Programació del Club Cinema d’Alzira

Els dies passen, nosaltres anem fent, arribà la tardor i puntualment la nostra amiga Patri Aranda ens informa de cada nova programació del Club Cinema d’Alzira. Ací tenim la prevista per a aquest trimestre. El cineclub va inaugurar la temporada divendres passat amb una cita jazzística especial. Ací teniu la propera i no menys interessant programació regular:

octubre
Divendres, 14: Bicicleta, cullera, poma (v.o. en català)
Divendres, 28: Midnight in Paris (v.o. en anglés)

novembre
Divendres, 04: El hombre de al lado (v.o. en castellà)
Divendres, 18: Inside Job (v.o. en anglés) + curt Españistan

desembre
Divendres, 02: True grit / Valor de ley (v.o. en anglés)
Divendres, 23: En un mundo mejor (doblada al castellà)

Sapigau que les projeccions que tenen lloc a l’Auditori de la Casa de la Cultura es fan en dues sessions a les 20 h i 23 h del dia corresponent amb un preu de 2 € (1,5 € amb carnet jove o de jubilat). Podeu aconseguir les entrades a la Taquilla del Gran Teatre d’Alzira, dimarts i dijous de 19,30h a 21h o el mateix dia de la projecció, a partir de les 19 h. a la Casa de la Cultura. Per telèfon al 902 44 43 00 de 8h a 23h i per internet en www.cam.es les 24 hores

L’essència de la memòria en so i imatges

Ens costa passar a segon lloc l’entrevista realitzada amb motiu de la pre-estrena del documental “Una llengua que camina”. Estem tan pagats, que ens costa. Però és dilluns, comencem setmana i el format blog requereix continuar donant compte de l’actualitat més recent que ens ocupa. Com és el cas d’aquest taller al qual, si no fos per la incompatibilitat temporal, hi aniríem de cap.

Per què la get està obsesionada amb guardar les memòries de la seua vida? On van a parar aquelles imatges captades amb càmera o vídeo? Aquestes preguntes són el fonament del taller que impartirà el músic electrònic i artista visual Aki Onda al centre Las naves de València. Al llarg dels tres dies que durarà el taller, Onda parlarà dels seus principals projectes sobre la investigació de la memòria. Memòries de cassette i de vídeo. També s’indagarà en la relació existent entre les imatges sanes i visuals que posteriorment tenen pràctica en l’art. Onda mostrarà el seu projecte Cinemage així com extractes de pel·lícules experimentals, els treballs de: Ken Jacobs, Chris Marker, Andy Warhol, Paul Clipson i altres.

Les dates del curs són del 25 al 27 d’octubre en horari de 17.00 a 21.00. El preu és de 90 € i 15 és el nombre de places. Si has llegit aquest apunt i seràs dels/les qui s’apunte, no dubtes a contar-nos.

http://www.akionda.net/

Una llengua que camina: pre-estrena

Ahir vàrem assistir a la pre-estrena del documental “Una llengua que camina” (Amanda Gascó, 2011). Ja ho havíem comentat: per aquells que fem escola era dels grans events de l’any. I la resposta sigué entusiasta. No només per una assistència de públic que va omplir el Club Diario Levante sinó perquè el documental va complir amb les més altes expectatives. “Una llengua que camina” és una peça de gran valor documental per ajudar a entendre la realitat sociolingüística d’aquest país. Una peça polifònica embastida amb sensibilitat i saber fer; amb el ritme sostés en l’exigent format televisiu d’una hora justa. La nostra reacció a twitter: ja som fans d’Amanda Gascó. Però també de tantes altres persones que han estat al darrere. Ara toca estar atents a la distribució per diversos canals doncs, ja sabeu, per aquell el qual ha estat concebut ací està vetat #sensesenyal.

Presentació del DVD Curtmetratges per la igualtat

La programació d’actes de manera independent pot donar peu a que es solapen iniciatives d’interés compartit, així que hui en coincideixen dues. Nosaltres hem optat per assistir a la preestrena d’“Una llengua que camina”, però no per això volíem deixar d’informar de l’altra presentació que tindrà lloc a la ciutat. Es tracta de la presentació del DVD de la V edició de Curtmetratges per la Igualtat. La presentació serà a les 20.00 h a la seu de l’IVAC · La filmoteca en l’edifici Rialto de la plaça de l’Ajuntament de València. Si estàs dubtant a quina assistir Paqui Méndez, coordinadora del projecte, ens suggereix diverses raons de pes:

1. Perquè els curts d’enguany resulten de gran interès i el DVD és doble (els guanyadors, les mencions i els seleccionats de totes les edicions anteriors).
2. Perquè estarà Mabel Lozano que explicarà l’interessant projecte que ha posat en marxa en col.laboració amb Metges del Món.
3. Perquè el recolzament mutu dóna força.
4. Perquè la vostra presència fa més difícil, a aquells que estan obstinats, la desaparició d’aquest projecte.
5. Perquè compartir moment com aquest és sempre un plaer i un acte de solidaritat amb totes aquelles dones que fan audiovisuals per sensibilitzar i conscienciar.
6. Perquè podreu emportar-vos un exemplar o els que necessiteu per treballar amb ells.

S’obsequiarà doncs els i les assistents amb un exemplar del doble DVD que conté els curtmetratges de la V edició i una selecció de les anteriors.

Gerardo Echeita a l’Alcúdia

Recentment vàrem assistir al IV Congrés d’Educació de l’Alcúdia. Més de 400 docents vàrem respondre a una convocatòria que des dels seus inicis resulta atractiva. Nosaltres a més no perguérem l’ocasió per continuar donat-li joc a exia magnífica adquisició que acabem de fer a escolagavina: el micro Senheisser. Així que ens llançàrem a l’entrevista. Ponents, assistents, organitzadors… la carxofa roja dóna prestància. Hui vos presentem el tall de Gerardo Echeita qui va realitzar una ponència al voltant de la inclusió, interessant i valuosa en el contingut però que aniria bé reformulara en algunes qüestions de forma (power-points saturats…)

Una xarrada que de partida convidava a pensar en la transformació de l’escola sempre sense perdre de vista que davant de tot l’escola ha de ser inclusiva. La inclusió entesa també com a procés per intentar portar endavant determinats valors a l’acció i analitzar en eixe marc el currículum. En aquest sentit les funcions del currículum seran: 1. concretar i fer explícites les nostres intencions educatives, on volem incidir per a desenvolupar competències en un món canviant i 2. servir de guia sobre els modes de portar a terme exies intencions. Aquesta visió posa en émfasi el ‘fer explícit’, que posa de manifest la naturalesa social doncs es passa per explicitar quina societat volem construir. Com ha educat la societat londinenca els seus joves i què podem fer si volem canviar-ho?

Hi ha diversos currículums: preescrit, en l’acció, avaluat… El currículum obviamet no és l’únic element que configura les accions educatives i ha d’anar acompanyat de mesures de recolzament per implementar-lo. Cal doncs preguntar-nos si en el marc de les nostres intencions educatives -currículum preescrit- està la inclusió i en quin rang o mesura. Ací hauria de ser la primera de les intencions. És cert que el nostre sistema educatiu ha apostat per la inclusió com a ordenadora de moltes accions: no discriminació, respecte als drets humans… Com definim aleshores la inclusió per poder portar a terme millor les intencions? Un problema habitual és la multiplicitat d’intencions i interpretacions sobre què és inclusió. L’educacó inclusiva no és un enfocament inspirat en opcions caritatives, com alguns han pretés mostrar. Hem de tenir clar que en una societat democràtica l’educació és inclusiva o no ho és, d’educació.

Quins són doncs els principis ètics clàssics ens els quals sustentar l’educació inclusiva?

- la igualtat interdependent de tots els membres de la comunitat educativa.
- en quina mesura estem guiats per un sentit de la dignitat humana.
- en quina mesura estem guiats per un sentit de justícia profunda cap els alumnes.
- acció benefactora: procurar el bé per a tots els alumnes per igual.
- estar especialment atents a l’atenció d’aquells que es troben en situació de major vulnerabilitat.

I quins serien els valors?

Doncs coperació, reciprocitat (respecte, equitat, amor…) compromís (empatia i dignitat) i sostenibilitat. Quines doncs són les nostres pràctiques educatives coherents amb aquestos principis? Quins són els subjectes de l’educació inclusiva? Pensar en inclusió és pensar com acolir i atendre a tots els alumnes. Anar en contra doncs de reduccionismes. És cert que cal posar per davant els alumnes amb n.e.e. però amb la tensió contínua de no focalitzar exclusivament en aquest alumnat. Cal a més que ens plantegem que la seua presència no ens està servint, com hauria de ser, per revisar el currículum. Altra dimensió que ajuda a fixar pràctiques inclusives és la participació. En aquest marc la presència no només ens parla d’on es troben els subjectes sinó de com es senten. Ací doncs, una tasca: aturar-nos i pensar per què no tots els currículums condueixen cap al nostre somni. És precís dia a dia identificar les barreres que limiten la presència, l’aprenentatge i la participació, les quals es troben també en les actituds i els processos que posen en marxa diàriament. Hi ha barreres simbòliques en els plans educatius de centres, en la manera d’entendre la seua organització i el seu funcionament. I també hi ha barreres personals que es posen en joc quan un tanca la porta de la classe; espai entés com a coto privat on ningú més intervé. Els horaris estandaritzats (píndoles independents) és una barrera de primera magnitud així com l’excesiva tendència en dipositar en especialistes externs a aquells alumnes que venen amb dificultats.

La inclusió és un procés dilemàtic perquè ens enfrontem contínuament a processos-dilema davant els quals o ens podem quedar aturats o per contra comprometre’ns si volem realment que tots els alumnes aprenguen. Recordar ja alguns apunts per a un currículum inclusiu: accesibilitat universal per a tothom; repensar els sabers i continguts imprescindibles ja que estan sobrecarregats i allò que tenim no respon al principal objectiu que és el de preparar per a un món sostenible en tots els sentits; cal ficar la tisora per treballar qüestions imprescindibles; reforçar la cooperació i generar xarxes de recolzament. Però, en quin moment es transformen les aules d’infantil en espais de tall més carcelari? Cal un disseny instruccional per a totes les etapes guanyant en flexibilitat. Per últim assenyalar que cal assumir que hem de ser capaços del ‘més difícil encara’ i que l’única forma d’estar preparats és la de crear xarxes de col·laboració.

http://www.uam.es/personal_pdi/stmaria/sarrio/

Una llengua que camina

Per aquells que som i fem escola en valencià, aquest sí és un dels grans events que tindrà lloc enguany a la ciutat de València. Es tracta de la presentació del documental Una llengua que camina el qual demostra que l’avanç en la normalització lingüística al País Valencià és conseqüència del naixement de l’ensenyament en valencià fa més de 25 anys. La pel·lícula deixa en evidència que no hi una implantació òptima, arreu del territori valencià, dels programes d’ensenyament en valencià perquè el govern autonòmic posa continus entrebancs a la seua extensió generalitzada. No obstant, el prestigi de l’ensenyament en valencià és indubtable i, malgrat que s’han fet i s’estan fent intents de marginar-lo, per part de l’administració valenciana, la societat el valora i el defén. Després de més de 25 anys, les primeres generacions de valencians que han estudiat en la nostra llengua són persones adultes que fan tots els possibles per viure en català a casa, al carrer i al treball. Aquesta idea és la que ha donat nom al documental Una llengua que camina. La vivesa del valencià la sustenten les persones i el camí ferm de la normalització és real gràcies als passos, al compromís individual de multitud de ciutadans que incorporen el català als diferents àmbits de la vida, que el fan útil i necessari. Són avanços lents, com qui camina per una costera, però ferms i efectius.

La base del documental és el retrat de la vida diària de cinc persones que viuen a distints punts del territori valencià i que ens permeten fer una radiografia de la llengua de nord a sud, de les ciutats i dels pobles. Una professora de periodisme de la Universitat d’Alacant, el cantant d’un grup valencià d’èxit, l’expresident d’Escola Valenciana, un dermatòleg i una romanesa valencianoparlant posen rostre a l’estat de salut del valencià.

La preestrena tindrà lloc aquest dijous, 6 d’octubre, a les 20 hores al Club Diario Levante, carrer Traginers, 7. Polígon Vara de Quart (Valéncia). El film dirigit per Amanda Gascó Richart és una producció de Vilaweb en coproducció amb Televisió de Catalunya, amb el suport de d’Escola Valenciana, Edicions Bromera, Edicions 96 i l’Institut Català de les Indústries Culturals. Es prega confirmar assistencia a través de escola.v[at]fev.org o trucant per telèfon al 96 347 27 83.

I Festival Internacional Dona i Cinema

En temps de crisi aniquil·ladora de cultura i per ende festivals de cinema, no podem més que celebrar la posada en escena d’un nou festival. Del 3 al 7 d’octubre es celebra a València el I Festival Internacional Dona i Cinema, un certamen dedicat al cinema realitzat per dones que organitza l’associació DONESenArt. L’eix central del Festival Dona i Cinema és la seua secció oficial, per a la qual han estat seleccionades 40 obres audiovisuals de 7 països dirigides per dones, que han estat triades entre les més de 100 rebudes durant la convocatòria. Totes aquestes obres es projectaran en la seu valenciana de la SGAE durant els cinc dies del festival, en sessions a partir de les 16:00 hores. Dona i Cinema també comptarà amb el cicle paral.lel Dones darrere la càmera, que es durà a terme a l’Institut Lluís Vives els dos primers dies del festival, també en horari de vesprada. Està dedicat a les realitzadores espanyoles que han escrit pàgines en la història del cinema espanyol, i consistirà en projeccions que s’acompanyaran de les presentacions oportunes.

Però atenció, perquè el que més ens crida l’atenció de la interessant oferta del festival, per estar directament relacionat amb el nostre àmbit, és “Minidocus. xicotets documentals a l’escola”, un taller d’introducció al documental de creació adreçat al professorat amb l’atenció d’educar l’atenció i la mirada cap el món en el qual es mou l’alumnat. El taller tindrà lloc aquest dimarts 4 d’octubre, de 16.00 h a 19.30 a la seu valenciana de l’SGAE (C/ Blanqueries, 6) i correrà a càrrec de Mariola Ponce i Christian Feijoo.

En DONESenART ens plantegen la construcció d’un espai viu de creació i investigació escènica i social dirigit per dones, fomentant la difusió de les seues iniciatives i produccions, promoguent la igualtat d’oportunitats a les Arts Escèniques, fomentant la desaparició de pràctiques discriminatòries respecte a les dones, en coherència amb la legislació europea i els drets fonamentals recollits en el tractat constitucional, i treballant per articular una xarxa de comunicació i intercanvi que facilite el coneixement i la comprensió de formes escèniques diverses generades per dones creadores de realitats ideològiques i socials diferents, fomentant així la interculturalitat i la interacció entre les creadores i la societat. A seguir doncs les seues propostes amb atenció.

http://donesenart.com/?page_id=307
http://donesenart.blogspot.com/

Aparadors de joventut urbana

És cap de setmana. Aprofitarem per indagar sobre filmografia per a un possible i ja quasi immediat cicle sobre la representació de l’adolescència al cinema dins el Cinema en V.O. de l’IES escolagavina. És més, sorgia la possbilitat, per què no, de creuar-lo d’alguna manera amb el grup d’encontre de pares i mares d’eso que es trobarà també a partir d’octubre, una vegada al mes per pensar junts i compartir idees al voltant de l’adolescència i l’educació dels fills i filles. Ens agrada la idea que també els pares i mares del grup visionen paral·lelament les pel·lícules i ja posats a idear, la possibilitat d’un encontre puntual entre pares, fills i docents. Ja vorem la deriva que pren cadascuna de les inciatives, però la idea esta ahí.

I ves per on que paral·lelament també, al mes d’octubre, l’Aula de Cinema de la UV rerpén les seues projeccions setmanals d’aquest curs 11-12. L’Aula de Cinema ha programat per començar dos cicles: Aparadors de joventut i Metges. El primer entronca directament amb la temàtica plantejada dalt. Aparadors de joventut urbana fa un repàs a les aspiracions i desil·lusions dels joves urbanites espanyols de l’última dècada, i a com aquestes van canviant a mesura que van passant els anys. Comença el dimecres 5 d’octubre amb Mensaka (Salvador García Ruiz,1998), retrat coral de jóvens que tenen vint anys i proven d’obrir-se pas a la gran ciutat. Després de les festes, continuarà el cicle el dimecres 19 amb la pel·lícula Las razones de mis amigos (Gerardo Herrero, 2000). En aquest film, els idealistes de vint anys ja estan mes prop de la trentena, i es plantegen dures decisions per tal de continuar creixent. Per tancar el cicle es projectarà En la ciutat (Cesc Gay, 2003), on un grup d’amics ben entrats a la trentena viu el dia a dia resistint-se a deixar de joves.

Totes les sessions d’aquest cicle seran els dimecres a les 18h, amb entrada lliure, amb presentació abans de cadascuna de les pel·lícules a càrrec d’un expert o experta, en sessió en versió original subtitulada i col·loqui després de la projecció.

← Previous Page