3. resulta que l’evolució com a espècie (estudiat per neurobiòlegs) per les característiques dels poblats primitius, ens ha deixat una imprempta emocional d’uns codis d’ajuda als pròxims, aquells de la pròpia comunitat però de rebuig a aquells diferents i llunyans. Educar doncs en la cooperació, també en la diferència ja que en el pla de la justícia moral ningú és de fora, tots els éssers humans són valuosos per si i dignes en si.

Per últim assenyalar que els educadors hem de ser exemples de raó cordial.

http://www.lalcudia.com/temp_arxius/III%20Congr%E9s.pdf

Comentaris

9 Responses to “III Congrés d’educació de l’Alcúdia: emocions, valors i educació (I)”

  1. parkave coffee on febrer 19th, 2012 6:43 am

    indian lifestyle

  2. Cathrine Zank on febrer 19th, 2012 6:35 pm

    sliding doors interior…

  3. w32 blaster worm on març 23rd, 2012 3:10 am

    As soon as I initially left a comment I clicked on the

  4. 青汁 on abril 3rd, 2012 1:05 pm

    青汁

  5. Escase on abril 10th, 2012 2:07 pm

    The authoritative message :) , curiously…

  6. Jesusita Fiaschetti on maig 3rd, 2012 1:24 am

    Look at me!

  7. ISPDN on maig 13th, 2012 2:11 am

    Appealing.

  8. La bourrasque et le jeux. on maig 16th, 2012 9:47 pm

    Tout d’abord salut! Mes bravos. Votre roman me d�fend d�licieusement. Tous mes remerciements.

  9. styler ghd on juliol 25th, 2012 2:04 pm

Leave a Reply