El cos de la multitud

Com diu el director d’aquest cicle, Vicent J. Benet, les masses configuren un tema recurrent del cinema i de les manifestacions artístiques de principis del segle XX i fonamentalment del període d’entreguerres. Com la pintura, el dibuix o la fotografia, el cinema d’aquests anys utilitzarà amb particular eficàcia el motiu de les multituds per a representar les tensions de la societat moderna caracteritzada per la industrialització, les concentracions humanes en grans ciutats, l’alienació en el treball, l’avanç tècnic, les guerres a escala planetària i els conflictes polítics. Les sessions es plantegen mitjançant una breu introducció prèvia a la pel·lícula, i posteriorment a la seua projecció la ponència del convidat, amb una durada de 30-40 minuts, unit a la possibilitat de debat amb els assistents. Les conferències estan recollides en els monogràfics sobre cinema Quaderns del MuVIM i que es lliura el primer dia del cicle als assistents. El cos de la multitud: figuracions de les masses en el cinema d’entreguerres comença demà dimecres i dura fins el proper divendres 31 amb sessions tots els dies laborals a partir de les 17.30. Si encara vols pensar-t’ho has de saber que la matrícula és gratuïta i la pots tramitar mitjançant el mail matriculescinema.muvim@dival.es

http://www.muvim.es/ [en secció Centre d'estudis]

Truth

Ahir trencàrem una pauta en la publicació del post de cada diumenge. Finalment no presentàrem l’obra de cap artista visual, tal i com veníem fent. Per tal de no esperar una setmana més portem avui un artista singular amb un tipus d’obra que resulta una debilitat per 400 colps. Krystian Czaplicki més conegut com Truth és un artista polonès que realitza unes singulars intervencions sobre edificis, façanes, senyals de tràfic i altres elements urbans. Aquestes intervencions, la majoria de vegades escultòriques, són senzilles però molt atractives visualment. Formes simples i cúbiques transgredeixen l’espai amb plànols i colors molt nets. El seu últim projecte és Truthtag i ho denomina com experiment urbà de múltiples nivells. Truth pertany a tota una nova generació d’artistes urbans que han sorgit en l’actualitat dintre del corrent anomenat “Street art” i que sovint han introduït la representació tridimensional a la seua obra, a més de la pictòrica. I és que fins ara l’escultura urbana ha estat controlada exclusivament per la política pública de les ciutats, que trien quines escultures posar i on col·locar-les per a ‘embellir’ els carrers o recordar a alguna figura o esdeveniment important per a la mateixa. Truth planteja, amb les seues escultures efímeres pel material emprat, una manera alternativa d’embellir de forma artística diversos entorns urbans; planos emergents de color que reclamen discretament l’atenció del vianant per, si s’escau, una possible reflexió sobre l’estètica del context, o l’anonimat, o… No vos pergau les seues intervencions a la seua web, gaudiu-les i si ets alumne/a afeccionat/da al graffitti, pren nota del gust i el tacte per realitzar intervencions urbanes dels quals fa gal·la Truth.

http://www.truthtag.com/

Censura en Flickr: el cas Bórquez

En diversos mitjans periodístics es pot llegir aquesta notícia que bé pot ser motiu de debat i reflexió en qualsevol aula de secundària al voltant de l’educació afectivo-sexual o els valors ètics i la llibertat d’expressió. S’afegeix a l’interés el fet que, de segur, Flickr és un portal ben conegut per bona part de l’alumnat. En 2005 el fotògraf argentí Fabio Bórquez coneix el servei Flickr i descobreix un genial canal per moure el seu treball artístic. En 2006 i després d’un any com a membre actiu amb més de 5000 contactes i milers de visites diàries a la seua secció, l’accés al seu perfil va ser ‘restringit’ per mostrar imatges de dones nues. El servei per compartir imatges de yahoo va “convidar” a Bórquez a esborrar aquestos arxius considerats “inapropiats” o en el cas contrari tot el seu arxiu desapareixeria. Després d’alliberar de nou el compte tras la massiva resposta dels usuaris i una sèrie d’accions de protesta del propi Bórquez i quan tot semblava solucionat, Flickr va tancar definitivament l’arxiu de Bórquez. “La locura és tal –comenta Bórquez- que es poden veure imatges violentes i no passa res però si es veu un pit o un mugró, et censuren”. Ara el fotògraf publica al seu propi bloc però en una conferència es va veure en la situació de parlar del mateix servei que el va censurar. Què va dir? “Que Flickr és boníssim, però gestionat per idiotes”

http://www.flickr.com/photos/fabioborquez/
http://fabioborquez.blogspot.com/

Cabanyal portes obertes

La del Cabanyal és una causa que per a qui tinga un mínim de sensibilitat, gust i estima pel patrimoni artístic, urbanístic, social i cultural, ben segur li desperta la necessitat de sumar-se a alguna acció de recolzament dins les seus possibilitats. En aquest sentit des de 400 colps volem participar de la difusió d’iniciatives com aquesta. Cabanyal Portes Obertes compleix els primers deu anys. Per aquest motiu, l’exposició que enguany han preparat en les cases dels veïns afectats té dues vessants: presenten una selecció del treball de vuit fotoreporters que fan visibles les mobilitzacions ciutadanes produïdes al llarg d’aquestos deu anys a València, i també mostren les obres dels artistas què, amb el seu treball i solidaritat han fet posible, any rere any, aquest projecte. Un projecte d’art públic per mantindre la identitat del Cabanyal. Portes obertes des d’ahir fins el 2 de novembre. Dissabtes de 17 a 21 h i diumenges: 11 a 14 h. i de 17 a 21 h. Estem tots convidats, Salvem el Cabanyal!

www.cabanyal.com

Projecte de recerca en comunicació

Necessàriament ens hem de fer ressó d’aquesta informació que pot ser ben útil a l’hora de definir continguts i nous projectes de recerca en l’optativa de 4t d’ESO. AulaMèdia – Educació en Comunicació, conscient de la necessitat de seguir avançant en l’alfabetització mediàtica, i amb la clara voluntat d’ocupar espais per a l’Educació en Comunicació a l’educació obligatòria, proposa un conjunt d’activitats al voltant de l’anàlisi crítica de la televisió, des de la reflexió però també des de l’acció creativa, que poden configurar una proposta integral de recerca per a l’alumnat de 4t d’ESO. Els blocs temàtics d’aquest projecte de recerca són:

1. Introducció
2. Activitats prèvies de reflexió i motivació
3. Els informatius
4. La publicitat
5. Els esports
6. Els concursos
7. La telerealitat
8. Les sèries
9. Recerca i acció
10. Fonts i referències

El comentari, el debat, la discussió tenen, com es veurà, un paper central en aquestes activitats. Es pretén que els alumnes aprenguen des de la participació, des de la confrontació d’idees. Es tracta que s’apropen a la comunicació des de la reflexió conjunta entre alumnat i professorat, a partir d’una experiència compartida, la de ser plegats consumidors conscients d’imatges. La proposta és ben inspiradora tant per mestres com per alumnes.

http://www.aulamedia.org/

He Chong Yue

El paper que està realitzant Xina com a potència emergent global facilita l’apropament local a les seues propostes culturals. La Sala Parpalló es suma a aquest fet amb l’exposició del fotògraf He Chong Yue innaugurada ahir dimecres mateix. 19 Fotografies en color i dos murals ceràmics composen l’exposició que amb el títol Mil milions contra un: ser pares segons la mentalitat feudal ens trasllada a la Xina de la revolució cultural de Mao mostrant-nos els missatges directes sobre la planificació familiar. Fotògraf xinés contemporani, He Chong Yue fa fotografies des de fa més de vint anys, sempre enfocades des d’una perspectiva social. És un dels pocs fotògrafs de la seua generació en tota la Xina que utilitza càmera analògica, mai digital, afrontant els problemes de revelat i compra de càmeres de fabricació europea, americana o japonesa, amb la fabricació de les seues pròpies càmeres. L’exposició es podrà veure fins el 7 de desembre.

http://www.hechongyue.com/
http://www.salaparpallo.com/ficha_exposicion.html?cnt_id=134

Els efectes de la tormenta

La tormenta del pont ens ha fet estar sense servidor uns quants dies. La conseqüència és que 400 colps ha experimentat una baixada d’energia i ha minvat significativament el fluxe d’informació

Però tornem; seguim a aquesta banda de la xarxa. Demà noves notícies i no pergau l’atenció perquè en breu llançarem noves seccions i propostes.

Rajos i centelles: 400 colps!

400 colps [Jaume I dixit]

8 visions: districte C

Fins el 28 d’octubre es pot veure aquesta mostra presentada a la Universitat Politècnica de València. L’exposició presenta les visions de vuit prestigiosos fotògrafs (Sergio Belinchón, Jordi Bernadó, Bleda y Rosa, Manel Esclusa, Aitor Ortiz, Xavier Ribas, Montserrat Soto i Valentín Vallhonrat) que analitzen la transformació radical de la perifèria de Madrid on Telefónica ha instal·lat un nou centre de treball. Les apreciacions dels fotògrafs van des de la meditació introspectiva fins a la descripció documental o la reflexió formal. La mostra és d’accés lliure, i l’horari és d’11 a 14 h i de 17 a 20 h.

http://www.upv.es/entidades/VC/noticia_694325v.html

Horitzó d’Exili

Horitzó d’Exili és el títol que rep la instal·lació audiovisual i exposició fotogràfica que Isabel Rocamora inaugurarà avui 7 d’octubre a les 20.00 hores a la Sala Parpalló de València. La proposta tracta qüestions sobre la identitat femenina i es fa ressò de contextos on la dona es veu obligada a deixar el seu país per a salvar el seu sentit del Jo. Així, aquesta obra al·ludeix a cultures d’Orient Mitjà però, al mateix temps, s’obre a sentiments universals sobre autoimatge, pertinença i anul·lació. Isabel Rocamora és artista audiovisual, amb un fort bagatge com a coreògrafa i el seu treball es centra en una observació fenomenològica del ser humà i el lloc. És cert que la inauguraió coincideix amb la presentació dels XXIX Premis Tirant però podeu veure Horitzó d’exili fins el 30 de novembre.

http://www.salaparpallo.com/ficha_nnmm.html?cnt_id=1367

← Previous PageNext Page →