We TV

En diferents ocasions hem aportat notícies relacionades amb els canvis que internet està suposant pel que fa a la distribució de continguts audiovisuals. I la televisió no és ni molt menys aliena a aquestos canvis. Visitant el bloc de Tíscar Lara, una de les persones referent en l’alfabetizació multimèdia i ús crític dels mitjans audiovisuals i digitals, hem donat amb una excel·lent entrevista-reportatge en la qual Felipe G. Gil i Joan Carles Martorell diseccionen i mostren aquestes transformacions. La conversa queda enmarcada en We TV, el número que el programa de La2, Metrópolis, va dedicar a les útlimes tendències en televisió i la revisió del propi concepte. Si teniu un mínim de curiositat per aquest camp, no vos pergau el programa per favor. El teniu a la nostra finestra de la barra lateral dreta o podeu anar al següent enllaç.

http://www.rtve.es/alacarta/player/396989.html

Chaplin a l’Almodí

Des del passat dia 12, un dels espais més suggerents de la ciutat de València, L’Almodí, acull una interessant i completa exposició sobre una de les icones i peça clau de la cinemaotgrafia de tots els temps, Charles Chaplin. “Chaplin en imatges”, patrocinada per l’Obra Social de la Caixa i comissariada per Sam Stourdzé es va inaugurar a París el 2006 i suposa una experiència visual en la qual es poden contemplar més de 300 peces entre fotografies, revistes, cartells i fragments de pel·lícules. Entre les peces inèdites que alberga la mostra destaca l’enregistrament que el germà de l’artista va realitzar durant el rodatge d’“El Gran Dictador” amb la primera càmera en color de 16 mil·límetres, el que permet veure una mena de ‘making of’ d’una de les obres mestres del setè art. Així mateix, s’exposa l’Àlbum Keystone’, denominat així pels primers estudis per als quals va treballar Chaplin. Cada làmina consta de fotogrames acompanyats d’un text manuscrit que recorda els arguments dels primers 35 curts en els quals va actuar Chaplin. També es pot veure “Carreres sufocants”, la primera ocasió en la qual va aparèixer el personatge de Charlot, el 1914. Altres curiositats que conté la selecció són un fragment de més de vuit minuts de “Llums de la ciutat” en el qual Charlot, únicament amb un tros de fusta, ofereix una demostració del seu humor; pel·lícules domèstiques de 8 mil·límetres a color; els àlbums de retalls de premsa de Chaplin Studios i obres que reflecteixen com Charlot es va convertir en una icona per als moviments artístics d’avantguarda. L’exposició es podrà visitar fins el 17 de maig.

Final de trimestre amb humor

Finalitza el trimestre. El temps passa, en breu primavera. Volem acabar aquest segon trimestre amb una nota d’humor. Francesc López, el qual com ja sabeu gestiona el bloc LLIMA de l’IES Manuel Sanchis Guarner de Silla, ens fa arribar aquest simpàtic power-point realitzat a base d’imatges ben curioses i divertides. Més enllà del somriure que ens ha despertat pensem que el document pot ser material útil per reflexionar al voltant de la fotografia i la realitat: les il·lusions òptiques, com interpretem la realitat, les coses són segons l’angle des del qual les mirem, la funció de la fotografia, la representació,… Feu clic a l’enllaç i bones festes!

angleperfecte

Nova sessió del S0N1V1S10

Aquest divendres a les 20.00 h. i ficats ja de ple en l’ambient festiu, tindrà lloc al centre Octubre una nova sessió del cicle S0N1V1S10. Amb l’objectiu de donar a conéixer al públic la figura del video-jockey i el seu treball dins el panorama de la cultura vj estatal, en aquesta ocasió ens presenten a Kowalski (Sevilla) + Vj Cotrina (València).

http://www.octubre.cat/activ_fitxa.php?id_activitat=807

Taller de cinema a càrrec de Catarina Alves Costa

Cal estar molt atents a la programació de l’EACC, l’Espai d’Art Contemporani de Castelló perquè periòdicament organitzen tallers de cinema força interessants i molt accesibles. En aquesta ocasió del 23 al 27 de març i segons llegim al web, al llarg del taller i partint del seu propi treball com a cineasta, Catarina Alves Costa (Porto, 1967) analitzarà aspectes relacionats amb el cinema antropològic i etnogràfic. Catarina Alves Costa és llicenciada en Antropologia Social. Des de 1997 imparteix classes d’Antropologia Visual i Cinema Etnogràfic al Departament d’Antropologia de la Facultat de Ciències Socials i Humanes de la Universitat Nova de Lisboa. Al gener de 2000 va fundar amb la realitzadora Catarina Mouro la productora La Laranja Azul, (www.laranja-azul.com) dedicada a la producció de documentals d’autor. Entre la seua filmografia méss recent destaquen “Mais Alma” (2001), “O Arquitecto e a Cidade Velha” (2004), “O Sítio de Castelo Velho” ( 2005), “Nacional 206″ (2008) i “Campos (2009)”, film recentment premiat al Festival Internacional de Cinema Documental doclisboa. Les places són limitades i el termini d’inscripció finalitza el 20 de març.

http://www.eacc.es/

Closed Zone

Més creacions al voltant de la situació de Gaza. Coneixeu la pel·lícula d’animació israeliana Vals amb Bashir” (Ari Folman, 2008), situada durant la primera guerra d’Israel amb el Líban i candidata aquest any als Oscar? Doncs “Closed Zone” és un curt d’un dels creadors de la pel·lícula que descriu el bloqueig imposat per Israel a la franja de Gaza des de fa un any i mig. El protagonista és un xiquet que corre darrere d’un ocell i es percata, en la seua carrera, que està atrapat. No pot eixir de l’empobrida franja cap a Cisjordània. Tampoc pot moure’s amb barca. Quan intenta creuar el pas de Rafah amb Egipte, les autoritats egípcies i israelianes l’hi impedeixen. Cauen bombes, però no té on refugiar-se. Només pot córrer sense rumb. En 90 segons, Yoni Goodman, director del curt, busca l’empatia dels espectadors perquè siguen capaços de veure als residents de Gaza “com allò que són: un milió i mig d’éssers humans als quals se’ls prohibeix perseguir les seues aspiracions perquè els seus moviments estan limitats”. “Espere que quan la gent veja el curt, siga capaç de desvincular-se de les associacions automàtiques sobre el bé i el mal”, ha dit Goodman, que ha creat la peça per a l’ONG israeliana, Gisha, que treballa per la llibertat de moviment dels palestins. Ací teniu doncs més material didàctic per poder il·lustrar tan complexa situació. Podeu veure el curt a la nostra columna de la dreta.

http://closedzone.com/

Sur les traces de l’Afrique fantôme

De fa ja uns dies que podem gaudir d’una nova exposició de fotografia al Muvim de València. Informen al web que aquesta exposició es centra en les instantànies preses per Françoise Huguier entre el maig de 1988 i el gener de 1990, seguint la ruta recorreguda per la Missió Dakar-Djibouti, que va travessar Àfrica d’oest a est de maig de 1931 fins febrer de 1933. Per a portar a terme el seu projecte, Françoise Huguier va utilitzar com a guia el llibre “L’Afrique fantôme” de Michel Leiris, rellevant escriptor i etnòleg. Al text, a més d’estudiar el camí a seguir, la fotògrafa i cineasta va descobrir domicilis i cites obligades. Així, cinquanta anys després, en les mateixes cases i paisatges que van visitar els participants en l’expedició, va trobar als descendents dels autèntics protagonistes de “L’Afrique fantôme”. Gran viatgera i sempre fascinada per Àfrica, Françoise Huguier ha reunit les imatges preses en aquest continent en dues obres: l’esmentada Sur les traces de l’Afrique fantôme i Secrètes.

http://www.muvim.es/

Atenció: parem uns dies.

Entrem en unes dates en les qual o bé per raons laborals o bé per motius vacacionals haurem de fer alguna que altra parada en la publicació d’apunts. La primera és a partir de demà i com diu la imatge, tornarem dilluns. Després deixarem de publicar a l’abril, en les vacances de pàsqua. Ens agradaria tenir conformat un equip de redacció per tal que el bloc no acuse aturades com aquesta. Però aquest és un objectiu que pot ser ens plantegem per al curs vinent. De moment, no pergau de vista propostes com la que vos deixem per avui mateix al post de baix i 400 colps!

Taller de video amb mòbil

Fa cinc anys un jove cineasta experiemntal, Benoît Labourdette, es va reunir amb uns amics per presentar algunes pel·licules fetes amb telèfons mòbils. Aquesta primera reunió es transforma en un èxit; el Forum de les Images (París) decideix crear el Pocket-Films Festival. Des d’aquí fins ara, gràcies als avanços tecnològics es cera un nou tipus de cinema. Fins i tot s’estrena un llargmetratge realitzat amb un mòbil. Tot i això encara aquest format té un caràcter experimental. Benoît Labourdette ve a València a animar un taller amb el qual podreu descobrir noves possibilitats en l’art del cinema de butxaca. Per motius que exposem a l’apunt de dalt no hi podrem ser; si algú de vosaltres assisteix, agraïrem la crònica i les impressions. Curiositat no en falta.

Atenció: dijous 5 de març a les 20.00 hores
Institut Français de València (C/ Moro Zeit, 6. 46001 València)

VIII Festival de curtmetratges Radio City

Front a la dificultat que tenen els curtmetratges per trobar una exhibició normalitzada a sales comercials trobem la proliferació d’espais que entre la seua oferta cultural el curtmetratge n’és protagonista. És el cas de Radio City que organitza un festival el qual es va consolidant dins el circuit curtmetragista de la ciutat de València amb xifres importants com les més de 250 obres inscrites a l’edició anterior. El plaç de recepció d’obres per a l’edició 2009 finalitza el proper 1 d’abril. El tema és lliure per produccions realitzades posteriorment a l’1 de gener de 2008 i que no duren més de 15 minuts. Aquest VIII Festival tindrà lloc del 27 d’abril al 7 de maig i nosaltres procurarem estar atents.

http://www.radiocityvalencia.com/

← Previous PageNext Page →