Causar una escena

És estiu i tot i que no estem encara de vacances, ens permetem relaxar-nos una mica en el ritme de publicació. Avui comencem la setmana amb un divertiment d’aquestos que ens agraden tant, de nou de la ma del col·lectiu Improve Everywhere. I com a més té clares referències cinematogràfiques doncs l’hem trobat ben adient per a l’ocasió.

Es tracta de la darrera acció portada al metre de Nova York. A la seua última missió varen decidir reproduir una escena d’Star Wars en la qual Darth Vader i les seues tropes d’assalt troben la princessa Leia. Les abovedades i blanques parets del subway novayorqués així com les portes correderes dels vagons, van resultar molt evocadores a l’hora de generar la nova acció. Després, unes quantes hores entretingudes de planificació i coordinació. Humor i passar-ho bé amb gust i creativitat. Causar escenes per a la diversió organitzada aconseguint la satisfacció de comprovar com un vagó de metro ple d’estranys ‘tornen a la vida’ quan alguna cosa imprevista e hilarant succeeix. Realment per a prendre nota.

http://improveverywhere.com/2010/07/14/star-wars-subway-car/#more-1811

Per què ens agrada “llepolies”

Segona de les vídeocreacions realitzada per l’alumnat com a treball de caràcter lliure però repte al qual havien de respondre. De nou l’stop-motion com a elecció tècnica, segurament triada encara sota l’estela del treball presentat en el seu moment (edició d’hivern) per paulapé. Ens agrada llepolies per dir-nos que si el cinema està fet amb el material del qual estan fets els somnis, també podem fer cinema amb qualsevol altre material. Ens agarada l’opció tan plana i senzilla que a la vegda resulta ben evocadora de temps d’infantesa. Dolços somnis amb “llepolies”.

[les videocreacions que anem pujant les podeu veure al canal 400 colps de vimeo]

Nits de cinema al claustre de La Nau

Des d’avui divendres 16 fins el dimarts 27 de juliol tindrà lloc, en la seua tercera edició, altra de les cites culturals estivals ineludibles per als cinèfils a la ciutat de València. Les projeccions nocturnes que començaran a les 22.00 h, es podran gaudir a l’aire lliure al claustre del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València. Les pel·lícules s’agrupen en dos cicles: Interaccions amb la natura i La comèdia segons Woody. El primer inclou films de diversos gèneres, nacionalitats i moments històrics, i mostra diversos tipus diferents formes cinematogràfiques de representar i narrar les relacions entre éssers humans i natura. El segon és el començament d’una retrospectiva completa de l’obra de Woody Allen, iniciativa de l’IVAC – La Filmoteca amb què col·labora l’Aula de Cinema de la Universitat de València. Podeu consultar la programqació detallada a:

http://www.cineforumatalante.com/programacion/meses/julio.html

Per què ens agrada “en busca de l’ipod”

Ja hem comentat en que ha consistit l’activitat express de videocreació per a l’alumnat participant de la darrera edició de l’eacn. Com que estaven a punt de tancar la secció de la seqüència de la setmana esperant reactivar-la amb el nou curs encetat hem pensat que anirà bé tornar a projectar les peces realitzades en aquesta particular finestra. I comencem amb “en busca de l’ipod”, la proposta de Néstor Talaya (3r d’eso), un alumne no del tot familiaritzat amb la pràctica cinematogràfica o el llenguatge audiovisual, que tria una història ben senzilla però vet ací amb una planificació narrativa al nostre parer més que encertada.

Ens agrada la tria de l’enquadrament per a cadascú dels plans i com estan enllaçats: un primer pla general que situa l’espectador, un primer pla de l’ipod en picat i en moviment, de nou torna al pla general i canvia l’eix tot just quan agafa l’ipod amb la ma en un altre pla picat molt suggerent per la composició per finalment anar a un primer pla de l’actor (ell mateix) finalitzant amb la ma cap a la càmera. Intuïció narrativa, sintètica amb la distància adequada per mostrar la relació entre el personatge i l’objecte en una història que qui sap si ens vol contar que en aquestos temps, l’arca és l’ipod.

15ª eacn | el resum

L’eacn · escola d’activitats culturals a la naturalesa, és l’aposta clara d’escolagavina per generar noves situacions d’aprenentatge en un clar exercici d’allò que alguns entenem com a educació expandida. Nous espais més enllà de currículums i certes restriccions de l’educació formal on l’aprenentatge es vehiculitza a partir del rigor i l’afecte amb un programa i unes pautes de convivència intenses. El cinema o l’audiovisual no com a excusa sinó com a medi amb el qual treballar de valent per competències: lingüística, social, digital,… Un rodatge conté elements i situacions que ens permeten abordar aspectes claus en la formació dels adolescents: el treball en equip, el saber esperar,…

Enguany el repte era major doncs donat l’excés de demanda i conscients del risc de ‘morir d’èxit’, obrírem la matrícula fins a 23 alumnes en una activitat dissenyada inicialment per a 16 (quatre per cada curs d’eso). Així doncs les propostes havíen de tenir un caràcter quasi coral per facilitar la participació de tot l’alumnat en diversos moments. Així el curtmetratge que servia com a leiv-motiv de la setmana i que aborda el tema de la crisi, conté tres seqüències en les quals eixia tot l’alumnat, entre elles el títols inicials del curt realitzats amb una coreografia casera però divertida i efectiva o un lip-dub final per desentranyar el rodatge d’un format que tant ressó ha tingut darrerament a internet.

A l’edició d’estiu treballem amb un esquema d’organització molt detallat i complet. Iniciem les activitats amb una sessió de sensibilització al projecte a càrrec de l’administrador d’aquest blog, Jordi Orts. A continuació passem al primer treball de realització. A partir del guió literari d’una seqüència d’una pel·lícula -en aquest cas Babel, d’Alberto González Iñárritu- i dividits en quatre grups -tres de realització i un d’actoral- els alumnes planificaven i rodaven la seqüència segons aquesta planificació pròpia. De nit visionàvem el resultat dels tres grups i ens donava per comentar al voltant de la planificació de cadagrup per finalment veure l’opció del propi director.

A més, per complementar el rodatge del curt prinicipal continuàrem amb el II Concurs de vídeocreacions de l’alumnat. Una proposta express per ser pensada i realitzada per l’alumnat individualment o per parelles a partir d’una breu peça musical; en aquest cast les primeres notes del tema Vcr del grup The XX. El caràcter lliure de la proposta sense més pauta que el tema musical, convidava l’alumnat a explorar en la seua capacitat creativa i en les seues eleccions: tema, tècnica, planificació, estètica,… El rodatge amb dispositius mòbils (telèfons, càmeres de foto,…) i divendres nit la cita amb la nostra particular gal·la de visionat. Ells mateix triaren l’obra guanyadora perquè algú, Marina Navarro de 4t d’eso, es puguera portar la copa del món; bé, la de llepolies que entre tots s’havien acabat. Això en mig d’assamblees organitzatives, moments d’esbarjo, joc, i dinars amb l’excel·lent tasca de suport i intendència de Sandra Cuevas.

Com cada edició intentem apropar l’alumnat a professionals del cinema o l’audiovisual en general perquè coneguen de primera ma la seua experiència i el seu treball. En aquesta ocasió ens han visitat Antoni Sendra i Ivan Martínez. Antoni és exalumne d’escolagavina i ha realitzat diversos treballs com a guionista i realitzador dels quals destaquem “Cos mortal”, una suggerent aproximació a la relació de l’obra de Vicent Andrés Estellés i la ciutat de València. L’alumnat va poder conéixer millor el procés de gestació i realització d’una cosa tan complicada com és una pel·lícula en les seues diverses fases. Pugueren tocar i llegir diversos guions i projectes així com veure story-boards o imatges de rodatge. Antoni és accesible i estima allò que fa, de manera que sigué més fàcil desidealitzar certs aspectes del cinema.

Ivan Martínez es dedica a la post-producció d’àudio en cinema i televisió. El so, tal i com comentava, sol ser el gran obviat. O és que alguna vegada vos han recomanat una pel·lícula per l’àudio? Sempre queden per damunt la fotografia, l’acció, les interpretacions,… però ai! s’una pel·lícula no se sent bé què poc s’aguanta. Amb senzillesa i simpatia Ivan ens va descobrir alguns secrets de la construcció del so en diverses peces de les quals ha participat com “S. Hamaliuk” (la qual podeu veure a la finestra lateral dreta) i clar, l’alumnat bocabadat. En acabar la xarrada tots escoltàvem diferent, des de les oronetes fins una porta tancant-se passant per les passes; ai les passes!

Tot adobat amb activitats de contacte amb la natura. Concretament dues excursions que són ja part del codi genètic de l’activitat guiades de manera tan didàctica i entusiasta per Paco Raga i que conviden l’alumnat a conéixer i estimar el territori. Dimecres completàrem la ruta Xelva-Calles-Xelva per la PR92 amb eixa parada al mig del dia en el blau de la piscina de Calles. Un moment refrescant i de diversió com pocs; cent per cent estiu. I divendres a remuntar el riu Tuéjar (o Xelva, segons on). Un riu sempre evoca elements simbòlics i més si és per ser remontat en grup amb tants moments d’ajuda, companyerisme, rialles, superació,…

Ara és el moment de les aportacions de l’alumnat participant; de les seus impressions i els seus comentaris, amb un poc més de tranquil·litat superada la intensitat emocional dels últims instants de l’activitat que denotaven la gran satisfacció de tots.

Perquè l’educació pot ocórrer en qualsevol moment i en qualsevol lloc; eacn: motor i acció!

De nou ací

Ja estem de nou a peu de blog. Avui mateix volíem encetar la setmana amb el resum del que ha sigut la 15ª edició de l’eacn, però com que estem elaborant encara l’ampli resum, pensem que serà millor publicar-lo demà. Ara simplement comentar-vos que hem tornat a la ‘realitat’ després d’una setmana intensa d’aventura i aprenentatge. Demà més.

Tornarem a publicar el dilluns 12

Participem de l’eacn. Serem fora aquesta setmana i tornarem a publicar el 12/07/10.

Juan Rayos ens escriu sobre el seu treball

Una nova edició de l’eacn, l’escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina ja està en marxa. I en farà ara un any que en el mateix context els participants tinguérem l’excel·lent oportunitat de conéixer de primera ma el treball de Juan González també conegut com a Juan Rayos. Interessats per les sues darreres creacions en vídeo al voltant de l’skate, les quals ja vos les vàrem presentar a 400 colps, li vàrem demanar si ens escriuria unes línies per explicar-nos alguna cosa al voltant del procés creatiu. I molt amablement Juan ans va enviar ja fa uns dies aquesta suggernet expliació que bé pot orientar a aquells alumnes que senten atracció per aquestes obres i per la creació audiovisual en general:

En els vídeos que estic treballant aquests darrers mesos he començat a fer servir la càmera de fotos Canon 5D Mark II en el seu mode vídeo. Un sensor d’imatge completa de 35mm i un arsenal d’òptiques a la teua disposició t’obren un ventall de possibilitats important. La veritat és que ha suposat un salt important pel que fa a les càmeres que he fet servir anteriorment… tot i ser conscient que la càmera no és el més important.

Aquest equip em permet treballar amb el control d’imatge que em dóna la fotografia, però portada al vídeo, acostant-se molt al look cinema… Però, al mateix temps, et permet una actitud molt freecinema, és dir, un equip mínim amb una inversió mínima i una autonomia màxima. És un plaer quan aconsegueixes aliar-te amb la tècnica perquè aquesta t’ajude en la teua capacitat expressiva en lloc de entorpir-te.

Amb el tema concret de l’skate estic realitzant diversos vídeo com a inici d’un treball més extens sobre el monopatí. Una cosa a mig camí entre la documentació i l’experimentació. La majoria d’aquests vídeos són sense paraules ni text, les imatges haurien de transmetre per si mateixes, més fins i tot en aquest cas, quan s’intenta reflectir sensacions, ambients, emocions i sentiments abstractes per als quals no sempre és necessària la paraula. Això no treu que faça altres vídeo com Conversant amb Caribbean, diametralment oposat, i amb un caràcter més documental i informatiu.

M’interessa un nou concepte de manera de visualitzar vídeos o treballs, no d’una forma lineal, un vídeo de 90 minuts amb principi, final i una estructura interna, sinó facetada. Per exemple un canal de Vimeo amb 10 vídeos que donen una visió sobre un tema des de diversos angles i plantejaments diferents. Es pot veure un de sol o anar seguint el collage amb el teu propi ordre. En qualsevol cas això és el començament d’un work in progress que encara necessita temps per definir i completar.

-·-

Des de 400 colps agrair una vegada més a Juan la seua grata col·laboració.

Demà comença la 15ª edició de l’eacn

Demà, dilluns 5 de juliol, començarà la 15ª edició de l’eacn. Es tracta de la versió estiuenca de la proposta que llançada per a alumnat de secundària d’escolagavina pretén ser la introducció al món cinematogràfic i audiovisual en general. Encara que darrerament pensem que aquesta idea d’introducció pot quedar ja un tant superada. Serà un dels aspectes a emfatitzar en aquestos sis dies d’aprenentatge i aventura. L’alumnat ja en sap de cinema i audiovisual i no podem concebre-los com a simples consumidors. Potenciarem doncs la faceta prosumer (productors i consumidors) dels adolescents amb propostes que els forçaran a explorar la seua creativitat. Així, rodarem un curtmetratge, realitzaran vídeo-creacions de tall experimental i conéixeran de prop dos professionals de l’audiovisual com són Ivan Martínez (post-produció de so) i Antoni Sendra (guionista i realitzador cinematogràfic) que vindran per separat a contar-nos la seua experiència. Tot com sempre adobat amb activitats de contacte amb la natura i el territori i d’altres d’oci que faran d’aquestos sis dies,  per què no, un conte d’estiu.  eacn, motor i acció!

Phonovideo

Seguim amb propostes imaginatives amb la senzillesa i l’enginy creatiu com a base del treball. Via broad.cat descobrim aquest suggerent treball visual que implica una evolució pel que fa a la tècnica i el resultat dels treballs presentats a l’apunt anterior. Phonovideo és un experiment realitzat per Clemens Kogler, un estudiant austríac, en el qual amb una tècnica molt única recrea l’efecte produït per l’antic fenaquistiscopi. Aquesta eina visual casolana permet fer minimescles de vídeo i animacions de manera anàloga, sense l’ajuda d’un ordinador; el vídeo no compta amb cap efecte digital, ni edició, ni postproducció. Totes les transicions van ser aconseguides mitjançant un muntatge especial usant dos giraplats, dues càmeres, una vídeo-mixer, un projector i moltes impressions en cartrolina a manera de discos amb imatges que donen vida a l’animació. Funcionant de manera normal, el muntatge permet fer mescles seleccionant els diferents giraplats i combinant les diferents imatges per crear l’efecte d’edició de vídeo. “Stuck in a Groove” és la primera pel·lícula realitzada amb aquesta tècnica, que serveix també com una demostració de la tècnica. Phonovideo es pot utilitzar per a actuacions en directe en les cooperacions amb els músics, performancers i altres artistes.

http://www.clemenskogler.net/phonovideo

← Previous PageNext Page →