OIK mentns?

Molt lligat al post anterior, obrim la setmana amb aquest dedicat ara a un programa de televisió. Com que 400 colps és un bloc en bona part dirigit cap a l’alumnat de secundària i batxillerat i a educadors que treballen amb aquesta franja d’edat, hem trobat oportú recomanar l’“OIK mentns?”. Aquest és un programa d’entreteniment que vol donar veu als adolescents per saber què pensen de les coses que els envolten, què els preocupa i com es relacionen amb el seu entorn. L’objectiu és fer una radiografia d’un col·lectiu que està en ple període de canvi físic i psíquic, que és rebel, influenciable, contestatari, inconforme, incomprès i impenetrable… L’”OIK MENTNS?” està protagonitzat per joves de 14 a 18 anys, però que va dirigit a totes les edats: pares, avis, germans menuts… perquè tothom, en un moment o altre, s’hi pot sentir al·ludit o identificat. Desenfadat i directe, veure’l pot ser una bona ocasió per apropar-se a una proposta de qualitat en la seua factura i interés pel seu contingut. La setmana passada es va emetre el programa inicial, titolat “La metamorfosi” i ja es pot veure a la web de TV3. Què vos sembla?

http://www.tv3.cat/pprogrames/oikmentns/oikSeccio.jsp

S’estrena “La classe”

Ens detenim aquest cap de setmana en l’estrena d’una pel·lícula concreta. I ho fem perquè la proposta articula un triangle que pensem resulta de força interés tant per aquells que fem 400 colps com per aquells que el visiteu i participeu: cinema-educació-adolescència. Es tracta de la pel·lícula francesa “Entre les murs”, Palma d’Or a la darrera edició del prestigiós festival de Cannes. La cinta dirigida per Laurent Cantet està basada en la novel·la homònima del també francés François Bégaudeau, la qual s’ha convertit a França en tot un fenòmen literari amb més de 200.000 exemplars venuts. François i la resta de professors s’enfronten a un nou curs en un institut d’un barri conflictiu a París. Plens de bones intencions, desitjosos d’aportar la millor educació als seus alumnes, s’armen contra el desànim. Per molt divertits i estimulants que siguen els adolescents, els seus comportaments poden tallar d’arrel l’entusiasme d’un professor. L’enorme franquesa de François sorprén els seus alumnes, però el seu sentit estricte de l’ètica trontolla quan els joves comencen a no acceptar els seus mètodes. Ací deixem una proposta per ser vista i comentada i, perquè no, per ser utilitzada com a eina pedagògica de debat i reflexió.

http://www.imdb.com/title/tt1068646/

Ha començat Sundance 2009

Ahir va començar una nova edició del Sundance Film Festival. No és el nostre objectiu fer seguiment del que passa a l’event de Park City (Utah, EUA) però pensàvem oportú presentar a 400 colps, per si no el coneixieu, aquest festival que enguany arriba al seu 25 aniversari. Sundance era en principi un Institut de Cinematografia però prompte va sorgir la necessitat de mostrar els treballs realitzats. Així que el 1983 l’actor i director Robert Redford va decidir, per donar l’oportunitat als joves creadors, fundar el que ha sigut considerat el festival de cinema independent més important del món. Cineastes com Quentin Tarantino o els germans Cohen van tenir el seu lloc de reconeixement en aquest festival que rep el nom precisament de la pel·lícula que Redford va interpretar junt a Paul Newman“Dos homes i un destí” (“Butch Cassidy and The Sundance Kid”). Marcat també per la crisi econòmica, especialment pel que fa als acords de distribució, té programades 110 pel·lícules fins el 25 de gener, amb una secció oficial sembla ser que carregada de drama. Sundance 2009, 25 anys com a referent tot i que es qüestione cada vegada més la independència d’allò seleccionat.

http://festival.sundance.org/2009/
http://www.sundancechannel.com/blogs/

Exposicions de Clara Muñoz i Jaime Monfort

Ens agrada donar peu a conéixer l’obra de creadors que, al menys de moment, no participen d’espais expositius de caràcter tan institucional com puguen ser museus o galeries de renom, però que no per això les seues propostes deixen de tenir un caràcter suggerent. Es tracta de dues noves exposicions de fotografia, l’una innaugurada ahir dimecres i l’altra ho farà demà divendres. A la primera podem veure les imatges de Clara Muñoz, titolada en fotografia artística per l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València (EASD). 17 Fotografies d’una sèrie original de 53 que conformen un projecte on l’autora mostra els paissatges industrials que envolten l’entorn de l’ésser humà. La sèrie és el resultat de llargues passejades per vies i camins solitaris cap a les fàbriques i els escenaris industrials de la ciutat alemanya de Kassel. L’espai expositiu, el Centre Jove del Mercat de Mislata.

La segona implica la revisió, de nou, de l’obra d’un amic de 400 colps i al qual ja hi vàrem dedicar un post a la seua anterior exposició. Jaime, apassionat de la fotografia, arriba per afecció i constància a aconseguir un estil propi i inconfundible en les seues imatges de 30×30. Ara i a partir demà, al centre de la ciutat de València, en el restaurant Al Pomodoro (C/Mar, 22).

http://www.mislatajove.org/noticies/i/7345/94/ksl-paissatges-industrials

http://www.flickr.com/people/jaime_monfort/

Finalitza el plaç d’entrega d’obres per als Tirant Escolars

Avui mateix finalitza el plaç d’inscripció d’obres a concurs en les diverses categories dels X Premis Tirant Escolars 2009. Heu de saber, si els vostres programes d’edició tiren fum, que l’hora límit són les 20.00 h. de la vesprada al Club Diario Levante (Carrer dels Traginers, 7. Polígon de Vara de Quart, 46014 València). Els Tirant Escolar són altre moment important d’encontre entre les produccions que es desenvolupen als centres escolars. Per la nostra part vos animem a, si vos abelleix, comentar les vostres obres, com ha sigut el procés de producció i rodatge, aportar imatges i comentar les vostres inquietuds, sensacions, interessos,… Sapigau que ací teniu una finestra i que poden ser publicats no només com a comentaris si no com a post, o inclús si la resposta ho fa necessari, obrir una secció amb aquesta finalitat.

http://www.premistirant.com/

Adéu a la Polaroid

Sembla que serà un dels comiats anunciats del 2009. Pot ser en el punt de màxim apogeu digital oblidem que la fotografia instantània va néixer ja fa dècades fruit del treball d’un visionari. El físic Edwin Land va passar-se la dècada edls anys 30 investigant aplicacions per ulleres de sol filtres fotogràfics i fars de cotxe. Però ves per on que un 29 d’agost de 1946 va reinventar la fotografia al patentar el seu darrer invent: la polaroid. Land volia satisfer la demanda de la seua filla qui cada estiu es queixava del temps d’espera necessari per poder veure les fotos del periode vacacional. La seua creació va donar pas a la fotografia domèstica i va començar a democratitzar l’accés a la creació fotogràfica. Aquest aparell ha exercit una poderosa fascinació dins el món de la fotografia, el cinema, la música, durant anys: Richard Hamnilton, Andy Warhol, Walker Evans, Helmuth Newton, David Hockney, Robert Frank, Wim Wenders,… seduïts per la textura, els colors i sovint un extrany enfocament varrn fer de la Polaroid una eina sempre present al seu quefer artístic diari. Les paraules de Joan Fontcuberta remarquen el que va suposar l’aparició d’aquesta càmera que ara està a punt de fer els seus darrers dispars: “Polaroid va inventar la primera tècnica que es botava la cambra fosca i oferia una imatge immediata i totalment documental”. La pròpia empresa, conscient d’aquest valor, conserva les Polaroid Collections, una bona part de les quals les podeu trobar al llibre recopilatori The Polaroid Book (Taschen, 2005), prou econòmic i altament recomanable. Existeixen foros que reclamen la firma que venga la patent. Si vosaltres teniu alguna Polaroid per casa, conserveu-la.

http://www.polaroid.com
_reportatge a El País

Cicle “Desitjant amar”

Amb l’inici de l’any comencen altres coses, o senzillament, es recarreguen per poder seguir amb la seua activitat. És el cas del cinefòrum de l’Aula de Cinema de la Universitat de València que per aquest mes de gener ha preparat un suggerent cicle. Desitjant amar ofereix tres pel·lícules, entre les quals no estarà la cinta del mateix títol de l’aclamat director xinés Wong Kar-Wai (Shangai, 1958) i de qui, tot siga de pas, recomanem la seua darrera cinta “My Blueberry Nights”. Al voltant de l’amor impossible com a leiv-motiv del cilce, es podran veure “Splendor in the Grass”, (Elia Kazan, 1961), “L’important c’est d’aimer” (Andrzej Zulawski, 1975) i “In einem jahr mit 13 monden” (Rainer Werner Fassbinder, 1978). Les projeccions tindran lloc els propers dimecres 14, 21 i 28 a les 18.00 h. al Col·legi Major Lluís Vives i com ja és habitual aniran acompanyades de presentació i col·loqui posterior. Si poguérem acomiadar aquest post amb música, vos deixaríem amb el vals de Shigeru Umebayashi “Yumeji’s theme”, tema central de “In the mood for love”. Vos convidem a buscar-lo per poder sentir-lo amb els ulls tancats.

http://www.uv.es/cultura/v/docs/actcinema

Educació expandida: l’onzena edició de Zemos98

Entre els dies 22 i 29 de març de 2009 tindrà lloc a Sevilla la propera edició del Festival Internacional ZEMOS98, un dels festivals més interessants dedicats a l’audiovisual. I la proposta en torn a la qual s’organitza aquesta onzena edició ens sembla més que intereesant, doncs entronca directament amb la filosofia de 400 colps. Segons expliquen al seu web els organitzadors “Educació expandida” es centrarà en la recerca de noves formes d’educació que incorporen i s’adapten als processos socials i comunicacionals que ha provocat Internet. La nova cultura digital es caracteritza per l’organització en xarxa, el treball col·lectiu, la convergència de mitjans, el copyleft etc. La major part d’aquests processos no s’incorporen en els sistemes educatius convencionals, i així la nova educació no està succeint ja només, ni principalment, en els espais formals, ni és liderada per les institucions educatives. Són innombrables projectes artístics, científics, comunicacionals i educatius amb trets culturals, socials, digitals i audiovisuals els quals constitueixen ara l’avantguarda de l’educació en el segle XXI. L’educació pot succeir en qualsevol moment, en qualsevol lloc. Dintre i fora dels murs de la institució acadèmica. Aquesta és una proposta a la recerca de reflexionar entorn de la idea de resignificar l’educació de manera que no estiga solament circumscrita a l’àmbit acadèmic-institucional. La nova conjuntura digital suposa una nova oportunitat per a recuperar la idea de reciprocitat en les formes de distribució del coneixement.

Seguirem de prop les novetats del festival i qui sap si Sevilla no queda tan lluny.

http://www.zemos98.org/

Invitació al curtmetratge

Pilar Alfonso, professora i mobilitzadora de l’audiovsiual a l’IES Faustí Barberà d’Alaquàs, i de qui ja hem referenciat amb anterioritat altre article, publica de nou a AulaMèdia. En aquesta ocasió el text busca marcar el valor pedagògic d’un gènere, el curtmetratge, amb tan poca rellevància en les propostes d’estudi de la narrativa cinematogràfica a l’aula i pot ser -afegim- en la pràctica didàctica. Són dos els eixos vertebradors d’aquesta invitació al curtmetratge per part de Pilar: com a reivindicació necessària d’un gènere de gran riquesa expressiva i d’una enorme potencialitat didàctica i com a model per a les produccions dels nostres alumnes. Finalment proposa cinc títols els quals cal revisar per extreure algunes pautes i denominadors comuns de curtmetratges de qualitat. Per completar el tema i fomentar la dialèctica i el debat recomanem la lectura del darrer capítol de “La hipòtesi del cinema” d’Alain Bergala, el qual ens trasllada un qüestionament radical sobre el valor del curtmetratge. Si més no és una ocasió perfecta, o convida a trobar l’espai i el moment, per reflexionar sobre el tema i revisar des d’on es realitzen les propostes a l’alumnat, com les reben i quins són els objectius que volem aconseguir.

http://www.aulamedia.org/09/curtmetratge.html

Ja hi som de 9

Ja hi som de nou. Servisca aquest post, el primer del nou any, senzillament de salutació per tots i totes. A poc a poc reprenim l’activitat: notícies, comentaris, idees, recursos,… I en breu, una mica de paciència, les noves propostes anunciades en finalitzar el 2008. Ara, benvingudes i benvinguts al nou trimestre!


← Previous Page