Acosta’t amb els Wellcome Awards

pol-len

Hui continuem amb la segona sessió del curs de Creació cinematogràfica i audiovisual en contextos educatius adreçat al professorat de secundària. L’alumnat, en aquest cas docents, està majoritàriament vinculat a àrees tradicionalment anomenades humanistes. Però ves per on també tenim algun científic. Motivats per aquest fet, hem volgut arreplegar l’enllaç a imatges de tal bellesa que ens acosten a mons sorprenents i que ens recorden que la unió de ciència i creació visual és un bon exemple de superació d’aquelles divisòries.

Vivim en l’era de la imatge i la comunicació. Els passos de gegant que dóna la ciència per segons al món, tenen en la fotografia i el vídeo uns aliats d’excepció. El tractament digital d’imatges en medicina permet arribar a llocs on seria impossible si no fos amb aquesta ajuda tecnològica. Un colp més, ciència mèdica i tecnologia aliats pel benestar de tots els éssers vivents. Els Wellcome Image Awards són la demostració concreta del valor de la imatge mèdica en el diagnòstic i evolució de les malalties i l’estudi del comportament d’éssers microscòpics.

El certamen selecciona 20 imatges finalistes creades amb tècniques que van des de la fotografia convencional a la composició microscòpica mitjançant electrons. I el proper 18 de març a Londres es donarà a conèixer la imatge guanyadora dels Wellcome Image Awards 2015. Imatges i no fotografies, ja que les creacions que participen en els Wellcome Image Awards han estat realitzades utilitzant les més diverses tècniques gràfiques, des de la fotografia mèdica tradicional a la microscòpia confocal i la microtomografía computeritzada, passant per mètodes d’il·lustració informàtics de gran complexitat tècnica. Siga com siga, el concurs vol honrar els creadors de les imatges més informatives, sorprenents i excel·lents tècnicament que van ser afegides recentment a la col·lecció de Wellcome Images. Wellcome Images pertanyen a la fundació de caritat amb base a Anglaterra, Wellcome Trust, que es dedica a millorar la salut tant dels humans com dels animals.

Sambori-Mice: La màquina del temps

sambori_mice_15

La màquina del temps

Qui no recorda l’estiu del 2012 on els incendis cremaren gran part dels boscos i muntanyes del País Valencià? Què farieu si ho poguessiu evitar? Doncs això intenten fer els protagonistes de la nostra història. Amb una màquina del temps veuen el què va a pasar i intenten evitar-ho de totes les maneres possibles.

maquina_temps

Aquest curt és més què una història de ficció; tot un gran desplegament de voluntaris que intervenen, intenten sensibilitzar-nos davant d’aquesta dramàtica situació. Si bé aquesta història cal veure-la, més que contar-la, hem d’agrair la col·laboració i participació de moltíssimes persones, però, sobretot, al Parc de Bombers d’Alzira que ens va donar tot el seu suport i ajuda, i la col·laboració d’Anna Galbis, en aquell moment presentadora de les notícies a Canal 9, pel seu suport Audiovisual.

Marian Gomis
CEIP Heretats, L’Alcúdia

Sambori-Mice: Negreta

sambori_mice_15

Negreta

Aquest curt des del principi, ha sigut un repte per al nostre grup de Cinema. D’una idea original d’un alumne, on la protagonista era una gossa, acabàrem fent protagonista a una cabra. Mai ens haguérem pensat que acabaríem fent una historia d’amor tan bonica amb blanc i negre i, a més, muda. La història d’aquest curt parteix d’una xiqueta  que té de mascota una cabra que un dia desaparéix. Tot el món la busca per tots els llocs, però no hi aparéix. La xiqueta està molt trista i no aconsegueix concentrar-se en l’escola, tampoc menja i sovint té malsons.

negreta

El grup de cinema del CEIP Heretats de l’Alcúdia, porta, contant aquest curs escolar 2014-2015, fent cine ja 10 anys. Els curts que presentem en aquests premis, es crearen i es rodaren al curs 2012-2013, però s’acabaren d’editar i estrenar al curs 2013-2014. Els alumnes de 6é d’aquell curs participaren en tot el procés de creació: guió, direcció, càmera, actors-actrius,… També ha sigut una novetat que tots els personatges adults que hi apareixen estan interpretats per alumnes, per a la qual cosa, s’ha hi hagut de treballar molt la caracterització. Però en una cosa que també cal fixar-se molt, és en la banda sonora: pren importància les peces interpretades a piano, totes elles també interpretades per alumnes de l’escola.

Marian Gomis
CEIP Heretats, L’Alcúdia

Sambori-Mice: L’illa deserta

sambori_mice_15

La secció s’anima. I més encara quan hi ha centres que la dinamitzen amb la presentació de més d’una obra. És el cas del CEIP Heretats de l’Alcúdia que en presenta tres. Les publicarem seguides i ací en teniu la primera

L’illa deserta

illa_deserta_01

Aquest curt de poc més de 9 minuts de durada, es va rodar íntegrament en la platja de Cullera en juny de 2013. Conta la aventura de dos amics que decideixen anar un dia a pescar amb la seua barca quan, de sobte, una tempesta els sorprén i tenen un naufragi i acaben en una illa deserta. Els dies passen i la inexperiència dels dos els fa patir les conseqüències de no tenir aigua ni menjar. El final, és sorprenent tant per als espectadors com  per als protagonistas d’aquesta historia.

Moltes són les anècdotes que podríem contar del rodatge d’aquest curt: No fou tan fácil l’entrada de la barca en la mar; cada vegada que intentàvem endinsar-nos dins, les ones de la mar ens tiraven fora. No menys divertida fou l’escena en la que aconseguíem pescar. Cada vegada que es llançava el fil amb la canya i el peix engantxat, ens passava el mateix que a la barca. I què dir de fer-li mossos al peix cru! Tot un dia de rodatge que resumim en aquests 9 minuts.

Marian Gomis
CEIP Heretats, L’Alcúdia

Sambori-Mice: L’IES Càrcer, el nostre institut

sambori_mice_15

Seguim amb les presentacions de curtmetratges als Premis Sambori-Mice. En un goteig constant el professorat està responent a la iniciativa i ens arriben els textos i encara més, les ganes del professorat per compartir els processos creatius que hi ha al darrere de les seues creacions. Hui obrim setmana amb el treball ben engrescador de l’IES Càrcer amb Laura Capsir, del departament de música, al seu front.

L’IES Càrcer, el nostre institut

ies_carcer

La nostra idea inicial era promocionar el nostre institut, fer màrketing de les virtuts i avantatges d’estudiar en un centre d’ensenyament públic; volíem posar en valor tot el que tenim, i moltes de les coses que no apreciem quotidianament. A la vegada també es treballava un bloc de continguts de l’assignatura de música de 4t com és Música i Tecnologies (música i mitjans de comunicació, i música i publicitat). La idea de rodar un documental va servir per motivar uns apàtics alumnes de 4t de Diversificació i fer-los sentir orgullosos del seu treball.

Ha sigut un treball totalment multidisciplinar perquè hi han col·laborat des del departament de Tecnologia, que ha coordinat amb aquests alumnes la construcció de la claqueta, una cabina casera de gravació i d’una aranya per col·locar el trípode i Llengua, que ens ha corregit els guions i ha treballat l’entrevista a classe, com fer una instància per sol·licitar permisos, … . Des de música hem pogut treballar amb l’editor de so Audacity, tant per gravar la locució (la va gravar un alumne íntegrament a sa casa amb un micro d’ordinador) i la creació de música específica, en aquest cas, el rap final dels crèdits que també gravàrem a l’aula, aprofitant la cabina.

En el nostre cas ens hem centrat més al procés, ja que no hi ha un treball artístic paral·lel (ni d’interpretació, ni de coreografia, …), es tracta només de transmetre o descriure una realitat (o traure les coses més interessants d’eixa realitat). El treball paral·lel s’ha centrat també en el procés: tots els alumnes redactaren un Guió literari, els barrejàrem tots i va sorgir el Guió Literari Inicial del qual partírem per treballar per equips:
- Guionistes: el guió tècnic, el guió de les entrevistes ,
- Producció: demanar permisos, demanar material, concertar entrevistes, redactar el Pla de rodatge
- Documentació: investigar i sol·licitar informació sobre el centre, els seus òrgans, les persones que el gestionen, …
- Realització: en aquesta etapa, que era ja el treball de rodatge, cada dia s’intercanviaven els rols de realitzador@, ajudant de realització, càmera, periodista, auxiliar de muntatge…

Amb tot el material enregistrat es va fer entre tots el GUIÓ DEFINITIU on s’adaptava el text inicial al resultat de les imatges i “declaracions” obtingudes. També ho complementàrem amb un mini-taller sobre tècniques de rodatge a càrrec d’una professional de la comunicació audiovisual que ens va explicar els diferents rols i funcions i ens va fer un esquema sobre les diferents etapes que havia de tenir el procés. Així amb una càmera casolana, un ordinador i un micro, hem aconseguit un documental d’un nivell acceptable.

El documental, acaba amb un rap, la lletra i la interpretació del qual també ha corregut a càrrec de l’alumne Raul Jordà. I el més important de tot, va ser enganxar els alumnes, descobrir-los ferramentes al seu abast i que aprengueren, des de la posada en pràctica, uns coneixements tècnics, que haguera sigut impossible amb una metodologia transmissiva, només teòrica. Per tant, aprenentatges complexos i operatius en la vida real, que és l’essència dels aprenentatges competencials.

alumnes de 4t PDC curs 13/14
IES Càrcer

Presentació de CIMA

alice_guy

Tot i que siga a última hora de diumenge, no volíem deixar de publicar aquest apunt en data tan assenyalada. Dimarts vinent hi ha organitzada una jornada de presentació de la delegació, al nostre territori, de CIMA · Associació de dones cineastes i de mitjans audiovisuals. CIMA és una associació que reuneix més de 200 dones professionals amb un objectiu comú: fomentar una presència equitativa de la dona en el mitjà audiovisual. Així contribueixen a crear una societat més igualitària i diversa. I és que tot just un 8% de les pel·lícules que es produeixen a l’estat són dirigides per una dona. En guió i producció les pel·lícules amb participació femenina no arriben al 20%; i no importa si parlem de cinema, televisió o documentals: la creació audiovisual està gairebé absolutament en mans d’homes. Així, dimarts, una bona ocasió per reflexionar sobre la necessitat de que allò que va començar Alice Guy [imatge] no s’ature.

11:00 h. Inauguració
Ma José Català, Consellera d’Educació, Cultura i Esport.
Virginia Yagüe, Presidenta de CIMA.
Rosana Pastor, Delegada CIMA Comunitat Valenciana

11:15 h. Pausa café

11:45 h Taula redona. La presència de la dona en la indústria audiovisual
· Dones en la pantalla. Áurea Ortiz. Professora d’Història del cine. Universitat de València.
· Repercussió de les mesures de foment d’igualtat en l’audiovisual valencià. 2005-2014. José Luis Moreno. Director general de CulturArts Generalitat
· Polítiques audiovisuals i gènere: un camí per recórrer. Virginia Yagüe, Presidenta de CIMA

13:00 h. One to One
Col·loqui amb Virginia Yagüe i Rosana Pastor sobre CIMA, el seu funcionament i els seus objectius.

14:00 h Clausura

Dimarts, 10 de març de 2015 Sala Lluís G. Berlanga CulturArts IVAC. Pl. Ajuntament, 17 · València

Participa Méliès

Ara que hem començat la formació de docents constatem que hi ha qui està àvid de conèixer propostes que estimulen la creativitat pròpia i dels alumnes. I una convocatòria com aquesta que parteix de la figura d’un pioner del cinema n’és un bon pretext. Participa Méliès és un concurs de vídeos vinculat a l’exposició temporal Georges Méliès. La màgia del cinema, obert a tothom i que ofereix la possibilitat de demostrar l’enginy i la creativitat, utilitzant qualsevol dels aparells de gravació de vídeo. Inspireu-vos en els trucatges de Georges Méliès per il·lusionar als espectadors i podreu guanyar un dels premis del concurs. Els guanyadors es projectaran al Caixafòrum que aculla l’exposició.

Per realitzar el vostre vídeo només necessiteu un dispositiu que puga gravar (càmera, vídeo, mòbil o tauleta) i inspirar-vos en els fantàstics trucs que va fer l’inventor dels efectes especials. Méliès va traslladar la fantasia de la màgia i la va perfeccionar creant autèntics trucatges cinematogràfics. El vídeo haurà de tenir una durada màxima de 3 minuts i en ell s’utilitzarà almenys un dels següents trucatges:
Substitució: consisteix en fer aparèixer i desaparèixer objectes i persones.
Sobreimpressió: entre d’altres trucatges permet duplicar el mateix personatge a la pantalla i aconseguir que objectes volen com si tinguessen vida pròpia.
Jocs d’escala: aconseguir que objectes en miniatura semblen de grandària real. També es pot realitzar jocs d’escala, convertint-te en un gegant o en un nan.

El vídeo haurà de ser inèdit, realitzat després del 24 de juliol de 2014, mut –sense so directe– i la música ha de ser de domini públic o disposar dels drets corresponents. Podeu penjar el vostre vídeo fins el 17 d’abril. El 30 d’abril de 2015 es comunicarà quins són el guanyadors. Consulteu les bases completes a

http://www.participamelies.com

#creacinema 1 (1a part)

creacinema_01

Com ja sabeu ens hem llançat a la formació de docents. Així, dimecres passat tingué lloc la primera de les nou sessions que té el Curs de creació cinematogràfica en contextos audiovisuals i que fins a finals d’abril tindrà lloc en el Centre de Formació i Qualitat Manuel Sanchis Guarner de la Universitat de València. L’objectiu primer d’aquesta sessió inicial era establir una dinàmica de presentació que ens permetera conéixer el perfil dels participants, a partir dels quals orientar el programa. Així, dedicàrem una primera part a la presentació d’aquestos en la qual més enllà de les dades personals ens interessava posar en comú qüestions generals com les expectatives generades pel curs, la motivació inicial, el lloc de treball o les assigantures que imparteixen i d’altres més concretes com la familiaritat amb les eines de producció audiovisual, les xarxes socials o la composició de la seua dieta mediàtica.

En taula rodona i clima distés vàrem saber de la formació en llengües, filosofia, teatre, arts plàstiques i científica o de la poca familiaritat amb les eines digitals. Però a mesura que avançava la conversa parlàrem de nadius digitals, (el text de Prensky | per al debat) d’aprenentatge col·laboratiu i la influència de la xarxa (presentació de Juan Freire), de la necessitat de canvi de paradigma en l’educació, del Projecte Facebook (ressenya | llibre en pdf), de gestió d’aula amb alumnat adolescent amb coneixements tecnològics però amb dificultat per sostenir-se en l’horitzontalitat  o del debat de l’ús del mòbil a l’aula (apunt de Tíscar Lara).

Seguidament, Jordi Orts i Josep Lluís Peris presentaren els diferents projectes audiovisuals que han vingut desenvolupant des de ja fa uns anys als seus respectius centres. El primer va explicar les tres propostes de calat cinematogràfic a escolagavina, eacn, 400 colps i #cinema_VO; el segon les diferents inciatives pedagògiques i de realització en què ha sigut responsable (Temps d’aigua), algunes de les quals queden arreplegades en Docuaula.

En el tram final de la sessió vàrem realitzar la primera pràctica sobre l’enquadrament a partir d’un quadre de Seurat. Del fantàstic resultat ja en donarem compte en una segona part d’aquest primer apunt. Tots ens vàrem sorprendre positivament de les idees generades i amb elles tancàrem en alt una sessió ben engrescadora. Només un però: almenys de moment la baixa assitència. Comptàvem amb un full de signatures de vint participants i només set es varen presentar; no sabem ben bé si per una possible confusió en les dates. Tot i així amb Lluisa, Juan Manuel, Maria, Francesc, Silvia, Pilar i Marina ja conformen un grup en el qual intuïm que podrem ensenyar i aprendre de valent.

Finalment assenyalar que realitzarem un metatreball en xarxa, d’arxiu i hipertextual, que registre allò que va passant a les sessions però a la vegada que permeta la interacció entre els participants sense distinció i fomente la circulació del coneixement compartit. Per açò i sota l’etiqueta #creacinema anirem publicant apunts i piulades a 400 colps i twitter respectivament. A hores d’ara possiblement els participants estan lluitant (esperem que de manera molt lúdica) amb la creació del seu perfil en twitter (ningú en tenia!). Açò a començat a rodar i la creativitat n’és el camí.

Sambori-Mice: Cosa de 2

sambori_mice_15

Continuem amb l’atenció a la MICE i ho fem amb una de les dues propostes que articulem nosaltres i que esdevé un dels moments de major satisfacció en la nostra trajectòria. Es tracta de la presentació a càrrec dels seus responsables i participants, dels curtmetratges escolars que concursen als Premis Audiovisuals Sambori·Mice 2015. El plantejament de la inciativa l’explicàvem fa tres apunts i hui vivim amb entusiasme la publicació de la primera presentació rebuda (ja n’han arribat més!). Pilar Alfonso, la nostra companya i amiga de l’IES Faustí Barberà d’Alaquàs presenta com a docent responsble del projecte, el curtmetratge Cosa de 2. Recordeu que cada presentació anirà precedida amb el banner que veieu dalt per una més facil identificació i que s’aniran incoporant a la categoria creada amb aquest motiu Sambori·Mice. Trobem genial l’oportunitat de generar entre tots un mosaic ben ric del cinema fet a les escoles del nostre país. Gaudiu-ne.

Cosa de 2

Si ens trobem ací és perquè en algun moment ens hem sentit fascinats per una pel·lícula. Hem de seguir educant els xiquets. I això s’aconsegueix
amb bones pel·lícules i amb una bona educació”
(Giovanni Maccelli. Lliurament dels Premis Goya, febrer 2015).

cosa_de_2

Recordaré Cosa de 2 per la contagiosa implicació dels alumnes que participaren en la seua realització. La idea inicial fou d’una alumna. Corria el mes d’octubre, i buscàvem una història per al curtmetratge dels alumnes de primer de batxillerat. Un matí va arribar a classe i va preguntar en veu alta: Per què no adaptem una escena de L’amor també és això? Quina escena?, replicaren els seus companys. Tots coneixien l’obra de teatre de Louis-Dominique Lavigne perquè havia estat una de les seues lectures de 4t d’ESO. L’escena proposada no era altra que la vuitena, aquella del berenar a casa de Verònica on, per uns motius o d’altres, només acudeix Francesc. L’acceptació de la proposta per part del grup fou immediata i entusiasta. Ens caldria, però, adaptar el guió a eixa única escena. Hauríem de presentar els personatges i els espais i, potser, pensar un final propi perquè en el curt no es tractava només del final d’una escena, havia de ser el final de la nostra història.

Les sessions d’escriptura del guió foren divertides pel propi tema: les relacions sexuals entre adolescents amb tota la càrrega d’humor que hi havia posat Lavigne. Imaginar la gravació sovint els feia riure. Decidits tots els canvis, els dos alumnes protagonistes assajaren una i altra vegada la manera de dir els diàlegs, i els seus gestos i moviments. Bona part d’aquells assajos foren gravats pels seus companys, fet que ens permeté comentar i valorar tant la dicció dels actors com les diferents posicions de càmara. En aquells dies encara no teniem títol. De sobte, un bon dia enmig d’una classe, un alumne amollà: He pensat que el curt podría titular-se Cosa de dos. Cosa de dos… repetírem els altres lentament, com assaborint la proposta. Però escrit amb el número, observa algú. Cosa de 2. Sí, sí, amb el número, confirmaren la resta.

Teníem ja el permís patern per envair la casa d’un company i gravar-hi totes les escenes interiors. Pel que fa als exteriors, diria que els alumnes els pensaren gairebé amb vocació de guia turístic que vol oferir una imatge “guapa” del seu poble: la plaça dels Ollers, el carrer Major, el castell, el parc de La Sequieta… i, com no, el carrer de l’institut. Per exigències de guió, el curt havia d’acabar amb un berenar. Així fou, el darrer dia de gravació tot acabà amb un berenar real. Escàs però real. I com mengen! Si fa no fa, a la mateixa velocitat que van aprendre a editar amb iMovie.

Tanmateix, del curs 2013-2014 no només recordaré Cosa de 2. Recordaré, potser més i tot,  la intensitat i la fascinació amb què els alumnes van veure i comentar cadascuna de les històries (curtmetratges i llargmetratges) que els vaig anar proposant. Em vénen ganes de dir-los gràcies des d’ací. Gràcies pels vostres comentaris, gràcies pel vostre interés. Gràcies per fer de cada classe un encontre amb el cine. Gràcies Elena, Sergio, Natàlia, Núria, Mauro… per fer-me més apassionants les pel·lícules de Méliès, Jarmush, Rodrigo García, Donen, Welles, Coppola, Duigan, Haneke… Només així –veient i pensant els grans creadors cinematogràfics– té sentit per a mi contar una història, fer un curtmetratge escolar.

Cosa de dos, en efecte: veure i fer. Bones pel·lícules i l’anhel irrenunciable d’una bona educació cinematogràfica i audiovisual (que, com ens va ensenyar Alain Bergala, no és el mateix. Precaució!).

Pilar Alfonso Escuder
IES Dr. Faustí Barberà (Alaquàs)

Ens llancem a la formació

curs_creacinema

El nostre company i amic, Josep Lluís Peris, director de l’IES Ravatxol, va proposar a Jordi Orts, 400 colps admin, assumir la docència compartida en un curs per a professorat dins aquest Pla de formació de la Universitat de València. La invitació era un repte donat que no es tractava, com ja ho hem fet aquest curs, d’una participació de caràcter més puntual. Al mateix temps, volíem entendre que l’ocasió era conseqüència del treball realitzat fins ara i l’oportunitat de continuar aprenent i consolidar un protagonisme en l’àmbit del cinema fet a l’escola.

Així doncs, el plantejament d’aquest curs de Creació cinematogràfica i audiovisual en contextos educatius passa per dotar els participants de coneixements, pràctiques, eines i referents, per poder desenvolupar projectes audiovisuals a les aules d’escoles i instituts. Molt possiblement farem servir 400 colps com a bitàcora i arxiu de les idees i productes que anem generant. També via twitter mirarem dinamitzar un grup el qual en el moment d’escriure l’apunt, encara no coneixem. En unes hores comencem. Acció!

← Previous PageNext Page →