Sobre “Jugar a pirates, superheroïs i exploradors”

Ara va de bo; ara sí, amb els alumnes, comença l’escola. Nosaltres rebem l’alumnat de primària amb un treball del curs passat realitzat al CEIP Sant Miquel de Llíria que bé pot orientar idees de treball venideres perquè en moltes ocasions es tractarà de “jugar a…”. Ens ho explica de primera ma Nacho Gil, un dels responsables de Faules produccions i esperem que com ells vos animeu a fer-nos partíceps d’aquells projectes audiovisuals que realitzeu al llarg d’aquest curs.

“Jugar a pirates, superheroïs i exploradors”

El projecte parteix de la col·laboració de Faules Produccions i el CEIP Sant Miquel de Llíria. Durant més de quatre anys, una de les àrees de treball en Faules produccions (productora audiovisual valenciana), és la col·laboració amb centres educatius en la creació d’obres audiovisuals. Els ajudem a desenvolupar els seus projectes, dotar-los de material tècnic professional i crear una obra de qualitat, de manera que el treball invertit es veja recompensat en el resultat.

En el lliurament de premis del Tirant Avant Escolar, un dels professor guardonats , va assegurar que haver realitzat aquesta activitat amb els seus alumnes era l’experiència més bonica que havia viscut amb ells en més de 25 anys de carrera. Estem segurs d’entendre-li i, que l’important, és llançar-se a descobrir aquest meravellós llenguatge. Tot procés de creació, d’una manera o una altra , ens fa descobrir-nos una mica a nosaltres mateixos. El procés de creació audiovisual aglutina el treball en diferents àrees; llenguatge, imaginació, llenguatge corporal, realització de plans, procés d’enregistrament, treball en grup, diversió, etc., i es presenta com una oportunitat magnífica per al desenvolupament d’aquestes àrees.

Vivim en una societat on “es consumeix” un elevat nombre d’obres audiovisuals en els seus diferents gèneres i, no obstant açò, el seu procés de creació ens és desconegut. Gran part del nostre univers referencial ve determinat per aquest material i, en moltes ocasions, més enllà de la nostra voluntat i gustos personals. Conèixer el seu procés de creació pot ajudar-nos a valorar certes obres i millorar l’esperit crític. D’altra banda, aprenem a ser subjectes actius en la creació d’aquest univers referencial basant-nos en la nostra cultura, llengua, experiències i entorn. Per a dur a terme el projecte (ni més ni menys que construir el nostre univers referencial!) partirem d’una idea: la introducció de l’audiovisual en l’aula és flexible i adaptable a les circumstàncies, possibilitats i objectius de cada centre educatiu. En aquest cas concret abordarem el procés de creació dels curtmetratges Jugar a Pirates, Superherois i Exploradors del CEIP Sant Miquel de Llíria. El treball amb el CEIP SANT Miquel de Llíria s’ha basat en el Curs de cinema elaborat per Faules Produccions, que es desenvolupa durant 12 sessions d’1 hora al llarg d’un període de temps del curs escolar. Durant aquestes 12 sessions es van treballar les tres fases de la producció audiovisual en l’aula amb sis grups: tres grups de tercer de primària i tres grups de quart de primària.

En la primera fase, els vam proposar als alumnes de quart un tema adequat perquè pogueren escriure els seus guions. El tema proposat per al guió va ser “Jugar a”. Els alumnes havien d’imaginar que jugaven a ser vaquers, astronautes o mosqueters. Tots els alumnes van escriure el seu guió i ho van exposar en classe. Després de la lectura i dramatització dels guions, es va procedir a una votació en l’aula i es va triar el guió definitiu. Finalment, van optar per convertir-se en pirates, exploradors i superherois. Faules Produccions va adequar els guions per al temps d’enregistrament en el qual es desenvolupava l’activitat (en aquest cas, un dia lectiu complet).

Explicàrem els diferents papers que es poden desenvolupar en l’enregistrament d’una pel·lícula, que existeix l’equip tècnic i l’equip artístic. Era l’hora de trobar el nostre equip artístic, els nostres actors. Els vam proposar unes frases que havien d’aprendre de memòria per a la prova. Ensenyem una mica de dramatització, la importància de la pronunciació clara i l’entonació. Va arribar el dia i, entre riures i vergonya, es van llançar a desembolicar-se davant la càmera i dramatitzar les seues frases. En aquest cas, l’activitat va resultar molt convenient per a la millora de la competència lingüística en valencià. El CEIP Sant Miquel de Llíria té una alt índex d’immigració entre el seu alumnat i, sens dubte, va resultar un al·licient important perquè els alumnes escrigueren i usaren el valencià durant l’activitat. Una vegada triats els actors i actrius, havíem de cercar el vestuari i l’attrezzo per a l’enregistrament. Vam veure que de vestuari i attrezzo podríem utilitzar les coses que tenien els alumnes i el centre educatiu. La resta, amb un pressupost d’uns 100 euros, ho compràrem en diferents tendes.

Els explicàrem els diferents plans que es fan servir a l’hora de gravar i els elements bàsics de la càmera i el so perquè entengueren el procés d’enregistrament i muntatge. Fer que semble continu allò que no ho és. Acordàrem amb la classe els diferents equips que anaven a formar-se el dia de l’enregistrament (so, claqueta, càmera, etc.) i s’anaven canviant en els diferents papers, amb el tutor exercint de coordinador de l’esdeveniment. Ja estàvem molt a prop del nostre dia d’enregistrament, però abans havíem de resoldre un tema important. Per les característiques del tema, vam veure que era interessant l’enregistrament en croma. El croma és l’enregistrament amb una tela blava o verda col·locada com a fons i que després se substitueix per un decorat generat per ordinador. Vam tenir sort i l’aula de música ens va semblar la més adequada per les seues característiques. El centre (el seu conserge!), va col·locar la tela verda que es convertiria en el nostre escenari els següents dies d’enregistrament i la professora de música va haver d’entrar i eixir moltes vegades de l’aula a per diferents coses que li feien falta per a les seues classes.

Vam tenir algun assaig amb els actors i…va arribar el gran dia!!! L’enregistrament va durar tot un dia lectiu i, fins i tot alguns altres moments. Allí estava el croma, les llums, les càmeres, la perxa, el monitor, els cascos, l’attrezzo, els nervis, la novetat i la innocència. Paràvem durant l’esbarjo, que resultava una trava molt gran per al so, però els alumnes es portaven l’esmorzar al nostre plató i això que feia molta calor.

Van aprendre a treballar en equip, a respectar el treball dels companys, a controlar-se, a mantenir un silenci prodigiós i a riure’s amb els errors, entre altres coses. Durant tot el procés de creació i d’enregistrament, es va respirar una barreja d’il·lusió, treball en equip, responsabilitat de cada alumne, esforç i diversió. Ara, a més, tant els alumnes com el centre educatiu compten amb un record inestimable per al futur, de com érem i fèiem en un moment de la nostra vida. Qui sap si algun actor o futur cineasta encendrà la seua llumeneta de possibles camins a través de l’activitat. El reconeixement aconseguit a través de diferents premis (Premi Tirant Avant d’Escola Valenciana, Premi Millor producció d’un centre Educatiu FIT-CAT 2011) suposa una recompensa pel treball realitzat, la millora de la seua autoestima i la il·lusió de pertànyer a un grup, el CEIP Sant Miquel de Llíria. Les possibilitats dels centres educatius (en aquests temps un poc infaustos), es veuen minvades per les limitacions de pressupostos i, en ocasions, per un cert encotillament del model parcel·lari de l’ensenyament. No obstant açò, podem actuar per a gaudir dels nostres propis moments, les nostres creacions, transmetre il·lusió als alumnes i intentar cercar el camí que ens permeta emprendre els nostres projectes amb esforç i il·lusió. Ho vam aprendre de José Tomás Iranzo, el director del C.P. Pintor Sorolla de Yátova, amb qui vam fer la nostra primera col·laboració i amb el qui encara continuem treballant.

http://www.faules.com

Convocat el VI Certamen Ca Revolta

Ca Revolta convoca el seu VI Certamen de Curtmetratges, per a obres en català, que se celebrarà a finals d’any a la seua seu. En aquesta edició del certamen hi haurà una categoria única a la qual podran concórrer treballs de ficció, d’animació o documentals que estiguen gravats, doblats o subtitulats en qualsevol variant del català. Les obres hauran d’haver estat realitzades amb posterioritat al’1 de gener de 2009 i no podran superar els 20 minuts de durada, incloent els crèdits. Els curts -un com a màxim per autor- s’hauran d’enviar, en suport DVD, a Ca Revolta (carrer Santa Teresa, 10. 46001 València), fins dissabte 12 de novembre de 2011 a les 22 hores, adjuntant la corresponent fitxa d’inscripció emplenada, una còpia del DNI del concursant i, si és possible, material gràfic (cartell, fotografies, etc).

L’organització del certamen preseleccionarà les pel·lícules que aniran a concurs, i un jurat format per professionals de l’àmbit audiovisual triarà les guanyadores. Hi haurà dos premis als millors treballs, dotats amb 650 i 350 euros, respectivament. El Centre de Recursos Just Ramírez es compromet a difondre els curts guardonats a través del seu catàleg. Podeu consultar les bases completes i descarregar la fitxa d’inscripció a la pàgina web. Més informació, al telèfon 963922088 o al correu electrònic revolta[at]revolta.org.

http://www.carevolta.org

If we don’t, remember me

Menys és més i cinèfilia amb creativitat en estat pur. Així podríem resumir el caràcter d’aquesta pàgina tumblr (plataforma de microblogging) amb la que obrim la setmana. Es tracta de “If we don’t, remember me”, la publicació periòdica de gifs animats realitzats per l’artista i fotògraf Gustaf Mantel. La senzillesa minimalista impera a la web i a les creacions presentades. Cada gif arreplega només un quadre d’una pel·lícua, moltes d’elles grans clàssics del cinema, que conté un senzill moviment el qual es reprodueix en bucle i amb una qualitat extraordinària. Per un costat, Mantel porta a una nova ressonància de la cinefília de l’espectador qui queda atrapat en el visionat del bucle infinit d’un pla que es resignifica amb la nova presentació fora del contenidor-film original. D’altre, amb aquestes subtils animacions fusiona la fotografia amb el vídeo generant alguna cosa més que una foto, però menys que un vídeo. Senzillament genial; reinventar l’ús d’una vella tècnica com el gif animat -recordeu aquelles primeres webs atestades de terribles gifs?- . Com a gourmet-cinèfil, Mantel demostra un gust exquisit en aquest exercici de reducció al mínim i en la selecció de cada plat a presentar. Cada mostra és idònia per ser rescatada en classes on parlar de l’enquadrament i la composició del pla.

Ah; és twitter de nou i en concret Marc (@grandmonsieur) -mil gràcies- qui ens convida a transitar per nous paratges a la web. De fet el quadre que hem seleccionat correspon a la pel·lícua “Napoleon Dynamite”, la única dels gifs visionats que no hem vist. Així que prenem nota ja que sempre ens interessa la part de representació del cinema dins el cinema. Bé, primera setmana completa del curs; menys és més.

http://iwdrm.tumblr.com/

Provem amb els comentaris

En aquest estiu i fins l’apunt d’ahir, vàrem tancar la possibilitat de deixar comentaris als apunts. Avui l’obrim de nou per vore si donem amb la fòrmula que permetesca evitar la gran quantitat de comentaris-spam que ens venien entrant. En principi, ara hem deixat les preferències de manera que per comentar cal enregistrar-se prèviament com a usuari i en el moment que l’adminsitrador aprova l’usuari, aquest ja pot comentar. Anirà molt bé que proveu a deixar comentaris en aquesta entrada i ens comuniqueu qualsevol incidència via mail 400colps[at]escolagavina.com.

Gràcies per la vostra col·laboració!

Setembre!

Setembre sona a punt final de les vacances, tornar al treball i a examens de recuperació. Però també a Earth, Wind & FIre. Avui obrim el curs 2011-12 i pot ser costa d’imaginar claustres per tot areu començant a ritme de September, però a que estaria bé? Així, d’entrada i certificant l’alegria de tornar a escola. Rebent l’alumnat apunt d’examinar-se ballant i amb disfreses rescatades d’algun bagul sense que importe massa que es note el chroma-key. Ens cal una mica més de cultura remix a l’escola, de ritme i humor. Eugénie Harvey déia “sigues tu el canvi que vols per al món”. I amb aquesta idea va néixer 400 colps, i amb aquesta anirem reinventant-nos també aquest curs. I així al final del mateix poder dir amb un somriure, dou you remeber, in september?

← Previous Page