Trashcam

En plena voràgine de lo digital alguna força ens mou a investigar també en lo analògic. Ja tenim pel·lícula i projector de Súper8 (busquem ara lloc a València per reparar-lo) i des que vàrem descobrir el treball de les fotolateras que ens ronda fer un taller de fotografia estenopèica. Sabem que arribarà el momet de compartir-lo amb el nostre company i amic Rafa Santibáñez. I precisament lligat a la fotografia de cambra fosca, l’apunt per obrir la setmana.

Mirko Derpmann, director creatiu de l’agència Scholz & Friends, de 40 anys i Christoph Blaschke, de 39 i arquitecte, de la ciutat portuària d’Hamburg, varen pensar que seria divertit i interessant instal·lar càmeres fotogràfiques en contenidors d’escombreries. La forma dissimulada en què serien col·locades no cridaria l’atenció dels transeünts i poder captar les instantànies amb un matís natural i quotidià. Després de dissenyar les càmeres estenopèiques, nom tècnic de les cambres fosques, varen decidir proposar-li la iniciativa al departament de neteja de l’ajuntament de la ciutat. D’aquesta manera oferien als encarregats de retirar les escombreries dels carrers una activitat paral·lela al seu treball que molts d’aquests empleats públics consideren penós, tediós i rutinari. Onze empleats en varen estar interessats a prendre les fotografies donant peu al neixement de Trashcam Project. El projecte no va estar exent de dificultats; la principal poder introduir el paper fotosensible dins els contenidors. “Trobàrem la fórmula. Era un destorb haver de traslladar el contenidor de la base fins al lloc triat per fer la presa, així que vàrem decidir fer-nos amb una cambra fosca portàtil. Utilitzàrem una furgoneta estanca amb llum vermella per ficar el paper”, explica el publicista. El resulta es pot veure al compte de flickr creat.

Diu Fito Cabrales en una de les seues cançons, mai m’han interessat ni el poder ni la fortuna allò que admire són les flors que creixen al fem. I nosaltres admirem aquells que ens acosten a l’art per millorar la vida de les persones.

5 del 5

Setmana temàtica d’escolagavina: fes un vídeo

Ja ho hem esmentat a l’apunt La dignitat del treball; la setmana vinent a escolagavina tindrà un caràcter temàtic i es treballarà a tots els nivells sobre un eix vertebrador de cinc temes: futur · poesia · economia · democràcia · sostenibilitat. Sí, és cert, cinc temes d’envergadura que llegits així poden desorientar per la magnitud de la seua profunditat i les infinites possibilitats de treball. Però precisament per això i ara de manera tan necessària, el treball es planteja per baixar a terra cadascú d’aquestos termes. Necessitem posar-los en boca, explicar-los, creuar impressions, parlar-ne. Són cinc potents motius per generar i compartir idees que ens ajuden tant a interpretar un món canviant com per esbrinar nous horitzons.

Volem que ens apropiem dels termes, els pensem, els interroguem, peuguem la volta, analitzem i interpretem. Per això nosaltres hem llançat una proposta vídeogràfica. Es tracta de realitzar un senzill vídeo d’entre 1 i 3 minuts que il·lustre qualsevol dels cinc conceptes. Tant la tècnica com la realització (indivisual, per parelles, en grup…) són totalment lliures i es poden entregar obres fins el proper 9 de maig de manera que quede temps per organitzar les peces que es projectaran el divendres 11, dia de la festa, a partir de les 19.00 h. La proposta és llançada principalment a alumnes però, per què no, també al professorat i pares i mares que vullguen explorar en les possibilitats del vídeo per il·lustrar les seues idees.

No calen produccions excesivament el·laborades. I per a mostra un botó, el vídeo que va realitzar Hèctor Palanca (2n d’eso) per il·lustrar un dels poemes claus dins l’univers poètic valencià per excel·lència. Res no m’agrada tant és el primer de la sèrie Horacianes de Vicent Andrés Estellés. Una manera molt determinada de fer poesia; altra d’il·lustrar-la frame a frame. Llanceu-vos, participeu doncs el conjunt de vídeos composarà un mosaic polifònic sobre futur · poesia · economia · democràcia · sostenibilitat.

Get out of the car

Dilluns ens arribava la invitació a la inauguració de l’exposició “Ciutat total” que tindrà lloc a l’IVAM demà dijous a les 20.00 h. Segons expliquen a la web l’exposició es sosté sobre la idea que la fisonomia urbanística i l’estructura social de les ciutats ha canviat considerablement des del començament del segle. En els últims 25 anys s’ha accelerat a tot el món el procés de concentració de població en grans metròpolis que no poden ser considerades com a meres ciutats en el sentit del terme. Aquesta exposició està plantejada doncs per provocar la reflexió sobre aquests canvis transcendentals a través d’aspectes com ara la tipologia, el nomadisme, la interconnexió i la globalització.

Però llegint a la lletra menuda de la invitació, el que ens va cridar especial i cinèfila atenció és que prèviament, a les 19.30 h. del mateix dijous, es projectarà al saló d’actes el documental “Get out of the car” (Thom Andersen, 2010). La sinopsi presenta l’obra com una simfonia urbana filmada en 16 mm, composta de cartells, façanes d’edificis, fragments musicals, extractes de converses i llocs sense nom, restes de monuments culturals oblidats. Nosaltres li hem seguit el rastre a la xarxa (difícil trobar-hi fragments) i captivats per les imatges hem volgut saber més sobre Thom Andersen i la seua obra. Baix vos deixem un parell d’enllaços ben interessants per llegir i al costat una entrevista a un autor sense dubte arriscat i prop del cienma experimental. El que en definitiva ens preguntem és per què una tanca publicitària en desús ens atrau? Quina és la conexió plàstica que compartim; quin l’imaginari visual, cultural, pop, que ens ha portat en altres ocasions a fotografiar o gravar els mateixos elements? En la mostra i fins el 15 de juliol un total de 20 projeccions farciran l’abordatge cinematogràfic sobre la construcció urbana i les vivències a la ciutat.

http://www.blogsandocs.com/?p=652
http://www.blogsandocs.com/?p=648

1r de maig

La dignitat del treball

A escolagavina ja estem en plena preparació d’una nova setmana temàtica que enguany es celebrarà del 7 a l’11 de maig sota el títol futur · poesia · economia · democràcia · sostenibilitat. Cinc temes de calat i actualitat que orientaran el treball de la setmana vinent amb diferents propostes i a tots els nivells. I nosaltres no volem deixar d’aportar des d’ací, elements que permetisquen enriquir el treball. Hui precisament ens ha arribat per part de El Documental del Mes la fitxa tècnica d’una obra que de seguida ha captivat la nostra atenció. I és que calen, per explicar a situació actual, nous discursos, altres mirades, diferents lectures més enllà d’aquelles que sostenen l’status-quo dominant, aquell de la doctrina del xoc. El treball no és una sort, cap quimera, és un dret universal i com a tal ha de poder ser viscut amb dignitat. Ens estan canviant la societat a una velocitat que fa ben poc ens resultaria impensable, per això hui 1 de maig ens pertoca recordar i reivnidicar valors que no haurien de ser rebaixats més enllà de cap línia roja.

“Si vols ser un constructor de vaixells, has d’haver nascut per ser-ho”. Amb aquesta frase resumeix un dels protagonistes de Wadans World la importància que té per a ell el seu lloc de treball. Traduïda al català com La meua fàbrica i dirigida per Dieter Schumann, la cinta explica que el treball no es tracta només d’un sou, és també l’orgull d’un ofici, la dignitat aconseguida generació rere generació. Els ingressos d’un terç dels habitants de la ciutat alemanya de Wismar depenen de Wadan Yards, una empresa constructora de vaixells. L’agost de 2008 un inversor rus es queda l’empresa. El futur sembla segur. Però quan comença la crisi mundial, 5.000 llocs de treball entren en perill. Una pel·lícula sobre la dignitat del treballador i un exemple bell i contundent de què hi ha darrere del concepte abstracte de la “crisi”.

http://www.eldocumentaldelmes.com/ca/documentals/198-la_meva_f__brica.html

← Previous Page