Edupunk, educació expandida i entorns personalitzats d’aprenentatge (II)

Posted on agost 31, 2010 
Filed Under educació, formació

Seguim transcribim els apunts d’aquest curs. Insistim, els apunts tenen caràcter d’allò que són, apunts presos al vol, anotacions algunes de les quals caldria desenvolupar-les més i lligar-les amb millor traç a la resta d’idees exposades. Però no ens preocupa doncs el nostre interés és contribuir a la conversa, ajudar en la construcció hipertextual de l’experiència #edupunkbaeza. Ara és el torn de la sessió de Carlos Scolari (en la imatge) Particularment ens va entusiasmar. Tot i que com ell va aclarir era merament introductòria ens va aportar informació molt interessant en relació a les narratives, ves per on tema que entronca directament amb l’espirit d’aquest espai. L’apunt resulta un tant extens però desperta molt d’interés:

Introducció a la narrativa: de les faules de Propp a la narrativa contemporània

Ja no té sentit parlar de nous i vells mitjans. Teníem un ecosistema de mitjans i començaren a aparéixer nous espais de comunicació (blogs, twitter,…). Som doncs en un moment de reformulació dels mitjans de comunicació. L’estudi de les narratives no és res de nou; ja Aristòtil va escriure sobre açò. Simplificant molt les narratives transmediàtiques serien aquelles les quals són contades mitjançant diversos mitjans.

Morfologia del conte folklòric (1928)
- L’estructura de la faula pot ser reduïda a 31 funcions.
- Funció és un acte d’un personatge definit des d’un punt de vista del seu significat per a l’ordre de l’acció.
- Les funcions són unitats bàsiques d’acció.

Funcions agrupades en:
1. preparació: es comencen a veure senyals de que alguna cosa pot passar.
2. complicació: es posa en marxa tot el mecansime de la crisi.
3. transferència: l’heroi se’n va. En alguns relats el viatge pot ser interior. L’heroi es posat a prova; reacciona davant qui li entrega l’instrument donant i arriba al lloc on pot completar la seua tasca.
4. Conflicte: la gran batalla, la prova definitiva. Lluita entre l’heroi i el dolent. L’heroi és ferit i el dolent derrotat. Conclou l’estat de desordre.
5. Retorn: l’heroi retorna a la seua llar però no és reconegut. De vegades un heroi fals reclama la recompensa però l’heroi autèntic mostra les seues cicatrius.
6. Reconeixment: l’heroi és reconegut però ja mai més es torna al primer ordre; alguna cosa s’ha transformat.

Les funcions de Propp (versió molt light):
1. Es dona absència d’alguna cosa.
2. L’heroi ha d’enfrentar un desafiament.
3. L’heroi trobarà ajudants.
4. Lheroi ha de superar proves.
5. Finalment hi haura reconeixement.

Després a França es preguntaran què passa si aquest model es modifica un poc i s’aplica a qualsevol tipus de narrativa (publicitat, cinema,…). El responsable d’açò sigué Greimas a qui li interessava l’estructura profunda de tota narrativa; expandir tot el possible l’anàlisi narratiu. Greimas redueix les 31 funcions de Propp a 3 oposicions: ajudant – subjecte – opositor / donador – objecte – destinatari

El subjecte pot ser individual o col·lectiu i l’objecte pot ser material o no. Ajudants i oponents no són necessàriament humans; és més el sentiment de culpabilitat, per exemple, pot ser oponent. Un personatge pot ocupar diferents llocs o anar canviant (pensem en Golum). Açò agrega ‘pimenta’ al relat. En un triangle amorós S1 i S2 volen O. El documental no està exent del discurs narratiu. Recordem per exemple qualsevol documental sobre l’arribada al pol sur.

4 Fases narratives:
1. contracte: si fas açò, aconseguiràs açò.
2. competència: proves
3. actuació: superar la prova decisiva.
4. sanció: negativa o positiva.

Podem comprobar que inclús en una recepta de cuina hi ha narrativa: si segueixes aquestes passes aconseguiràs aquest plat (foto). Hi haurà competència doncs hauràs de realitzar certes proves i una serà la definitiva (la cocció al forn per exemple quan és el cas). Finalment hi ha sanció negativa si es crema el plat,… positiva quan agrada. Els semiòlegs han anat més enllà portant aquesta anàlisi a la vida quotidiana. Pensem per exemple en la universitat: primer hi ha un contracte (si superes x aconseguiràs x), després hi ha competència una prova definitiva (normalment un projecte final) i finalment una sanció (títol). Hi ha semiòlegs que han analitzat el procés de comprar en un supermercat sota aquest esquema d’anàlisi narratiu.

Les 5 fases de Todorov:
1. equilibri.
2. ruptura.
3. … (incomplet)

Jerome Bruner: hi ha dues formes bàsiques en les quals organitzem el món:
1. pensament lògic-científic.
2. pensament narratiu.

Ambdues són complementàries però irreductibles. Només en una modalitat narrativa es pot construir una identitat i trobar un lloc a la cultura pròpia. Quan tenim només unes dades de la realitat ens montem històries, ordenem les coses per a que ens quadren en el nostre ordre. Per exemple, si avui x no ha vingut a classe segurament construirem un relat. Vivim en un mar de relats. La semiòtica d’Umberto Eco és una semiòtica cognitiva que dialoga entre ambdós models. Una de les característiques de la creació audiovisual actual és la multiplicació dels programes narratius.

Narratives transmediàtiques

El primer en parlar d’aquest terme sigué Henry Jenkins. George Lucas es molt celós amb el fet de que altres expandisquen les seues històries. En canvi el creador d’Star Treck no. Ara és possible que els usuaris participen de la narrativa de les històries.

“24” és una sèrie típica de l’era Bush, una apologia terrible de que el fi justifica els mitjans, però és ben intyeressant pels seu caràcter transmediàtic. Hi ha sèrie de televisió, còmic, web, videojoc, episodis per a telefons mòbils, toys, un kit de la sèrie,… La sèrie ens conta la història del protagonista en un dia de l’anys, així que ens queden 364 per expandir la pròpia història. En continguts per a telèfons mòbils primen els primers plans i s’eviten els moviments de càmera ràpids. En “24” han proliferat els blogs de la sèrie fora de l’empar de la FOX, la qual considera que d’aquesta manera augmenta el seu valor simbòlic. “LOST” és un dels exemples més recents d’experiència transmediàtica.

Estem davant d’una explossió dels continguts breus i de la fragmentació de les audiències. En una casa a una mateixa hora el pare pot estar escoltant el futbol a la ràdio mentre la mare veu un reportatge a la televisió i els fills segueixen una sèrie a internet.

“Pardillos” és una paròdia de LOST com a joc intertextual que efectivament expandeix la sèrie ‘original’. Començà com a producte d’un usuari i ja porta venuts 15.000 exemplars i es ven a l’Fnac mateix. Així doncs els usuaris xuclen da la indústria cultural i generen nous continguts. Per exemple es va arriabar a fer uan web de l’aerolínia de LOST on es donava compte del tancament de l’empresa arran l’accident de l’avió. El model de ficció ha exit de la pantalla per invadir la quotidianeïtat. Evidentment tot açò també genera marquèting. Sorgeix el terme mashup (semiprofessional). Els toys (lego, playmòbil,…), esdevenen dispositius per contar històries. Estratègies:
- contar en espais intersicials, és a dir més enllà de la pel·li, entre capítols,…
- creació d’històries paral·leles, perifèriques.
- creació per part dels usuaris.

El periodisme també està arribant a una narrativa transmediàtica (twitter, sms, pdf,…). Així es planteja una nova ecologia dels mitjans. Les generacions majors no percibeixen la convergència integrada de les disferents plataformes en un paisatge mediàtic de continuïtat permanent. Segueixen pensar en mitjans (premsa, ràdio, televisió,…) i açò ja no és així. Amb LOST s’està simulant la televisió interactiva.

Narratives transmediàtiques aplicades a l’educació

La innovació és creuar sistemes, generar noves interfaces. Guttenberg, que era orfebre abans d’inventar l’imprempta, va juntar elements que ja exisitien. L’educació formal és filla de l’estat modern, aquest cosa tan estructurada, gramatical,…

Carácterístiques narratives: contracte, proves, recorregut, sanció. Tot basat en una concepció del docent, del mestre com a poseïdor del saber (bancari) el qual Freire ja va posar en qüestió en la recerca de nous models. Aquesta educació ‘formal’ també és filla de Guttenberg, del llibre. Encara està centrada en aquest tipus de dinàmiques centrades en el llibre amb les quals no ens podem queixar si després els alumnes s’aborreixen. Els alumnes arriben amb una forma d’aprendre i relacionar-se i quan entren a l’escola passen per un túnel del temps en el qual sembla que tot va a camera lenta.

Evolució d’interfaces de lecto-escriptura. Fa 6.000 anys el suport era amb pedres, tauletes d’argila. Cap al 1.5000 abans de Crist va apréixer el papir. Fa uns 2.000 anys apareix eñ còdex llatí que donarà peu al format llibre. Aquest, com a objecte popular de consum és del s. XIX. Aprincipis dels 80 és interfaces eren alfanumèriques. Al 1984 neix macintosh i al 85 Windows. Posteriorment sorgiran les interfaces tridimensionals gràcies especialment als videjocs. En la primera època la lectura era grupal, avui és hipertextual. En 20 anys es produiran canvis espectaculars en les interfaces les quals abans tardaven segles en donar-se. Som conscients, per molt que ens agraden els llibres, que poden desaparéixer com a dispositiu.

I tornant a l’educació, per què no pensar una educació on puga introduir les lògiques narratives transmediàtiques. Anem a deixar a les editorials que marquen els continguts a transmetre? No! Passar doncs, uan vegada més, de la pedagogia de l’enunciació a la pedgagogia de la participació. És més, ho van a terminar fent els usuaris (els alumnes mateix) així que cal facilitar-los espais. És possoble arribar també, en certs nivells, als contiguts fets pels estudiants; passem la pilota als alumnes i que es convertisquen en productors textuals. Pensem en una pedagogia coral on tots construïm narratives per superar un model on el mestre controla el fluxe d’informació davant una alumnat moltes vegades passiu-receptor. No hi ha un relat, hi ha molts que es creuen. Més que repetició, reinvenció. La tecnologia no solucionarà per si mateix els problemes de l’educació.

Algunes referències:

http://portal.educ.ar/debates/educacionytic/formacion-docente/narrativas-transmediaticas-int.php
http://transmedial.wordpress.com/
http://www.slideshare.net/cscolari/02-transmedia

Comentaris

12 Responses to “Edupunk, educació expandida i entorns personalitzats d’aprenentatge (II)”

  1. Pilar Alfonso on agost 31st, 2010 10:36 am

    Jordi, m’encanta el tema i a tu et veig també entusiasmat. Dues cosetes:
    - et poso un enllaç on podràs completar les fases del relat segons Todorov:
    http://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/diccio_ele/diccionario/txtnarrativo.htm

    -m’agradaria afegir un nom als que tu proposes: Jean-Marie Floch.Per a mi, un (socio)semiòleg imprescindible en l’anàlisi de les narratives i les ideologies publicitàries.

  2. admin on agost 31st, 2010 1:30 pm

    Moltes gràcies Pilar; és realment interessant, ja en parlarem.

  3. Paco Raga on agost 31st, 2010 2:55 pm

    Ara m’agradaria trobar la manera, demà mateix, de que els exàmens de setembre ja es “contaminaren” d’eixa filosofia edupunk… Senyor, dona’ns llums!!

  4. serwis aparatow canon on febrer 17th, 2012 8:43 pm

    Reyl?

  5. handyortung app samsung on març 26th, 2012 9:35 am

    Local Cell phone Spy or Remote Mobile Phone Spying – One is Better than another…

  6. handyortung ohne registrierung orten on març 26th, 2012 8:30 pm

    Mobile Phone Overview

  7. big breasts on març 26th, 2012 9:21 pm

    I continue to be excited to become a member here and participate

  8. @Sindygfq on març 31st, 2012 8:00 pm

    Anybody else train today?

  9. dhgate scam on abril 6th, 2012 8:34 pm

    Raymon Gate

  10. i am scam on abril 12th, 2012 12:15 am

    I am a spammer please report me. :)

  11. GW2 Calculator on juny 16th, 2012 5:46 pm

    |

  12. planchas ghd baratas on juliol 25th, 2012 2:04 pm

Leave a Reply