Internet sense censura

La paraula censura sempre grinyola, fa mal. Suposem perquè un mateix es sent atacat en racons íntims del seu sentir i pensar. Ens agrada pensar que en societat modernes la censura és un anacronisme. Sembla que ens toca assumir actualment i per insistència del mitjans massius de comunicació que en aquestes latituds som afortunats per gaudir de llibertat d’expressió. Però, què és aquesta la valenciana, una societat moderna? Com ho expliques a un alumne de 3r de primària que encara s’extranya perquè a la seua televisió ja no pot veure el Super 3? Està en negre!, comenten.

Avui és celebra un altre world day, aquell que ens recorda que actualment es dóna molta censura a interent a diferents països. I ens alineem amb el pensament que ens fan els Reporters without Borders: la lluita per la llibertat d’expressió en línia és més essencial que mai. Mitjançant la creació de nous espais per a l’intercanvi d’idees i informació, l’Internet és una força per la llibertat. Als països on els mitjans de comunicació tradicionals estan controlats pel govern, les úniques notícies independents i la informació es troben a Internet, que s’ha convertit en un fòrum de debat i un refugi per a aquells que vulguen expressar les seues opinions lliurement.

#hihasenyal!

http://march12.rsf.org/en/

Es presenta el projecte “Arròs movie” a l’octubre

Sempre hi ha persones i col·lectius que saben llegir la realitat cultural i les possibilitats de l’entorn per actuar més enllà dels canons i les rigideses de les estructures dominants. És el cas de Compartir dóna gustet, un col·lectiu que treballa des de diferents àmbits i arts en la recerca, difusió i intervenció per la cultura popular, lliure i de transmissió directa. El projecte neix de la constatació que existeix una gran connexió entre les formes de transmissió de la cultura tradicional i les noves possibilitats de producció i distribució que ofereixen Internet i les noves tecnologies.

I Compartir dóna gustet presenta a les 18.30 h. de demà divendres, a l’Octubre de València el seu projecte “Arròs movie”, una pel·lícula que tractarà de retratar les nostres terres, els nostres costums, la nostra gent, música, dialectes, expressions… Una pel·lícula que vol crear imaginari, compartir experiències, afinitats, fins i tot abans que s’estrene. Tot amb la intenció de crear comunitat a partir de la xarxa, de la participació voluntària. “Arròs Movie” és una pel·lícula de tradició oral feta entre tots, participant com actors, ajudant en les localitzacions, completant el guió i cuinant paelles en directe.

En la presentació de demà, es parlarà del guió que es té previst seguir i de les possibilitats de participació directa per a tot aquell que hi estiga interessat. I és que la producció es finança, com cada vegada més projectes, a través del mètode crowfunding (crowd = multitud ; funding = finançament), una innovadora forma de finançar projectes col·lectivament.

http://arrosmovie.info/b/ca/
http://www.octubre.cat/activ_fitxa.php?id_activitat=1434

The Bechdel Test

Ahir sigué el dia de la dona. La celebració de “dies de” tanca certa controvèrsia, però no va mal, creiem, haver de recordar certes qüestions en les quals encara s’ha de treballar de valent en lo social. A 400 colps ens agrada jugar amb components iconogràfics per construir el nostre particular missatge. I ja teníem preparada la imatge per a l’apunt d’ahir quan vàrem rebre un mail que ens va entusiasmar. Víctor Alonso, alumne de 2n de batxillerat a l’escola Sunion de Barcelona i doblement guanyador a la darrera edició de l’Inquiet per “Cronos” (cat. secundària) i “Cara B” (cat. batxillerat) va decidir participar d’una forma una mica més activa que tan sols com a lector i ens va enviar una referència a un vídeo força interessant adient amb la temàtica d’ahir.

Es tracta de ‪The Bechdel Test for Women in Movies‬ amb el qual es pretén avaluar la presència de les dones a les pel·lícules. Es tracta de comprovar si la pel·lícula en qüestió passa tres senzilles preguntes: hi ha dues o més dones amb noms propis? parlen entre elles? i finalment, quan parlen entre elles ho fan sense que siga sobre un home? Al vídeo podeu veure una gran quantitat de títols que no superen aquesta prova. I no es tracta d’assenyalar si és una pel·lícula feminista o ni tan sols si és bona o dolenta. La pretensió de la prova és posar en evidència que la indústria en molt bona part està construida sobre la idea encara d’haver de satisfer majoritàriament a un públi masculí.

A Víctor li agraïm especialment la seua col·labora doncs aspirem a construir 400 colps també amb les aportacions de l’alumnat. Ell ens comentava: “a mi em sembla molt interessant, perquè molt sovint es parla dels canvis en la societat i de com s’està assolint la igualtat entre els dos sexes (i afortunadament, és així), però de tant en tant cal veure que aquest canvi no s’ha produït a tot arreu, començant per molts guions de cinema, que ignoren més de la meitat de la població mundial! Jo ara provo de fer-me les tres preguntes quan vaig al cinema i els resultats són sorprenents”. I vosaltres, què en penseu?

8 de març

l’enquadrament

Tant la formació cursada com l’exploració de la web ens permeten amb el pas del temps anar incorporant recursos i pràctiques. A les passades Jornades de didàctica de la creació cinematogràfica prenguérem bona nota d’una pràctica com aquesta relativa a l’enquadrament i ens va entusiasmar la idea de poder arrancar la 16ª edició de l’eacn amb un exercici de realització cinematogràfica sense càmera. La pràctica ha estat ideada pel col·lectiu A ba a qu i està explicada al web de recursos per treballar el cinema a l’escola i l’institut www.fentcinema.org. Nosaltres ho férem tan senzill com unes fotocòpies, llapis, paper i la projecció de “Vesprada de diumenge a la illa de La Grande Jatte de Georges Seurat. La creativitat dels alumnes que, com ja hem comentat, acolliren molt bé la proposta, va posar la resta. L’exercici ens va servir per parlar de la posició activa de cadascú d’ells i elles en la tria del pla i de com se significa la dimensió narrativa de cadascuna de les seues eleccions. A partir del pla triat generaren una història breu al voltant d’allò que passava. La lectura posterior de totes les històries lligades a cada pla sigué rica i emocionant. Per a mostra un botó, el text creat per Clàudia Ballesteros que acompanya a la imatge de dalt. El montatge final amb totes les imatges el teniu a la finestra de la dreta de la seqüència de la setmana o a l’enllaç de vimeo.

“L’home acaba de ser despatxat de la feina i li fa por haver de contar-ho a la seua família. Per això va al parc a aclarir-se les idees i pensar de quina manera ho dirà, quines paraules podran semblar menys dures. Observa mentres als homes de la canoa i es planteja si ell es podria dedicar a una cosa així, a fer alguna cosa que li plenara de veritat. Tot seria més fàcil. Es planteja si ells també tindran problemes com els seus o si pel contrari viuran fàcilment tal i com aparenten”.

http://vimeo.com/20676656

16ª eacn | el resum

Doncs ja en van 16 edicions que se’n diu prompte i cadascuna és un repte, una aventura. Com sempre inciàrem l’activitat amb una sessió introductòria per sensibilitzar l’alumnat a les diferents propostes que anàvem a treballar. I començàrem realment pel principi. Altra vegada “L’arribada del tren a l’estació de Ciorat” dels germans Lumiére ens va serrvir per parlar de l’enquadrament, les eleccions personals, on posem la mirada i per què contem allò que contem. Un pla dóna ja molts elements per parlar de la naturalesa del cinema: què moestrem, quina és la nostra percepció de la realitat, quina és la dimensió narrativa d’allò que mostrem i d’allò que no mostrem… Res doncs com passar a fer cinema sense càmera, no en cal. Sobre el quadre de George Seurat “Vesprada de diumenge a la illa de La Grande Jatte els alumnes van triar el seu enquadrament dins el quadre general i a partir de la seua elecció varen construir una història senzilla. Posades en comú, cada pla es resignificava i la dimensió narrativa del quadre cobrava un sentit inesperat però força poètic.

La següent proposta consistia en crear els personatges sobre els quals construiriem després el curt central dels tres dies i mig de treball. A partir d’unes pautes i en grups de 4 alumnes, exploràrem la creació de personatges i com anar donant-los vida i fer-los propis. Els alumnes assumiren molt bé una proposta que ens va servir per adonar-nos que de vegades allò que costa retratar és la normalitat, i tenim la tendència de magnificar, exagerar o dramatitzar en excés. Però hi havia ganes de rodatge, d’actuar i tocar càmera, de sentir acció! Així que acabàrem la primera i intensa jornada amb la realització d’una pràctica cinematogràfica que ens serviria per treballar la planificació i el rodatge d’un trajecte senzill així com els punts de vista des dels quals es conta una història. Amb una estructura ben clara i organitzats de nou en equips d’actuació i rodatge aconseguírem resoldre amb molta solvència un exercici cinematogràfic ben interessant

Divendres de matí tocava articular una trama a partir dels personatges que ja teníem creats. No sigué fàcil. Traçàrem une línies generals argumentals amb la idea de provocar els encontres dels personatges i amb la pretensió de poder contar la història des de diferents punts de vista, tal i com havíem assajat el dia anterior. Però ens perguérem pot ser en certa complexitat narrativa i si bé ens llançàrem a rodar les primeres presentacions de personatges, en acabar la jornada ens adonàrem que la història no acabava de funcionar. El cinema és treballar amb els imprevistos i saber trobar recursos. A última hora vàrem debatre la situació i acabàrem el dia amb el visonat d’“Elephant”. Tres seqüències de la bella i colpidora obra de Gus Van Sant ens havien permés el dia anterior parlar sobre la filmació del punt de vista. Estigué molt bé contextualitzar-les al si de la pel·lícula sencera.

Dissabte i amb la llum del dia aportàrem claretat al nostre treball. Reformulàrem i simplificàrem la proposta central i llançàrem altres dues que permitirien l’alumnat anar treballant per parelles o inidividualment la seua expressivitat plàstica i visual. Un consistia en posar imatges a un fragment musical de manera lliure. L’altra, per parelles, realitzar una peça que exemplificara què és allò de l’Efecte Kuleshov, explicat abans de posar-se ma a l’obra. La senzillesa i l’interés de les propostes van dinamitzar l’alumnat que una vegada més va sorprendre per la seua creativitat. Al mateix temps, apuràvem fins al final del dia per tancar un curt el qual haurem d’acabar d’editar per poder descobrir si encertàrem en les decisions de realització.

Diumenge encara rodàrem l’últim pla del curt després d’haver endreçat la casa i posat ordre als equipatges. El tancament tocava amb els pares als quals explicàrem tant les diferents activitats formatives realitzades com els magnífics moments de convivència i relació viscuts sempre des del rigor i l’afecte. Ja pensem la 17ª!

← Previous Page