9 de maig: vaga en l’ensenyament

vaga_9m

 

Convocatòria: micrometratges en lowtech · amics del píxel

Demà hi ha convocada una vaga general d’educació. Tenim els banners posats i cerquem motius argumentats que ens porten a participar-hi. També és cert que hi dubtem de l’eficàcia en moments com aquest i en determinats conetxtos com el de la pròpia escola cooperativa. I inclús fins a què punt no li ve bé a l’administració. D’allò que estem convençuts és que formar ciutadans crítics i creatius ha de ser una de les llabors necessàries per construir una societat més justa. Així que si ets alumne, i et torna a passar que en un dia com demà, a casa, no saps ben bé que fer, et convidem a que explores en la teua imaginació i creativitat doncs encara hi seràs a temps de participar en la Convocatòria: micrometratges en lowtech · amics del píxel.

Conten des de l’organització que la desmaterialització de l’obra artística és una ferramenta d’emancipació creativa. Qui no necessita res, no depèn de ningú, per això aquest segle passat ha sigut el de la investigació cap a models desmaterialitzats, al temps que es fugia d’un art autònom i abstret en si mateix per a inserir l’art en la vida. Al temps, la democratització tecnològica permet que la producció artística i cultural estiga a l’abast de tothom. Amb aquest enfocament, El Col·lectibo proposa, des de l’edició valenciana del festival itinerant KAPAS (perfomative antisystem film festival), una convocatòria de cinema desmaterialitzat. Demanem micrometrages lowtech, d’un màxim d’un minut de duració, gravats amb càmera de baixa resolució (càmeres de mòbil, webcam, etc.) per que es veja bé el píxel. Per a enviar el micrometratges poseu-vos en contacte amb nosaltres per e-mail a (elcol.lectibo@gmail.com) abans del 10 de maig. Tot el material rebut serà considerat cultura lliure, es podrà difondre, comunicar i es mostraran lliurement, i passarà a formar part d’un arxiu públic. Les obres es mostraran públicament en el festival KAPAS, que tindrà lloc els dies 15, 16 i 17 de maig de 2013 a l’Octubre CCC (carrer San Ferran 12, València). Després se cediran a l’arxiu del festival per al seu ús i difusió públics en posteriors edicions. Hi haurà documentació per a tots els participants.

Nosaltres, des de plantejaments molt low-tech i entre altres propostes, hem tornat a llançar a la darrera edició de l’eacn · escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina, el nostre Microfestival de Videocreacions a partir d’un fragment musical (ens hauran copiat la idea?). Per parelles els alumnes presenten els seus treballs en els quals han hagut de posar imatges a un fragment musical, en aquesta ocasió del tema Golden Heart de Neneh Cherry & The Thing. Stupid Head Balloon Party Hard A Tope Power, realitzada per Carles Alhambra i Alberrt Dasí (4t d’eso), va ser la peça guanyadora després d’uan apretada votació entre l’alumnat participant. Ja sabeu, si no voleu quedar-vos amb caps estúpids, a crear!

http://elcolectibo.wordpress.com/

Rambleta Docs

rambleta_docs

Espai Rambleta continua oferint un programa al voltant del cinema més que suggerent i que des de la nostra funció més d’agenda, no volem deixar passar per alt. Ara, de diumenge 12 a dimecres 15 de maig, obre una finestra cinematogràfica a la no-ficció. Rambleta Docs, segons expliquen al seu web, és un bufit d’aire fresc, un aparador que s’avança a les opcions creatives i comercials que el factual proposa i rehabilita l’exhibició del cine documental festivaler en un simposi versàtil de noves mirades. Quatre dies replets de propostes. Opcions que giraran al voltant de diversos blocs temàtics pels quals el cinema de no-ficció crea camins híbrids amb altres àrees de l’entreteniment, l’anàlisi audiovisual o les noves arts. Cinema, vídeoclips, xarrades, gastronomia, exposicions, música… Una reunió necessària per a endevinar i comprendre els devenirs del cinema no-ficció.

Perspectives

perspectives

Toca de tant en tant eixir-se una mica de les temàtiques i centres d’interés que ací ocupen un primer pla per atendre altres qüestions, no menys interessants i oportunes. Més encara quan de nou se’ns sol·licita el recolzament a un projecte i contribuir dins les nostres possibilitats a la difusió del mateix. I tot i que efectivament Perspectives no va de cinema, audiovisual i educació, arriba en un moment clau en el debat sobre opcions i posicionaments pol·lítics dins el sotrac que actualment viu l’educació. Si més no, la vaga de dijous ens convoca a reflexionar sobre les diferents perspectives.

Pers­pec­tives és una publi­cació anual de pen­sament i anàlisi crítica. Editada per Espai­Fà­brica, esdevé una eina per a la reflexió, la defi­nició de les línies de con­fron­tació i la iden­ti­fi­cació dels reptes a què caldrà que els movi­ments socials i polítics donen resposta. Pers­pec­tives té la voluntat de superar la reac­ti­vitat del web i de les notícies, per tal d’analitzar més pro­fun­dament els con­textos i les pers­pec­tives de les lluites. De nou fan servir Verkami com a plataforma de micromecenatge. Les aportacions econòmiques fetes els permetrà costejar la producció del llibre, pre­vista per al mes de juny de 2013 seguint els principis de l’ecoedició. La repro­ducció dels articles en el llibre es farà sota Llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 No adaptada o cc-by-nc-sa. Per a més informació:

http://www.verkami.com/projects/5230-perspectives
http://www.perspectives.cat/

Taller de cinema: el meu diari filmat

diari_filmat

Caram, de vegades poca cosa i altres se’ns acumulen les propostes. I mira que teníem intenció de deixar reposar en primer pla a Se fa saber un parell de dies per resultar-nos tan interessant. Però la proposta que llancem ara és urgent: es tracta de recordar que demà dimarts 7 i fins el 28 d’aquest mes, tindrà lloc al Centre Juvenil El Passatge d’Alaquàs (Avda. Blasco Ibáñez, 57) la realització del Taller de Cinema: El meu diari filmat. Es tracta d’una proposta adreçada als joves per iniciar-se en el món del cinema de manera teòrico-pràctica. Coordinat per Inma Jiménez, màster en cinema documental i en educació secundària, esdevé una oportunitat genial per a conéixer com es fa un guió, com fer un càsting, com es planifica i es fa un rodatge o quins són els fonaments del muntatge cinematogràfic.

El taller tindrà horari de dimarts i dijous de 19.00 a 20.30 amb un preu més que accesible de 20 €. Si vos interessa, encara esteu a temps de mirar la disponibilitat del mateix aderçant-vos a passatge@alaquas.org / joventut@alaquas.org o telefonant al 96 150 23 43.

Se fa saber

Obrim la setmana presentant un nou projecte, interessant i que ho mereix, a la recerca de micormecenatge. I ens agrada a més perquè és la mateixa autora, la realitzadora barcelonina Zoraida Roselló, qui ens escriu per contar-nos de primera ma la sinopsi i l’origen de Se fa saber.

Un poble, un escenari aparentment inert, Santa Bàrbara, comarca del Montsià (Tarragona). El sospitós silenci dels seus carrers a primera hora del matí ens manté alerta. Quelcom inesperat pot sorgir d’una cantonada, quan de sobte apareix la veu del cel, del pregó municipal, que ens introdueix en les seves entranyes. Se fa Saber és un retrat costumista i pintoresc d’un poble que podria ser qualsevol, un document sobre el patrimoni immaterial d’aquest indret definit per pinzellades de la vida quotidiana dels seus membres. Aquest escenari poc a poc cobra vida a través dels seus personatges i dels recorreguts d’aquests pels espais que l’enxarxen. Desvelant així el significat dels seus ritus habituals i de l’efecte que l’essència d’aquest indret provoca en ells, un pot arribar a entendre el significat de la paraula “planer”.

Ens conta Zoraida: l’impuls que em va dur a començar a desenvolupar aquest projecte va ser la por de perdre el testimoni d’una de les protagonistes, Gloria Espuny, autòctona de Santa Bàrbara, Montsià. En aquell moment vaig creure necessari immortalitzar aquesta persona. La relació que ella manté amb l’espai que representa el poble, sigui a nivell social tant en l’àmbit personal com en el professional, mai havia estat documentat en format audiovisual. A mi m’interessava captar la seva interacció directa i espontània en espais físics i concrets on ella es relaciona amb els altres membres d’aquesta població.

La seva veu ha format part de la veu radiofònica del poble durant molt de temps. El meu impuls em va portar a intentar documentar el seu dia a dia, valoritzant aquest personatge com a membre històric i part important de l’esperit de Santa Bàrbara. La intencionalitat d’afegir més personatges que va sorgir després prové de la voluntat de contextualitzar la protagonista dins d’un àmbit social referenciat amb persones molt característiques i quasi caricaturístiques del poble.

De Zoraida sabem que tornarem a tenir notícies però ara apremia demanar-vos col·laboració via Verkami (teniu l’enllaç a la columna dreta) per tal que Se fa saber puga arribar a bon port. Feu-lo saber!

http://sefasaber.wordpress.com/
http://www.verkami.com/projects/5305-se-fa-saber

5 del 5

A Boy And His Atom: la pel·lícula més xicoteta del món

Ja sabeu que la secció Joies animades està coordinada per la nostra estimada col·laboradora paulapé. Fins ara ha sigut ella qui ha proposat les diferents peces que a poc a poc omplin la secció i qui les ha anat comentant. La seua col·laboració és voluntària, voluntariosa i afectuosa i per tant, és quan pot trobar un moment que ens fa aribar un nou apunt. Però en aquesta ocasió l’administrador del bloc es permet una injerència en la secció perquè la peça que portem hui tot, i que acaba de ser presentada, ja s’ha convertit en un clàssic, una nova joia animada.

Es tracta de A Boy And His Atom, la pel·lícula més xicoteta del món. Llegim a diversos mitjans que aquesta pel·lícula està més a prop d’un Nobel que d’un Oscar. Feta com l’animació a llapis, fotograma a fotograma, IBM ha creat un curt d’un xiquet que juga amb una piloteta. El seu mèrit és que el contorn de les figures, els rudimentaris punts que es veuen, són en veritat àtoms, i la pel·lícula és una ostentació de la precisió amb la qual la companyia és capaç de manipular l’estructura bàsica de la matèria. No es tracta només d’un divertiment: el maneig d’àtoms, un a un, és clau per a la futura computació quàntica.

A la columna central em embedat el making of i baix teniu l’enllaç a un apunt al facebook de l’Animac de Lleida on Nico Casavecchia el director de A Boy and His Atom conta com es va fer.

https://www.facebook.com/AnimacLleida/posts/499821036751051

La fotografia en la cruïlla

fotografia_cruilla_13

Altra jornada. Aquest dissabte 4 de maig, tindrà lloc la 3a edició de la Fotografia en la Cruïlla, amb la coŀlaboració de l’Ajuntament de Sueca, la llibreria Railowsky, FotoespaiGandia i Espai d’Art Fotogràfic. En l’edició d’enguany es farà una ullada a la fotografia espanyola dels dos primers terços del segle XX, centrant-se en la fotografia de reportatge dels anys de l’entreguerra i la renovació fotogràfica que suposà el grup AFAL. La jornada finalitzarà amb la projecció de treballs inèdits de fotògrafs emergents

Dissabte 4 de maig

10.00 hores: presentació de la 3a edició de La fotografia en la cruïlla, pel regidor de cultura de l’Ajuntament de Sueca i Francesc Vera, coordinador de la jornada.

10.30 hores: El grup AFAL, per Laura Terré.

12.00 hores: Fotografia de reportatge i revista iŀlustrada en l’Espanya d’entreguerra, per Francesc Vera.

14.00 hores: Temps per a dinar

17.00 hores: Projecció del documental AFAL, una mirada libre, de Alberto Gómez Uriol, produïda per 29 Letras.

19.00 hores: Visita a l’exposició Fotògrafs espanyols dels anys 50, el grup AFAL. Fotografies d’autors d’AFAL en les coŀleccions de Juan Pedro Font de Mora i de Francesc Vera

21.00 hores: Sopar

22.30 hores: Projeccions de portfolis de diversos autors als locals de l’Ateneu Sueco del Socorro (carrer del Sequial, 3)

http://lafotografiaenlacruilla.wordpress.com/

1r de maig

quartostato

← Previous Page