Erased: la càmera dins la tragèdia

El 19 de desembre de 2008, el moviment Free Gaza va eixir en vaixell des de Xipre en direcció a Palestina. L’objectiu era trencar el bloqueig israelià sobre la franja de Gaza. Varen ser els últims extrangers en aconseguir entrar i quedar-se a Gaza i es van veure atrapats en uns fets que ningú no esperava. Aquestes són les paraules que anticipen al seu web el fragment del documental que Alberto Arce i Miguel Llorens estan construint a partir d’allò que la seua càmera va captar durant els darrers bombardejos a Gaza. Va ser l’única càmera que va gravar els atacs en la seua totalitat. Les imatges parlen per si soles al mostrar de manera cruda, sense cap artifici, l’horror d’una tragèdia com aquesta. Ens arriba via Marc Martínez de Nau de Facte que els autors demanen difusió i nosaltres hi col·laborem per ajudar a recordar que la guerra sempre és tragèdia. Estarem doncs atents a la pista d’aquest més que interessant documental.

http://www.wipeoffthemap.com/index.html

Per una mirada crítica

A AulaMèdia volen donar una embransida a la seua campanya Per una mirada crítica: educació en comunicació i ens demanen via mail que des dels diferents àmbits col·laborem a donar-li difusió. Proposen diferents maneres, des de l’ajut econòmic o la participació en diferents activitats, fins accions tan senzilles com la difussió als blocs, afegir-ne l’enllaç i la inclusió del logo i el video als mateixos. 400 colps vol sumar-se a la proposta facilitant el nostre espai i fent-vos arribar aquesta informació.

http://aulamedia.wordpress.com/

Rineke Dijkstra

L’altre dia al publicar l’apunt sobre la presentació del documental Quasi/adults (Adriana Chávez, 2009), vàrem recordar inmediatement el treball de la fotògrafa Rineke Dijkstra i especialment els seus retrats sobre adolescents. Sota la influència reconeguda de pintors clàssics i altres referents com els fotògrafs Diane Arbus i August Sander aquesta fotògrafa holandesa ha aconseguit fer de les seues imatges part de la iconografia moderna amb un estil molt personal de treball en el qual i segons les seues paraules fotografiar és un exercici de complexitat i mútua seducció. Els seus retrats d’estudiants suggereixen la manera com se situen els adolescents respecte dels altres, en el moment en què senten la necessitat de donar una imatge d’ells mateixos i tendeixen a aplegar-se a l’entorn de models comuns. Tant les seues fotografies com els seus vídeos exploren els rituals i els gestos de transformació, de metamorfosi, que interpel·len la pròpia identitat. L’obra de Rineke Dijkstra posa de manifest l’equilibri entre allò que la gent vol mostrar i allò que mostra sense ser-ne conscient, el joc indiscernible entre la voluntat i la submissió, en el qual fluctua la identitat de cadascú. Amb el recurs del seguiment i la insistència en un mateix element per a crear metàfores de la seua existència, Rineke aconsegueix realitzar una autèntica taxonomia de l’èsser humà. Imatges equilibrades i amb un rerefons pictòric important de situacions en calma i en una extranya harmonia que no deixen indiferent l’espectador davant certa dosi de fragilitat. El seu treball bé pot acompanyar una reflexió en el marc de l’acció tutorial on es treballe el cos, els seus canvis, la imatge personal, les identificacions…

exposició en La Fabrica Galeria

← Previous Page