Bon Nadal!

400-colps-bon-nadal

De la necessitat hem fet virtut. Molts, carregats de raó, voldran soterrar un 2020 que toca a la seua fi. Però veieu per on que nosaltres, quan passe el temps pandèmic, bé que el recordarem com l’any del nostre retorn. Som en l’Era2 i hem entrat amb ganes i idees que esperem el 2021 comencen a traduir-se en noves i suggerents propostes per a tots aquells que fem #EDUCàmeraAcció al nostre territori. Ara de moment desitjar-vos que si ens hem de contagiar siga de creativitat, treball, imaginació i coratge. I com no, bon Nadal, bones festes i bon any!

20 audiovisuals infantils per Nadal

nadal-haquivaqui

En temps de previsió d’un possible nou confinament hi va haver qui ens va alertar que pot ser, fora d’aquella lògica ultraindividualista i anal (per allò de retindre i acumular per damunt de possibilitats; penseu per què tant de paper de vàter) que va fer tanta gent assaltar prestatgeries de supermercats, i precisament per escapolir-se’n d’ella, el que calia era omplir el rebost intel·lectual. I el nostre company Francesc Felipe va publicar a elDiario.es un interessant article mirant d’ajudar a fer una bona selecció de pel·lícules infantils i contribuir a oferir als més menuts de la casa una dieta mediàtica rica i equilibrada. A més, completa la selecció un suggerent decàleg de pautes que guien, emmarquen el sentit, les converses… Ara l’hem recuperat per, si no en tinguereu ocasió, posar-ho a l’iman del frigorífic mental i ser-ne de bona utilitat aquestos dies de festes i d’eixides i distàncies més replegades. Els títols els podeu trobar a diferents plataformes tot i esperant que gaudiu de la proposta mentres esperem recuperar celebracions com la de la imatge. I si en teniu més, de títols, no dubteu en compartir.

20 audiovisuals infantils per sobreviure a un nou confinament

L’audiovisual infantil malgrat moure milions de dòlars i ser dels productes culturals més rendibles continua sent un considerat, encara hui en dia, com la literatura infantil i juvenil, un gènere menor. Algunes de les pelis que recomanaré han estat nominades als Òscar, als Annecy o als Emmy i no n’hauràs sentit a parlar mai, d’altres segurament les vas vore de xicotet. En qualsevol cas si estàs llegint açò prepara’t per a un nou confinament amb bon cinema en família.

Començarem pel principi. És molt difícil, sinó impossible, en l’actualitat evitar l’ús de l’audiovisual infantil. Estes línies no busquen respondre si ho fem bé, ni la quantitat d’hores, ni si millor vore-ho a la televisió o a la tauleta digital, en este article només pretenc que com a famílies siguem conscients del consum audiovisual infantil que realitzem i que aquest siga un espai d’acompanyament, d’aprenentatge, de qualitat i de felicitat.

Desconec si ens tornaran a confinar però pense que amb aquestes reflexions es pot contribuir, més enllà del confinament, a trobar algunes idees que, en la meua opinió, poden ser interessants i que personalment a mi m’estan servint en l’etapa que compren el segon cicle de l’educació infantil (3, 4 i 5 anys). Aquesta és la meua experiència.

Les 10 regles

1)    Sempre cal fer una selecció prèvia, no ho deixem a l’atzar

2)    Cal escollir i compartir títols amb les xiquetes o xiquetes

3)    Evitem visionats infinits. Les històries comencen i acaben.

4)    Filmin és un paradís audiovisual, explora’l

5)    Els infants adoren els curtmetratges. Et sorprendran.

6)    El món és divers, explora diferents temàtiques i estètiques

7)    Parla de les pelis amb els teus fills o filles

8)    Una pel·lícula basada en un conte és una porta als contes

9)    Acompanya els infants en el visionat, estigues al seu costat

10) Aposta per la llengua més dèbil, el plurilingüisme és un regal.

La meua parella és mestra i una apassionada de la literatura infantil i juvenil i això és una sort per a tota la família. També per a mi que compartint eixa passió pel foment lector he iniciat una espècie de foment cinèfil domèstic. De fet hem acabat fent el que podríem anomenar un festival de cine a casa.

Eixe festival de cine a casa, en la meua opinió, l’hem de fer tots, com fem la compra setmanal, i cadascú s’ha de fer el seu. Hem de ser conscients i coherents sobre la importància de l’audiovisual que consumim i del que consumeixen els nostres xiquets i xiquetes. De la mateixa manera que a molts ens ha horroritzat la idea d’un menú Telepizza diari també ens hauria d’horroritzar un consum continuat de Disney Channel, Clan TVE, o, Netflix i Youtube Kids etc.

Òbviament no passa res per menjar ocasionalment en una gran cadena de menjar ràpid però igual que basar la dieta alimentària en este tipus de menjar ens causa rebuig general a una majoria, ho hauria de fer un consum no conscient d’aquestes cadenes o plataformes digitals. La dieta mediàtica d’un infant ha de ser diversa i hem de donar elements per poder vore i gaudir de diferents tipus d’audiovisuals. Crec que només així aconseguirem una alimentació audiovisual saludable. És per això que nosaltres, com a adults, és molt important que fem una selecció prèvia, una dieta mediàtica, respectant també les seues preferències, del que volem que els nostres fills i filles consumisquen audiovisualment.

Siga quin siga el teu criteri, que siga «el teu» com a mare o pare, i no el de Disney o Youtube Kids qui eduque audiovisualment a l’infant. Ser apropiat per a una edat no implica que s’haja de consumir perquè, no ens equivoquem, l’audiovisual no només entreté, l’audiovisual té un poder enculturador impressionant: transmet valors, vocabulari i llengua, educa en les relacions de poders, crea mites, reforça els rols, estableix patrons de joc i tot això ho fa sigues conscient o no, en confinament o no. No es tracta d’evitar Disney o Youtube, que tenen també productes fantàstics en el seu catàleg, es tracta d’entendre estos gegants de l’audiovisual com una opció entre moltes, no l’única.

És important, almenys al principi, en proposar un contingut nou, visionar-lo i comentar-lo amb les vostres filles o fills. És possible que et semble un rotllo però si no t’agrada el contingut, ni et desperta el més mínim interés, el més raonable seria que tampoc li’l posares. Una xiqueta o un xiquet pot necessitar repetir una i altra vegada un mateix contingut audiovisual per a explorar i entendre els diferents significats d’una narració complexa com una pel·lícula de 90 minuts. És molt millor que el puga compartir amb tu, per això, si has vist el contingut, en els següents visionats naixeran milers de preguntes i converses i vore un contingut audiovisual servirà per a aprendre coses noves en casa. Eixes converses amb tu sobre un contingut que és cultural són un regal que li estàs fent.

Després d’estes recomanacions generals ara ve allò que tothom espera de qualsevol article sobre pelis i series, el llistat dels 20 continguts que no et pots perdre, el nostre festival de cine a casa.

Algunes són novetats, altres són clàssics, i excepte «Tumble Leaf» i «Snowy day» totes estan doblades en versió en català/valencià. Encara que no les podràs trobar en esta versió a Amazon Prime, Disney Plus o Netflix no et serà complicat trobar-les si busques un poc més enllà. Totes les les recomanades en Filmin i Pack Màgic estan disponibles en estes plataformes en versió en la nostra llengua. Com hem dit anteriorment el plurilingüisme és un regal.

1. Grúfal
Una obra mestra de la literatura infantil angolsaxona amb text de Julia Donalson i música de René Aubry adaptada a la pantalla. És, sense dubtes, el millor curtemtratge audiovisual infantil per a tots els públics. També té una segona part anomenada la Grufaleta. Posa’l hui mateix, és un èxit garantit.

2. Room on the broom
De la mateixa producció que el Grúfal, i amb una animació brillant, la bruixa de la granera és una faula d’ensomni sobre l’amistat i el treball cooperatiu. No existeixen monstres capaços de lluitar contra el treball en comú d’uns animals i una bruixa que es fan amics.

3. El meu veí totoro
Un clàssic imprescindible del cinema infantil. Un dels millors continguts que podeu vore amb els vostres fills i filles. Hayao Miyazaki en estat pur. No pot faltar. Deixeu volar la vostra imaginació amb el món rural japonés a través de les germanes Mei i Satsuki.

4. Snowy Day
Adaptació del conte d’Ezra Jack Keats sobre el regal diversitat cultural a Nova York i l’essència del Nadal. Més enllà del Pare Noel també hi ha audiovisual nadalenc. Un moment meravellós, tendre i senzill.

5. Minuscule
A banda dels grans animals, els animals minúsculs també són sorprenents. Una aventura contada a través d’unes marietes ben reals i inquietes. Una aposta molt original per explorar per diferents llocs del planeta els detalls de la natura més minúscula.

6. Tumble Leaf
Una serie sobre una rabosa blava i les seues aventures d’una estètica exquisida i màgico-científica per començar a fer-se preguntes en un món que està fet per se explorat. Un contingut excepcional dintre de l’animació feta per una plataforma audiovisual.

7. Babe el Porquet Valent
Un altre clàssic que necessita ser recuperat. Una reflexió sobre l’especisme i la cadena tròfica. Ideal si voleu començar a respondre preguntes sobre l’alimentació i desmuntar els límits d’allò preestablert.

8. Lorax
El canvi climàtic el produïm amb les nostres accions depredadores del territori. Els vostres filles o fills no voldran que es talle un arbre mai més i no els podreu fer canviar d’opinió. Quan abans ho sàpiguen millor.

9. Inside Out
Un nou clàssic de Disney. La psicologia d’una xiqueta contada des de dintre de les emocions en una aventura per la imaginació. Una lliçó també per als adults sobre el funcionament del pensament infantil.

10. Mary Poppins
Un clàssic de Disney que continua vigent. Ideal per fer volar la imaginació amb cançons eternes i el riure contagiós mentre vius una crisi bancària i les sufragistes lluiten pels drets de les dones. Es deuria fer una adaptació per al segle XXI? Jo crec que sí.

11. Kirikú i les bèsties salvatges
Un altre clàssic del cinema francés. Una obra sublim i diferent situada en l’escenari africà que no pot faltar dintre de l’imaginari divers dels teus fills o filles. Amb la música meravellosa de Youssou Ndour i una estètica i un imaginari sorprenentment universal.

12. Spirit
Una pel·lícula sobre l’oest americà. Ideal per desmuntar mites sobre indis i vaquers, reflexionar sobre la llibertat i repensar el que significa realment el progrés humà. Si els agrada molt segurament acabaràs reflexionant de tot això mentre visites una hípica.

13. El bosc de Haquivaqui
La utopia entre els animals és possible al Bosc de Haquivaqui. Un retrat del bosc animal amb una senzillesa i una tendresa que fa creïble que un món millor i just no només és possible sinó que és real. Kant ho haguera posat als seus fills o filles. El doblatge en català occidental és captivador.

14. Stick man
De la mateixa productora que el Grúfal. El branquilló és l’espectacular història d’un pal de fusta que torna a casa. La imaginació dels infants és infinita, alguns no perden mai aquesta capacitat i es dediquen a fer audiovisuals com aquest. Increïblement bell i èpic pal de fusta.

15. Dimanche
D’entre tots els curtmetratges disponibles a Filmin «Dimanche», és una metàfora sobre els dies de la setmana, amb una estètica molt original i una música a l’altura que és una xicoteta obra d’art sobre un nou món. Si ets vertaderament cinèfil explora els curts infantils. Dimanche podria estar exposat a un museu.

16. Anem a caçar a un ós
L’adaptació del conte de Michael Rosen il·lustrat per Helen Oxenbury és una demostració que no calen efectes especials sinó afectes especials. Una animació clàssica i una història mínima són més que suficients per fer una obra mestra si els ingredients són els adequats per a l’aventura.

17. El vent entre les canyes
Una recopilació de curtmetratges diferents on els rols del contes no són els clàssics. Les xiques poden ser cavallers i el drac pot ser amic teu. La nova normalitat en la literatura infantil és això.

18. Catacric catacrac
Una autènctica meravella de l’audiovisual valencià. Una forma d’introducció a les rondalles d’Enric Valor. Imprescindible si vols que els teus fills i filles aprenguen a estimar i somiar el territori on viuen. Si vols que els teus parlen en valencià no deuria faltar en ta casa.

19. Les tres bessones
Una serie de producció catalana per a redescobrir i reinventar els contes infantils. Les tres bessones són ja un clàssic de clàssics i una porta per a la literatura infantil i juvenil universal. La infància mai pot passar de moda i les tres bessones en són el millor exemple i en la nostra llengua.

20.
Com no pot ser d’altra manera aquest llistat està incomplet. Segur que tu mateix pots completar-lo amb una pel·lícula fascinant per vore amb els teus fills o filles i que no figura entre les 19 anteriors. Compartix-la en xarxes socials o entre amigues i amics i així tots podrem gaudir de continguts i cinematografies diferents que encara no hem descobert o que encara està per estrenar.

Evidentment em queden moltes per recomanar. Per exemple podríem fer un llistat sencer de clàssics del cinema Meliés, Keaton i Chaplin, o un altre de pel·lícules més experimentals com la brasilera «O Menino e o Mundo» o la romanesa «L’Extraordinaire Voyage de Marona» films que deixen, fins i tot a l’adult, sense alè, també un llistat dels millors curtmetratges o un llistat dels millors films a Filmin i Pack Màgic. Però això, si vos sembla, deixem-ho per a un nou article. Continuarà.

Francesc Felipe

Why are sundays so depressing?

I sing a song, I paint a picture
My baby’s gone, but I don’t miss her
Like a swan, I don’t miss swimming
All my friends left, and they don’t miss me

Can’t take it, babe
Your body talks to me
Like in a movie, babe
I let it resonate, yeah

I want your time (Time, time)
Don’t ask me questions (Questions, questions)
That you don’t want (Want, want)
The answers to (To, to)

I love you in the mind, so you know it’s no lie
You’re hidin’ in the background but you wanna be found
You’ve got me on my back and now I’ve gotta think fast
You’re hidin’ in the background but you wanna be found

I take it easy, babe, I
I get down, it’s automatic, uh
I’ve come to believin’ that
That too much time is evil

I transition in
I’m making your body wait
Like on an aeroplane
Please, baby, take me away, yeah

I want your time (Time, time)
Don’t ask me questions (Questions, questions)
That you don’t want (Want, want)
The answers to (To, to)

I know, I know, I know, I know

I kinda miss the nine-to-five, yeah
Do those things that you can’t hide
I scramble, fight just like a child
Hey, nah, nah, nah, nah, nah, nah, nah, nah
I’m staying hungry, I’m staying hungry
I’m staying hungry, I’m staying hungry
Not getting angry, I’m staying hungry
Not getting angry, staying, staying hungry
Yeah

Què en sabeu?

educomunicacio-01

En el retorn de 400 colps vàrem dedicar un temps inicial a sondejar l’estat de la qüestió. A comprovar l’estat d’un ecosistema particular del qual ens sentim de nou agents actius. Tornàrem doncs a visitar aquells referents que de sempre han sigut bona font d’informació i recursos per comprovar com havien evolucionat o no. I per descobrir-ne de nous. Així va ser com via el Festival de Cinema Ciutadà Compromés donàrem amb la plataforma educomunicació.cat. Ens havia cridat l’atenció que l’FCCC, sota l’epígraf la Cara V hi dedicava una secció a les noves narratives. V perquè queda inclosa en les paraules noves, narratives, visuals i joves però també amb la V de valencià perquè l’ús de la llengua és un referent en la selecció d’artistes que hi participen. El joc de paraules fa al·lusió al fet que darrere de la quantitat enorme d’influencers i narrativa audiovisuals superficial també podem trobar exemples de compromís social i cultural.

El plantejament era suficient com per voler saber-ne més i allà que anàrem a educomunicació.cat. Caram! Una web de recusos pensant en educació i audiovisual? Seria que, a la contra i en temps de pèrdua de diversitat, el nostre ecosistema era la base per a la gènesi de noves espècies comunicatives i pedagògiques? Ja pensàvem més enllà de l’apunt, en les sinèrgies que podríem generar. Ai però, que quan ens hi hem posat la web s’ha esvaït com a miratge i el panorama ens ha tormat a semblar un tant desèrtic.

Investiguem doncs qui ha sigut al darrere, a qui trobem pel carril del costat. Perquè vosaltres, què en sabeu?

https://www.educomunicacio.cat/

L’ideal a negre?

cinema-ideal

Dins la formació del psiquisme hi ha determinats moments en què l’adquisició d’ideals és ben necessària per ajudar a créixer el subjecte. Però de vegades, per les circumstàncies que siguen, aquest procés no es pot portar a terme en condicions. Així, sól passar sovint que el buit que produeix el fet de no poder adquirir ideals, fa que aquest buit siga cobert per alguna cosa que té que veure amb les sensacions, no tant amb les emocions i les idees sinó amb les sensacions. Açò es pot observar en ocasions en les patologies que tenen a veure amb el cos, com les addiccions, entre d’altres. Posteriorment, més endavant, també serà necessari un procés en la línia un tant contrària de desidealització per a poder finalment consolidar aquells ideals que seran els adults. Tot plegat, és ben interessant descobrir com de vegades es produeix en relació a aquestos funcionaments, un correlat que va d’allò individual a lo social.

És amb aquest fet que hem pensat immediatament en llegir la notícia que ens explica que un cinema mític de la ciutat dÀlacant és a punt d’anar a negre per ser reconvertit en un hotel de luxe. L’associació estava servida perquè la sala no és altra que la del Cinema L’Ideal i la campanya per intentar evitar aquesta pèrdua, Salvem l’Ideal. En veure les imatges d’una sala de cinema en decadència, que tant haurà vist, ens sorgien els interrogants. El buit que deixarà un espai dedicat a la cultura, a enriquir les representacions, serà omplert per alguna cosa lligada al cos? O senzillament en un temps de mutació de pantalles haurem de desidealitzar el cinema com a experiència col·lectiva? Si Thomas Pettitt va teoritzar amb el Parèntesi Gutenberg, ens trobem davant de la (des)materialització, del Parèntesi Lumière? La cultura i el pensament pel consum lligat al cos? El cinema a negre o anem a la Pantalla global?

Des de la plataforma ciutadana ho expliquen: ells tenen els diners, els advocats, les lleis; nosaltres una idea col·lectiva. Efectivament, els ideals estan en joc.

La notícia en La Directa | Petició en Change.org [encara fan falta signatures!]

cinema-ideal-ext

De l’oferta necessària: fotografia en el cjm

andana-foto

Sempre ens complau molt contribuir al resó d’activitats com aquesta per diversos motius. Primer perquè són adreçades als joves que van ben necessitats d’alternatives i propostes suggerents que els treguen d’aquell pla en el qual s’els convoca a ser-hi tan sols subjectes consumidors. També perquè ajuden a ampliar les competències dels participants fora dels aspectes purament curriculars enriquint a la llarga la formació personal; i si van lligades a l’audiovisual esdevenen la nostra debilitat. I en tercer lloc perquè fomenten la participació en un teixit associatiu que ha de ser clau en l’objectiu d’ampliar les dinàmiques de transformació social. I entenem que el taller precisament s’acosta a aquest aspecte.

Així, la invitació que es fa des del Centre Jove de Mislata és a participar en un Taller de fotografia com a projecte fotogràfic i artístic utilitzant el coneixement visual aprés, realitzant una immersió en l’art contemporani i la fotografia com a eina d’expressió personal. Caldrà portar qualsevol tipus de càmera digital i/o smarthphone per a la realització del taller.

Places: 10.
Duració: 3h.
Professorat: ANDANA.
Data: dimarts 22 de desembre, de 17 a 20h.
Lloc: Centre Jove del Mercat

Condicions generals dels cursos i tallers

Començament i durada dels cursos:
Tots els cursos i tallers començaran, cadascú en la data que pertoque, a partir del 21 de desembre.

Inscripció: fins al començament de l’activitat. La inscripció tindrà lloc als Centres Joves de Mislata. Els cursos únicament tindran lloc si hi ha un mínim de persones inscrites. Els cursos i tallers s’adrecen a joves residents a Mislata de 12 a 30 anys (excepte als cursos i tallers que especifiquen edats concretes). La inscripció podrà ser presencial als Centres Joves, per telèfon i en línia. Es podrà inscriure la persona interessada o una altra persona de la mateixa unitat familiar. En el cas d’una persona que s’inscriu per primera vegada en una activitat, s’haurà de mostrar el DNI físicament o altre document que l’identifique.

Inscripció per internet: pots fer la inscripció per internet. Si mai no ho has fet, el primer pas és vindre als Centres Joves a recollir la teua clau, a partir d’eixe moment podràs matricular-te des de www.mislatajove.org en els cursos i tallers.
Certificats: quan acabe cada curs o taller es lliurarà el corresponent certificat d’assistència. Per poder obtindre’l caldrà haver assistit, com a mínim, al 80% de les sessions.

Inscripcions i informació:
Centre Jove del Mercat. C/ Major, 36. Tel.: 963 990 340.
Centre Jove Túria. C/ Túria, 13. Tel.: 963 837 141.
Correu electrònic: info@mislatajove.org
Whatsapp: 672368102
@mislatajove

#EDUCàmeraAcció

educameraaccio

Ja ho hem dit, tres caps en pensen més que un. Així que gràcies a @totmarques i @imoralr perquè després del pont i de buscar baix d’ell, hem trobat el hashtag. Una etiqueta que tanca una idea, la de filar les idees, les propostes, els comentaris, les reflexions… Una etiqueta per generar complicitats entre aquells que mirem i fem cinema als centres educatius del nostre territori. Una etiqueta per visibilitzar projectes dintre i fora d’ella, de l’etiqueta, però amb el lligam de l’acció i la reflexió pedagògica al voltant de la creació audiovisual. Al coixinet ens trobarem a la pantalla per saber que fem fora d’ella. Seguim amb #EDUCàmeraAcció !

De major vull ser com…

Anem una mica amb temps just si la vostra intenció fóra presentar alguna peça. Però ni que siga també per agendar la proposta i contribuir a visibilitzar iniciatives com aquesta que, fem vàlida la redundància, permeten visibilitzar, encara!, el treball de dones en àmbits on el vel masclista encara és present.

La Fundació FISABIO i Les Naus (és que això del sempitern Las Naves mos falca) organitzen la IV edició de el concurs de vídeos De major vull ser com… adreçat a les generacions de joves estudiants del nostre territori. La realització d’aquestes peces audiovisuals els ha de permetre investigar i identificar referents de dones o col·lectius de dones en disciplines científiques, tecnològiques i innovadores. Amb les seues propostes, els / les joves podran fer visible l’impacte que el patriarcat ha produït en la vida i la trajectòria professional d’aquestes dones dedicades a la ciència.

Modalitats de premis
Modalitat 1. Premi a l’Millor Guió
- Categoria ESO i Cicle Bàsic d’FP
- Categoria Batxillerat i Cicle Mitjà i Superior de FP

Modalitat 2. Premi a la Millor Producció Audiovisual
- Categoria ESO i Cicle Bàsic d’FP
- Categoria Batxillerat i Cicle Mitjà i Superior de FP

Modalitat 3. Premi a l’Vídeo més Innovador en la Selecció de l’Personatge o Col·lectiu
- Categoria ESO i Cicle Bàsic d’FP
- Categoria Batxillerat i Cicle Mitjà i Superior de FP

Modalitat 4. Premi de l’Públic a l’Millor Video
- Categoria ESO i Cicle Bàsic d’FP
- Categoria Batxillerat i Cicle Mitjà i Superior de FP

En cadascuna de les categories de les quatre modalitats d’aquesta edició de lliuraran 2.000 €. D’aquest import, 1.000 € es destinaran a la compra de material científic i/o tecnològic per part de centre educatiu a què pertanyin els membres de el vídeo premiat pel jurat. Els 1.000 € restants seran per als i les joves que han participat en l’elaboració dels vídeos guanyadors i que també es destinaran a la compra de material tecnològic o educatiu.

de-major

Com participar en el concurs?
Una vegada realitzat el vídeo – que ha de complir uns requisits de qualitat indicats en les bases de l’concurs -es pujarà a l’servidor
- Per poder pujar-lo a la plataforma utilitza la contrasenya Demajor4
- El nom de l’arxiu ha de coincidir amb el nom de el vídeo
A més, és molt important emplenar degudament la Fitxa de sol·licitud de participació i la fitxa de confidencialitat.

Webinars
Com a novetat, aquest any Les Naus i FISABIO ofereixen un cicle de webinars educatives per ajudar a l’alumnat a abordar la temàtica proposada en el concurs i la seva plasmació en format audiovisual. Les sessions, titulades Realització audiovisual: com fer un bon curtmetratge / micro-documental, inventores i científiques. Saltant barreres i Fugint de el masclisme en la ciència quotidiana, estaran disponibles al canal de YouTube de les dues entitats a partir de l’10 de novembre.

Davant qualsevol dubte contacta amb comunicacion_fisabio@gva.es
Bloc del concurs

Parlar al món des de l’escola

parlar-mon-escola

Bona part de la nostra tasca és fruit de l’exploració, de la navegació que en diguem fa temps. Navegar per la xarxa, pels mitjans, buscant referents, propostes amb la idea que pot ser connectarem móns i ampliarem horitzons. Els nostres i els vostres. I precisament de connectar amb el món des de l’escola va Parlar al món des de l’escola (Miquel Pagès i Marc Planas, 2020) que al mig de la pandèmia ha editat Eumo editorial.

La introducció és a càrrec del comunicador Salvador Alsius i ho explica molt bé. La TV –i, per extensió, la pantalla digital– ens permet veure què hi ha més enllà del que tenim davant; podem trobar-hi traces del passat, anticipar el futur o superar els límits de l’espai. La tecnologia digital ens fa més lliures si sabem utilitzar-la. Per això l’escola no pot renunciar a educar en l’ús d’aquestes tecnologies. Miquel Pagès i Marc Planas expliquen, en primera persona, l’experiència de posar en marxa una TV en línia a l’escola Thau Barcelona. A partir de l’interès per treballar la comunicació oral d’una manera motivadora, va anar prenent cos un projecte interdisciplinari i col·laboratiu que fomenta la creativitat tant com les competències lingüístiques, artístiques i digitals. Una experiència singular que pot servir a moltes altres escoles per projectar la seua veu al món.

Thau.tv és fruit d’un llarg procés de debat, té dues característiques bàsiques: està plenament integrada al currículum i compromet tota la comunitat educativa. Inclou tres àmbits: organitzatiu, tècnic i pedagògic, que s’expliquen en deteniment. Dins del primer, el més remarcable és la constitució del consell audiovisual, amb la particularitat que els seus membres són remunerats. A part de la direcció escolar i del projecte, hi ha els facilitadors de cada etapa educativa que es responsabilitzen de programes específics. Pel que fa a l’àmbit tècnic, s’expliquen els equipaments i dispositius, com tot el que suposa muntar un plató o les aplicacions d’enregistrament i edició. Funciona com un model de TV a la carta, amb la creació d’un web que s’enllaça a la general de l’escola. Els diversos programes que la conformen són produccions que parteixen de la realitat escolar, del treball curricular i en conseqüència són també una eina més d’avaluació. Preparar guions, compondre sintonies, dissenyar logos, cercar informació, millorar l’expressió oral, editar so i imatge, fer de periodista, prendre decisions, treballar de forma cooperativa i col·laborativa són, entre altres, aspectes que THAU TV permet potenciar.

Miquel Pagès –llicenciat en història– i Marc Planas –llicenciat en filosofia i autor de la novel·la Decisions vinculants– són mestres de primària a l’escola Thau Barcelona. Aquí ens expliquen l’experiència que ells mateixos van liderar de posar en marxa un canal de TV en línia. I ho fan amb tota l’emoció, però des del coneixement i el compromís pedagògic que permetran obrir nous horitzons a moltes altres escoles. El projecte Thau TV va ser escollit com la millor pràctica del certamen ITWorldEdu 2019.

8 de desembre

Hem prioritzat la quasi complitud del document fílmic per damunt d’una millor qualitat de la imatge. Acabeu de passar bon pont.

Next Page →