Avui comença la IV edició de l’Inquiet

Ja ficats en plena tardor tenim una cita ineludible amb el cinema fet en valencià. És la cita de tots els que a més estem compromesos amb la pedagogia del cinema i amb la llengua. Comença avui un festival que és més que un festival de cinema. Cada any i ja van quatre, l’Inquiet es supera en l’oferta variada i estimulant de les seues propostes. En la seua IV edició el Festival Inquiet es consolida com l’únic referent del cinema en la nostra llengua i es va presentar dimarts passat amb més força que mai després de les més de 10.000 persones que passaren per les seues sales en el passat any. A destacar per nosaltres la secció Inquieta una de les poques plataformes i possibilitats perquè els més joves puguen gaudir de l’intercanvi i el coneixement de les seues realitzacions audiovisuals. Demà divendres comencen els passes de curtmetratges realitzats per alumnes de primària i ESO i a la nit és la inauguració oficial del festival on es projectarà la darrera cinta de Woody Allen “Vicky, Cristina, Barcelona”. El centre neuràlgic de tot l’event serà com sempre la casa de la cultura de Picassent, però també l’Inquiet s’obri a altres espais com la SGAE o la Sala El Loco a València.

http://www.inquiet.org

FIC Xixón ’08

També avui comença altre festival de cinema que, si bé ens queda lluny, ben poder fer una ullada a les seues propostes encabides en un programa força suggerent. El cinema més actual i estimulant dels últims temps estarà representat en la competició d’aquesta edició del Festival. En els últims anys, la Secció Oficial ha convertit Xixón com a punt de referència per als seguidors del cinema actual. Vint-i-un llargs i divuit curts tindran el seu premiere en el Festival, que segons l’organització és un ric cresol de cinema contemporani, de cinema viu.

A més, i açò ens interessa especialment, dintre del festival hi ha dues grans seccions dedicades al públic infantil i/o jove. D’una banda, “Enfants Terribles” és una secció competitiva on cada any s’estrena el millor cinema de gènere infantil i adolescent, tenint en compte temàtiques que puguen resultar atractives a les diferents franges d’edat. A més a més, els alumnes poden assistir als “Tallers didàctics” (recorreguts expositius, lúdics i didàctics sobre cada una de les pel·lícules que composen “Enfants Terribles”) i a les “Trobades amb els directors”, que els permetran entrar en contacte directe amb ells i poder formular-los les seues preguntes i opinions per tal de donar lloc a un diàleg creatiu entre el director i els espectadors. La secció “No ens contes pel·lícules, fes-les” és un concurs dirigit a alumnes d’entre 16 i 23 anys que vol fomentar la capacitat d’iniciativa, la creativitat i el treball en equip entre els joves d’Astúries. Estarem atents.

http://www.gijonfilmfestival.com/index.asp?idioma=4&idmenu=0

Cinema a You Tube

Si la setmana passada comentàvem la inicitaiva de TV3 d’obrir la seua programació a la xarxa, seguim aquesta amb altra notícia-nou-indicador de la importància que està cobrant internet en la difusió de continguts audiovisuals. Aproximadament en un mes You Tube oferirà llargmetratges, segons desvetla CNET News. Google es troba en negociacions amb una de les grans productores a Hollywood, encara que el seu nom encara no és públic. La posada en escena “no és imminent, però va a succeir. Si tot va bé, dins dels pròxims 30 a 90 dies”, segons arreplega la cadena. El model de negoci que ofereix Google seria el finançament mitjançant publicitat per a poder visionar els llargmetratges en streaming. No totes les productores estan a favor de bolcar continguts en aquesta plataforma, encara que algunes productores ja van oferir la possibilitat de brindar distints curts en YouTube. L’interès de Google per oferir aquest tipus de continguts no és nou i fins i tot reconeixen públicament les negociacions amb una gran varietat d’empreses d’entreteniment per oferir la màxima varietat als usuaris, socis i anunciants. Aproximadament fa un mes Google també va tancar un acord amb la productora CBS per a oferir tant sèries clàssiques com actuals. A la varietat de continguts s’uneix YouTube en alta definició i el canvi del límit d’amplària que s’incrementarà de 100 Mb a 1Gb. A més, el proper dia 22 el portal té anunciat la posada en marxa d’un nou servei, You Tube Live, de retransmissions d’events en directe amb la retransmissió d’un macroconcert amb tot l’star system de l’univers you-tube: cantants, músics, esportistes,… Un amic director de cinema comentava fa no molt que per ell l’autèntica arma de destrucció massiva és la que està deixant caure la indústria cinematogràfica/del oci nord-americana. La partida acaba de començar, vos convidem a moure peça: 400 colps!

Imatges matemàtiques a Alcoi

A l’octubre ja comentàrem que l’eixida que realitzaven els alumnes de 3r i 4t d’ESO de l’IES Escola Gavina a Alcoi per conmemorar el 9 d’octubre, estava plantejada, a més, com un itinerari fotogràfic. Dins aquest itinerari, la mestra de matemàtiques de secundària Encarna Muñoz, va plantejar un concurs per a les fotografies de caire matemàtic. Divendres passat es varen triar els dos guanyadors, un per curs, i es varen lliurar els premis. Paràbola alcoiana de Marc Monzó de 3r d’ESO i Paral·leles de Laura López de 4t d’ESO han sigut les imatges guanyadores. Les fotografies matemàtiques resultat de la intenció en la mirada dels alumnes participants, ja pengen a una paret de l’institut i una selecció es pot veure a la pàgina de 400 colps a Flickr. Ja sabeu que a 400 colps ens interessem per poder mostrar aquells treballs audiovisuals que esteu realitzant als diferents centres. Si voleu compartir els vostres projectes no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres.

http://www.flickr.com/photos/25997606@N02/sets/72157609225800187/

Bernd & Hilla Becher

“El mètode es objectiu, però l’elecció es subjectiva”, amb aquesta frase de Bernd Becher presentem l’obra, no d’un artista sinó d’una parella en el treball i en la vida diària. Bernd & Hilla Becher es varen conéixer com a estudiants de pintura en la Universitat de Düsseldorf. La seua primera col·laboració com a fotògrafs va ser el 1959 per realitzar un treball de documentació sobre arquitectura industrial i el 1961 es varen casar. A partir d’eixos moments inicials els Becher han recorregut al llarg de quasi 50 anys plantes industrials, edificis, sitges, dipòsits d’aigua,… d’Alemanya, Holanda, Bèlgica, Luxemburg, Regne Unit i Estats Units. Tota l’obra l’han realitzada sempre en blanc i negre tot i haver provat en alguna ocasió la fotografia en color sense un resultat satisfactori per al seu plantejament artístic. El rigor en el seu mètode de treball és tal que li transfereix a les seues imatges un caràcter científic. De fet la seua rígida estètica, va ser valorada inicialment sols per enginyers i arquitectes. Finalment la constància en l’obra d’aquestos dos mestres de la documentació de “nova objectivitat” els va facilitar aconseguir una abstracció realment nova per a la fotografia contemporània. Així malgrat tractar-se d’una fotografia d’índole documental, el temps li ha donat a aquest treball un valor artístic el qual Bernd Becher va saber fer arribar als seus alumnes de la Art Academy de Düsseldorf. Bernd va morir el 2007. Coneguts artistes com Andreas Gursky, Candida Höfer, Axel Hütte, Thomas Ruff, Thomas Struth o Petra Wunderlich, són bons deutors del treball dels Becher i de les seues teories. Nosaltres ens vàrem deixar atrapar pel magnetisme, la fascinació misteriosa i la bellesa de les seues sèries des que fa ja uns quants anys poguérem gaudir de la seua obra a l’IVAM de València.

_portfolio
_The Photographic Comportment of Bernd and Hilla Becher

L’alternativa

Hi ha festivals que queden una mica lluny del nostre radi d’acció (al menys de moment). Tot i això podem capbusar-nos a les seues webs per deiaxr-nos seduir, conéixer i prendre bona nota d’una programació que difícilment no té el seu lloc a les pantalles dels cinemes del país. Aquest és el cas de L’alternativa, 15é Festival de Cinema Independent de Barcelona que va començar ahir divendres i s’allargarà fins el proper 22. A L’alternativa es presenten com a un lloc de trobada i reflexió, una oportunitat de veure i viure llargmetratges, curtmetratges, documentals i animacions que ens proposen repensar el món, volar lluny (de Mèxic al Líban ), aprendre i desaprendre’ns. En altres paraules, es tracta de pel·lícules que ens sacsegen per fer-nos sentir vius, que ens pensen i es pensen. Films buscats, trobats i atrapats que ens transmeten que el llenguatge cinematogràfic és viu. A més programen activitats paral·leles com concerts audiovisuals, tallers i masterclasses on gaudir, conversar, debatre i reflexionar; el lloc de l’intercanvi i la interacció entre els professionals i els amants del cinema. A 400 colps, que ens cau la baba, no podem més que afegir el festival a la nostra secció d’enllaços en-línia.

http://alternativa.cccb.org/2008/ct/index.php

espaiCinema

Que el cinema és una excel·lent eina per a l’apropament a altres realitats i la reflexió pedagògica bé que ho saben a l’Escola de Magisteri de la Universitat de València. Fruit d’açò compten amb un espai on el cinema és el nexe vehicular per l’abordatge de temes de gran interés. espaiCinema és un projecte d’innovació que pretén no només innovar la docència universitària en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior, sinó també, servir d’introducció al cinema i animar una reflexió sobre la funció dels mitjans audiovisuals en l’aprenentatge. Per aquest curs han programat durant el primer semestre un cinefòrum on es projectaran 11 pel·lícules seleccionades pel seu interés per a futurs professors i professores, bé perquè tracten qüestions relacionades amb la infància, la dona i l’educació, bé perquè serveixen d’introducció al llenguatge cinematogràfic. Les projeccions a València són a la pròpia Escola de Magisteri i en principi semblen destinades a la comunitat educativa del centre, sense aclarir al seu bloc si són obertes també a qualsevol persona d’altres escoles de diferents nivells i públic en general. Ho indagarem; de moment donar a conéixer aquest espaiCinema per tots aquells interessats en altres narratives dins i fora de l’escola.

http://homepage.mac.com/ficatellu/espaiCinema0809/

silenci

Són diverses les publicacions de caràcter gratuït que en no molt de temps ençà, bé de manera més especialitzada o bé de forma més generalista, han conformat un nou panorama editorial al voltant de les noves tendències culturals (música, moda, audiovisual, experimentació artística,…). Toca ara aplaudir la recent aparició d’una nova publiació que sota el nom de silenci no pretén ser una agenda d’esdeveniments sinó més bé un referent cultural valencià on destacar dins de tota l’oferta allò que consideren més interessant. Silenci presenta un acurat tractament gràfic i treball periodístic, a més d’una nòmina de col·laboradors que aporten la seua visió especialitzada. I l’aplaudim especialment no tant perquè vinga a omplir un buit entre els referents culturals editorials sinó perquè amb gràcia i colorisme, es presenta íntegrament editada en valencià. Silenci té una secció dedicada al cinema la qual és coordinada per Francesc Felipe, ex-director del Festival Inquiet de Cinema en Valencià de Picassent i el qual sempre fa suggeriments força interessants. Sort al projecte.

http://www.silenci.info/
http://issuu.com/silenci/docs/08-11/01?mode=a_p

Cops d’ull a La Coma

“L’apropiació de la informació i la seua transformació en coneixement per part dels ciutadans és un acte cultural. Per tant, l’accés sense distincions als mitjans d’expressió, tecnològics i de comunicació i la constitució de xarxes horitzontals enforteix i alimenta la dinàmica de les cultures locals i enriqueix el patrimoni col·lectiu d’una societat que es basa en el coneixement” [art.14 agenda 21 de la cultura]

El projecte Vistazos a La Coma va formar part d’una exposició col·lectiva a la casa de la cultura de Burjassot al 2007 i ara és possible tornar a veure’l fins el 20 de novembre al Centre Municipal de Joventut de Russafa. Diset veïns varen retratar La Coma amb una càmera de fotos per transmetre una mirada diferent del barri a la que ha sigut habitual al llarg dels anys. L’ànima del projecte que compta amb 34 fotografies és Raquel Villar, llicenciada en Belles Arts. Raquel va realitzar un projecte intergeneracional amb tres segments de població, jubilats, adults i joves, amb l’objectiu de superar els prejudicis que han marcat La Coma. A més l’experiència va servir perquè els participants reflexionaren en tallers de grup sobre tot allò que desitjaven expressar i el resultat de l’experiència. I tu, coneixes La Coma?

http://vistazosdelacoma.blogspot.com/

Blade Runner obri el cinefòrum de l’IES Escola Gavina

Pot ser el principal objectiu de 400 colps és donar a conéixer aquelles iniciatives que al voltant de l’audiovisual s’estan desenvolupant als centres escolars amb la idea de compartir idees, propostes, materials, reflexions,… És per això que anunciem amb il·lusió la posada en marxa d’un cinefòrum per alumnes d’ESO a l’Escola Gavina. El proper divendres la cita és amb un clàssic de la ciència ficció: “Blade Runner” (Ridley Scott, 1982). A partir d’ací, la proposta serà força interessant amb la possibilitat de veure en versió original pel·lícules i altres obres audiovisuals de gran atractiu per aquells que vulguen indagar en la cultura cinematogràfica i visual dels nostres temps.

Per què Blade Runner:

És un clàssic del cinema dels anys vuitanta i en concret del gènere de la ciència ficció, magnífic exemple d’una bona adpatació d’una obra literària (la novel·la de Philip K. Dick “Somnien els androides amb ovelles elèctriques?”) al cinema. Per damunt de tot és una pel·lícula que fa reflexionar sobre la naturalesa de l’ésser humà. Qüestions relatives a l’essència dels humans graviten constantment sobre els personatges: Qui som? Quin és el sentit de la vida? Què ens fa humans? Per què hem de morir? Som lliures? Conté la revisió en clau moderna d’antics mites àmpliament desenvolupats en la literatura clàssica com la búsqueda de l’origen i la rebelió front al creador. Conta una de les històries d’amor més suggerents de la història del cinema. És un cant a la vida i a l’amor per damunt de totes les coses. És una pel·lícula anticipatòria en molts aspectes tals com l’arquitectura, l’urbanisme, els moviments migratoris, les polítiques de control social, la importància de les pantalles,… La seua banda sonora, obra del músic Vangelis, s’ha convertit també en altre clàssic de les B.S.O. I com no, perquè narra una de les seqüències finals més mítiques i poètiques de la història del cinema.

A més, la projecció de “Blade Runner” enllaça amb el cicle Joies de la ciència ficció que es programa a la Filmoteca de València. Esperem que l’alumnat responga per poder participar activament al cinefòrum amb propostes i suggeriments. I si vosaltres voleu particiàr amb els vostres comentaris sobre la pel·lícula o per contar-nos la vostra participació en altres fòrums, no dubteu en deixar-los a 400 colps.

← Previous PageNext Page →