unbloceducat

Ara sí entrem en la recta final de curs i és possible que no publiquem amb la mateixa regularitat. Volíem doncs obrir la setmana amb un apunt que teníem pendent. Perquè ja havíem dit que per parlar d’unbloceducat necessitàvem un apunt ad-hoc. Començà a la blogesfera el març d’aquest any i ja s’està convertint en un espai de referència per al debat i la reflexió pedagògica. Gestionat per Empar Martínez i Paco Raga, dos pilars en l’equip de secundària d’escolagavina, unbloceducat va estar a la génesi de les TEDxValència@escoalgavina. Després d’aquell event ens han regalat una bona dosi d’apunts de qualitat on han aportat idees suggerents i reveladores sempre a la recerca d’allò competencial en àmbits tan diversos com les experiències inter-etapes, l’acció tutorial, l’avaluació o les polítiques educatives. Amb interés constant Paco i Empar exploren diàriament les possibiliats de millora contínua en la seua acció educativa. I el blog és l’espai per ordrenar i aportar, arxivar i obrir el debat. Així que vos animem a seguir un bloc que a més d’educat, és provocador, amic i necessari.

http://unbloceducat.wordpress.com/

#sialvalencià

Cada vegada que treballem amb una càmera amb el grup de 6é de primària d’escolagavina és entusiasme. El punt lúdic de cada activitat no resta haver de treballar l’exigència, el saber esperar, l’ordre, la concentració,… Però aquesta vegada per damunt de tot hi havia el sentit de compromís. Els alumnes volien sentir-se ben partíceps de la lectura d’un manifest que senten propi d’igual manera que cada matí és un bon dia! Aquestos dies, ací, a les xarxes socials, al carrer, ens ocupa l’exercici d’haver de reivindicar-nos. Tant de bo no ens ocupara tant perquè senzillament volem viure en valencià. Però front a l’actitud beligerant i irrespetuosa de l’administració contra l’escola, la llengua i la cultura hem de respondre amb treball i creativitat. I nosaltres unim audiovisual i reivindicació sense cap pudor. Sovint tenim la sensació que queda ben modern parlar de vídeo i audiovisuals però genera certa incomoditat quan ens endinsem en el terreny de la llengua. Som en un moment crític, de croixada no només contra la llengua sinó contra un model cívic de convivència i respecte per l’altre. Així que vos convidem sumar-vos a fer enregistraments en vídeo del Manifest d’Escola Valenciana per un ensenyament plurilingüe de qualitat. Crear és resisitir!

#sialvalencià

9 de juny

escolavalenciana explicada al món | paraules d’una llengua

60 segons de llum

Amb aquest títol s’inaugura avui mateix a les 19.30 h. a la galeria Kowasa de Barcelona la darrera exposició de Fotolateras. Les fotollaunes o fotografia estenopeica imatges meravelloses i carregades de màgia, es cuinen dins una llauna fosca a la qual se li ha realitzat un forat menut (estenop) i que no té ni lent, ni visor ni disparador. Per atrapar la imatge fan servir paper menys sensible, fotòmetre, temps d’exposició llargs i els líquids de sempre. El resultat del treball de Lola Barcia i Marinela Forcadell, que des de fa uns quants anys fotografien fascinades per aquesta tècnica, ens ha seduït des del primer moment que el vàrem conéixer i ja li vàrem dedicar un apunt. Avui, en persona, presenten el seu darrer treball a Barcelona i nosaltres esperem que més avant el facen itinerant per conéixer-lo d’aprop. I és que tot i estar absolutament entusiasmats amb les noves eines digitals, fantasegem el dia que fem les nostres fotollaunes. I vosaltres, ho heu provat?

http://old-www.kowasa.com/gallery/

Enquadraments

Insistim en la idea de que les possibiliats que ofereix la xarxa per establir sinèrgies i col·laboracions són insondables. Aquesta idea sigué un dels eixos vertebradors de la nostra participació a la taula rodona de la Jornada de la UOC-Espiral. I per a exemplificar-la explicàrem entre d’altres el cas de la pràctica d’enquadrament realitzada a la darrera edició de l’eacn posteriorment reapropiada per una alumna de segon d’eso, el que va ser motiu per un apunt del blog A cel obert amb les TIC, administrat per una alumna de l’Assignatura Noves tecnologies aplicades a l’educació de la UJI. Aquell sigué un diàleg en xarxa amb la creativitat com a comú denominador. Doncs bé, si pensàvem que estava tancat ens tornem a equivocar. I és que Berta Nosàs, professora de Visual i Plàstica a l’institut Francesc Maciá de Cornellà, Barcelona ens acaba de comunicar que ha realitzat també aquesta pràctica ideada originalment pel col·lectiu A bao a qu i explcada al seu web de recursos fent cinema.

Obviament per nosaltres és una satisfacció ser motor a l’hora d’expandir aquestes propostes i comprovar com es converteixen en acció educativa. Però volem posar l’accent, perquè encara ens resulta fascinant, en el fet de que el diàleg continua, que uns i altres ens reapropiem de les pràctiques, les fem nostres, les canviem, les compartim… És molt interessant com es redimensiona l’alcanç dels nostres dispositius educatius i ens endincem en un nou escenari d’aprenentatges que permeten posar en acció moltes competències. És cert que si ens eixim dels marges estrictaments curriculars caldrà revisar qüestions com l’avaluació o l’organització de temps i espais. Però no hem de tenir reserves quan comprovem que cada experiència d’aquestes genera tan bons resultats. Esperem que la pròpia Berta i pot ser alguns alumnes, en contenmés coses sobre com feren i què tal va resultar el procés d’Enquadraments.

http://dibuixfm.posterous.com/

Assistim a la cloenda del Fic-Cat 2011

Ahir varem assistir a la gal·la de cloenda i entrega de premis del Fic-Cat, Festival Internacional de Curtmetratges en Català que des de fa ja quatre anys es celebra a Roda de Barà. L’ocasió venia servida doncs de matí, un nodrit grup de mestres de l’escolagavina havíem assistit a la també gal·la d’entrega de premis dels Baldiri Reixac per recollir el guardó de centre pel treball de la setmana temàtica 2010, Una Odissea de la Biodiversitat magníficament coordinada pel Departament de Ciènices de l’escola. Després de dinar i de l’Espluga de Francolí, amb el nostre company i amic Paco Raga ens acostàrem fins a la localitat costera de Roda de Barà.

Un poble ben petitó acull un festival que cada vegada es redimensiona més i millor. Enguany, una selecció d’obres participants serà projectada al “Made in Catalonia” Film Festival, el festival de cinema del Casal Català de l’estat de Victòria (Austràlia) en una aposta clara per internacionalitzar el cinema fet en la nostra llengua i per entablir llaços de col·laboracions amb altres festivals com l’Inquiet de Picassent. Precissametn amb l’Inquiet festival vàrem trobar certs paral·lelismes en una gal·la amena i divertida, amb un saló d’actes a gom i que va comptar amb la presència com a jurat de la cineasta Judith Colell, el músic Joan Reig, les actrius Montserrat Carulla i Sílvia Aranda i els actors Roger Coma i Fermí Fernández a més de Joel Joan com a president de l’Acadèmia del Cinema Català.

Dins la categoria de centres educatius, que és la que ens ocupa, eren 51 les obres presentades amb una selecció final de 7. Finalment el premi va ser per a “Jugar a pirates, superheroïs i exploradors”, de Cristina Vergara i Nacho Gil de l’Escola Sant Miquel de Llíria en col·laboració amb la productora Faules [imatge], i un dels tres representants de les nostres comarques junt als centres de Benetússer i Picanya. Enhorabona doncs pel guardó, a tots els participants pel treball i a l’organització del festival per l’atenció i l’esforç impagable que en aquestos temps realitzen per mantenir viva aquesta necessària inciativa.

http://www.fic-cat.cat/

El fenòmen de l’educació a Finlàndia

Ens fascina la tasca que realitza Dolors Reig. Pel seu dinamisme, per la seua capacitat de treball, d’anàlisi i reflexió, de resposta quasi immedita, per la seua atenció als fenòmens més recents que ens han d’interessar a aquells que treballem en educació. Tot canalitzat des del seu blog El caparazón, de lectura quasi diària i en absolut obligatòria. Perquè és un goig llegir com dóna compte de la gran quantitat d’elements i situacions que formen part d’aquest nou escenari de transformació en el qual vulguem o no l’escola n’ocupa un lloc. I @dreig ens dóna més que pistes, com és el cas al seu darrer apunt.

De nou educació i cinema de la ma per atendre un fenòmen elevat quasi a la categoria de paradigma: l’educació a Finlàndia. Des de l’interior de les aules i a través d’entrevistes amb estudiants, professors, pares, administradors i funcionaris del govern, el director de cinema documental Bob Compton juntament amb l’investigador de Harvard el Dr Tony Wagner, intenten revelar els factors que expliquen la classificació del sistema educatiu de Finlàndia com el número 1 en el món. No es tracta de voler ocupar un número determinat i com ja s’adverteix a El caparazón pot ser hem d’emmirallar-nos en el model educatiu finlandés amb certa precaució doncs els contextos són ben diferents. Però els finlandesos han donat amb certes claus del procés educatiu que bé ens valdria tenir en compte i aplicar-les. Llegiu-les i bon cap de setmana.

http://www.dreig.eu/caparazon/
http://www.2mminutes.com/products/pc/viewPrd.asp?idProduct=22

CameraSim

Una de recursos per tancar la setmana lectiva. Es tracta d’una interessant i pràctica aplicació en flash que permet simular el funcionament de les càmeres réflex de fotografia. Amb un senzill interfície on es visualitza l’objectiu, ens proporciona els controladors més bàsics per a comprendre com influeixen a l’hora de prendre la fotografia. Els paràmetres es poden personalitzar de manera que podem donar prioritat a l’obertura, a la velocitat o posar-lo completament manual. L’aplicació web que funciona des del navegador directament ens deixarà variar la focal, la distància, la lluminositat, la velocitat, la sensibilitat ISO i l’obertura del diafragma.

Actualment l’accés a les càmeres fotogràfiques s’ha popularitzat de tal manera que tothom té la seua càmera. Però sovint comprovem entre l’alumnat que són pocs els que coneixen els diferents paràmetres que intervenen en la captació d’una imatge fotogràfica i la relació entre d’ells. Saber-ne i poder optar a eixir-se dels automatismes obri un món de possibilitats creatives i expressives que en una classe d’introducció a la fotografia bé es poden deixar entreveure mitjançant aquest simulador. Proveu!

http://camerasim.com/camera-sim.html

No és una broma

No és una broma. Sinó la decisió política més nefasta que podia esperar l’escola. Per a l’escola valenciana, naturalment. El conseller valencià d’educació, Font de Mora, pretén carregar-se les línies en valencià de l’escola. I encara pitjor, el propòsit final atempta contra la llengua i la seua normalització. Una acció política contrària a les investigacions dels millors models lingüístics, aconsellats per les universitats de major prestigi a Europa, que atempta contra el model Finlandés, per exemple, un dels models de major eficàcia, en favor del coneixement. Una altra idea absurda del Conseller, famós per l’absurditat de l’anglés en ciutadania, el xinés a l’escola, o encara pitjors exemples en contra de l’educació sexual, o democràtica. Tot plegat, una guerra declarada contra l’escola i el moviment escolavalenciana, un dels majors aconseguiments cívics dels últims trenta anys a València. Quan els polítics posen l’escola enmig del debat com a moneda de canvi, o l’educació, en favor de qüestions particulars i en benefici propi, perdem tothom. Sobretot perden els xiquets, que indubtablement no tenen la culpa de la mediocritat ni de la manca de sensibilitat política. Si el que es pretén és perdre l’oportunitat de la formació plurilingüe dels alumnes valencians, el conseller ha pegat a la diana. Fóra aquesta la seua intencionalitat, empobrir la formació dels valencians? [editorial d'escolagavina.cat]

Més:

comunicat d’unentretants | a Vilaweb | comunicat d’escolavalenciana | a acpv

← Previous Page