La seqüència de la setmana 15

Posted on maig 12, 2010 
Filed Under cinema, seqüència

Amb l’incident de la barra lateral dreta hem retardat la publicació de l’apunt sobre la seqüència de la setmana tot i que des de dilluns podeu veure-la a la finestra lateral esquerra. En aquesta ocasió hem triat més que una seqüència cinematogràfica inserida dins una pel·lícula, un classic exercici seqüèncial de gran poder visual per mostrar els fonaments del montatge cinematogràfic i del llenguatge audiovisual. Es tracta de un dels experiments del cineasta soviètic Lev Kuleshov en el qual aconseguia infondre diferent força emocional a un únic primer plànol inexpressiu d’un actor, segons el contingut dels plànols que li juxtaposava: una cadàver, una dona, un plat de sopa, un xiquet, etc. A açò se li anomena Efecte K (Efecte Kuleshov).

Lev Vladímirovich Kuleshov (13 de gener de 1899, Tambov – 29 de març de 1970, Moscou) és un cineasta soviètic que començà a exercir com a professor de l’Institut de Cinema de Moscou en 1920, un laboratori experimental on cristal·litzarà les seues teories constructivistes, i d’on eixiran cineastes de la talla de Pudovkin. En aquest laboratori portarà a terme els seus films sense pel·lícula, amb fotos fixes, demostrant el poder creador del muntatge. Kuleshov va realitzar algunes pel·lícules, però la seua major aportació és la teòrica i les seues tesis sobre el muntatge. Esperem que el visionat de la seqüència siga un bon recurs per entendre i veure un poc més enllà al voltant de les possibilitats expressives que es poden aconseguir amb el montatge. Se’ns acudeix a més que bé podrieu provar a rodar algun efecte Kuleshov.

http://www.youtube.com/watch?v=grCPqoFwp5k

Comentaris

2 Responses to “La seqüència de la setmana 15”

  1. Paco Raga on maig 12th, 2010 2:06 am

    Què més podries demanar? Una impressionant mixtura entre psicologia i cinematografia… O acàs no siga SEMPRE així? Una abraçada!

  2. admin on maig 13th, 2010 12:37 am

    La veritat és que és més que il·lustratiu dels mecanismes psicològics implícits al montatge cinematogràfic. Si la juxtaposició d’un parell de planos genera una nova resonància en el seu significat, imagina la complexitat i profunditat de tota una pel·lícula.
    Fascinant!

Leave a Reply