De Warhol a @yodominguez; de Pilar a @imoralr

Posted on novembre 23, 2020 
Filed Under publicacions

de-warhol-a-01

Segurament serà cert això que solem dir que dos caps en pensen més que un. Siga com siga sí creiem fermament que necessitem l’altre. I en l’esfera creativa la qüestió tampoc és menor doncs l’altre és contrast, espill, retorn, barreja. Així és com entenem que funciona la confiança en el binomi Pilar Alfonso & Natxo Moral. La primera, @totmarques , acaba de publicar De Warhol a @yodominguez. Mirar l’art i veure el món i el segon, @imoralr , li fa el retorn perquè els llibres no s’acaben quan es deixen d’escriure. Ja hem assenyalat a Seguim! la urgència amb la qual heu d’anar a pel llibre, ara vos deixem la ressenya de Natxo al qual no podem deixar d’agrair el detall atent de comptar amb nosaltres per publicar-la:

De Warhol a @yodominguez. Mirar l’art i veure el món és un assaig que posa el focus en la relació entre les marques i l’art durant les darreres dècades. Està escrit, de manera acurada i documentada, per Pilar Alfonso Escuder, professora de secundària i referent en l’educació audiovisual.

Abans d’entrar en matèria, voldríem destacar-ne un aspecte evident: es tracta d’un assaig. I no és una qüestió menor: l’autora mateix reivindica el gènere, sovint tan amagat rere la ingent quantitat de novel·les que s’hi publiquen, en un magistral pròleg (“Si una nit d’hivern un breu assaig”) que reescriu la introducció de la coneguda obra de Calvino. Un assaig que es llig com una novel·la –diríem tirant de tòpic–, amè, entretingut i captivador alhora que profusament documentat i farcit de referències i intertextualitats.

Es tracta, a més, de la tercera incursió de l’autora en el tema de les marques i la seua relació amb la societat postmoderna, tema en el qual, amb dret propi, ja ha esdevingut una referent. El primer llibre era un gruixut volum acadèmic, producte d’una tesi doctoral, adreçat a un públic especialitzat, en el qual analitzava la relació de les marques amb el relat solidari i desinteressat de les ONGD. El segon, és el conegut (Tot) el que encara no saps sobre les marques, també publicat per Onada (i que també vam ressenyar per a 400 colps). Estava adreçat explícitament a un públic adolescent (“Per a un diàleg amb alumnes de Secundària”), tot i que em consta que ha estat lectura en alguna facultat. És una excel·lent introducció al concepte de marca postmoderna i s’endinsa en l’apassionant món dels relats de marca i contrarelats crítics. Si no l’heu llegit encara, us recomane fer-ho abans (o després) d’aquest darrer, encara que no sigueu ja (tan) adolescents.

I arribem per fi a aquest tercer volum que tanca la trilogia –assagística– sobre el paper de les marques en la societat contemporània. Si les ONGD funcionen com a marques (volum 1), i la lògica de marca ho pot embolcallar tot (volum 2), no és difícil pensar que l’art també ha volgut esdevindre marca, o potser és que les marques s’han convertit en art? (volum 3).

Warhol i l’art pop ja van explicitar de manera ben evident aquesta relació entre les marques comercials i l’obra d’art. L’autora també hi contraposa l’art pop més reivindicatiu, el valencià, el de l’Equip Crònica i l’artista Isabel Oliver, que usaven la marca com a representació d’aquesta societat postmoderna per a oposar-hi una visió crítica de la guerra o una defensa del feminisme.

La segona part del llibre se centra en artistes i obres més actuals, del nou segle, que usen les marques de manera conscient per a criticar o qüestionar la societat en què vivim, no sabem, però, si també conscients que l’art (no) pot transformar el món. Hi trobem analitzades des d’una instal·lació de l’artista Eulàlia Valldosera fins a una campanya a través de Twitter de l’artivista Yolanda Domínguez, passant per l’art de carrer de Banksy o l’obra metafòrica de Gurt Swanenberg.

Pilar Alfonso expressa la intenció principal de l’art des de la segona meitat del segle XX en un silogisme perfecte: si les creacions religioses (esglésies, escultures, pintures) han esdevingut art, i les marques postmodernes (lovemarks) funcionen amb una certa devoció religiosa, no hi ha dubte que les marques voldran convertir-se en obres d’art. El llibre aprofundeix i tracta d’analitzar aquest axioma.

Com ja hem comentat més a dalt, l’anàlisi d’aquestes obres i artistes està ben documentada i referenciada, però potser quan el text és més interessant –i apassionant, m’atreviria a dir, malgrat tractar-se d’un assaig- és quan l’autora interpreta i en proposa una lectura pròpia, de l’obra d’art i la seua connexió amb les marques. La visió personal, acurada, reflexiva i sovint irònica i punyent de Pilar Alfonso és el que sens dubte dona valor al text.

Em voldria detindre un poc més en aquest aspecte, perquè –no sé si ho he repetit suficientment– es tracta d’un assaig, però d’un assaig de debò. A la part més expositiva i divulgativa, s’hi sumen tots els incisos, preguntes sense resposta, apel·lacions al lector i ironies, entre d’altres, que fan que, malgrat estar parlant d’obres d’art d’altri, el jo de l’autora estiga ben present i en condicione la lectura deliberadament. Parafrasejant Fuster, que d’assaigs en sabia un poc, podem afirmar que, fins a cert punt, tot assaig és autoretrat. No debades, amb la lectura de l’obra, estem mirant l’art i veient el món a través de les ulleres crítiques i violetes de l’autora. Sí, he dit també violetes. La selecció d’artistes (f.) no és casualitat. I fins i tot la paraula ”art” esdevé volgudament femenina, sense haver de demanar permís al diccionari, que, de fet, ja ho contempla. Quan vam convertir l’«art» en quelcom masculí?

Permeteu-me, abans d’acabar, felicitar Onada Edicions per l’acurada edició de l’obra, que inclou una separata central amb les principals obres analitzades a tot color i en paper couché. Sens dubte, una aposta de l’editorial de Benicarló per aquesta publicació. Voler és poder. Felicitacions, Onada!

Acabaré a cop de tuit, com l’autora:

No dubteu a llegir ‘De Warhol a @yodominguez. Mirar l’art i veure el món’, de @totmarques i @OnadaEdicions. #LaDeLesMarques decidida a #mirar i parlar d’#art. En la ressenya en destaque alguns aspectes, però no hi ha res com llegir l’original. A què espereu?

Natxo Moral Reig · @imoralr · novembre de 2020

de-warhol-a-02

Comentaris

Leave a Reply