Els portadors de somnis

“L’educació ha de ser l’eix vertebrador de qualsevol proposta de canvi social. Els obstacles a la millora de la societat es troben en els nostres valors i en les actituds que se’n deriven. És per aquesta raó que la tasca de l’educació popular esdevé una eina imprescindible” Francesc Ferrer i Guàrdia

A l’octubre passat, l’equip de govern de Benicàssim va expulsar a les associacions juvenils i els educadors del local, deixant-los al carrer. De manera intencionada es pretenia desmantellar l’oferta alternativa i els pocs serveis que queden per a joves a Benicàssim. Un altre atac desmesurat als moviments juvenils, a les consciències crítiques, un altre atac fruit de la ràbia front a la creixent il·lusió de tants joves. Però La Maranya una associació que aglutina diversos col·lectius no perd el seu sentit reivindicatiu conscients que no podem canviar les coses si no ho intentem. I ganes, idees i inciatives no els falta. Ara, amb l’excel·lent col·laboració del col·lectiu Melderomer, acaben de fer públic el reportatge/documental sobre l’expulsió de les associacions juvenils del Casal Jove de Benicàssim per part de l’ajuntament. Els portadors de somnis se’n van amb l’alegria a altra banda i nosaltres ens sumem a tantes veus que ja estan diguent que sols no canviarem res, però que res canviarà sense nosaltres!

http://lamaranya.org/

Nacho Ruipérez a Blue Lips

Encara no conéixem a Nacho Ruipérez en persona però ja sentim una proximitat afectuosa. Després d’haver intercanviat alguns mails amb ell, comptarem amb la seua presència en la propera 18ª de l’eacn que tindrà lloc de l’1 al 4 de març. Nacho, que en tot moment ha mostrat la seua disposició i el seu interés en col·laborar, vindrà a parlar-nos dels seus treballs i de la seua experiència com a realitzador. I és possible que ens conte alguna cosa de la seua possible participació al projecte Blue Lips del qual formarà part si és triat via votació dels usuaris al web del projecte.

Blue Lips és un projecte que emprenen un grup de 5 joves cineastes, procedents de diferents parts del món, que es varen conèixer estudiant cinema a Los Angeles el 2001. Hui, deu anys després, amb una mica més d’experiència personal i professional, han decidit tornar a trobar-se i fer un llargmetratge junts. Hi haurà 6 directors i cadascun dirigirà la història d’un personatge. Aquestes històries comencen en una ciutat diferent del món, aquella en què els directors resideixen: Buenos Aires, Rio de Janeiro, Honolulu, Los Angeles, Roma i Pamplona i totes sis confluiran a San Fermín 2012. D’aquesta manera, pretenen crear sis universos molt diferents, tant per la ment creativa de cada director, com per les característiques pròpies de cada personatge, així com pels diferents paisatges i ciutats on habiten. El seu repte és aconseguir una única pel·lícula amb una visió que englobe totes. Pamplona es convertirà en el lloc de trobada on les històries dels personatges s’entrellacen, on els directors s’hauran de posar d’acord per rodar escenes conjuntes i on tots aquests universos es veuran exposats a l’especial atmosfera de les festes de Sant Fermí.

Cinc dels sis directors són del grup originari, però el sisè el volen descobrir entre els usuaris del seu web. El sisè director dirigirà la història de Sagrario que es fa exclusivament a Pamplona. A través del web han llançat doncs una convocatòria en la qual es pot participar enviant un formulari. Ells han triat 7 finalistes i seran els usuaris els qui voten per decidir qui és el/la guanyador/a i, per tant, el sisé director/a.

Nacho ha rodat la seua versió de la seqüència de mostra amb impecable factura. Nosaltres, corresponent a la seua generositat, ja hem votat per ell convençuts que si resulta triat realtzarà la seua part amb rigor i qualitat. Ara vos queda comprovar-ho a vosaltres i votar.

vota Nacho Ruiperez a Blue Lips

elmur.net: compartint imaginació

Ho expliquen amb claredat al seu web i és difícil no estar d’acord: vivim un moment de grans canvis i transformacions en el que tots juguem un paper actiu en la definició d’aquestes transformacions. Ens trobem davant la necessitat de construir una nova identitat global basada en el respecte, la comprensió i la solidaritat. És hora de despertar la nostra consciència com a habitants d’un planeta comú. La felicitat és un dret humà bàsic i l’amor i el respecte mutu són les eines més importants per a una transformació social positiva.

elmur.net és una iniciativa sense ànim de lucre. No és només una pàgina d’internet, també és una instal·lació audiovisual col·lectiva que desitja construir un diàleg social a través de la creació artística. És art al carrer, diversió i creativitat compartida. Totes les imatges que apareixen en aquest lloc web són al mateix temps, projectades en espais públics de tot el món. elmur.net és una plataforma al servei de la societat i el seu desenvolupament positiu amb l’objectiu d’apropar l’art al públic general, promoure exposicions obertes i en espais públics i al mateix temps promoure la creació artística com a eina per a la comprensió de la realitat quotidiana. I ens conviden, als ciutadans del món, a compartir la nostra imaginació i a crear un diàleg visual per a inspirar-nos a construir un món millor. elmur.net és per tant un experiment creatiu, una aplicació pràctica de les capacitats educatives dels mitjans audiovisuals. La revolució audiovisual que ha caracteritzat el segle XX ja ha demostrat la capacitat dels mitjans audiovisuals com a motlle de cultures. Per què no utilitzar-ho amb una finalitat positiva? Com a diàleg visual per a inspirar-nos a construir un món millor. Participa-hi!. Puja els teus vídeos o crea el teu propi remake. Ajusta la pantalla complerta i utilitza la pel·lícula o el teu propi remake a casa teua, a la teua aula… Qualsevol lloc pot convertir-se en una pantalla!

elmur.net va ser creat per la Fundació Ferrereuela Sanfeliu i l’Associació Cultural TripleZeta · ZZZ al 2007 a ​​Lleida com una instal·lació audiovisual a la via pública on ZZZ, un col·lectiu de joves creatius, projectava imatges positives per a inspirar als ciutadans amb imaginació i idees creatives. Des d’aleshores i gràcies als seus partners i col·laboradors segueixen creixent i treballant en el projecte. A l’abril de l’any 2009 elmur es va transformar en xarxa.

Des d’elmur.net, la pàgina web, ciutadans de tot el món contribueixen a crear un contenidor infinit de propostes creatives d’un imaginari positiu. Per aquells que fem audiovisual escolar i que de vegades realitzem peces amb difícil encaix a certamens i festivals, la xarxa i en aquest cas elmur.net ens ofereix interessantísimes possibilitats per mostrar-los i contribuir des de l’àmbit educatiu als objectius plantejats, ja que en aquestes qüestions l’escola ha de tenir a dir. Al web s’explica detalladament com participar-hi; vos apunteu?

Com sona l’eso: No a la supresió d’activitats transversals

Amb motiu de l’apunt sobre la convocatòria de Cinema Jove i via els comentaris, es va iniciar una serena i necessària reflexió, sobre un fet que ens consta, és motiu de debat a les escoles: la conveniència o no de la supresió o no col·laboració amb les activitats extraescolars. Tot just abans de publicar-lo ens havia arribat precisament la carta del projecte Com sona l’eso que arreplega el desacord a la supresió de les mateixes. Com que encara no era oberta hem esperat el permís per publicar-la i ho fem al temps que els responsables del projecte també l’han publicada al seu web. Pensem que la seua publicació aporta elements a tenir en compte front a decisions d’un repercusió extraordinària. Servisca a més per col·laborar en la difusió d’un projecte d’envergadura i qualitat.

No a la supresió d’activitats transversals

Davant l’allau de centres que estan prenent la mesura de suprimir totes les activitats extraescolars i complementàries que realitzem als nostres centres públics, l’organització del projecte musical i educatiu Com sona l’eso vol manifestar el seu descontent i desaprovació davant esta mesura.

CSE compleix enguany tretze anys i Conselleria no s’ha interessat mai en conéixer el projecte, ben al contrari, la seua postura ha estat la d’ignorar-nos i silenciar-nos. És per això que no té cap sentit no participar enguany en la trobada com a mesura de protesta. L’avantatge de voler i poder mantindre l’autonomia davant qualsevol institució ens ha fet créixer com a projecte capdavanter en innovació i educació artística a nivell europeu. Si mirem enrere, podem estar-ne orgullosos i orgulloses d’haver capejat molts temporals. I és que CSE ja fa anys que lluita per la qualitat de l’ensenyament públic. Per posar un exemple, recordem la trobada a Barcelona l’any 2007, quan les nostres samarretes lluïen el següent lema:

PER UNA EDUCACIÓ ARTÍSTICA I DE QUALITAT. DEDICADA ALS POLÍTICS SORDS.

No oblidem on estem i com hem arribat, companyes i companys. A base de molt d’esforç, de moltes hores de dedicació i de molta confiança en allò que fem i creiem. No ens cal més recompensa que la satisfacció del resultat d’un treball ben fet. I això és l’escola pública. CSE és una prolongació del treball que es realitza a l’aula de música. El professorat que ens impliquem en este projecte l’incloem dins el nostre currículum i és una activitat que ve aprovada en la PGA d’inici de curs, la qual cosa hauríem de respectar pel bé de l’alumnat i el poble trobador implicat (en el cas d’enguany, Sant Carles de la Ràpita ) que ja s’han compromés. Recordem que estem parlant d’una convivència de tres dies amb mil alumnes i tot el desplegament d’infraestructures que això suposa, tenint en compte que la trobada s’autofinança pel propi alumnat, sense cap ajuda econòmica de cap conselleria.

No saben els nostres companys que han decidit mesurar així les protestes el que costa poder muntar cada trobada i trobar una ciutat o poble que vulga fer-se’n càrrec. Prendre esta mesura és una falta de respecte al conjunt de companys docents que portem treballant una trobada rere l’altra sense parar-nos quasi ni a mirar enrere i assaborir cada trobada que passa. Sempre buscant la innovació i cercant nous reptes per dur a terme amb el nostre alumnat en cada edició. I per si algú no ho sap encara, CSE és un projecte educatiu integrador de totes les disciplines que s’aprenen dins i fora de l’aula. Enguany hem creat un musical i portem molt de temps treballant per tal que isca el millor possible. Un musical on es canten totes aquelles vivències amb les qual l’alumnat conviu però que de vegades no veu. Si trobeu que la mesura correcta és privar el vostre alumnat de conviure en l’ambient de CSE enguany, l’estareu privant d’una experiència irrepetible. Cada trobada és diferent d’una altra i cada any ve un alumnat diferent. Encara que repetisquen l’experiència, res és igual… Reflexioneu sobre esta mesura i parleu amb el vostre alumnat, pel futur d’una educació digna i de qualitat.

El dia que acabem amb totes les activitats haurem acabat amb tot. Podran carregar-se la primavera, però mai podran arrencar totes les flors. Companys i companyes, enguany, amb més força que mai hem d’alçar la veu per construir un món millor. Des de l’organització volem comunicar a tots aquells centres que s’han inscrit a la tretzena edició de CSE i han rebut el material, que no el poden tornar. S’ha d’abonar l’import corresponent. Açò és un projecte seriós en el qual tenim empreses compromeses i gent implicada per a què tot funcione amb la correcció que es mereix.

Salutacions cordials,
Conjunt de professorat organitzador de la trobada CSE.

Cinescola: renovar-se i seguir

Ens acaba d’escriure Ramon Breu per comunicar-nos que aquest any 2012, la web de Cinescola s’ha renovat en profunditat i s’ha constituït en un completíssim portal d’educació cinematogràfica. I com que la tasca de Ramón i l’equip de Cinescola és d’una vàlua impagable no podem més que correspondre amb un apunt.

Des d’avui hi podreu trobar una nova distribució dels materials, així com noves propostes i noves eines per a l’educació cinematogràfica i en comunicació. A Cinescola entenen el cinema com a forma de reflexió per a la vida, com a al·licient vital i intel.lectual, com a espai d’aprenentatge, com a via per a la reflexió, com a bot salvavides… Cinescola, és, entre d’altres coses i des de 2004, un servei que posa a l’abast de professors i professores un, cada cop més gran, contingent de propostes didàctiques en l’ambit de l’educació. La integració a l’aula del cinema és una necessitat que no pocs professors i professores s’han plantejat des de fa temps, tot i que no han comptat amb els mínims recursos necessaris per al seu ús didàctic, no ja pel que fa a espais apropiats o a instruments de projecció, sinó a propostes didàctiques viables per saber com fer servir i rendibilitzar el cinema amb una finalitat educativa. I és en aquest espai on Cinescola es planteja la seua feina. Es tracta d’oferir propostes de treball al professorat, propostes pensades i assajades per tenir la tranquil.litat que s’introdueix el cinema a l’aula amb unes mínimes garanties pedagògiques. Fomentar la lectura crítica i comprensiva de la imatge, fer conèixer una història mínima i bàsica del cinema perquè l’alumnat es puga situar millor davant la imatge cinematogràfica; difondre les quatre regles del llenguatge fílmic; contextualitzar una pel.lícula i allò que vol transmetre; gaudir del cinema, interrelacionar el currículum amb un conjunt de produccions cinematogràfiques són les vies per on entenen que s’ha de plantejar el cinema a les aules de Primària i de Secundària i per tant, són també les intencions del projecte Cinescola.

Ja sabeu que per nosaltres, com proposa Alain Bergala, també és necessària la transmissió del cinema a l’escola des d’una vessant no sols pedagogicista i més atenent al fet artístic. Però és que la tasca de Cinescola és tan impressionant que no podeu deixar de capbusar-vos pel web i conéixer les útils propostes en diversos formats (guies, publicacions, CDs…) que ofereixen. Renovar-se i… seguir!

www.cinescola.info

Sóc mestre/a

Ves per on les coincidècies en el temps.  Tot just després d’eixir el programa Mestres de TV3, donem via Unentretants · Xarxa Cooperativa d’Experiències TIC per a l’Ensenyament en Valencià, i publicat en un apunt de Pepa Guardiola, amb aquest vídeo que també pretén posar en valor i estima la tasca docent que amb tant de compromís realitzen tantes i tantes persones en aquest país. Ells i elles expliquen:

Un grapat de mestres, treballadors i treballadores de l’Escola Pública en el poble de Xàbia, han fet aquest vídeo reivindicant la dignitat, consideració, apreci i salvaguarda que mereix la nostra faena d’educar. Perquè no ens mereixem les retallades en personal, sou, condicions laborals, drets professionals que ens han aplicat.  Perquè l’Escola Pública, ( amb els alumnes, pares- mares i mestres que la formem), no es mereix les retallades en inversions i ser la pagadora de les pèssimes gestions dels governants, de la manera en com han balafiat els diners, com els han mal administrat. Han afonat el País Valencià, han hipotecat el present i el futur. Les retallades a l’escola pública no són el camí per eixir de la crisi, sinó una mostra més de la poca consideració que alguns polítics tenen per l’educació.

Més enllà d’algunes consideracions que nosaltres faríem pel que fa a la realització (música, durada…), trobem important que s’arribe a entendre i fer ús en contextos educatius del valor del vídeo per contar, transmetre idees i missatges, compartir i treballar en equip. Som mestres.

Crisi

Crisi com a backgound o com a leiv-motiv, com a objecte o com a excusa, passada o actual. Siga com siga resulta inebitable que el cinema, des de diferents perspectives i amb diversitat de mirades, done compte d’un fenòmen del qual nosaltres entenem com a positiu si finalement és promotor de canvi. Amb aquesta premisa ja vàrem plantejar fa dos anys el curtmetratge Crisi? realitzat per l’alumnat participant en la 15ª edició de l’eacn. El curtmetratge va conseguir en la categoria de secundària el primer premi als Premis Tirant Avant i a Cinema Jove de 2011 i el podeu veure a la pàgina de Cinema Jove a l’ITE · Institut de Tecnologies Educatives. Bé podria, per què no, formar part del llistat de pel·lícules següents que giren alvoltant del tema. Però no és el cas ja que es tracta d’un parell de cicles amb obres en prinicipi majors.

La Filmoteca de l’Institut Valencià de l’Audiovisual i de la Cinematografia (IVAC) i l’Aula de Cinema de la Universitat de València col·laboraran aquest any en la nova edició de la biennal Martínez Guerricabeitia, amb el cicle “Imatges de la crisi”, que s’exhibirà entre febrer i abril, i que constarà de dues parts: la Gran Depressió, a càrrec de l’Aula de Cinema de la UV, i el crac financer actual, que ha estat programat per La Filmoteca per a la sala Lluís G. Berlanga. L’Aula de Cinema de la Universitat projectarà al Col·legi Major Lluís Vives tots els dimecres del mes de febrer una sèrie de pel·lícules que, bé pel context de la seua realització, per la seua temàtica o per tots dos, retraten la Gran Depressió dels anys 30 als Estats Units. Aquest període, paradoxalment, coincideix amb un dels moments de més bonança artística a Hollywood. El cicle proposa una anàlisi de l’evolució en les representacions de la Gran Depressió i, alhora, obre el debat sobre els paral·lelismes amb la situació actual. Les pel·lícules seleccionades abasten un espectre molt ampli de temps. Així, es podran contemplar films contemporanis a la crisi del 29 com El pa nostre de cada dia (1934), de King Vidor, i altres posteriors com Els viatges de Sullivan (1941) de Preston Sturges, Lluna de paper (1979), de Peter Bogdanovich, De ratolins i homes (1992), de Gary Sinise, adaptació de la novel·la homònima de John Steinbeck, i Oh, Brother! (2000) dels germans Coen.

Per la seua banda, la sala Lluís G. Berlanga de La Filmoteca acollirà a partir de març la projecció d’una selecció de films, tant documentals com de ficció, que aborden les causes i conseqüències de l’actual debacle econòmica. Una crisi davant la qual el cinema contemporani -des de l’independent a la indústria mainstream hollywoodià- no és indiferent. Així es podran descobrir documentals com Debtocrazy (2011), de Aris Hatzistefanou i Katerina Kitidi, sobre la crisi grega, Let’s make money (2008), d’Erwin Wagenhofer, Capitalism: a love story (2009), de Michael Moore , The shock doctrine (2009) de Michael Winterbottom i Mat Whitecross, o Inside Job (2010), de Charles Ferguson, que va obtenir l’Oscar al millor documental. També s’inclouen dues de les millors pel·lícules de ficció que han retratat la crisi actual: The Company Men (2010), John Wells, i Margin Call (2011), de JC Chandor, que ha estat nominada a l’Oscar al millor guió original.

http://tv_mav.cnice.mec.es/cinemajove/palmares_11.htm

Mestres

Ahir dimarts TV3 va estrenar Mestres, com explica el web una sèrie del departament de Nous Formats sobre la feina quotidiana de mestres i professors d’Infantil, Primària i Secundària: com treballen, què en pensen, de la seua feina… i quines solucions troben cada dia per als reptes que planteja educar els nens i adolescents del segle XXI. A cada capítol de Mestres es mostrarà el dia a dia d’un paisatge escolar concret: una classe de P4, una aula oberta, una escola rural, un institut urbà… i també es farà una mirada al passat: deu persones populars i destacades en diferents àmbits socials tornaran al centre on van estudiar, presentaran el mestre que els va canviar la vida i, durant una estona, es posaran al seu lloc davant dels alumnes d’ara. El programa reflecteix una actitud en positiu dels mestres, ha explicat Mònica Terribas. És un exercici d’autoestima col·lectiva d’unes de les primeres persones que ens han obert el camí. “Quan l’emetem la nostra societat s’adonarà que és la professió més important del món. Estem en mans dels mestres”. “És una feina que no està tan considerada com ho hauria d’estar”, ha dit Fúlvia Nicolàs. El programa fa parlar els mestres: “Hem anat a moltes escoles per veure què s’hi fa i hem buscat experiències concretes.” Un altre dels objectius del programa és posar en valor “la importància que tenen els mestres en la societat. Canvien vides”.

Un programa, un material, doncs que bé pot servir per un treball de reflexió als claustres de qualsevol centre. Sabem que calen espais i moments per pensar sobre la pròpia tasca docent. A twitter la recepció i aprovació del programa ha estat ben entusiasta amb un fum de comentaris més que positius els quals podeu llegir al hashtag enllaçat.

#mestres

← Previous Page