La seqüència de la setmana 19

Posted on juny 28, 2010 
Filed Under cinema, seqüència

L aseqüència de la setmana és la nostra secció que convida a l’alumnat que vol col·laborar-hi a escriure una ressenya d’una seqüència o pel·lícula triada prèciament, per tal de possar en pràctica la competència lingüística al temps d’ampliar el seu background fílmic. Tot just quan pensàvem baixar la persiana fins el setembre, donat que l’alumnat ja és de vacances, ens arriba la darrera aportació. De nou Pau Baquero (4t d’ESO d’Escola Gavina) ens deixa una excel·lent ressenya, més que de la seqüència en si, d’aquesta bella obra.

“El espíritu de la colmena” és una de les millors pel·lícules del cinema espanyol i és mundialment reconeguda per cinèfils d’arreu del món, malgrat tractar-se de la primera pel·lícula de Víctor Erice. Víctor Erice va néixer el 1940. Va estudiar ciències polítiques, dret i va entrar en l’Escola de Cinema de Madrid el 1961. La seua parella, l’escriptora Adelaida García, l’ha influït al llarg dels anys en els guion d’algunes pel·lícules, com “El sur” o aquesta mateix. El espíritu de la colmena va ser la seua primera pel·lícula, rodada el 1973, i va atreure immediatament l’atenció de persones del món sencer. La seua producció de cine és molt escassa però molt apreciada.

El nom de la pel·lícula li ve d’un llibre de Maurice Maeterlinck, un poeta i dramaturg, en què es fa referència a l’esperit al que totes les abelles pareixen obeir. La pel·lícula comença amb la projecció de Frankenstein en un poble de Castella. Ana, la protagonista, es decideix a investigar el mite de Frankenstein, i arriba fins i tot a invocar-lo. Un dia es troba amb un fugitiu que havia botat d’un tren. A partir d’eixe moment, tindrà diversos encontres furtius amb aquest personatge, tots completament silenciosos excepte quan Ana li ofereix una poma. Una nit maten al fugitiu a trets, i ella es decideix a buscar a l’autèntic Frankenstein. Al final, acabarà per madurar i acceptar la realitat. Al llarg de la pel·lícula es mostren actituds reals creades per la postguerra en la societat espanyola, i la diferència de mentalitat entre els pares i els fills.

Hi ha una curiositat respecte a la pel·lícula: els noms dels personatges són els noms dels actors. No perquè el guió fóra així a propòsit, sinó perquè els xiquets que actuaven no entenien perquè es canviaven els noms quan estaven actuant. La pel·lícula va ser reestrenada fa pocs anys, el 2004. És una pel·lícula molt premiada: Hugo de plata a Chicago, Millor Primera Obra en Londres, Fotografia de l’any en Londres, CICAE a la millor pel·lícula d’art i assaig, Fotogrames de plata, CEC i la Concha de Oro del festival de cine de San Sebastián.

http://www.youtube.com/watch?v=b29rg8UypWs

Comentaris

6 Responses to “La seqüència de la setmana 19”

  1. Francesc J. Lopez on juny 28th, 2010 12:47 am

    Com m’ha agradat aquesta aparició última; és la meua pel·lícula predilecta. Pau, esperem que el proper curs ens continues aportant informació d’aquestes seqüències cinematogràfiques que valen tant la pena.
    Bon estiu a tots.

  2. admin on juny 28th, 2010 11:37 am

    És una meravella i forma part del “codi font” de 400 colps. De visió ‘obligada’.

  3. lmfao on abril 11th, 2012 10:00 pm

    I am a spammer please report me. :)

  4. Garden-Wizard on abril 20th, 2012 4:18 am

    311…

    Silk flowers, artificial flowers, artificial trees…

  5. Landon Balius on maig 18th, 2012 11:13 am

    Absolutely pent subject matter, appreciate it for selective information .

  6. discounted perfume on juliol 18th, 2012 9:50 pm

    Absolutely pent topic matter, appreciate it for selective information .

Leave a Reply