Cicle de cinema en V.O: adolescències

Arrenca ara sí una nova edició del Cinema en V.O. de l’IES escolagavina. Hem de dir que no sense dubtes. Per un costat amb el dia de projecció. D’un temps ençà els migdies a secundària compten amb una oferta interessant per l’alumnat, un Taller de Teatre Total de moltíssima envergadura i tiró entre l’alumnat del segon cicle i un taller de multiesports de gran atractiu per la gent de primer curs. A més, els dies que no hi ha teatre, dimarts i dijous, 3r i 4t d’eso tenen la vesprada lliure i per tant no es queden a partir de les dues. Així que provarem aquesta setmana una nova fòrmula de dos dies seguits, dijous 3 i divendres 4 a partir de les 13.55 h. a l’aula d’informàtica. Així no deixem passar una setmana entre cada part de la pel·li facilitant l’opció de poder ficar el nas a la projecció per veure tot i que siga un fragment.

D’altra banda dubtàvem també amb el contingut del cicle. L’opció fàcil era continuar projectant pel·lícules d’interés de diverses èpoques del cinema garantint, pel seu atractiu, l’assitència de major nombre de públic. L’opció triada i pensem que més arriscada és la d’organitzar enguany un cicle amb un eix temàtic: la representació de l’adoescència al cinema. El cinema és un espill pintat, que deia l’Ettore Scola i ens interessava molt la idea que l’alumnat poguera accedir a altre espill que no només aquells en els quals se’ls representa sovint de manera tan homogènia o estereotipada. Almenys que qui assitisca al cicle complet puga conéixer noves i diverses mirades sobre un fet que en sí ja és ric, complex i polimorf. A més el cicle servirà de punt de recolzament per altra de les activitats de gran d’interés a secundària: el grup d’encontre de pares i mares. Ja ho apuntàrem anteriorment que ambdues activitats es podien creuar donan joc per un nou marc d’aprenentatge informal però intens. Ja comptem a més amb l’oferta d’algun psicòleg especialista per venir al grup de pares i mares i treballar en una sessió al voltant del contingut d’alguna de les pel·lícules. I qui sap si comptar amb la presència també d’alumnat que participe del diàleg i la reflexió compartida.

Pot ser, per a l’alumnat, seran pel·lícules no tan fàcils i còmodes però sempre compatrem amb obre de qualitat. Com és el cas del primer títol triat “Lat den rätte komma in” (Tomas Alfredson, 2008), una de les millors pel·lícules de vampirs de tots els temps. Però qui s’acoste a vore-la que no espere efectismes ni joves actors estrella de paper couché. Deixa’m entrar és sobrietat i elegància fílmica per narrar quasi a la perfecció una terrorífica història sobre l’amistat, la por, la soletat, la pèrdua de la inocència… Tremoleu i gaudiu.

← Previous Page