Imatges en disputa: Emergències i apropiacions

Ja li estem pegant voltes a la nostra participació a la jornada “Creativitat i enginy davant els reptes educatius actuals” organitzada per la UOC-espiral. Entre d’altres, parlarem del valor de la formació o de les increïbles possibilitats de sociabilització que ofereix la xarxa. D’exemples en primera persona en tenim a muntó. És així de fet, com vàrem conéixer a Teresa Marín (@temaga). Amb ella coincidírem al curs WeWeb: Identitat digital i web social, celebrat a l’espai CAMON d’Alacant a l’octubre del 09 i des de llavors que mantenim amistat i contacte via xarxa. Teresa és una persona de dinamisme constant per tal d’enriquir la seua experiència personal i docent. Professora a la facultat de Belles Arts d’Altea i allunyada de dinàmiques corrosives institucionals, s’interessa pels processos d’aprenentatge, ampliar els dispositius educatius i connectar disciplines. És ara ella qui ha organitzat, també a l’espai CAMON, Imatges en disputa: Emergències i apropiacions un curs que es planteja com a espai de visibilitat i reflexió sobre pràctiques artístiques que evidencien les tensions entre l’emergència de la novetat i la reutilització del passat tals com les experiències audiovisuals alternatives.

Aquest seminari constade quatre mòduls al voltant de lapropiacionisme, amb especial atenció a la seua presència en l’àrea audiovisual. Amb aquesta finalitat, la seua programació es dividirà en quatre mòduls de cinc hores cadascú. El primer d’ells servirà d’introducció al marc teòric de l’apropiació i la seua traducció audiovisual. En el segon, l’estudiant coneixerà de primera la manera de fer d’Alberto Cabrera Bernal, cineasta que treballa habitualment sobre metratge trobat en 16 mm. i 35 mm [podeu veure una peça seua a la finestra lateral dreta]. En el tercer es mostraran alguns desafiaments als quals s’enfronten els creadors de les arts visuals en l’escenari generat per les noves tecnologies de la informació, com la redefinició del rol d’autor i espectador, el concepte d’autoria, o el d’obra original. I finalment, el quart mòdul abordarà el qüestionament de la novetat i analitzarà, a manera de casos d’estudi, experiències audiovisuals alternatives que s’estan duent a terme a nivell estatal.

El curs es celebrarà del 4 al 7 de juliol i teniu tota la informació a:

http://www.umh.es/fpo/fichaCursoFPO.asp?id_edicion=3517&caca=2010
http://lacolectivalab.wordpress.com/2011/05/12/imagenes-en-disputa-emergencias-y-apropiaciones/

Didàctica de la pantalla. Per una pedagogia de la ficció audiovisual.

Doncs continuem amb altra publicació i aquesta de lliure accés en format .pdf. “Didàctica de la pantalla. Per una pedagogia de la ficció audiovisual” és un trebal col·lectiu que aplega a una decena d’especialistes de diferents disciplines al voltant d’EspaiCinema Magisteri. Aquest projecte que es va encetar fa cinc anys, té la intenció d’incorporar el cinema a la formació de la’lumnat per instruir-lo en l’ús del llenguatge cinematogràfic i per a fomenatr el pensament crític sobre diferents temàtiques. Els articles tracten temes ara com l’educació, el gènere, la literatura o l’art, entre d’altres i treballen la influència en l’educació de les noves tecnologies de la informació.

Com a projecte educatiu i interdisciplinari d’innovació, espaiCinema és una iniciativa docent, construida per diferents persones que treballen en l’àmbit de la formació del professorat en l’Escola Universitària de MagisteriAusiàs March de la Universitat de València. Són fins ara, més de mil estudiants de les titulacions de Magisteri que han participat i han pogut gaudir de l treball realitzat per aquest col·lectiu apasionat del cinema i la cultura.

http://www.uv.es/cinemag/

http://espaicinema2.blogspot.com/

10 Idees clau. Educar en mitjans de comunicació

De nou el binomi Ramon Breu/Editorialo Graó ens torna a deixar un llibre que pot resultar interessant per aquells que aborden a les aules de secudària l’educació en comunicació. El nostre company Ramon escriu aquesta vegada junt a Alba Ambrós i segons expliquen “10 Idees clau. Educar en mitjans de comunicació” es presenta com una panoràmica ordenada dels principals aspectes que conformen l’educació mediàtica. Es tracta d’un conjunt d’aprenentatges, que comprèn el coneixement de la gramàtica audiovisual, la pràctica de la producció escolar creativa i, especialment, la construcció de la capacitat crítica de l’alumnat en les seues relacions amb tots els mitjans de comunicació. La ràdio, el cinema, la televisió, Internet, les xarxes socials, la publicitat, les novíssimes pantalles, representen els canals per on discorre la nostra societat de la informació. Es passa revista a aquests escenaris per apostar decididament perquè la seva implantació a les nostres aules siga una realitat en el termini més breu possible, que permeti formar una ciutadania competent, creativa i crítica davant dels continguts mediàtics.

http://www.grao.com/libros/ficha.asp?ID=895

comparti_ments

Núria Pujolàs, autora del blog Miramelsmots, ens fa arribar aquesta proposta que hem trobat oportú publicar perquè pot donar peu a treballar-la a les aules o senzillament traslladar-la a l’alumnat que penseu puga tenir interés en participar-hi. Durant els dies que l’exposició fotogràfica comparti_ments estiga a la Galeria Safia (C. Bruniquer, 9 – del 12 de maig al 10 de juny), els autors, Anna Mas Talens (Barcelona, 1968) i Jordi Salinas Mongay (Barcelona, 1966) ens animen a escriure allò que suggereixen les fotografies, individual o col·lectivament. És una invitació a navegar entre la literatura i la fotografia ja siga amb narrativa, poesia o cançó. Si us hi apunteu, es tractaria d’escriure textos de com a màxim 500 caràcters. En seleccionaran 13 i s’editarà un llibre-catàleg amb les fotografies de comparti_ments i els textos escollits. Els autors seleccionats en rebran un exemplar cadascú i una reproducció gicleé 13×18 d’una de les fotografies. Podeu deixar els escrits a la bústia de Safia (per aquells que visquen a Barcelona o la zona) o enviar-los a compartiments@compartiments.com. Periòdicament s’aniran publicant al blog de comparti_ments.

Anna i Jordi són fotògrafs independents que treballen habitualment en diversos àmbits de la fotografia i l’animació. Han participat en treballs de Stop-Motion; videoclips, curtmetratges, creació d’imatges editorials i col·laboracions amb artistes. Han realitzat exposicions individuals i col.lectives, essent aquesta la primera vegada que realitzen un projecte conjunt. Al web comparti_ments explique que aquest és un treball a 4 mans. Els autors són els actors; la càmera no té un ull al darrere; el moviment no el controla ningú i l’atzar esdevé un factor decisiu. Cada fotografia és autònoma. No hi ha un relat seqüencial amb un principi i un final. Escenes d’encontres i desencontres sense una orientació positiva o negativa, destinades a provocar íntimament l’espectador. L’espai, ple de comparti_ments, d’entrades i sortides, portes i finestres, esdevé una metàfora del trànsit interior i les portes d’accés de cadascú. Un espai on s’ha desenvolupat l’acció sense idees preconcebudes i generador de situacions per ell mateix.

comparti_ments retrata les relacions sempre complexes entre dos éssers i aquestes poden ser motiu perquè l’alumnat es llance a la creació compartida en una col·laboració amb una iniciativa més que suggerent. Ja ens contareu si algú s’ha animat. Nosaltres de moment ja hem agraït a Núria haver-nos informat.

400 colps a la jornada: “Creativitat i enginy davant els reptes educatius actuals”

Com ens agrada encetar una nova setmana amb notícies com aquesta. Eixim d’una i entrem en un altra però quan es tracta de propostes així no podem dir que no. I és que estem convidats a participar el proper 28 de maig a la taula rodona “Experiències creatives amb un ús enraonat de les tecnologies” en el marc de la jornada “Creativitat i enginy davant els reptes educatius actuals” organitzada per la UOC i l’associació espiral d’educació i tecnologia. Com podeu imaginar la idea ens entusiasma i enorgulleix. Hem d’agrair a l’organització i molt especialment a Juanmi Muñoz, president d’espiral, l’atenció i la confiança dipositada en el nostre projecte. Ja vos contarem, de moment ací teniu el programa, enllaçat també baix a la pròpia web de la jornada.

“Creativitat i enginy davant els reptes educatius actuals”

9.00 h. Arribada i acreditació

9.30 h. Inauguració: Dr. Albert Sangrà, Director acadèmic de l’ eLearn Center de la UOC i Sr. Juanmi Muñoz, President d’Espiral.

10.00 h. Conferència-Col·loqui “Creatividad y tecnología, alíados en las aulas“, a càrrec de la Dra. Tíscar Lara, Vicedecana de Cultura Digital Escuela de Organización Industrial (Madrid). Presenta: Dra. Montse Guitert, directora de l’Àrea de Capacitació Digital de la UOC i investigadora de l’eLC.

11.00 h. Pausa cafè.

11.30 h. Taula Rodona “Experiències creatives amb un ús enraonat de les tecnologies”. Moderador: Sr. Xavier Suñé (Responsable pedagògic d’Espiral)

12.30 h. Formació per la creativitat: Mostra de treballs de graduats del Postgrau UOC-Espiral en “Innovació i usos creatius de les TIC en educació” (20’ per treball). Presenta: Dr. Albert Sangrà.

13.30 h. Conclusions: Sr. Juanmi Muñoz, President d’Espiral i Dr. Albert Sangrà, Director acadèmic de l’eLearn Center de la UOC.

13.45 h. Cloenda: Dr. Lluís Font, Secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i Dra. Begoña Gros, Vicerrectora de Recerca i Innovació i directora de l’eLearn Center de la UOC

Programa

TEDxValència@escolagavina

Aquest divendres passat, Escola Gavina va ser subseu de les conferències TEDxValència. Amb el títol de Qüestionant paradigmes, les TED arribaven a la ciutat per primera vegada i més concretament a la Universitat Politècnica. A l’escola, ens vàrem decidir, via streaming, a guaitar per aquesta finestra i conéixer de prop un fenòmen que si més no, ja ens havia seduït via internet. L’encert de la proposta per nosaltres va radicar en la possibilitat de generar un espai en el qual trobar-nos alumnes, mares i pares, mestres, estudiants universitaris, i persones d’altres àmbits. El format de les TED és atractiu i dinàmic i, en general el contingut de les ponències, va ser interessant. Ara bé, l’organització encara ha de polir certs aspectes tals com un programa força embotit sense gaire espais per la posada en comú i la reflexió compartida o programar com a convidats a Chris Anderson, Ken Robinson i Aimée Mullins i després posar uns vídeos de fa ja uns anys. A més i disortidament, una vegada més es posà de manifest l’acomplexament en l’ús de la llengua en certs àmbits.

Però tan se val perquè nosaltres ens creiem la idea central, qüestionar els paradigmes, i en acabar la satisfacció de la jornada a l’escola era alta i les idees ja brollaven entre els presents. De fet, el bon grapat d’alumnes assitents quedàven entusiasmats d’una situació d’aprenentatge ben novedosa i per què no dir-ho també exigent. I és que poguérem comprovar que quan a l’alumnat se l’investeix de la capacitat d’aprendre són capaços de respondre de manera madura i interessada.

Amb quina atenció i interés escoltàvem idees tan suggerents com les de Joan Melé qui ens explicava que és fa necessari canviar el paradigma sobre l’ésser huma en l’època actual doncs o canviem el paradigma de la por o la crisi anirà a pitjor. És necessari descentrar-se d’un mateix per no paralitzar-nos i guanyar en llibertat, creativitat, diversitat,… sempre que aprofitem la nostra dimensió no animal que ens permet decidir on volem anar. No tenim el dret moral de demanar als altres que ens solucionen els problemes. Per contra, si confies en tu mateix i penses en oferir les teues capacitats al món, segurament seràs més feliç. Perquè, quina és la realitat que volem crear? O les de Aimée Mullins qui advertia que no fem cap favor als xiquets quan els fem sentir no capacitats i l’educació passa per encendre la possibilitat de que qualsevol persona puga veure’s a si mateix com a capaç. Sovint a l’escola caiem en l’error de mirar en excés allò que no funciona i se’ns escapen les oportunitats ocultes darrere de les adversitats. La adversitat ens dóna un sentit sobre la nostra potencialitat; és un canvi al qual encara no ens hem adaptat. I què dir de les de ja sentides però encara tan estimulants idees de Ken Robinson qui afirma, atenció, que les escoles maten la creativitat.

I moltes més idees incitadores a l’empoderament personal per intentar generar nous paradigmes en pos d’un món millor. Suposem que penjaran les xarrades en vídeo al web i podrem repassar-les o escoltar-les de nou. Ací teniu part de l’equip que va fer possible la jornada a l’escola.

http://www.tedxvalencia.com/
http://unbloceducat.wordpress.com/
http://www.vilaweb.cat/noticia/3882650/20110507/pensadors-emprenedors-citen-valencia.html

A propòsit dels Premis Tirant 2011

Sempre que parla de premis escolars, l’administrador d’aquest bloc fa referència a les sensacions contradictòries que li provoquen. Si d’una banda, són un estímul per a l’alumnat pel que tenen de reconeixement públic. De l’altra, suposen entrar en una dinàmica de competitivitat on es valora més els resultats que els propis processos creatius o les provatures lligades a l’aprenetatge. Al meu parer, la proliferació de festivals al voltant de la producció escolar és, potser, el fenomen més curiós i significatiu de la darrera dècada pel que fa als audiovisuals i l’escola. Recordem, si més no: Cinema Jove, Festival Inquiet, Mira’m, ChesteSpanta, Fic-cat, Fepad o els propis Premis Tirant. Però, quines sinergies s’haurien d’establir entre el professorat i aquests festivals? ¿Què aporta l’exhibició en un festival als processos d’aprenentatge? ¿En quina mida pot desvirtuar-los o neutralitzar/potenciar alguna de les seues funcions? Són preguntes que, com a professionals de l’ensenyament, no podem eludir. Són interrogants que m’assalten recurrentment. Com aquests altres: ¿La finalitat d’un treball escolar ha de ser l’exhibició en un festival competitiu? ¿Tota exhibició escolar no hauria de tenir el format d’una Mostra (com fa el nostre company Bernardo Arocas a Alzira)? ¿Què és més educatiu premiar el resultat o el procés? ¿Quin valor li donem a la participació real dels alumnes? ¿Què volem aconseguir en incrementar les categories ja existents (aprovat/suspés; excel·lent/ notable…) amb noves categories d’avaluació (premiat/no premiat; guanyador/ perdedor…)? ¿Quin sentit té, per a nosaltres, sotmetre els alumnes a aquesta sobreexposició pública, a una segona avaluació afegida i externa?

Deixeu-me reconèixer, ara i ací, els meus dubtes, la meua por d’estar col·laborant per a convertir –entre tots– els festivals de vídeo escolar en monstres de competitivitat, de vanitats i de primacia dels resultats enlloc de plataformes d’expressió lliure dels alumnes, de provatures i errors, de processos creatius oberts a les inquietuds, interessos i preocupacions (temàtiques o formals) dels alumnes. No seria cap novetat. Fa uns mesos, l’escriptor rus Andreï Makine ens resumia així: “Occident està organitzat al voltant de la competició entre uns i altres, des de l’escola” (El País- Babelia, 19 de juny de 2010).

Inesperadament i discretíssima (potser, inclús, inconscientment) els darrers Premis Tirant han incidit en aquest marc de dubtes i sensacions contradictòries. Els Tirant Avant 2011 han atorgat els seus premis als millors treballs escolars en les diferents categories, el Premi concedit per la CAM i els Premis Escola Valenciana ( enlloc, diria, del que abans atorgava la Fundació Soler i Godes) però, a més, ha tingut una menció per a cadascun dels 10 centres que hi participaven. Com? Ampliant les categories i atorgant, a més, del primer premi, segons premis i mencions especials. Atenció: es tracta d’un plantejament completament nou entre nosaltres.

Puc dir que conec (per haver participat en dues ocasions) el cas del Festival Gaztebideo de Vitoria, on es trien 10-12 treballs finalistes entre tots els treballs presentats i després s’atorguen mencions molt variades: millor idea, millor muntatge, millor fotografia, millor actor/actriu, millor guió… De manera que:
a) tots els finalistes tenen alguna menció.
b) es reconeix el treball ben fet en algun apartat del procés creatiu al marge del resultat global final (L’Encontre AV de joves de Cinema Jove, a la seua manera i atenent a les seues dimensions, fa quelcom similar).

Són propostes que haurien d’invitar a la reflexió tant de la resta de Festivals Escolars com del professorat que treballem la producció audiovisual a l’aula. ¿O es tracta només de competir?

Pilar Alfonso Escuder · IES Dr. Faustí Barberà d’Alaquàs

5 del 5

Ja ho deiem fa dos apunts, quin mes maig. Si hem començat el mes celebrant les noves colaboracions, avui dia cinc, celebrem l’aniversari de l’administrador del blog. I com que és qui escriu aquestes línies, doncs servisca el vídeo de llicència personal per celebrar-ho ací, amb els Ramones, els Simpson i com no, vosaltres. I no parem! Per celebrar també, és un regal, publiquem l’apunt, la interessant reflexió, que Pilar Alfonso ha fet al voltant del sentit dels premis atorgats als centres educatius en diferents festivals audiovisuals. El debat és ric i obert, vos animem a participar-hi i fer-nos arribar les vostres apreciacions.

Per molts anys!

“Quan jo veig Teclópolis” per Marta Ortells

[Llig açò després de veure el vídeo]

Terra verge.
Mirades curioses que no xafen.
Petjades que no trenquen.
Un gos que no lladra.
Una sirena salvatge que no deixa de cridar en silenci.
Fascinació sorda i enamorament velat.

Fins que un petit ratolí arriba.
Petit fins que arriben els seus germans.
Germans fins que són… Peons? Soldats?
Arriba l’expansió, la desmesura amb mesura:
simplificar l’entorn fent fora el que és diferent i vell.
Heus ací la creativitat amb estètica.

I tot d’esquenes a la mar, que mai calla.

I tot de cara al gos, testimoni de tot plegat
–i que es queda sense fotre un clau amb la sirena–.

És fácil sentir-se identificat en aquesta història.
Tots som gos o sirena, eh?
I el final és trist, eh?

Però, per què no t’esperes? Vull posar-te unes ulleres.

Mira, no som ni el gos ni la sirena.
Som els ratolins disfressats d’àvides meduses.
Som la continua construcció.
Som la fantasia sobrenatural
Som l’ambició estúpida.

I tot d’esquenes a la mar que mai calla.
La mar que reclama fer l’amor amb la terra.
Terra verge.

I ara sí que has llegit el final.
Un final trist? Evident? Necessari? Inevitable? Absurd? Just?
Siga com siga…

Què hi ha més trist que ser la mà que escriu un final que no té adjectiu?

Marta Ortells

De nou i amb novetats

Hem de dir que tornem amb un grau d’entusiasme important després de l’experiència londinenca. Londres ens ha encisat. Però per damunt d’açò encara està la il·lusió de tornar per encetar aquest nou mes, aquest tram final de curs, amb bones novetats. I és que mentres érem allà ens entraven via mail dues noves col·laboracions com a noves primaveres. La primera d’elles, a l’apunt següent, és la de Marta Ortells qui ens va donar a conéixer el fantàstic curtmetratge “Teclópolis”. Marta a més es va animar a fer l’apunt, bell i emocionant com el curt. Llegiu-lo després de veure’l. Gràcies Marta! I com és la cosa que la nostra amiga Pilar Alfonso es va animar, arran els premis Tirant Avant, a aportar-nos les seues reflexions, sempre interessants i valuoses. De fet, acabem d’obrir una nova categoria, “col·laboracions”, que enregistrarà les aportacions externes que anem publicant. Ah, i divendres TEDxValència@escolagavina; quin mes maig!

← Previous Page