El vídeo del minut

el_video_minut_12
Ja ens hem fet ressó en anteriors edicions d’aquesta proposta perquè a més del seu interés, pensem que pot ser un bon motiu per treballar amb alumnat de secundària no només en un context d’àrea d’imatge sinó des d’altres moments com el de la pròpia acció tutotrial. El vídeo del minut: un espai propi és una invitació a totes les dones per a que enregistren en format audiovisual aquells aspectes de la seua realitat que les signifiquen com a subjectes. Totes les filmacions videogràfiques, d’un minut de duració i realitzades en un pla-seqüència, es converteixen en un film col·lectiu que cada any és concebut en relació amb un tema diferent. Aquesta iniciativa, creada l’any 1997 a Barcelona per Drac Màgic i la Mostra Internacional de Films de Dones, es convoca actualment des de TRAMA (Coordinadora de muestras i festivales de cine, vídeo y multimedia realizados por mujeres), que integra diversos col·lectius i organitzacions de diferents ciutats de l’Estat espanyol. Com a resultat, es disposa d’un arxiu audiovisual amb més de 400 vídeos, que reuneix les múltiples i diverses visions de les dones sobre diferents aspectes de la realitat.

Fins ara s’han proposat temes com els palers, el veïnatge, les mares, les alegries, les edats, els interrogants… i per aquesta edició de 2013 el tema proposat és La meua generació.

Si esteu interessades en participar, envieu una filmació que complisca les següents condicions:

- Estar realitzada per dones, sense limitacions d’edat ni de nacionalitat.
- Estar adaptada al tema proposat a la convocatòria.
- La duració haurà de ser d’un minut.
- Estar realitzada en un pla seqüència.
- Incloure, en un pla final, el nom, l’email i el lloc de residència de cada autora de l’obra.
- Entregar una còpia en format Mini DV o DVD (en un arxiu AVI) o a través d’Internet, des del web movibeta.com i seguir les instruccions que s’hi donen.

La data màxima d’entrega de treballs és el 3 de maig.

Quantes menys armes, millor

thumbs_and_ammo

Sovint hem pensat que resulta ben difícil veure, especialment a la televisió, una pel·lícula en la qual no aparega un arma. És un fet observable i no creiem que siga molt positiu introjectar-ho amb la mateixa naturalitat amb la qual la indústria del cinema el fa entrar diàriament a les retines dels espectadors. Som en un món plagat d’armes que no les carrega el diable i sí acaben per matar persones. Així que quantes menys armes millor i com que ens agrada associar idees i propostes ací van dues en aquesta línia.

Ja sabeu que en una jornada històrica, 154 països votaren ahir a favor de que la comunitat internacional tinga una regulació per al comerç de les armes convencionals. Després de sis anys de negociacions diplomàtiques i més de deu anys de campanya, els Estats membres de les Nacions Unides aprovaren un Tractat sobre Comerç d’Armes (TCA) que incorpora en el nou dret internacional un conjunt de regles clares per a totes les transferències mundials d’armes i municions. Ja veurem el pes real i l’efecte d’aquest pas. D’altra banda, en un terreny molt més micro i immediat però ben interessant, ens ha agradat molt la proposta del blog Thumbs & Ammo (polzes i munició) que en un intel·ligent exercici de traducció del concepte a l’esfera visual es dedica  a recollir imatges de pel·lícules conegudes en les quals s’han substituït les armes per polzes cap amunt. Al mateix blog deixen una adreça electrònica perquè els internautes puguen enviar les imatges retocades i alimentar la galeria.  Subscrivim el seu lema: els xics realment durs no necessiten pistoles, només una actitud positiva de poder fer.

← Previous Page