Benvolguts amics de 400 Colps i de l’Escola Gavina

Abans de tot, us he de donar les gràcies per fer-vos ressò del meu llibre i per tota la valuosa feina que esteu desenvolupant.

Us he de dir que presentar una llibre és sempre una alegria pel seu autor. Finalitzar un projecte, que com aquest ha suposat un considerable esforç i un llarg itinerari, comporta una gran satisfacció. Una satisfacció que es veurà augmentada si s’aconsegueix l’objectiu perseguit: que les pàgines de “El documental como estrategia educativa” siguin útils a tots aquells professors i professores que emprenen diàriament projectes d’educació en comunicació, que entenen que l’educació en els mitjans de comunicació serà un dels grans reptes socials i educatius de la segona dècada d’aquest segle.

Algú pot preguntar-se, en bona lògica, per què fer un llibre educatiu sobre els documentals quan molts d’aquests documentals tenen justament unes finalitats didàctiques. Segurament la resposta l’hauríem d’anar a trobar en aquest mania que  tenim la gent que treballem a l’ensenyament per evitar que tot allò que s’ensenya es pugui difuminar, esvair ràpidament o no s’acabi d’entendre.

Els que s’ha intentat amb aquest llibre és proposar un model, una manera, un marc sistemàtic per fixar i rendibilitzar educativament el documental, per proposar un pupitre permanent del documental a l’escola, per llançar una àncora permanent de l’educació en comunicació audiovisual  a les aules. En contraposició a la cultura de la superficialitat i del simulacre, a  tanta obscenitat mediàtica, el documental, bona part dels documentals de representació social ens parlen de la vida de les persones amb una actitud ètica i una vocació educativa. El cinema documental Il·lumina la percepció de la realitat. El cinema documental ens permet seguir els canvis de la societat, descobrir com les vides quotidianes travessen els camins de la Història.

El cinema documental és una forma tranquil·la i reflexiva, que ens marca el necessari camí de la complexitat, d’analitzar i de penetrar en els fets que la informació ens presenta. El documental és el ser i la ficció el voler ser. Per això la ficció interessa més i el documental genera, en ocasions, actituds refractàries. Perquè defugim, sovint, la nostra realitat que no és gens agradable, i desitgem ser uns altres diferents. Per això ens trobem millor en la ficció que en el documental. La ficció, generalment, tracta de la perfecció. El documental, generalment, contempla allò que està desestructurat, allò que és amarg, allò que ens regira l’estómac, allò que és refutable i que s’ha d’arreglar

Per això el documental ha de tenir un lloc en l’escola, en tant que espai d’estudi, d’anàlisi, de reflexió, de construcció de noves actituds socials i ètiques de les persones. En tant que espai de coneixement de la realitat del nostre món, en tant que territori  incòmode que fa fer gimnàstica a la ment de molts adolescents. Una ment, en massa ocasions, situada plàcidament en paradisos artificials de consum, superficialitat i alienació. El documental ens convida a enfrontar-nos cara a cara amb una realitat social i política que no ens agrada i, en ocasions, activa un compromís per canviar les coses.

I us deixo amb una citació de la mestre Agnes Varda:  Els documentals són una disciplina que ensenya humilitat.

Que tingueu un molt bon curs i fins aviat.

Ramon Breu

PD: Us convido a fer servir els materials de Cinescola:  www.cinescola.info

Ens escriu Ramon Breu

Dilluns passat començàvem la setmana comentant la publicació, a priori més que interessant, de “El documental como estrategia educativa” (Ed. Graó, nº 272). Ves per on les casualitats, al dia següent ens creuàvem amb la tutora de 2n d’ESO portant a la ma el documental “China Blue” (Micha X. Peled, 2005) perquè una mare de l’escola que també treballa a l’ensenyament li l’havia recomanada amb entusiasme de cara a treballar-la amb l’alumnat. Estarà molt bé, comentàrem, complimentar el visionat amb la proposta diàctica del llibre.

Ahir mateix vàrem rebre un correu de l’autor, Ramon Breu, el qual ha tingut l’amabilitat de contar-nos personalment les motivacions que li han portat a escriure una obra com aquesta. Vos deixem les seues paraules a l’apunt següent.

Gràcies Ramon pel teu interés i la teua col·aboració.

Alumnat d’eso: benvinguts i benvingudes!

Avui comença/ceu l’alumnat de secundària. Es fa difícil pensar un alumnat entusiasmat amb la idea de començar un nou curs tot i segurament estar tips de vacances. Però nosaltres volem imaginar una secundària en vies de renovació. Tenim ganes de participar del procés de transformació on el professorat comence a perdre la por a noves metodologies i l’alumnat siga capaç d’assumir el seu protagonisme. El nostre objectiu primordial d’aquest curs serà promoure la participació. Cada vegada és més necessari passar de la pedagogia de l’enuncació a la pedagogia de la participació. Pensem en noves narratives a l’escola i sobre l’escola. Per què no imaginar una pedagogia coral, un institut polifònic on cada veu és escolatada i partícep d’una música compartida. De segur que les teconologies ens ho poden facilitar, com en l’enllaç amb el qual il·lustren l’apunt. In B flat permet interactuar amb una composició musical en temps real a partir de fragments enregistrats a You-Tube i disposats en una matriu web. No deixeu de veure’l per favor. És possible la creació i la intel·ligència col·lectiva.

Benvingus i benvingudes!

http://www.inbflat.net/

Concurs Nou Botànic

De nou un concurs de fotografia, de nou una demanda de col·laboració, de nou una crida a la participació ciutadana, de nou el poder de la xarxa per a la transformació social tot i que siga amb actes senzills, de nou,… nou botànic. La falla Borrull-Dr. Peset Cervera convoca per tercer any consecutiu el seu concurs de fotografia amb el lema “Que no et conten històries”. Des de l’organització es vol traslladar als seus fallers i veïns la conscienciació per un planeta més sostenible, un món més habitable i des dels tres punts de vista del desenvolupament sostenible: l’ambiental, l’econòmic i el social. Així continuen incloent accions que els ajuden a potenciar causes que es proposaren, algunes de les quals les consideren assignatures pendents del món faller i de la ciutadania en general.

El termini de recepció de les obres es tancarà el dia 30 d’octubre de 2010 a les 20:30 h. Les obres seleccionades seran exposades en la MostraSOS de la Sala d’Exposicions del Jardí Botànic de València. La MostraSOS es mantindrà oberta, a partir del dia en què es faça pública la decisió del jurat. Animeu-vos, amants de la fotografia i experimentadors casuals de la imatge, a participar d’aquesta iniciaiva que és una crida al dinamisme cultural ciutadà.

http://www.noubotanic.com/

El documental com a estratègia educativa

Quan som a punt de rebre l’alumnat de secundària, acabant d’enllestir la programació de les activitats d’aula i estem a la recerca del darrer material que puga enriquir la nostra pràctica educativa, comencem la setmana anunciant l’aparició d’un llibre que pot servir de suport didàctic en diferents àrees. Cinescola ens informa per mail que acaba d’aparèixer “El documental como estrategia educativa” (RamonBreu; Editorial Graó) un llibre que es presenta, a través d’una lectura amena, com una eina d’educació en comunicació audiovisual destinada a tota la comunitat escolar: al professorat, a l’alumnat, a les famílies. Però també pretén anar més enllà i suscitar l’interès de totes aquelles persones sensibles a l’alfabetització mediàtica.

El viatge que ens proposa aquest llibre conjuga una perspectiva històrica bàsica del documental, de Flaherty a Michael Moore, per poder observar la seua riquesa i la varietat de les formes creatives que ha adoptat; amb un corpus central on es proposa un model assequible d’estudi i anàlisi dels documentals a les aules, completat amb 10 exemples pràctics plens d’activitats relacionades amb les competències bàsiques. El documental de representació social ens permet descobrir com les vides quotidianes travessen els camins de la història, ens aporta coneixement, ens ajuda a comprendre la condició humana i contempla allò que està desestructurat i que ens resulta amarg. El cinema de no-ficció mereix un pupitre permanent a l’escola en tant que espai d’estudi, d’anàlisi, de reflexió i de noves actituds socials i ètiques que, a més a més, té un alt nivell d’eficàcia educativa i de motivació per a l’alumnat.

http://www.grao.com/libros/ficha.asp?ID=850

Timelapse

Una de recursos i tècniques per al cap de setmana. La tècnica fotogràfica del timelapse consisteix en la captació d’imatges d’alta resolució a determinats intervals de temps. No es tracta de l’stop-motion de la qual ja hem parlat amb anterioritat i hem mostrat inclús treball realitzats per alumnat d’eso. Tot i que ambdues tècniques s’assemblen, són diferents… Amb el time-lapse el que es fa és gravar un esdeveniment lent des del moviment del sol o dels núvols fins el creixement d’una persona i fer fotos cada cert temps (cada x segons o minut, cada hora, cada dia, etc.) per després reproduir els fotogrames a una velocitat més ràpida per a que allò que es va trigar hores o dies en enregistrar-se es puga veure en uns segons. En canvi l’stop motion és una tècnica d’animació que consisteix a aparentar el moviment d’objectes estàtics capturant fotografies que posteriorment es seqüencien (per exemple, el moviment de ninots de plastilina).

Si vos interessa el tema vos recomanem sense dubte una visita per timelapses.tv i el seu blog on podreu trobar una extensa mostra de treballs realitzats amb aquesta tècnica. Timelapses.tv és el punt de trobada a la xarxa de tots els afeccionats i professionals amb inquietuds al voltant de la tècnica del time-lapse creada per Luis Caldevilla. i de la qual hem agafat els dos exemples que hem triat per il·lustrar l’apunt. Si el segon, el vídeo de Nova York s’endinsa en les possibilitats estètiques i acurades de la tècnica el primer, el darrer vídeo-clip del grup de Chicago OK Go, irremediablement ens desperta un somriure per la creativa i divertida aplicació de la tècnica amb la qual obtenen un producte final senzill però ben original.

http://timelapses.tv/

filmo 2010 i els dispositius mòbils

filMO, festival de cinema de butxaca, és un festival de cinema fet amb dispositius mòbils (telèfons mòbils, micro-càmeres i càmeres de fotos que no graven en HD) que neix amb l’objectiu de fomentar la creació audiovisual amateur. El festival compta amb diferents premis segons les característiques de realització de les obres. Nosaltres volem destacar d’entre les diverses categories la dedicada al minut-seqüència, també conegut com a minut-Lumiére. La proposta del minut-Lumiére és molt exportable al context educatiu per treballar qüestions com l’elecció de l’enquadrament i tot allò relacionat amb la intenció i el desig posat en cada pla. A més, la pròpia filmació suposa un moment intens amb una dosi d’incertesa i bona d’emoció. El col·lectiu de Cinema en curs desenvolupen un seguit dactivitats molt ben plantejades al voltant d’aquest exercici cinematogràfic tan senzill però tan ric. Pensem que iniciatives així han de ser donades a conéixer a l’alumnat tan relacionat amb aquestos dispositius i els quals de segur poden arribar a presentar peces interessants. Hem posat un exemple proporcionat pel propi festival a la finestra de la seqüpencia de la setmana (barra lateral).

D’altra banda la proliferació de certàmens que compten amb els dispositius mòbils com a eines de producció i realització ens ha de portar a una anàlisi tranquil·la del paper que aquestos juguen o no en els contextos escolars. Mara Balestrini escriu: No falten raons per sostenir que el mòbil és el dispositiu tecnològic per execel·lència de l’actualitat: un aparell que està modificant patrons de comunicació, de consum e interacció [...]. Les crítiques en contra del dispositiu mòbil en l’escola no han fet més que posar sobre el tapet les diferències del sistema educatiu, qüestionar els mètodes d’avaluació, els modes i els suports mitjançant els quals s’espera que l’alumnat aprenga. [...] En l’àmbit acadèmic, el mòbil pot passar de ser l’enemic públic a plantejar-se com a mediador entre nadius i immigrants digitals, així com una poderosa plataforma per a l’aprenentatge i el procesament amb imatges.

La participació en el festival és oberta i el termini de presentació de vídeos a concurs acaba el 30 de setembre de 2010. A més a la web del festival proporcionen un enllaç per a la conversió dels formats en els qual solen gravar els mòbils (mp4, gp3,..) i posterior edició amb el programari adequat. Animeu-vos!

http://www.filmolaboral.com/

L’aventura

Avui ha començat el curs 2010·11 per als alumnes d’infantil i primària. És l’inici d’un nou capítol en l’aventura del saber i el coneixement, de les relacions, de les descobertes… Si 400 colps està concebut inicialment pensant en l’alumnat i el professorat de secundària cada vegada més volem superar aquestes restriccions estructurals tan interioritzades en el món educatiu. Sapigau doncs, també el professorat de primària, que compteu amb una plataforma com aquesta per a donar eixida a projectes i inquietuds creatives de les noves generacion de nadius digitals. Per a il·lustrar l’apunt d’avui vos deixem l’enllaç al vídeo realitzat pel canal 2 de la BBC amb motiu de l’inici del curs per al programa School Season. L’aventura acaba de començar però, sabem on anem?

http://creativity-online.com/work/bbc-adventure/21082

11 Vídeo Jove · Concurs de curtmetratges d’Alella

Continuem amb la nostra tasca d’indagar en els diferents concursos i certamens audiovisuals per donar a conéixer aquells que compten amb secció per a joves o directament estan adreçats a ells/vosaltres. Atenció doncs al 11é Vídeo Jove · Concurs de Curtmetratges d’Alella 2010. L’organització explica que aquest concurs consisteix en la realització d’un vídeo, o siga, en viure l’experiència de rodar un curtmetratge amb pocs mitjans. Els joves han d’inventar una petita història i gravar-la en vídeo. Els objectius d’aquesta activitat són: estimular la capacitat creativa dels joves, mitjançant l’elaboració d’un projecte audiovisual que té diverses dificultats tècniques i organitzatives (redacció de guions, recerca de recursos per ambientar la filmació, etc.); afavorir l’ocupació del temps lliure amb una activitat divertida, sana i estimulant, i projectar les obres d’aquest concurs.

Si llegiu el contingut complet de les bases podeu veure que a la Categoria A (14-19 anys) hi ha un premi INSTI destinat a les produccions realitzades als centres educatius i que pot donar joc als diversos treballs que al llarg del curs passat s’han produït als instituts. La data màxima per a la presentació dels vídeos participants és el dijous 30 de setembre de 2010.

http://www.alella.cat/cat/serveis/joventut/concurs-video-jove.html

II Concurs de fotografia torres humanes

Aquesta setmana, concretament els dies 7 i 8, es celebren les festes d’Algemesí. Amb aquest motiu la Nova Muixeranga ha convocat el II Concurs de fotografia de torres humanes. La partcipació és oberta a tothom amb la possibilitat de presentar fins a tres fotografies, no premiades amb anterioritat, que rectracten les torres humanes en qualsevol de les seues expressions. El termini de recepció de fotografies començà aquest dimecres dia 1 i clourà el dia 15 d’aquest mes. D’entre totes les fotografies rebudes l’organització seleccionarà un total de 30 que formaran part d’una exposició amb motiu de les II Jornades Culturals de la Nova Moixeranga. Només una serà guardonada amb el premi valorat en 500€. Els participants enviaran les seues fotografies per correu electrònic a l’adreça concurs@fotoalgemesi.com.

Per conéixer amb detall els requisits tècnics del concurs visiteu la pàgina de la Nova Muixeranga i per gaudir d’una festa de gran interés cultural no deixeu de visitar Algemesí els dies indicats.

http://www.novamuixeranga.com/
http://www.algemesi.net/

← Previous PageNext Page →