Sambori-Mice: Carlets, vaixell de joguina

sambori_mice_15

Carlets, vaixell de joguina

Fa temps, em rondava la idea d’introduir  el cinema i el seu llenguatge entre l’alumnat de primària. Tot vingué de l’excursió de fi de curs de sisè de l’any passat, al contactar amb un gran amant del cinema i pare de l’escola, Dario Sancho. Amb les filmacions de l’excursió i fotografies, Dario feu un muntatge recordatori, el qual obtingué la seua recompensa amb una gran acceptació per part de la comunitat educativa.

carlets

Això feu pensar  Dario el preparar un Taller de Cinema per l’alumnat de 2n i 3r cicle de primària. Pensat i fet, i enguany s’inicia aquesta activitat extraescolar oferta pel l’AMPA. Com a experiència ha estat una bona idea. Però ens calia donar una passa més. Ara anàvem a treballar en equip. Amb tot l’entusiasme dels alumnes de 5é que participen en el Taller de Cinema i Dario, iniciem una bona relació, la qual volem quallar en un projecte que impliquem a la resta de la classe. En assabentar-nos del premi MICE-SAMBORI,  volem participar sense saber com fer-ho. Dario i jo plantegem la possibilitat d’introduir la poesia al projecte, d’aquesta manera relacionem dos llenguatges tan diferents i tan relacionats al mateix temps, el cinematogràfic l i el  poètic.

Aprofitaríem que enguany és l’any Carles Salvador. Mestre, gramàtic i poeta. Ens calia reivindicar aquesta personalitat de la nostra cultura i de la nostra llengua. Treballaríem al voltant d’un poema de Carles Salvador. Altra vegada ens sorprèn la coincidència. Dario i jo, en la recerca trobarem el poema de Carlets, vaixell de joguina, aquest podia ser el que buscàvem. El guió l’elaboraríem els mestres i els alumnes gravarien i escenificarien. Així plantejarem el projecte, però sense trobar el moment per a iniciar-lo. El temps passava i no trobàvem el temps per fer realitat el treball. Marcarem un dia, i volguérem presentar tot el projecte a la classe. Els va encantar i prompte s’il·lusionaren. Calia llegir el poema, després gravaríem el que pensava cada alumne sobre ell, quines sensacions i emocions… però, la pròpia dinàmica ens feu canviar i decidir fer una pel·lícula sobre el poema de Carles Salvador.

A l’inici, gravaríem tot el procés i utilitzaríem dibuixos i materials de plàstica per il·lustrar el poema, i gravaríem tots els dibuixos fent una sèrie encadenada que fos el curt. Eixa seria la pel·lícula. Els alumnes del Taller de Cinema portaven el pes de la gravació. Gravarem tot el procés. Les explicacions del mestre, les suggerències de l’alumnat, les activitats i propostes per fer la pel·lícula. Mentre, també els propis càmeres eren filmats com a part del procés.

El resultat ha estat una meta pel·lícula. Tot el procés de preparació està rodat per l’alumnat, al mateix temps que en són gravats per Dario. El resultat final ha estat la pel·lícula de Carlets, un vaixell de paper, però es presenta al final, durant els crèdits. Mentre que tot el procés de treball literari i cinematogràfic preparatori ens fa pensar que és el curt, la pel·lícula. Aquesta xicoteta llicència cinematogràfica, d’amagar la pel·lícula, ha estat molt encertada i acceptada, creant una encisadora imatge o metàfora propi del llenguatge poètic.. L’alumnat i nosaltres hem gaudit molt de l’experiència. La veritat és que l’experiència ens ha fet incorporar el cinema a l’escola, i també hem aprés més coses de Carles Salvador i la seua poesia i a més a més hem gaudit de l’esforç i del treball.

Josep M Andrés
5é de primària | CEIP Martínez Valls

Sambori-Mice: El calaix de la imaginació

sambori_mice_15

El calaix de la imaginació

calaix_imaginacio

Tot va començar quan a principi de curs, ens disposàrem a parlar en l’assemblea quin somni teníem per a enguany. Entre tantes i tantes  idees, va sorgir  fer un curt tota la classe. A partir d’eixe moment ens posàrem a treballar el guió, personatges, plànols, seqüències, etc. Un calaix es converteix en còmplice dels somnis, sensacions i sentiments dels xiquets/es per a materialitzar-se en una realitat. Ens va costar molt!!! però a la fi ens va eixir. Des d’ací volem donar les gràcies a Salva Gabaldón, Anna Fariñas i Artiom Boyano per l’ajuda rebuda en el rodatge del curt.

Xiquets/es de 5é Primària
CEIP Francisco Giner de los Ríos. València

Mirem i fem cinema, segona edició

mirem_i_fem_15

Mirem i fem cinema és l’espai d’intercanvi del professorat per l’audiovisual. Si feu audiovisual en alguna de les diferents etapes educatives o senzillament si vos interessa l’alfabetització mediàtica i l’ús de les pantalles, vos proposem un un punt de trobada per conèixer-nos i intercanviar reflexions, inquietuds i propostes. En la seua primera edició Mirem i fem cinema s’articulà en una engrescadora dinàmica de grup al voltant de sis eixos de treball: per què fem cinema, què fem amb les pantalles, com generar dinàmiques de col·laboració, materials i recursos, l’audiovisual com assignatura?, i l’alumnat? En aquesta nova edició et proposem un nou intercanvi d’idees per actualitzar algunes de les propostes que sorgiren i avançar en la consolidació d’una xarxa de docents per l’educomunicació.

La trobada tindrà lloc el diumenge 29 de març a les 10.00 h. en la Sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència (C/ Corona, 36 · València). Podeu fer extensiva la invitació a totes aquelles persones que hi poden estar interessades. Per qualsevol aclariment que necessiteu o si teniu suggeriments, no dubteu en fer-me un mail. Vos esperem!

primera edició: aportacions

Sambori-Mice: Ballant a l’escola

sambori_mice_15

Ballant a l’escola

El nostre col.legi i el món de la faràndula de sempre han estat molt relacionats , doncs el director del centre és el director de “Faula Teatre” i els alumnes de les T.V.A. ( Transició a la vida adulta) tenen un projecte teatral en el qual monten i representen dos obres cada curs. Pel Nadal organitzem un gran Festival on cada aula monta un xicotet espectacle cuidant tots els detalls ( vestimenta, música…). Des de fa dos anys tant aquest Festival com les obres de teatre, com un projecte que fem amb un altre centre de la localitat, giren al voltant d’ un tema i aquest any eixe tema és: El cinema.

ballant_escola

A meitat novembre es va sortejar el gènere sobre el que tenia que vessar l’espectacle de cada classe i a nosaltres ens va tocar “pel.lícules d’ amor”. El més fàcil haguera sigut agafar alguna película de l’ estil de “Grease” i fer el típic espectacle musical que tots hem fet en algun fesqtival però vam voler anar un poc més enllà i aprofitant que els alumnes de la nostra aula, encara que gairebé tots tenen un lleguatge oral completamet comprensible , saben expressar-se molt be a través del cos, vam pensar en fer un curtmetratge emulant el cinema mut i incloure-hi els balls. Després d’esbrinar els coneixements previs que tenien els alumnes sobre el món del cinema ( que eren molt pocs) i aprofitant que el curs anterior haviem estat visionant diverses pel.lícules de Harry Potter fixant-se bé en tots els detalls de la pel.lícula, els vam explicar la diferència entre curtmetratges i llargmetratges, els vam ensenyar diferents tipus de “curts” , els vam contar que al principi el cinema era mut ( cosa que els va sorprendre molt) i en blanc i negre, els vam “presentar” a Charles Chaplin, doncs ningú d’ ells sabia qui era, i vam vore alguns dels seus curts.

Quan per fi es vam seure a escriure el guió, haviem de tindre en compte que ells foren capaços d’ entendre la història, així com d’ imaginar com reaccionarien en cas que eixes situacions es donaren, també teniem que poder incloure els dos balls que teniem que montar amb la B.S.O. de la pel.lícula “Dirty Dancing”(que era la que havien triat). Aprofitant que dos dels 5 alumnes estan en combinada amb un IES i que els altres tres també ho havien estat en primària, vam decidir escriure la típica història d’ adolescents : alumnes populars front alumnes menys populars. I poc a poc i baix les nostres directrius van conseguir escriure aquesta història.

A l’ hora de rodar-la, teniem en contra el temps doncs el Festival era per a Nadal i no tots els alumnes venen tots els dies. Però com en les pel.lícules antigues hi ha poc canvis de plans, la nostra tasca es va simplificar. Algunes escenes les vam tindre que repetir varies vegades i així i tot no van quedar com ens haguera agradat però altres van eixir a la primera. Per al muntatge vam utilitzar l’ Imovie, i encara que amb prou ajuda, van ser capaços d’anar muntant la “pel.li”. Per a presentar-la al MICE vam tornar a gravar el ball que al Festival havien fet a l’escenari simulant que era una sala del col.legi.

I bé, aquest és el resultat d’ una història que ells recorden com el dia que van eixir al cinema i que esperem poder repetir en cursos posteriors. El curt havia d’haver sigut en blanc i negre, però els alumnes es van negar, je,je.

Aula 7
C.P.E.E. Sanchis Banús

Visualitzar la família

Què és això de la família? En tens la definició correcta? Les persones tenim sens dubte la fantàstica oportunitat d’aprendre contínuament, mitjançant allò que fem, veiem, escoltem, compartim, raonem, tastem, toquem, practiquem, llegim, dibuixem, sentim…  Al remat, mitjançant tot allò i totes aquelles accions que ens facen ser. No cal dir que si durant aquest procés d’aprenentatge continu ens construïm com a persones respectuoses, tolerants, dialogants, igualitàries i crítiques amb la injustícia i l’absurd, millor.

Els mestres tenim l’oportunitat i la responsabilitat d’ajudar els menuts i els adolescents en aquest camí de creixement i d’aprenentatge. Dins del pla d’acció tutorial de 2n d’eso, enguany hem inclòs una activitat que ha estat una oportunitat en aquest sentit per a tots, alumnes i mestres. Sònia Renovell, de Florida Universitària, està treballant en una tesi doctoral que parla sobre la imatge que tenen els adolescents de les famílies homoparentals. Ens proposà de vindre al nostre centre i passar una enquesta al nostres alumnes de 2n. Això fou durant el primer trimestre. Agraïda per la col·laboració, Sònia ens oferí una altra sessió en què ella ens parlaria sobre el concepte de família i concretament sobre el model homoparental.

Dijous 12 de març, ja tancant el segon trimestre, vam gaudir d’aquesta segona sessió. Sònia ens va parlar dels diferents significats que abraça el concepte família: nuclear, extensa, nombrosa, monoparental, homoparental, biparental, acollida, adoptiva, reconstituïda, heteroparental. Aquesta reflexió ja suposà una primera presa de consciència sobre la nostra realitat, més diversa i complexa del que de vegades veiem o ens permeten veure.  Una segona reflexió que va compartir amb tots nosaltres és la següent: si un model de família no ix a la televisió o al cinema, no es considera com a tal, perquè no gaudeix de visibilitat. Tot pensant en anuncis, pel·lícules i sèries de televisió, els alumnes van comprovar com el model de família que predomina en els mitjans de comunicació de masses és l’heteroparental i nuclear (i si els fills són xiquet i xiqueta, millor). Però la nostra realitat, la real, no és així.

Sònia va enriquir les seues reflexions amb el visionat d’un anunci de NIKON i d’un reportatge d’Informe Semanal que mostraven la història i les vivències de diverses famílies homoparentals. Si bé és cert que cada cop hi ha més gent, segons mostren les enquestes, que verbalitzen el seu respecte cap a la diversitat dels models de família, hi ha camí per fer. Per exemple, sabíeu que la Unió Europea no té competència legal sobre la família i que l’únic que prescriu és que no cal discriminar? Això, si ho reflexionem amb deteniment és un problema, perquè allò que en un país és considerat família, amb els seus drets i les seues obligacions, ho deixa de ser en una altre país, amb la qual cosa els cònjuges i els fills que puguen tenir s’hi troben desemparats legalment. Aquesta situació dóna peu a plantejar-nos fins a quin punt és cert que hi ha un canvi de mentalitat profund i compartit per tothom, quan es poden produir situacions tan arbitràries i arriscades com aquesta que plantegem.

Se’ns féu l’hora de tancar la sessió, i el debat i la reflexió quedaren oberts. Seguirem treballant-hi nosaltres, perquè hi ha camí a fer. El cert és que Sònia, compartint el seu treball amb nosaltres, ens ha permés de donar solidesa a allò que plantejàvem adés: l’estima, l’afecte, les relacions són diverses i s’han de construir sempre des del respecte i la igualtat.

Empar Martínez
tutora 2n eso | escolagavina

Sambori-Mice: les projeccions

sambori_mice_15

Fins ara hem dosificat la presentació de les obres que participen als Sambori-Mice, però al llarg d’aquesta setmana i fins entrada la setmana vinent, esperem fer un intensiu per tal de publicar aquelles que ens han d’arribar. I és que havíem fet un càlcul erroni en prendre com a data final els dies de la MICE. És clar, les projeccions dels Sambori-Mice han de ser abans. Ací teniu les dates:

LLOC:     Teatre Capitoli de Godella
DIA:        24 de març – primària
DIA:        25 de març – secundària
HORA:   1a sessió: 10.00 – 11.30 h. | 2a sessió: 11.30 – 13.00 h.

Recordeu que també hi haurà un premi del públic, per tant, els xiquets i xiquetes que assistisquen a les projeccions tindran la possibilitat d’escollir els 3 audiovisuals que més els hagen agradat. Per favor, confirmeu l’assistència.

#creacinema 2 (1a part)

creacinema_02

Dimecres passat continuàrem amb la segona sessió del Curs de creació cinematogràfica i audiovisual en contextos educatius. El primer objectiu que ens marcàrem sigué recomposar el grup. Érem sabedors que hi faltarien alumnes de la sessió anterior i se n’incorporarien de nous. Aquest fet que encara no tenim resolt amb un grup estable, ens ha generat cert entrebancs inicials en la pròpia dinàmica de treball. La primera sessió finalitzà amb bones sensacions i un grup embastit amb uns objectius clars que haguérem de repetir mínimament en la segona sessió. Però com que fer cinema és aprendre a treballar amb els imprevistos, tirarem endavant siga com siga.

Així, recapitulàrem algunes de les qüestions vistes i mostràrem com un blog, com a eina pedagògica d’aula, permet crear un metarelat hipertextual del treball del grup. Els blogs són maleducats. Comentaris i enllaços ajuden a filar fora de l’aula allò que hi passa a dintre. També pot fer-se servir com a eina avaluadora de l’activitat dels components del grup. El blog és arxiu i conversa i permet amplificar l’alcanç de les propostes plantejades. Açò ho vàrem exemplificar amb el cas d’Anna, aquella alumna que motivada per la pràctica de l’enquadrament, va fer un exercici d’apropiament i va realitzar un altre fent servir Google Art Project i en concret el quadre The Satrry Night de Van Gogh. Què va passar llavors amb el seu vídeo, una alumna de Magisteri de la UJI que es preguntava si Eduquem per ser creatius?, i un vídeo similar seleccionat per Vimeo ho explicàrem en aquells dies en un seguit d’apunts.

Les reaccions generades per aquestes primeres explicacions cobrien un ample espectre: des de la reactància intensa front la tecnologia fora de l’horari laboral, fins l’entusiasme d’un nou marc de possibilitats passant per la reticència a la dispersió. L’ús de twitter no despertava diferents sensacions. La poca familiaritat de l’alumnat amb l’eina (tots s’acaben de donar d’alta) generava la lògica allau d’interrogants tant per la mecànica com per què fer a partir d’aquest moment. Seguirem treballant-ho i esperem que clarificant l’horitzó de possibilitats. Ens va faltar temps per fer-ho en una sessió de quatre hores en la qual bona part la dedicàrem després a la segona pràctica de realització: els haikus audiovisuals. La lògica de l’evolució de la primera pràctica ens portava a explicar-ne altra tan suggerent com són els Minut-Lumiére [selecció]. Ací teniu molt ben explicada la fonamentació teòrica d’aquesta proposta lligada al centenari del neixement del cinema i ideada per la Cinématèque Française. Ep! en vàrem veure L’arribada del tren a l’estació de Ciorat. Però consideràrem que els Minuts-Lumiére requereixen de ser cuinats amb més calma i altre tempo. Així que proposàrem els Haiku per lligar la creació literaria de la primera sessió amb la introducció de les imtages en vídeo (3 plans). Del resultat i una mostra dels treballs realitzats en farem la segona part de l’apunt. I és que començar a fer servir iMovie com a primer programari d’edició de vídeo ens va ocupar tot el temps fins el final de la sessió. Ací trobem també la lògica diferència de ritmes de treball: hi ha qui ja té tancat el projecte; almenys tots importaren a l’ordinador els seus vídeos. Dilluns 23, amb una dinàmica de treball col·laboratiu, farem perquè tots tinguen tancat el seu Haiku audiovisual. A poc a poc anirem in crescendo en la omplexitat de les pràctiques, sempre amb l’objectiu clar de facilitar els docents (presents i futurs) propostes pràctiques que puguen incorporar al seu treball d’aula indistintament de l’àrea de la qual siguen responsables.

#creacinema

Fotografia d’arquitectura

escolagavina

Aquest curs és el 40è a esocolagavina i el vinent celebrarem l’aniversari. I no hi ha manera tan saludable de celebrar allò que siguérem i som, com treballant per un millor futur. Resultat d’açò i en data tan assenyalada, acabem d’inaugurar el nou pavellò d’esports i multiusos. L’edifici, obra dels arquietctes Arturo Sanz & Carmel Gradolí, Carmen Martínez Gregori, amplia espais i mirades en un diàleg net i intel·ligent amb l’edifici original de Manuel Portaceli. I per tal de retratar aquest esperit ens ha visitat recentment Mariela Apollonio, fotografadearquitectura. Finalment no poguérem conversar amb Mariela però sensibles a les diferents propostes que treballen la imatge, no volíem deixar de mostrar el seu magnífic treball.

Mariela (Belles Arts, Universitat Politècnica de València) desenvolupa la seua tasca professional en el camp de la fotografia d’arquitectura des de 2008, fusionant la seua visió artística amb la seua tasca professional. Aquest enfocament particular ha influït en la seua manera d’entendre la fotografia d’arquitectura assumint que aquesta professió defineix una manera de pensar que llança un determinat sentit de la realitat. Sense comprometre la visió de l’autor, també creu que és impossible no interpretar l’arquitectura des de la subjectivitat i el pensament.

Per lògica afinitat publiquem dues imatges d’escolagavina, però no deixeu de donar-vos un temps per navegar pel seu web i gaudir amb la pausa necessària de les imatges dels diferents projectes realitzats a mig camí entre València i Berlín.

pavello_02

http://fotografadearquitectura.com/ | > escolagavina/
https://instagram.com/fotografadearquitectura/

Sambori-Mice: Maria Rosa (Vídeolit)

sambori_mice_15

Després de la presentació de les tres obres presentades pel CEIP Heretats de L’Alcúdia, seguim amb un nou format al qual cal prestar bona atenció per les possibilitats de treball a l’aula que ofereix: el videolit.

Maria Rosa (Videolit)

videolit

La realització del videolit sobre l’obra teatral Maria Rosa d’Àngel Guimerà, va sorgir gràcies a la seua lectura i dedicació durant tot un trimestre. No només vam llegir-la, sinó que se’n va estudiar el  contingut ben a fons. És així que la idea de fer aquesta activitat ens la va transmetre el professorat del Departament de Valencià del nostre centre, Ferran Ruiz i Toni de la Torre.

Personalment, aquesta idea i aquest format per a mi eren totalment nous i desconeguts alhora, tant que vaig descarregar-me el programa d’edició de vídeo un mes abans de l’entrega del treball, vaig veure uns quants exemples de videolits i vaig investigar com podria manejar aquella classe d’invent informàtic durant un considerable període de temps. En descobrir, més o menys, el seu funcionament les idees van sorgir com si res.

Vaig pensar a donar-li un toc, crec que original, amb la participació dels narradors del videolit: Wall-e i Eva, els personatges d’una de les pel·lícules Disney. Vaig intentar donar-li un toc modern a una obra ambientada al segle XIX en què la societat espanyola, en concret, patia una pobresa molt accentuada i uns costums molt conservadors. D’altra banda, vaig pensar que la utilització d’imatges em llevaria del mig l’opció de fer un vídeo de mala qualitat -encara no he gravat amb càmera de vídeo-, per la qual cosa em vaig trobar molt més segura utilitzant imatges manllevades i la gravació en off del text creatiu per a plasmar una mena de fanfiction sobre l’obra teatral en només cinc escassos minuts.

Finalment, compondre aquest curt ha sigut una experiència inoblidable, ja que vaig tenir l’oportunitat d’enregistrar la veu dels narradors amb l’ajuda del meu germà Adrià, que va fer la veu de Wall-e. A més va significar conéixer noves tècniques, originals i laborioses, de treball mitjançant l’edició d’un vídeo. En definitiva, nous aprenentatges que de segur em serviran per a un futur molt pròxim.

Maria Zahonero i Pastor
IES Joanot Martorell · València

#creacinema 1 (2a part)

enq_seurat

Ahir vàrem realitzar la segona sessió del curs Creació cinematogràfica i audiovisual en contextos educatius que impartim en el Pla de formació del professorat de secundària de la Universitat de València. L’alumnat ja s’ha portat nous referents i propostes de cinema a l’aula i una nova pràctica de realització ben engrescadora i suggerent de la qual donarem compte en breu. Però teníem pendent mostrar la segona part de la primera sessió amb el resultat de la pràctica sobre l’enquadrament. Com que no hem rebut tots els relats generats havíem aguantat la seua publicació. Però com hem d’avançar amb els resums de les sessions hem decidit publicar aquells que se’ns ha fet arribar (hi ha més escrits) i si ens van arribant anirem completant l’apunt. De moment aquestos quatre que són bon exemple de la qualitat i la creativitat mostrada pels docents participants.

El matrimoni sense fills

enq_francesc
Tots els diumenges al matí anaven mudats al parc a veure passar el temps. Eren home i dona. No tenien fills. S’hi quedaven plantats, hieràtics, en silenci. Cadascú construïa el seu món possible al seu imaginari. “Aquell és el meu fill”. “Aquella és la meua filla”. “Com m’estime el meu fill”. “Com m’estime la meua filla”. Els imaginaris no es comunicaven. El soroll dels xiquets jugant, la seua cridadissa, l’enrenou que creaven allà on estaven alimentava el seu buit de matrimoni fins el diumenge següent. I, entremig, el silenci de la parella a la casa gran, buida de sorolls i de vida.

Francesc Campos Cots

Ja estic cansada

enq_maria
Ja estic cansada de venir cada vesprada amb la mama al riu. Com n’és d’avorrit. Sempre és el mateix, arribem en aquest arbre i seguem a sota, a l’ombra, i res més. La mama diu que només ens cal mirar, qui passa, qui torna. No em deixa moure’m de la seua vora. Com a molt puc estirar-me una mica i collir unes flors. I ara, què faig jo amb aquest ramet? Voldria poder arrancar a córrer i buscar en Marc. La mama no em deixa trobar-me amb Marc. I jo ací m’avorrisc, m’avorrisc tant…

Maria López Velasco

La soledad

enq_juanma

La SOLEDAD: la relación del SOL con la EDAD, cuando más edad menos sol queremos. Los jóvenes no huyen del sol, fruto de su inconsciencia. La inconsciencia es lo que nos permite ser felices, por eso la niña juega, salta y ríe. El adulto está triste y pensativo, cuantos problemas tendrá que resolver por ser consciente de ellos. SOL EDAD.  IN CONSCIENCIA.

Juan Manuel Lorente Luján

Does he love me?, doesn,t he love me

enq_pilar
La joven mira ensimismada el ramito de margaritas, y con los ojos va contando los petalos con sies y noes, oliendo y suspirando y despertando su sonrisa. Sólo Catalina  sabe lo que habita en su cabeza. Mientras su acompañante, anabela, cuidadora de Catalina desde su infancia, observa bajo su sombrilla a  aquella niña tan linda que se acerca acompañada por esa mujer tan distinguida. Y Anabela cierra los ojos respirando el aire tan dulce que la envuelve, dejandose mecer por la ligera melodia del trompetista , que no muy lejos, ameniza los paseos y descansos de todo aquel que allí figura.

Pilar Fuster Almonacid

#creacinema

← Previous PageNext Page →