Open Vídeo i Procomú

Via el blog de Tíscar Lara, actualment Vicedegana de Cultura Digital a l’Escola d’Organització Industrial EOI, descobrim un interessant event que va tenir lloc el passat mes de juny a Nova York, l’Open Video Conference. Els assistents varen tenir l’oportunitat d’escoltar a gent brillant defensant la naturalesa lliure i oberta dels codis audiovisuals. D’aquella experiència s’han realitzat diversos documents senzills que expliquen el perquè de l’Open Vídeo i els quals es poden veure a la web. Events com aquest donen una idea del que poden arribar a ser els nous terrenys i les noves maneres compartides de la vídeocreació. Ja hi ha qui apunta que en un futur pròxim es podrà treballar en documents de vídeo oberts amb la mateixa facilitat amb la qual ara es treballa en documents wiki. I no només això, també hi ha qui veu, més enllà, la possibilitat d’un nou moviment social. Imagineu?

http://openvideoalliance.org/

Programació Tirant Avant Escolar 2010

Després de la intensitat d’una activitat com l’eacn necessitem cert temps per resituar-nos, reodrenar idees i continuar endavant pensant noves propostes. Però el calendari no s’atura i aquesta setmana vinent tornem a tenir una cita ineludible amb l’audiovisual realitzat als centres educatius. Ens haguera agradat cobrir l’event de més a prop i somniem el moment de tenir els recursos humans i materials per fer-ho. De moment vos deixem amb la programació i estarem atents a possibles novetats.

DIMARTS 16 DE FEBRER
10.30 h. Tirant Avant Escolar

total 2 hores i 6 minuts. Hora estimada d’acabament a les 13.00 hores


DIMECRES 17 DE FEBRER

10.30 h. Tirant Avant Escolar

total 1 hores i 40 minuts. Hora estimada d’acabament a les 12.20 hores


DIJOUS 18 DE FEBRER

10.30 h. Tirant Avant Escolar

total 2 hores i 3 minuts. Hora estimada d’acabament a les 13.00 hores

World Press Photo 2009

Tal i com informen a la web del prestigiós premi de fotoperiodisme World Press Photo el fotògraf italià Pietro Masturzo acaba d’obtenir el guardó a la millor fotografia de 2009. La imatge, la qual mostra unes dones cridant en protesta des d’una teulada a Teheran el 24 de juny, és part d’una història que reprodueix les nits després de les eleccions presidencials a l’Iran, quan la gent va cridar el seu desacord des de terrasses i balcons. El president del jurat Ayperi Karabuda Ecer ha dit: “La foto mostra el començament d’alguna cosa, el començament d’una gran història. Afegeix perspectiva a les notícies. Et toca tant visual com emocionalment”. En aquesta ocasió el premi valora no només la qualitat fotogràfica (tractament de la llum, composició, sentit de la distància,…) sinó també la sutiliesa més enllà de les evidències del drama humà en les quals es recolzen moltes de les obres presentades. Una imatge que requereix el seu tempo per ser contemplada i captar la importància que per a la comunicació humana tenen els terrats en el món musulmà a eixa hora de poqueta nit.

http://www.worldpressphoto.org/

Entrevista a Mar Coll

Ahir mateix Vilaweb publicava en vídeo una interessant entrevista a la directora Mar Coll. La jove realitzadora catalana (encara no ha complit els 30) ha obtingut un merescut reconeixement amb la seua òpera prima “Tres dies amb la família”, pel·lícula que aborda la complexitat de les relacions familiars. Mar és una directora que agrada de no donar massa justificacions narratives d’allò que passa a la pel·lícula per deixar que el propi espectador imagine i signifique els fets. A més, front a la polèmica generada al voltant de la nova llei del cinema en català, parteix d’una premisa ja sostinguda per 400 colps amb anterioritat com és la de potenciar exclusivament el cinema en versió original. Si esteu interessats per la direcció cinematogràfica no deixeu de veure aquest document.

¬ entrevista

14ª edició de l’eacn | el resum

Amb el pas del temps i l’experiència comprovem com, en funció del format (hivern o estiu), cada eacn demana propostes determinades. Els coordinadors adeqüem les activitats per tal de treure el millor profit i garantir la participació de tot l’alumnat. Així, si a l’estiu l’activitat gira principalment al voltant del rodatge de curtmetratges, a l’hivern, amb menys dies, les propostes són més limitades però no per això menys intenses ni interessants.

En aquesta 14ª edició, la d’hivern de 2010, llançàrem als i a les alumnes dues propostes de treball. En la primera havien d’escriure i realitzar una seqüència cinematogràfica. Per sensibilitzar l’alumnat en la proposta i intentar que comprengueren la intenció i la dimensió de la mateixa, vàrem veure l’inici de la pel·lícula de Tom DiCillo, “Viure rodant” (“Living in Oblivion”, 1995), on un equip de rodatge intenta treure endavant la filmació d’una seqüència. Es tractava precisament d’això, d’escriure el guió literari, pensar la planificació, plasmar-la al seu story-board, conformar els equips tècnic i actoral i a rodar! Com que eren 18 alumnes i vàrem establir equips de realització de 3 persones, el resultat va ser de 6 seqüències rodades, acomplint el pla de treball marcat. Procuràrem que els alumnes deixaren de banda construccions cinematogràfiques tancades tipus sketch tan recurrents i es centraren més en la filmació d’una part d’un suposat tot fílmic major i desconegut. Si bé inicialment el resultat pot no respondre a certes expectatives en relació aconseguir un producte-per-a-festivals, el procés sigué engrescador, dinàmic i amb la total llibertat perquè l’alumnat realitzara les seues pròpies eleccions (història a contar, narrativa, planificació, posició i atac de la càmera,…).

La segona proposta llançada tenia un caràcter pot ser més experimental per alguns d’ells i elles. Es tractava d’explorar les possibilitats creatives dels dispositius mòbils de gravació (telèfons mòbils o càmeres de foto compactes). De manera individual cada alumne havia d’elaborar un vídeo a partir d’una peça musical de 40 segons entregada (per a tots la mateixa: “Lugnet” de l’àlbum “Sign, sign” del grup suec Isolation Years). No s’hi donaven més directrius més que la data de termini d’entrega. Per donar-li certa dosi d’emoció i incentiu vàrem organitzar dissabte a la nit el passe de les obres presentades i l’entrega de premi a l’obra guanyadora triada per tots: “Somriu” (Andrea Marina i Alba López, 2010). Era la primera vegada que treballèvem aquesta idea i va resultar molt interessant. Principalment perquè confrontava l’alumnat amb la seua llibertat creativa. En contextos més dirigits hi ha qui es troba més còmode però davant de buscar l’opció creativa individual les reaccions sigueren ben diverses. I això que convidàrem molt a provar, a no pensar en excés, a llançar-se i experimentar i a donar a entendre que el resultat estaria bé fóra com fos. Hi hagué qui es va quedar amb ganes d’haver presentat alguna cosa, però d’açò també s’aprén. Finalment sigueren 9 les obres presentades i el passe de dissabte amb l’entrega del guardó tot un èxit.
[baix, fotogrames de "Somriu" (Andrea M. i Alba L., 2010) i "Aigua" (Alba León, 2010)]

D’altra banda a l’eacn també tenim com a objectiu apropar el nostre alumnat a professionals i persones vinculades a l’audiovisual. Així, el divendres de vesprada vàrem tenir la grata visita de Paula Pérez i de Lanuza, artísticament coneguda com a paulapé, acompanyada de Mireia Miralles, ambdues ex-alumnes d’escolagavina. Paula treballa per dedicar-se a la il·lustració i a més, entre altres coses, fa l’animació. Amb el seu video-clip “Personatges” [el podeu veure a la finestra lateral] com a punt de recolzament Paula va explicar l’alumnat la seua experiència i el seu treball. La xarrada resultà més que interessant, amena i especialment didàctica a l’hora mostrar els alumnes tot el procés creatiu que hi ha al darrere d’una peça audiovisual com Personatges” . Amb aquest video-clip de factura senzilla i fresca i rodat amb stop-motion, sensibilitat i capacitat per optimitzar recursos, Paula i l’equip varen guanyar la darrera edició del festival Inquiet en la secció clip. Ah!, a més ens donà per passar a la pràctica i encara realitzarem de manera col·laborativa una peça d’animació sota la supervisió de Paula. En fi, exalumnes properes (ex?) un altre bon espill on mirar-se aquells alumnes interessats per la creativitat i el treball audiovisual.

I com sempre ens queda la relació. Tres dies de conviència propera on la confiança i l’exigència van de la ma; abandonant prejudicis i descobrint l’altre, generant espais d’aprenentatge comú i afecte,… Ho venim repetint, l’escola necessita ser repensada i aquestos tres dies ens retornen com a constatació d’aquesta necessitat i aquest desig. Però aquest és un altre debat.

Per últim, com que tenim la secció de la seqüència de la setmana una mica aturada aprofitarem aquestos dies per anar mostrant alguns dels treballs realitzats. Comencem amb els 9 segons d’animació intensa realitzats a l’eacn, 14ª edició.

14ª edició de l’eacn

Ahir de vesprada finalitzava la catorzena edició de l’escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina. Tres dies i mig força intensos d’aprenentatge i convivència. Necessitem un poc de temps per descansar i ordrenar idees. Ja preparem l’apunt on vos contarem de manera resumida en què ha consistit l’activitat. De moment rescatar que el grau de satisfacció entre els participants, alumnes i professors, ha sigut molt alt tant en relació al treball com a tot allò viscut. Grans moments a l’eacn, motor i acció!

Cap a una nova edició de l’eacn

Una edició més (en fem dues a l’any) i aquesta és la catorzena, marxem amb un grup de 18 alumnes de 3r i 4t d’ESO a l’escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina. Hi ha qui veu en aquest projecte bàsicament una escola de cinema, però nosaltres l’entenem com una proposta molt més àmplia. Ahir ja apuntàvem alguns objectius i en altres moments vos l’hem descrita amb més precisió. Avui volem rescatar que per nosaltres, el professorat implicat, també és un laboratori d’idees i de treball en el qual, en diàleg amb l’alumnat, construim coneixement col·lectiu al voltant de l’audiovisual. Perquè sabem que els joves actuals, anomenats per algú nadius digitals, ja no són simples consumidors sinó que juguen el nou paper de prosumidors (productor + consumidor). Així que amb l’alumnat ja impacient, l’eacn hivern ’10 alça el vol.

http://www.escolagavina.com/index.php?id=69

http://blogs.escolagavina.com/400colps/?p=800

El dia després de l’educació expandida

El dia després de l’educació expandida tornem a ser a l’escola. Ens agafem un moment per publicar l’apunt quan estem tancant algunes qüestions doncs demà mateix partim cap a Xelva per tirar endavant la nostra proposta didàctica particular, i possiblement expandida, anomenada eacn | escola d’activitats culturals a la naturalesa. Una vegada més eixirem del centre per per alliberar-nos de certs corsés diaris de vegades tan limitadors, generar nous contextos d’aprenentatge ben significatius i comprovar que efectivament l’educació pot ocòrrer en qualsevol lloc i en qualsevol moment. L’excusa, el cinema, l’audiovisual, les noves narratives digitals,… però també les relacions humanes, la creativitat, el contacte amb la natura, el coneixment del territori, l’estima per la llengua,…

Avui, el dia després de l’educació expandida, tenim ganes d’escriure, de contar, d’aportar tot i que siguen pincellades. Però especialment sentim que volem ser-hi en aquest moment tan estimulant en el qual efectivament l’escola necessita ser repensada. Tan se val realment la valoració personal que nosaltres pugam fer de la jornada d’ahir, amb els seus moments brillants i d’altres més prescindibles. El que valorem és formar part d’un procés on explorem noves maneres, compartim altres propostes i generem xarxa. No volem quedar-nos fora perquè pensem que ara l’escola no es pot quedar fora i ha de trobar el seu lloc protagonista en els canvis que el nous paradigmes de la gestió del coneixement, la informació, el saber, la cultura,… estan provocant.

http://eduex.tumblr.com/archive
http://www.educacionexpandida.org/

http://www.flickr.com/photos/cccb/sets/72157623209740845

Som al taller d’educació expandida

Ara mateix som al CCCB participant del taller. Després d’una interessant introducció al concepte i les pràctiques de l’educació expandida, hem fet una roda de presentació dels participants i de possibles pràctiques expandides. Ara ens organitzem par a passar a la pràctica d’aquesta vesprada. Podeu seguir-nos via tumbler al següent enllaç:

http://eduex.tumblr.com/

Marxem cap al taller d’Educació Expandida

El nou context digital difumina les fronteres de l’aprenentatge tal com el coneixem. Sorgeixen nous conceptes com Open Social Learning o EduPunk, que fan referència a l’Educació expandida. Una educació que supera els límits de les institucions, de les metodologies i de les assignatures. L’educació es converteix en un laboratori en xarxa on els processos són eines d’investigació i la innovació és font de coneixement.

Sota aquestes premises té lloc avui el taller sobre educació expandida que organitza el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. 400 colps hi participa. Tenim moltes ganes de tornar a trobar-nos amb alguns dels components del col·lectiu Zemos98 i poder escoltar a persones com Juan Freire i Brian Lamb. A les 06.20 som a punt de partir. Com sempre, vos contarem amb la major immediatsa possbile la marxa del taller i donarem compte de les idees aportades. Mentres, si voleu recordar que és allò de l’educació expandida, teniu un interessant vídeo a la finestra lateral.

http://www.cccb.org/icionline/?p=1191

← Previous PageNext Page →