La realització d’una bobina


Un també és allò que diu de si mateix i com ho diu. Avui vos presentem el que és la tarja de presentació audiovisual d’Anotni Sendra. Una bobina actua en bona mesura també com a vídeo-currículum i recull una mostra dels principals treballs audiovisuals realitzats per l’autor. Aquesta, realitzada amb la tècnica d’stop-motion, ens agrada per la seua senzillesa però colorista efectivitat. Nosaltres sempre pensem en clau de traslació de les idees a l’aula i, per què no imaginar la realització de videopresentacions per part de l’alumnat. Estem convençuts que saber com presentar-se a un mateix amb la utilitzacio d’eines audiovisuals formarà part de les competències necessàries en l’accés a nous llocs de treball en un futur ben roper. Esperem que l’apunt servisca a més de difusió del magnífic treball d’Antoni qui tan amablement ha col·laborat amb nosaltres quan li ho hem demanat.

http://treballarcansa.blogspot.com/

Presentació del DVD Curtmetratges per la igualtat

De nou aquesta tardor tenim l’ocasió d’assistir a la presentació del DVD “Curtmetratges per la igualtat”. Tal i com ens informen des de l’organització, el DVD està composat per set treballs amb temes de gran preocupació social que estigueren premiats a la IV Edició de Curtmetratges per la igualtat. Enguany s’ha doblat la participació i el nombre de premiats respecte a altres edicions d’aquest mateix certamen, on 4 dels curts guanyadors han estat realitzats per dones i 3 per homes, com a fet significatiu d’alguns dels camps creatius on la dona comença a tenir presència. La selecció s’ha realitzat en base tant a la temàtica com a la qualitat cinematogràfica en diversos gèneres com la ficció o el documental. Les obres són de procedències ben diferents que van de Llatinoamèrica a alguns països europeus passant pel País Valencià que ha estat ben representat. Pel que fa al contingut, els curts aborden temàtiques tals com l’homosexualitat femenina i masculina, la lluita sindical en contra de la discriminació salarial, el masclisme o l’embaràs en adolescents.

Nosaltres una vegada més responem en positiu a la crida a la col·laboració en la difusió de l’event. Esperem que responguen a la nostra demanda de normalitzar lingüísticament els elements de comunicació i contribuir també així a la construcció d’un pla d’igualtat amb la llengua. De fet no és tan difícil aconseguir-ho, com hem fet amb la imatge que acompanya l’apunt.

Cinema en valencià

Demà dimarts 19 d’octubre comença, a la ciutat de València una nova edició de Cinema en valencià. Aquesta és una inciativa de les universitats valencianes que aposta amb una atractiva programació a diferents localitats per la normalització de l’experiència del cinema en la nostra llengua. Dues de les pel·lícules programades seran en versió original amb subtítols en valencià, opció que per nosaltres és la que més ens convenç. Així, a la ciutat de València, la cita serà cada dimarts, a les 20 h, als cinemes UGC Ciné Cité de l’Espai Campanar. Les pel·lícules programades són:

· Toy Story 3, de Lee Unkrich
· The Cove (VOS), de Louie Psihoyos
· Els mons de Coraline, de Henry Selik
· Aurora boreal (VOS), de Leif Lindblom
· Estació de l’oblit, de Christian Molina i Sandra Serna
· Perdona si et dic amor, de Federico Moccia
· Ens veiem demà, de Xavi Berraondo.

Atenció perquè de nou l’entrada serà gratuïta amb el carnet universitari de la UPV i la UV. Amb cada carnet, el titular més un acompanyant hi poden entrar gratis. A més, l’entrada és reduïda per al públic en general i amb la presentació de l’entrada de la setmana anterior s’oferirà una entrada gratis. Les entrades es recolliran en la taquilla del cinema a partir de dues hores abans de la projecció. La capacitat de la sala és limitada.

http://www.cinemaenvalencia.com/

Videolit.org

Volem començar la setmana amb una proposta pràctica que ens ha captivat per la seua senzillesa però que al mateix temps conté una gran potencialitat creativa i un excel·lent treball per ser portat a les aules.

Videolit.org és una xarxa social que aplega projectes transversals que utilitzen l’art i la literatura, una plataforma d’intercanvi del treball d’artistes i pedagogs que treballen amb la paraula i la imatge amb finalitats creatives, formatives i/o divulgatives: dansa, performances, videolits, instal.lacions, publicitat, disseny, metodologies d’aprenentatge, etc. Un videolit és una càpsula audiovisual que s’articula a partir d’un text literari, que s’inclou en les estratègies d’aprenentatge actiu a través d’un projecte de creació. A que el visionat d’aquest exemple dispara en la ment un munt de possibilitats a realitzar?

Que com hem descobert els videolits? Doncs perquè un dels responsables del projecte, Aleix Cort, és mebre de la xarxa de la qual formem part unentretants Xarxa Cooperativa d’Experiències TIC per a l’Ensenyament en Valencià. I és que la conversa és oberta i està servida l’accesibilitat a idees, iniciatives i projectes disposats a ser compartits. Animeu-vos!

http://videolit.org/

Pierre Bourdieu: crítica al sistema educatiu

I si el dilluns abans de començar la rutina setmanal de classes i de més activitats, dedicàrem tan sols vint minuts a visionar tots plegats en els clasutres de secundària aquesta entrevista a Pierre Bourdieu? I el dimarts igual, i segurament aniria bé també el dimecres i per què no el dijous per finalment tancar la setmana, divendres, amb un altre visionat. Pot ser, com a proposta, ens podríem permetre eliminar tant de soroll com es dóna diàriament entre els docents i escoltar les paraules de Bordieu; igual seria ben mobilitzador. Entrem en cap de setmana, a Madrid es tancarà el Global Education Forum que convocava a repensar l’educació a partir de premises que no ens poden passar per alt, tals com: el nostre sistema educatiu no vaser dissenyat per als xiquets d’avui, l’escola del segle XXI és un lloc per a aprendre no per a ensenyar, estem educant avui per a treballs que ni tan sols existeixen, o els alumnes han canviat radicalment.
Bon cap de setmana

Vols doblar una pel·lícula?

D’entre les moltes persones que dissabte passat s’acostaren al taller de 400 colps, tinguérem l’oportunitat de conéixer a Francesc Fenollosa. Com que estàvem capficats en la realització de les entrevistes poc més que ens vàrem saludar. Tot i així ens donà per saber que Francesc és doblador i director de doblatge i està vinculat al projecte Audiovisual en valencià, amb el qual desenvolupen taller de doblatge per a no professionals.

Precisament, tal i com informen a la seua web, el pròxim dimarts 19 d’octubre, a les 19:30 hores i al Club Diario Levante de la ciutat de València, l’Agència d’Informació, Formació i Foment de l’Audiovisual i audiovisualsenvalencia.com presentaran el projecte-campanya Vols doblar una pel·lícula?, adreçat a tota a població valenciana interessada en el cinema i la televisió, i que pretén ajudar a difondre i promocionar el doblatge en valencià a casa nostra a través de tallers pràctics per a un públic no professional.

L’acte estarà presentat pel professor de valencià, doctor en Psicologia i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Josep Lluís Doménech, i comptarà amb la intervenció de Francesc Fenollosa, actor i director de doblatge, qui farà una breu demostració pràctica de com funciona el procés de doblatge d’una producció audiovisual, després de la qual, els assistents podran practicar el doblatge en valencià de fragments (takes) de diverses obres: documentals, dibuixos animats i pel·lícules de ficció. Els interessats podeu confirmar l’assistència i inscriure-vos a la pràctica de doblatge (inscripció totalment gratuïta) al correu: info[a]audiovisualsenvalencia.com

Si bé és un món també fascinant, a nosaltres la qüestió del doblatge ens genera certa controvèrsia la qual bé podria ser tema de debat. Tot i així estem encantats d’ampliar la xarxa entre aquells que ens interessa l’audiovisual i especialment aquell realitzat en valencià.

http://audiovisualsenvalencia.com/

Vicent i Noemí, els nostres corresponsals a Sitges

Del 7 al 17 d’aquest mes té lloc la 43ª edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya – Sitges 2010. El festival és un dels més carismàtics de tota l’escena internacional i nosaltres hem tingut la sort de comptar amb dos corresponsals, Vicent i Noemí, els quals han pogut gaudir en directe el passat cap de setmana el seu magnífic ambient. Noemí i Vicent ens han enviat la seua crònica d’allò vist i viscut per poder traslladar als lectors de 400 colps les seues personals apreciacions. Un pas endavant més per nosaltres i no podem més que agrair amb entusiasme aquesta primera col·laboració de corresponsalia:

Sitges bull de terror i sang. Els carrers són plens de zombis. Enguany el Festival de Cinema de Terror i Fantàstic està sent un aclaparador èxit de públic: aquest primer cap de setmana totes les entrades a les pel·lícules de competició estaven venudes per internet dies abans de l’estrena. La pel·lícula fetitxe del festival es “The Shining”, (“La resplendor”), de Stanley Kubrick, que hem pogut gaudir en la versió americana, versió íntegra amb 20 minuts més de metratge que la que tots coneguem. Sentir la veu de Shelley Duvall (sense desmerèixer el doblatge de Verònica Forqué) ha estat un plaer afegit. En eixos 20 min. hem pogut conéixer alguna cosa més de la vida anterior de Jack, com la seua afecció a l’alcohol i alguna baralla amb la seua dona i el seu fill…

Malauradament, el festival tampoc no ha estat exempt de problemes tècnics. Concretament, aquesta pel·lícula, emesa la nit de divendres a dissabte a l’1 de la matinada, es va tallar als 10 min., havent de tornar a projectar-se sencera. El públic que omplia la sala no va quedar gaire content, tot i que aplaudia cada vegada que apareixien als títols de crèdit els seus protagonistes. Cal dir, que tinguèrem la sort de sentir al productor de la pel·li, que va fer un bonic recordatori de Kubrick. Ens va confessar que ni ell ni el propi Stanley sabien massa bé quin era el sentit complet de l’última escena del film.
La pel·lícula més aclamada del festival sembla ser “The Ward”, del director John Carpenter, un mite viu per al públic de Sitges.

La vesprada i nit de dissabte els carrers de Sitges s’ompliren de zombis, monstres i altres especímens de la no-vida, en una revetla fantàstica que va ser gaudi per guiris, gent del poble i frikis del terror i el gore en general. Des de xiquets fins iaios, passant per adolescents en dubtós estat, tots mostraven carns esgarrades, ulls sanguinolencs i crits descarnats… (Hem fet algunes fotos, les afegirem en arribar a València)

Voldriem destacar, de les que hem pogut vore (perquè ja hem dit que aconseguir entrades no ha estat gens fàcil), el film “Carne de neón” de Paco Cabezas, remake d’un curt ja premiat, que ens va fer passar del riure al plany en poc de temps, matenint l’atenció amb un ritme trepidant durant 113 minuts que es van fer curts. La pel·li se’n surt molt bé en l’aspecte tècnic (res a veure amb aquelles pelis espanyoles de baix pressupost), amb fantàstica fotografia, molt bons moviments de càmera i esplèndides interpretacions (Àngela Molina està sobèrbia). La història, això sí, és típicament hispànica, ens situa als baixos fons i en el més cutre ambient submón de la prostitució. Cal vore-la.

Per acabar, caldria destacar alguna cosa quant a l’ambient del festival. El públic no és convencional, es barregen els cinèfils de porte intel·lectual amb jovent del que diriem friki (molta roba negra i sinistra), i un gros de “trentis” a la recerca de certa inquietud. També destaca el públic estranger (en general més gran), alguns d’ells gent amb interessos culturals però també que valora els atractius que ofereix Sitges, més enllà del festival.

Us animem a vindre a Sitges, pel que és i representa. Més enllà del cinema de terror (si us agrada ja esteu totalment obligats) us submergireu en una experiència diferent i enriquidora.

http://sitgesfilmfestival.com/cat/

Escola Valenciana explicada al món


La nostra festa sigué el dissabte. Celebràvem el dia del país i els 25 anys de trobades d’escoles en valencià. Nosaltres, ja ho hem explicat, participàvem amb un taller de premsa audiovisual. D’entrada ens trobàrem amb unes condicions d’espai i especialment acústiques inesperades i poc facilitadores. Per això renunciàrem a una de les dues parts del taller, aquella que esperava tenir material a partir de la gravació amb dispositius mòbils. D’altra banda, la inestimable col·laboració de Vicent Partal que ens va cedir un magnífic micròfon de Vilaweb, ens va fer tirar endavant amb les entrevistes al nostre particular plató. I l’èxit sigué total. Pels micròfons de 400 colps – Vilaweb passàren personatges com Diego Gómez, director de la Federació d’Escola Valenciana, el director del Fesival de Mim de Sueca, Manolo Boix, Rosa Serrano, o el propi Partal. Però també un munt de pares, mares, alumnes i exalumnes, mestres, professors,… que amb les seues personals aportacions engrosaren la llista d’entrevistats fins a 60 persones.

Avui vos deixem dos fragments. Ací a l’apunt podeu veure les aportacions realitzades per explicar Escola Valenciana al món. A la columna lateral, en la secció la seqüència de la setmana, teniu el resultat d’una senzilla proposta que servia per tancar cada entrevista. Demanàvem una paraula del valencià que agradés a cadascú, i el resultat parla per si mateix. Perquè parlar una llengua és estmar-la. De nou gràcies a tots per la vostra complicitat, molt especialment a Albert Dasí i Sandra Cuevas perquè sense tots dos no haguera sigut igual i a Escola Valenciana per l’esforç i l’organització a contracorrent. I esperem que ens pugam trobar en moltes i moltes més festes pel valencià.

Enhorabona i gràcies

Enhorabona a tots els que hem fet d’avui una jornada engrescadora, lúdica, compromesa,… que ens ha fet sentir una vegada més que escola valenciana és una de les grans institucions vertebradores d’aquest país i pilar fonamental per construir un futur millor. I gràcies a tots els que heu participat al taller de 400 colps prestant-vos a les entrevistes amb les vostres particulars i magníficques aportacions. Encara no hem comprovat com han quedat; som a puntd’eixir cap a la manifestació. Però la satisfacció per tot el que hem viscut al taller no ha pogut ser més alta. A partir de demà comencem a editar les entrevistes; sigau autents i atentes!

Taller de 400 colps pel valencià

Dissabte 9 d’octubre, entre moltes altres coses, celebrem els 25 anys de Trobades d’Escoles en Valencià. Amb aquest motiu ens aplegarem a partir de les 10.00 h. a la fira de mostres de València en una macro-trobada farcida de tallers i propostes lúdiques. Nosaltres hi organitzem un taller de periodisme-ciutadà-digital-lleuger-audivisual, expressió de les noves formes de participació i creació col·lectiva. Les eines són al nostre abast i malgrat el maltractament a la llengua per part de les institucions que governen aquest país, no tenim per què esperar 25 anys més. Vingau, participeu i que rode la mola!

← Previous PageNext Page →