Tirant de mice: “Celebra la vida”

tirant_de_mice

Juan Manuel Cortés, mestre coordinador (i diverses coses més) del curt “Celebra la vida”, ens conta: la pel·lícula va sorgir amb la planificació d’una trobada entre diversos col·legis amb motiu del dia de la Pau. Volíem fer alguna cosa fora d’ús i se’ns va acudir la idea a través del que transmet aquesta bella cançó. No hi havia molt de temps i amb els meus alumnes de quart vam marcar diverses propostes… Al final vam realitzar la pel·lícula incloent improvisacions sobre la marxa… Vaig aprofitar el guió perquè les dues protagonistes foren dues alumnes que, cadascuna per separat, se sentien excloses de la resta per diferents motius… A partir d’ací van entaular una gran amistat i es van sentir molt més acceptades i integrades.

celebra_la_vida

Juan Manuel Cortés Fernández
CEIP San Pedro Apóstol (Granja Rocamora)

Tirant de mice: “Un barri de cine, un col·le de pel·lícula”

tirant_de_mice

Sensacions dels xiquets de sis anys:

un_barri_de_cine

1- Josep Arbiol era el director de la pel.lícula. (Mateu)

2- Es va rodar al maig i estrenar el 20 de juny. (Carme)

3- Vam imitar pel.lis famoses (Joaquim)

4- With a small spoon of sugar… (Maria)

5- Pel .lis antigues molt boniques. (Ausiàs)

6- Vam fer un fotocol el dia de l’estrena (Elena)

7- Jo era el robot d’ “El mago d’ Oz (Bereket)

8- Els meus pares i jo vam fer “Maduixa i xocolate” (Marc)

9- Jo feia de fallera galàctica amb paella(Ariadna)

10- Jo deia “Buon giorno principessa” de “La Vida és bella” (Mateo.G)

11- Vaig acabar xopat cantant sota la pluja (Haritz)

12- Pujat a un arbre jo cridava “Voglio una dona” (Josep) i jo també (Roman)

13- A mi m’agradaven més el caragols que les ostres (Daniel)

14- Els pares i mares ens ajudaren molt (Lulu)

15- El meu paper era de ninot diabòlic (Chuky)

16- Conegeu la pel.li “Mimilola Garcia contra l’imperi de la caca de gos”?

17- Volem fer més i més cine supercalifrastilisticuespiialidós (Tots i totes)

CEIP Santa Teresa

Cinema per venir: què és – com fer – a qui fer cinema hui

mapa

Debatre, qüestionar, promoure i mostrar les (noves) possibilitats de la imatge contemporània són els objectius d’aquesta trobada. El cinema i la seua interrelació amb altres disciplines, nous formats d’enregistrament, edició i reproducció, nous canals de difusió, distribució i finançament o el poder de la imatge, són alguns dels temes que estaran sobre la taula en aquests dos intensos dies. Cineastes, de ficció i no ficció, creadors, crítics, programadors, plataformes d’arxiu i difusió, revistes en línia, programes especialitzats en centres d’art, gestors, estudiants i espectadors compartiran coneixements, dubtes i possibilitats.

Divendres 14 febrer, de 17.00 a 21.00 h.| Presentacions + Projeccions + Fòrum
Ponents i dinamitzadors:
Víctor Berlín (representant de l’arxiu PLAT),
Antonio Weinrichter (crític de cinema i programador),
Lleó Siminiani (guionista i director),
Marla Jacarilla (Contrapicat, revista de cinema online)
* En col·laboració amb Cinema per venir, la Filmoteca de CulturArts presenta “Mapa” (2012) de Lleó Siminiani [imatge]. Divendres 14 a les 22’30h, col.loqui amb el director

Dissabte 15 de febrer, de 17.00 a 21.00 h. | Presentacions + Projeccions + Fòrum
Ponents i dinamitzadors:
Glòria Vilches (coordinadora d’Xcèntric-CCCB),
Gonzalo de Pedro (crític de cinema i programador),
Virginia García del Pino (directora de cinema de no ficció),
Sergio Oksman (realitzador i professor)

http://cineporvenir.wordpress.com/palabra/

Tirant de mice: “The school’s mistery”

tirant_de_mice

Hola, el meu nom és Bernardo i sóc uns dels actors de la pel·lícula que hem fet a la meua escola en llengua anglesa sobre Halloween. Vaig a explicar com ha sigut la seua preparació i rodatge.

the_school_mistery

El 23 d’octubre vam fer la pel·lícula i dues setmanes abans vam fer el casting i van ser seleccionats: Tomas, Alfie; Aseret, Poppy, Chenoa, Hayley; Javier, Josh; Lucía, Becca i Bernardo, Liam. A la pel·lícula va participar tot l’alumnat de l’escola des d’Infantil fins a 6é de Primària, incloent els mestres, tutors i especialistes. El rodatge va durar tot un dia; però també vam fer escenes al dia següent degut a que havien de repetir escenes perquè de vegades no s’entenia el que estàvem dient en anglés. En les escenes, els alumnes de l’escola feien de monstres tals com: fantasmes, vampirs, etc… i també van actuar dos mestres, Javi com a la malvada mòmia i Delia com la perruquera boja. Després ens van dir que aniríem a València per a participar en un concurs i ens vam posar molt contents, encara que al final no podrem anar, ja que som poquets alumnes i l’autobús costa molt diners.

Finalment puc dir dues coses, que els sis actors principals de la pel·lícula ens vans sentir com estrelles de Hollywood, ja que inclús els i les alumnes ens demanaven autògrafs, i la pel·lícula va ser una gran idea dels mestres d’anglés (David i Delia) per al dia de Halloween, ja que vam fer una cosa diferent i molt divertida.

Bernardo, 6é de primària
CEIP Puig Campana de Benidorm

Tirant de mice: “Vint-i-tres d’abril. Dia dels llibres” (recreació de Fahrenheit 451)

tirant_de_mice

“Explica-m’ho i ho oblidaré. Fes-m’hi participar i ho recordaré tota la vida”.

Aquell grup de catorze d’alumnes de 4t d’ESO i la professora de valencià ens coneixíem des de feia més d’un any. Havíem compartit també el curs anterior. En 3r d’ESO celebràrem el Dia del LLibre amb un amic invisible poètic.  I en 4t? De quina manera –creativa, significativa i engrescadora– podíem celebrar-lo? Entre les lectures voluntàries d’aquell curs hi havia Farenheit 451, la cèlebre novel·la publicada per Ray Bradbury l’any 1953. Per encoratjar-los a llegir-la, un dia la vaig portar a classe, i en vaig llegir algunes pàgines del principi.

23_abril

- Vosté deu ser –va dir– una veïna nova, oi?
– I vosté deu ser –respongué la noia, aixecant els ulls dels símbols de l’uniforme d’ell– el bomber. La veua s’esmorteí.
– ¡Ho diu d’una manera ben estranya!
– Jo… ho hauria sabut amb els ulls tancants – va dir ella, lentament.
– ¿Per l’olor de querosè, potser? La meua dona sempre se’n queixa –rigué–. Mai no acabes de treure-te-la de sobre.
– No, és clar –digué ella, atemorida-

Va tenir la sensació que ella caminava al seu voltant, que el regirava de dalt a baix, que el sacsejava silenciosament, que li buidava les butxaques, i tot sense fer cap moviment.

- El querosè –va dir ell, perquè el silenci s’allargava– és gairebé un perfum, per a mi.
– ¿De veritat li ho sembla?
– És clar. ¿I per què no?

Els alumnes mostraren obertament la seua sorpresa i curiositat per aquell món on els llibres estaven prohibits per ser considerats un perill social, i on la feina dels bombers consistia en localitzar els pocs llibres amagats que encara hi quedaven i en cremar-los. “Cremaven els llibres? Tots els llibres?” Els vaig explicar què era una distopia i perquè aquella novel·la ho era. Els vaig explicar també que l’any 1966 un director de cinema francés, anomenat François Truffaut, havia realitzat una pel·lícula basada en aquella novel·la. “La tens? Podem veure-la?”.

Vam acordar que al llarg de la setmana següent veuríem a classe la pel·lícula de Truffaut. Encara que se sentiren atrets per una societat sense llibres, als alumnes els costà entrar en el món recreat per Truffaut, en bona mida per la simplicitat dels seus trucs d’imatge a manera de rudimentaris efectes especials. Perquè si bé és cert que alguns resulten encara convincents i eficaços, d’altres han envellit cridanerament. Així, per exemple, la barra per on els bombers llisquen en sentit ascendent aconsegueix crear un efecte de gran eficàcia visual i narrativa. Transmet el significat de mecanització i ordre que, lògicament, desapareix per a Montag (Oskar Werner) en el moment que comença a transgredir la llei, i a interessar-se pels llibres. En canvi, escenes com aquella en què la patrulla de bombers sobrevola la ciutat en busca de Montag fugitiu acaba despertant la hilaritat dels alumnes per la seua ingenuïtat i inversemblança, enlloc de suscitar tensió o suspens, com seria d’esperar.

Els alumnes, però, es van sentir commoguts en dos moments clau: la seqüència en què els bombers descobreixen una immensa biblioteca clandestina en la casa de la dona major –interpretada per Bee Duffell–, la qual decideix que el seu destí no podia ser un altre que morir abrasada entre les flames dels seus llibres malhaurats. I les escenes finals, quan Guy Montag fuig de la ciutat i busca refugi en els boscos en companyia dels hòmens-i-dones-llibre que s’hi amaguen. En un polifònic i commovedor pla final es mesclen les veus de tots mentre reciten el llibre que han decidit ser. Que ja són.

Mentre comentàvem la pel·lícula vam anar trobant el NOSTRE PROJECTE, la manera de celebrar aquell curs el Dia del llibre: faríem la nostra versió en vídeo de les escenes final de la pel·lícula de Truffaut.

                                                                                  Pilar Alfonso Escude
IES Doctor Faustí Barberà (Alaquàs)

Girona.doc

girona_doc

Sempre estem atents a descobrir projectes encara que per proximitat física ens queden una mica lluny, però que sentim propers per afinitat de plantejaments i maneres. La xarxa ho posa fàcil. És el cas de Girona.doc, un projecte, tal i com expliquen a la web, dirigit per Joanot Cortès (Vic, 1982) i Marta Sureda (Girona, 1979), que a partir del documental vol reflexionar sobre la creació audiovisual, tot adquirint un aprenentatge pràctic i teòric a través de la participació en tot el procés (des de la filmació a l’edició) i amb el visionat i el comentari d’obres de referència.

El taller, desenvolupat amb alumnes de l’IES Carles Rahola de Girona, s’ha dividit en diversos exercicis en què els alumnes han deixat testimoni del seu entorn (retrats de personatges, espais emblemàtics, la vida quotidiana, esdeveniments concrets, etc.) per tal d’aconseguir documentar audiovisualment l’essència social i urbana de la seua ciutat. En aquest procés han passat d’analitzar allò més proper i les seues inquietuds, a endinsar-se en el dia a dia d’àmbits més lúdics (les fires de Girona i el circ Raluy) o en problemàtiques socials candents (els desnonaments i la crisi econòmica).

El resultat d’aquest treball conjunt es desplega en dos apartats diferents: una videoprojecció en la qual els artistes (Marta i Joanot) fan una edició personalitzada, que transcendeix el simple resum dels fets, i un bloc consultable a l’espai de documentació, on se sistematitza tot el treball realitzat específicament pels alumnes: autoretrats, “minuts Lumière”, confessions, making off, reportatges, etc. En ambdós casos es pot veure com el trànsit entre l’aprenentatge de la tècnica i els resultats finals ha anat aparellat amb un qüestionament sobre l’objecte d’estudi. L’evolució del “com?” al “per què?” ha estat la clau de volta que ha permès transcendir un aprenentatge acadèmic convencional o, en tot cas, l’ha dotat de noves eines.

http://gironadoc.cat/

Mirem i fem cinema

mirem_i_fem

Ets docent i fas audiovisual en alguna de les diferents etapes educatives? T’interessa l’alfabetització mediàtica o l’ús de les pantalles? No tens un millor pla per al proper 23 de febrer de 2014 de 10.00h. a 12.00 h.que compartir amb altres persones docents idees, inquietuds, projectes, etc ? Doncs acosta’t a la MICE · Mostra Internacional de Cinema Educatiu (La Rambleta, València). Hem preparat un espai d’intercanvi per conéixer-nos i compartir quines són les nostres inquietuds i els nostres interessos. En una sessió de segur ben engrescadora, podrem posar en comú qüestions relatives a com mirem i fem cinema a l’escola. Saber qui som i què fem obrirà vies per a noves i properes formes de col·laboració. Volem practicar entre nosaltres, l’aprenentatge col·laboratiu que defensem per al nostre alumnat.

L’assistència i participació a les activitats de la MICE és lliure i gratuïta però per limitació d’espai i necessitats organitzatives (per tal de preparar de manera adient la trobada), necessitem saber amb antel·lació les persones que participaran i algunes dades i interessos, per la qual cosa et demanem que òmpligues el següent formulari.

https://docs.google.com/a/escolagavina.com/spreadsheet/viewform?usp=sharing&formkey=dGxpVDNvOVNKekRYT0Vhekp3c1hYNHc6MA#gid=0

Organitzem aquesta activitat al sí de la MICE 2014, Jordi Orts de 400 colps, Paula Jardón de la Facultat de Filosofia i Ciències d el’Educació i Jose Ignacio Pastor, d’ACICOM (Associació Ciutadania i Comunicació) amb la col·laboració d’un ample ventall de persones. En un temps en que ens volem sotmetre’ns a una dieta mediàtica molt mancada de tolerància i respecte, tenim moltes ganes de trobar-nos amb docents compromesos i creatius. Vos esperem!

Tirant de mice: “Nazaret Z”

tirant_de_mice

Encara que no són moltes les presentacions que de moment ens han arribat, només la possibilitat de publicar-ne algunes ens emociona. I és que pensem que en bona mesura és en aquestos moments quan cobra sentit realment 400 colps. Obrim les presentacions de les obres presentades als Premis Tirant escolars amb Nazaret Z del Centre de Dia Arca Nazaret de València. Isabel Fuertes García (mil gràcies Isabel), educadora social, ens fa arribar l’escrit elaborat conjuntament amb els alumnes i les imatges d’aquest projecte, que com podeu comprovar en el making of (finestra de l’ull), resulta d’allò més engrescador des d’una bona proposta pedagògica.

Nazaret Z

nazaret_z

El Arca Nazaret és un centre de día de suport convivencial i educatiu que intervé amb menors i famílies en risc d’exclusió social. Es realitzen projectes d’intervenció socioeducativa i prevenció de l’absentisme escolar en xiquets i xiquetes de 6 a 16 anys.

Com va sorgir Nazaret Z
En la programació del tercer trimestre del curs 2012-13, valorarem la idea de treballar el mòdul de cinema amb els xiquets i xiquetes de 9 a 12 anys. Després de dos trimestres de blocs temàtics de caràcter més teòric i exigent pensem en oferir alguna cosa més fresca, essencialment pràctica i que portaven temps demanant.
La idea inicial era conèixer el cinema des de dins elaborant un curt i, d’aquesta manera, desmitificar certes creences malament heretades per culpa de la televisió respecte al món de la cinematografia. El grup va començar a redactar un guió de cinema de temàtica zombie, disseny de personatges i vestuari, storyboard, recerca de filmografia… Durant aquesta primera part del procés aconseguirem la col·laboració inesperada dels membres de Cabanyal Z. A partir d’aquest moment, vam decidir fer un pas endavant i involucrar al projecte a la resta de grups educatius del centre, tant els més xicotets (6-9) com els més majors (12-15). Acabat el treball de preproducció: elaborat el guió, dissenyats i repartits els personatges principals i extres, fixarem una setmana de gravació.

Durant la producció, els xiquets i xiquetes de l’Arca formaren part de tot el procés, ja no només com a actors i actrius sinó també com a tècnics de càmera, so, assistents de maquillatge. Va ser una setmana esgotadora de moltíssim esforç en què els menors van aprendre i sobretot van gaudir de l’experiència.Va acabar el curs i va arribar el moment de la postproducció en què Cabanyal Z es va posar mans a l’obra, finalment vam poder fer l’estrena del curt a la festa de benvinguda del present curs amb els xiquets i xiquetes del barri i les seues famílies. Vam acollir a més de 130 persones, obligant-nos a fer tres passes diferents.

Natzaret Z, pretén ser un reflex de la vida diària d’estos menors i de les seues dificultats com ara l’absentisme escolar, la precarietat econòmica , la infravivenda, la falta d’expectatives i oportunitats… És també una crítica a l’aïllament a què es troba sotmès el barri que repercuteix en una manca d’infraestructures i recursos. A més, donar a conèixer l’estat d’abandó de l’Escola Pública i els Centres de Dia de Menors que intenten sobreviure malgrat el menyspreu de l’administració. Tot això amb grans dosis d’ironia, sarcasme i humor negre.

Tirant de mice: presentació de treballs

tirant_de_mice

Pot ser no exagerem si diguem que en eixir de l’estat latent assenyalat a l’apunt anterior, aquest mes de febrer pot suposar un abans i un després en 400 colps. De nou, 400 colps esdevé plataforma col·lectiva, espai de trobada, d’aquells que fem audiovisual a escoles i instituts. Amb motiu de la celebració dels Premis Tirant en el marc de la 2a edició de la mice, obrim una categoria dedicada a presentar les obres (al menys una selecció) que entren a concurs en les diverses modalitats. L’objectiu és, una vegada més, conéixer el rerefons dels curtmetratges, saber dels processos creatius dels altres, de les motivacions i les vicisituds que envolten el treball, compartir inquietuds i generar sinèrgies. Demà començarem amb les presentacions però hui ja hem d’agrair la col·laboració a tots els responsables, mestres i alumnes, de les mateixes. D’altra banda i amb similars intencions, ja tenim prou embastida la coordinació de Mirem i fem cinema: espai d’intercanvi del professorat per l’audiovisual. Està convidat a participar tot el professorat que promou l’audiovisual als centres educatius o que té inquietud pel tema. Hui es posa en marxa la difusió i aquesta setmana farem l’apunt.

A més, per adobar tot açò amb la pràctica i el treball dels alumnes, l’ #equip400colps mira de preparar-se per cobrir la mice. Realització audiovisual a peu de mice; primer treball d’una banda creativa posada en marxa amb pretensió de sembrar una llavor d’inconformisme i creativitat en els obligats alumnes de secundària. I com no, febrer no pot estar exent d’una altra edició de l’eacn · escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina. Serà la 22a! Però aquesta és una altra pel·lícula i vos la contarem en altre moment.

EACC: temporada d’hivern a l’espai cinema

oslo_31_aug

Insistim: ara mateix ens estem moguent molt i precisament per això que ha baixat el ritme de publicació. Aquest estat latent canviarà radicalment el febrer. A partir de dilluns començarem a donar a conéixer els curtmetratges escolars (almenys una interessant selecció) que participaran als propers Premis Tirant que tindran lloc en el marc de la segona mice. Hui mateix ens hem reunit amb José Ignacio Pastor, Paula Jardón i Rubén Carrasco per continuar preparant l’encontre de professorat interessat en l’audiovisual o que ja fa cinema a escoles i insitituts. També a partir de la setmana vinent presentarem la proposta. Ara, i acomplint també amb la nostra funció d’agenda d’esdeveniments d’interés, vos deixem amb més que interessant programació d’hivern que ha preparat l’EACC · Espai d’Art Contemporani de Castelló.

L’EACC està equipat amb una sala de projeccions preparada per a exhibir pel·licules en formats diversos (35mm i vídeo). Cicles temàtics, sessions monogràfiques sobre autors contemporanis, trobades amb cineastes i videoartistes de renom, així com l’organització de cursos i tallers amb diferents professionals del món audiovisual són algunes de les activitats que es retroben en aquest espai dedicat a l’estudi i la difusió de la cultura audiovisual. De 3 de febrer al 17 d’abril, les sessions tindrab lloc dilluns, dimarts i dijous a les  20.00 h i dimecres a les 22.00 h. L’entrada gratuïta amb un aforament limitat a 55 persones i els títols programats són Camille Claudel 1915Oslo, 31. AugustBullheadDonomaLa Cinquième saisonMeek’s cutoffOtel·lo, Sangue do meu sangue, Tony Manero i Viola.

← Previous Page