La seqüència de la setmana 16

Precenima. Eadweard Muybridge (pseudònim d’ Edward James Muggeridge) va ser un fotògraf i investigador nascut a Kingston-on-Thames (Gran Bretanya) el 9 d’abril de 1830. Muybridge és conegut pels seus estudis fotogràfics del moviment i del cos humà i especialment per l’experiment que donà lloc a la seqüència d’aquesta setmana. El 1872, una polèmica enfrontava als afeccionats als cavalls de Califòrnia. Leland Stanford, ex governador de l’Estat i poderós president de la Central Pacific Railway, i un grup d’amics seus sostenien que hi havia un instant, durant el trot llarg o el galop, que el cavall no recolzava cap casc en el sòl. Un altre grup, del que formava part James Keene, president de la Borsa de San Francisco, afirmava el contrari. En aquesta època no es coneixia una manera de demostrar qui tenia raó, fins que Leland Stanford va idear un senzill experiment: Stanford va encarregar a Eadweard Muybridge, que tractés de captar amb la seua càmera el moviment del seu cavall de carreres Occident.

Amb la seua fotografia d’acció i invents com el zoopraxiscopi Muybridge sentava les bases del precinema. No deixeu de veure més imatges seues i de llegir a Viquipèdia la informació sobre la seua vida i els seus aconseguiments en uns anys força estimulants per a l’evolució de la fotografia i la imatge en moviment. I és clar, sabreu com acabà la polèmica del Horse in motion.

http://www.youtube.com/watch?v=UrRUDS1xbNs
http://ca.wikipedia.org/wiki/Eadweard_Muybridge

L’entorn digital

Ja ningú dubta que l’escola es transforma necessàriament cap a l’escola 2.0. La digitalització de les aules i dels processos d’ensenyament-aprenentatge és imparable. És un repte que molts considerem fascinant i que més enllà de simplificacions suposa un sotrac en les estructures més tradicionals de l’escola mateix. La velocitat dels canvis, això sí, per molts genera neguit, per d’altres convida a ser creatius. Per tal d’ampliar horitzons ben immediats, Omnium va dedicar el número de febrer de la seua Revista Escola Catalana a l’Entorn digital, el qual ve precedit d’aquesta introducció:

Quan, fa més de cinc-cents anys, Guttenberg inventà la impremta, probablement ningú no era conscient del canvi que s’estava generant. De fet, amb la creació d’aquella màquina s’encetava una nova era que suposaria l’accés universal al saber: una veritable revolució! Es passava dels manuscrits reservats a una minoria privilegiada a la difusió en massa de la cultura. La llista d’efectes que n’han assenyalat és llarga: des del Renaixement europeu o el desenvolupament del capitalisme modern fins als canvis polítics i la reforma protestant. No creiem exagerat afirmar que, d’ençà d’aquella revolució, no n’hi ha hagut cap altra de tan important com la que ens ha tocat viure a nosaltres. Avui estem immersos en un nou canvi: el pas de l’era analògica a la digital. ¿Quina transcendència tindrà per a l’escola? ¿L’escola pot continuar fent el mateix de la mateixa manera? L’objectiu d’aquest número és reflexionar sobre aquest canvi des de la perspectiva dels continguts educatius i aportar punts de vista, reflexions i experiències dels protagonistes del canvi.

A la web mateix podeu llegir un bon nombre d’articles que abarquen diferents punts de vista i centren la mirada en un variat llistat d’aspectes. La imatge que il·lustra aquest apunt pertany al col·legi Pablo de Olavide (Cádiz) i està estreta d’altre especial dedicat a l’escola digital en la publicació El magazine.

http://www.omnium.cat/ca/escola-catalana/entorn-digital_499.html

1r Concurs de mobilmetratges TorrentJove

Sempre celebrem l’aparició de nous concursos que miren de formentar la creativitat entre els joves i els convoquen a participar-hi. I en aquesta vegada de nou a partir dels que segurament ja no podem anomenar ‘nous formats’. En aquest moment tecnòfil pensar en clau de nou format la producció audiovisual amb telèfon mòbil possiblement ja és arribar tard. Tot i així per aquells que encara no han explorat en les possibilitats creatives dels seus cel·lulars, ací vos deixem les bases d’aquest nou concurs.

La Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Torrent, amb l’objectiu de fomentar les relacions i convivència entre les distintes generacions, i tractar Torrent com una ciutat que conserva les tradicions i mira el futur, convoca el 1r Concurs de Mobilmetratge TorrentJove, amb el tema Torrent: ahir, hui i demà. Podran participar-hi com a autors del vídeo, de forma individual o en grup, els qui tinguen entre 14 i 25 anys. Els treballs han de ser vídeos, gravats amb telèfons mòbils, que reflectisquen opinions de persones majors, relacionades amb les preguntes: com era, com és i com serà Torrent. Els vídeos han de ser d’estil lliure, a manera de curtmetratge, espot publicitari, reportatge o entrevista. Es valorarà el dinamisme i la creativitat de l’obra en la transmissió dels continguts. Han de ser originals, amb una durada màxima de 4 minuts. La grandària del vídeo ha de tindre un màxim de 20 mb. S’ha de presentar un treball per participant. No s’admetran aquells treballs que no s’ajusten als requisits de temàtica i forma, així com aquells que vulneren drets personals o col·lectius o atempten contra principis i drets fonamentals o l’ordre constitucional.

La data límit de presentació serà el dia 11 de juny de 2010. A partir d’eixa data, els vídeos es publicaran en la web i s’obrirà un termini de votacions, que finalitzarà el 21 de juny. Aquells que vulgau remetre el vídeo ho podeu fer a través del formulari que trobareu en:

http://www.torrentjove.com

Mediació a l’Euclides

No és la primera vegada que portem a primera plana el fantàstic treball que es realitza a l’IES Euclides de Pineda de Mar. A Euclides tv, la plataforma audiovisual que els permet portar la tv a l’insitut, acaben de presentar uns interessant vídeos sobre mediació escolar. La mediació és una manera de resoldre conflictes entre dues parts amb l’ajuda d’una altra (mediador/a). El procés de mediació, amb les seues particularitats, permet, a més de resoldre el conflicte o transformar-lo, trobar acords, reparar o reconciliar les parts implicades de manera satisfactòria per elles. Està comprovat que la mediació facilita la prevenció de conflictes i ajuda a la millora del clima de convivència dels centres educatius.

Al mateix temps aquest treball ens fa pensar una vegada més que actualment la realització audiovisual és una via excel·lent per canalitzar interessos, motivacions, problemàtiques, inquietuds,… Les possibilitats són ben variades i riques.

És evident que a l’IES Euclides la creativitat és un pilar fonamental al treball diari i en les relacions de totes les persones que conviuen al centre. Pot ser en altres centres teniu experiencies semblants o sabeu d’altres que mereixeren ser donades a conéixer.

http://euclidestv.wordpress.com/

L’última sessió dels Albatros

Sense dubte és una notícia de trist impacte per als amants del cinema a la ciutat de València: els cinemes Albatros tancaran definitivament les portes el proper cap de setmana. Segons Antoni Such, gerent del cinema, la situació era ja econòmicament insostenible i, tot i que han fet esforços notables per retardar la decisió pel rerefons emocional, finalment s’han vist abocats a fer-ho. Les portes d’aquestes quatre sales dels multicines Albatros obriren l’any 1985 quan Lluís García Berlanga va estrenar ‘La Vaquilla’; Stephen Frears, ‘My beatiful laundrette’; Akira Kurasawa, ‘Ran’; i Woody Allen, ‘La rosa púrpura del Caire’. Al llarg de 25 anys, les pel·lícules de caire independent, en versió original, d’arreu d’Europa i la resta del món van tenir en aquest cinema, ubicat a la plaça Frai Lluís Colomer de València, un fidel canal de distribució. Per molts de nosaltres ha sigut una escola paral·lela de cinema i cultura. Així, allò terrible és comprovar que la crisi puga no ser només econòmica sinó també cultural, especialment a la ciutat de València.

Colpits per l’anunci, un grup de cinèfils cada vegada més nombrós s’ha organitzat via facebook per coordinar el comiat el proper diumenge 16 de maig.

http://www.cinesalbatrosbabel.com/

http://www.facebook.com/albatrosbabel

La seqüència de la setmana 15

Amb l’incident de la barra lateral dreta hem retardat la publicació de l’apunt sobre la seqüència de la setmana tot i que des de dilluns podeu veure-la a la finestra lateral esquerra. En aquesta ocasió hem triat més que una seqüència cinematogràfica inserida dins una pel·lícula, un classic exercici seqüèncial de gran poder visual per mostrar els fonaments del montatge cinematogràfic i del llenguatge audiovisual. Es tracta de un dels experiments del cineasta soviètic Lev Kuleshov en el qual aconseguia infondre diferent força emocional a un únic primer plànol inexpressiu d’un actor, segons el contingut dels plànols que li juxtaposava: una cadàver, una dona, un plat de sopa, un xiquet, etc. A açò se li anomena Efecte K (Efecte Kuleshov).

Lev Vladímirovich Kuleshov (13 de gener de 1899, Tambov – 29 de març de 1970, Moscou) és un cineasta soviètic que començà a exercir com a professor de l’Institut de Cinema de Moscou en 1920, un laboratori experimental on cristal·litzarà les seues teories constructivistes, i d’on eixiran cineastes de la talla de Pudovkin. En aquest laboratori portarà a terme els seus films sense pel·lícula, amb fotos fixes, demostrant el poder creador del muntatge. Kuleshov va realitzar algunes pel·lícules, però la seua major aportació és la teòrica i les seues tesis sobre el muntatge. Esperem que el visionat de la seqüència siga un bon recurs per entendre i veure un poc més enllà al voltant de les possibilitats expressives que es poden aconseguir amb el montatge. Se’ns acudeix a més que bé podrieu provar a rodar algun efecte Kuleshov.

http://www.youtube.com/watch?v=grCPqoFwp5k

Quasi tot té remei

Encara estem buscant l’explicació doncs no som conscients d’haver borrat, mentres editàvem un enllaç i paral·lelament buscàvem una imatge, la informació continguda a la secció r_sidebar de la plantilla html del blog. El cas és que en desar la imatge i tornar a la secció l’hem trobada en blanc i per un instant, el vuid s’ha apoderat de la calma. Gràcies doncs a Vicent, el nostre far informàtic, que tan atent i veloç es mostra sempre que tenim un problema. Així, hem recuperat la barra i començarem ara a donar-li la forma anterior. Quasi tot té remei.

Al mateix temps, i en referència a altra col·laboració amb 400 colps, volem agrair a Teresa Marín l’interessant comentari que ha deixat a l’apunt sobre FiSahara 2010. Teresa és professora a la Facultat de Belles Arts d’Altea i amb ella hem tingut l’oportunitat de comapartir moments enriquidors de formació 2.0. A més, com a professora compromesa amb la recerca de noves possibilitats en l’entorn educatiu tant pel que fa a la dinamització de l’aula com de les plataformes d’aprenentatge, gestiona des de gener de 2009 el blog la colectiva lab, un lloc sobre art, cultura i aprenentatge col·laboratiu. Els mestres no deixeu de fer-li una ullada doncs conté apunts amb referències força interessants.

La imatge és de la nostra recent estància a Bilbo. Seguim.

ATENCIÓ: tenim un problema

No sabem ben bé com ha passat però mentres intentàvem actualitzar hem perdut la barra lateral dreta. Al llarg del dia intentarem resoldre’l. Disculpeu les molèsties.

Aprofitem per agrair totes les manifestacions de suport que hem rebut arran del premi.

3r Premi a la categoria Blogs de Centre!!!

La notícia agafa l’administrador del blog a Bilbo però l’entusiasme i l’alegria amb la qual és rebuda fa que encara pugam escriure algunes línies. No sabem ben bé com mesurar el fet ni la dimensió del premi. Sabem que té a veure amb el reconeixement d’una organització exterior a la nostra tasca. És un indicador més que sumem a les nostres reflexions i ja avançarem en valoracions.

Els premiats en la categoria de blogs de centre són:

CEIP Frian -Teis
Cicle Mitjà – CEIP St. Martí d’Arenys de Munt
400 colps

Ens complau i molt comprovar com la llengua és vehicle i expressió de compromís per la cultura i l’educació. Enhorabona també a totes les persones que hi ha al darrere de cadascú dels blogs presentats pel seu engrescador treball. Aquest premi està dedicat a ells com a tots aquells que creieu en la tasca educadura i sentiu que, des de l’optimisme, l’entusiasme, és el moment de tirar endavant noves maneres, nous discursos, altres narratives dins i fora de l’escola.

http://edublogs10.ciberespiral.org/

Índia Audiovisual a la Sala Parapalló

Quasi com a continuació de fa dos apunts portem una proposta acaba que començar i que evidencia que el cinema i l’audiovisual en general és un medi extraordinari per donar a conéxier i apropar-nos a realitats llunyanes, i com és el cas de l’Índia complexes i fascinants. El cicle Índia Audiovisual es composa de tres blocs amb tres comissaris diferents i, precisament per aquesta raó, representa una oportunitat única d’acostar-nos a la realitat índia des d’una visió múltiple. El primer bloc és el comissariat per Pedro Ortuño, i mostra una visió alternativa de la cultura de l’Índia a través de la mirada de cinc autors que presenten obres de caràcter documental, on es donen a conéixer aspectes tan importants com la relació entre religió i els rols de gènere, el pelegrinatge del Kumbh Mela o l’anàlisi de la indústria de Bollywood. El segon bloc, comissariat per Juan Guardiola, parteix de la dècada dels noranta fins a l’actualitat i es centra en obres audiovisuals que relacionen les arts plàstiques i la imatge en moviment, oferint una visió creativa de l’imaginari indi. Finalment, el bloc número tres es dedica específicament a l’animació complementant, d’aquesta manera, el panorama audiovisual de l’Índia. Si voleu tenir informació més detallada sobre cada bloc i el programa de projeccions:

http://www.salaparpallo.com/ca__ficha_nnmm.html?cnt_id=2406

← Previous PageNext Page →