Elogi del curtmetratge

La nostra companya Pilar Alfonso, a qui dediquem amb afecte aquest apunt, va publicar al setembre en la revista Articles · De Didàctica de la Llengua i de la Literatura de l’editorial Graó, la seua reflexió al voltant del curtmetratge com a eina didàctica de gran valor per a la transmissió del cinema a l’escola. L’article és un elogi del curtmetratge que arrenca d’un diàleg imaginat amb La hipótesis del cine: Pequeño tratado sobre la transmisión del cine en la escuela y fuera de ella, del crític i professor francés Alain Bergala [entrevista]. El diàleg és alhora assentiment (inclús admiració), per l’aproximació sensible al cinema des de l’escola que proposa Bergala, i dissentiment, per la desqualificació que s’hi fa del curtmetratge com a eina didàctica, tant en referir-se al visionament com a la realització de curtmetratges escolars. Les propostes de l’article sorgeixen d’aquest plantejament inicial.

Per la nostra part, pot ser en un excés conciliador, entenem Pilar però també Bergala. Entenem Pilar primerament perquè fem curtmetratges a l’escola. També en alguna ocasió hem provat de fer només seqüències de pel·lícules suposades seguint la idea de Bergala en la qual com a espectador, és fàcil fer l’experiment de comparar cinc minuts extrets d’un llargmetratge i un curtmetratge de cinc minuts i en nous de cada deu ocasions, l’expessor existencial de tot allò que construeix una pel·lícula és considerablment més ric en el fragment del llargmetratge. Com a exercici cinematogràfic no anà malament però com a acostament a les dinàmiques de treball del cinema (planificació, construcció dels espais fílmics, la no linealitat dels rodatges…) sempre trobem que funciona millor quan partim del guió d’un curt tancat. Per cert, que com a punt de partida visionàrem un fragment de Living in Oblivion que podeu veure a la finestra lateral dreta. També estem del costat de Pilar en la seua defensa del curtmetratge perquè no podem negar que n’hem gaudit del visionat de molts i de vegades n’hem trobat que ens han encisat i provocat a la creació de la manera més suggerent. Realment interessant i orientadora resulta la proposta de Pilar d’acompanyar la seua argumentació per rebatre Bergala amb tot un llistat de curtmetratges de qualitat en funció de l’aspecte cinematogràfic a comentar (actuació, tractament temporal, moviments de càmera…). De fet, ja ens sorgeix la idea d’aprofitar aquesta relació per organitzar, al cicle de Cinema en V.O. original d’escolagavina, un passe dedicat al curtmetratge (pot ser el podria presentar Pilar). Per això volíem proporcionar-li altre per a la seua llista, Foutaises, que el podeu veure a la finestra central i que sovint hem utilitzat en l’eacn.

D’altra banda és cet que no podem estar completament d’acord amb Bergala. Però el seu plantejament, si més no, ens resulta molt orientador doncs ens alerta de les pervesions en les quals podem caure quan treballem el curtmetatge i les dinàmiques que es generen al seu voltant. En ocasions, per exemple, hem tingut la sensació de que l’alumnat es despreocupa molt més d’aprofudir en els processos creatius i es preocupa tan sols de tenir un producte que acomplisca les seues expectatives. Possiblement Bergala es passa en desacreditar aquest format pràcticament en la seua totalitat, però pensem que per un bon encert pedagògic, és bo no perdre de vista els seus plantejaments.

I bé, ja posats fem servir aquest apunt per anunuciar que hui divendres comença una nova temporada del cicle de Cinema en V.O. d’escolagavina. I ho fem amb una pel·lícula triada també per continuar alimentant aquest diàleg. Es tracta de Súper 8 (J. J. Abrams, 2011), cinta de caire comercial però que ens interessa rescatar per un del seus fils argumentals, el desig dels joves protagonistes per contar una història amb imatges en moviment. Il·lustrem l’apunt amb el curtmetratge final de la pel·li, un suggerent exercici de cinema a dins del cinema qe algú ens ha comentt que té més valor que la pròpia pel·lícula en sí. Pilar, pren nota.

Elogi del curtmetratge

http://www.miradas.net/2011/08/actualidad/super-8-4.html

Colors

Ja fa un temps que coneixem Josep Arbiol. Era intevitable doncs és d’aquelles compromeses amb allò que fa i com que es dedica a l’educació i l’audiovisual doncs les connexions estaven servides. A més és una persona entusiasta i motor de propostes pedagògiques no menys suggerents i provocadores. Com que tots anem atrafegats els encontres són puntuals però la xarxa facilita un contacte en el qual ens manté informats de la seua activitat i que en altre moment de segur ha de propiciar alguna col·laboració. Ara ens ha fet saber del seu darrer treball i, convidat a fer un apunt sobre el mateix, ens ha contat el seu periple per tot un seguit d’encontres que esdevenen un llistat molt ric d’enllaços a tenir en compte. Passats pel sedàs de Josep cobren forma en Colors i ací teniu la seua explicació:

A l’estiu i després d’una breu i poc fructífera estada a la Universitat de Ciego de Àvila a Cuba per tal de compartir projectes de comunicació, audiovisual i pedagogia, vam ser convidats pel 7th Busan Kids Film Festival a Corea del Sud. Allí vam tenir la sort de compartir una setmana amb gent molt interessant del panorama mundial del treball de la imatge amb xiquets i xiquetes. Gent de Taiwan, els EUA, Regne Unit, Japó i Corea. Més tard convidats per una de les escoles més impòrtants de cinema d’Àsia, la DIMA, vam participar en el DINFAC 2012 event per a universitaris tot i compartint els dies amb gent de Thailandia, Vietnam, Anglaterra els EUA, Grècia, Corea i Xina. A partir d’ahí -també vaig estar en un congrés a Sèrbia i un camp de treball entre Hongria i Slovaquia- hem fet molts i molt bons contactes. L’estiu vinent portaré un taller a Corea del Sur i a l’illa Grega d’Skopelos, a més d’organitzar conjuntament amb Romania, Hongria, Alemanya i Grecia el 10è ZOOM TO EUROPE FESTIVAL camp de treball internacional d’estiu que es celebrararà a Makò (sud d’Hongria) a meitat de l’agost.

Davant de tanta oportunitat encisadora de coneiximent i compartir i la fantàstica sorpresa que van ser els asiàtics tant a nivell pedagògic com audiovisual, ens decidírem a tirar-nos la manta al coll i treballant de valent (que la sort es treballa) ens hem endisat en un nou projecte. Com que el treballar per a un col.legi determinat constrenyia prou i moltes vegades impedia el treball, un grup d’amics mestres i pares/mares hem creat una associació sense ànims de lucre, Jordi el mussol, que ens permet treballar amb llibertat i sense estar condicionats també per l’administració. Treballem sense cobrar amb grups de xiquets i xiquetes i amb escoles que ens demanen suport. Anem a començar un projecte amb el Ceip Ciutat Artista Faller a més de treballar també amb la meua escola anterior Ceip Teodor Llorente i l’actual, el Ceip Santa Teresa de València.

Com podreu veure a la pàgina del facebook, estem col.laborant amb festivals a Corea, Hongria, Sèrbia, Grècia, Bolivia, l’Argentina, els EEUU, Taiwan, Azerbadjan i més que vindran i que, fins a segura confirmació no ho faré saber. També estem col·laborant amb un projecte amb el departament de Psicologia de la Universitat de Pavia a Itàlia i amb el Belgrade Calling del Media Education Center de Belgrade a Sèrbia.

També tenim previst fer una MOSTRA DE CINEMA EDUCATIU INTERNACIONAL aprofitant tots els contactes que tenim. No seria un festival competitiu i es limitaria a un divendres vesprada-nit i un dissabte. Estem ara preparant-ho i ens agradaria fóra per a finals de gener.

Tot açò em condueix al curt COLORS. Des dels EUA al MILL VALLEY FILM FESTIVAL ens convidaren a participar a una prova cinematogràfic-esportiva: Cinemasports. Encara que es tracta d’un event profesional, vam conèixer a Corea al director del Festival i ens va fer un lloc a la participació amb xiquets sempre i quan respectàrem les premises del cinema professional de copyrights en música imatges etc. Encara que jo sabia del nivell i que jo anava a participar amb xiquets i xiquetes (ells portaren la càmera i el guió es d’ells – jo sempre estic al darrere per a donar forma, però les idees no són meues- ) em vaig fer el ferm propòsit de no fer el ridícul amb el curt i crec que ho he aconseguit. Després del passe a Califòrnia, Cinemasports de Taiwan i Bakú l’han triat per al seu screening. A la pàgina del facebook estan les fotografies que donen palés de que és un treball “by kids”.

La dinàmica de la proposta era la següent: a les nou del matí ens donaren tres premises, no sabíem res abans i amb eixes tres premises havíem de construir un curt de tres minuts més o menys que deuríem editar i pujar-lo al you-tube si volíem que entrara en la selecció per al screerning al festival. I això és el que vam fer. Asseguts a l’escales de l’IVAM, recordant els Premis Tirant, vam escriure l’screenplay i l’storyboard…. i a mil per hora a rodar. Càmera… dues HANDYCAM SONY. No teníem res més, per ara; això sí, sabem traure-les ja el màxim de profit (full HD). Editàrem en Premiere; un dels membres de l’associació i pare d’una de les meues alumnes és dissenyador gràfic i fotògraf profesional. La banda sonora l’hem treta de PUZZLE MUSIK, una companyia grega que ens cedix música a la gent que vam guanyar alguan edició del Camera Zizanio; un mail a Atenes i permís concedit.

En quant a la temática, el que jo volia quan vam fer l’edició és que les imatges parlaren per si mateix. Que fos un riu de sensacions i interpretacions d’una tendresa agre-dolça. Una mica de poesia lluny de la fallerada divertida valencianota que solc fer (i que m’encanta fer… l’esperit del Joan Monleó).  La qúestió era que els nanos plantejaren el tema de la tolerància, la integració i el racisme. Com els xiquets s’integren d’allò més fàcil i els adults mantenen, rerspectuosament però les matenen, les distàncies. De totes maneres la lectura de joc tradicional versus joc tecnològic ja ens l’han feta. Estic d’acor, no tinc cap problema amb els jocs tecnològics, però com tot, s’ha de saber utilitzar. No és dicotòmic i no es el que volíem plantejar. Casualment, tenim a mig rodar un curt “E-GAME-JOC” al voltant d’això i normalment tracte de que els alumnes deixen un final obert absent de lliçons i de moralina facilona. Que cadascú faça la lectura que millor li vinga de gust.

IV Nit de les Cooperatives Valencianes d’Ensenyament

Efectivament reprenem el fil on el vàrem déixar. I és que una de les activitats de pes amb la qual tancàvem el curs passat va ser la IV Nit de les Cooperatives Valencianes d’Ensenyament. Organitzada aquest curs per escolagavina va ser l’ocasió per fer la cobertura mediàtica en forma de vídeo amb un objectiu principal: mostrar quin és el gran potencial del cooperativisme a l’ensenyament. Especialment com a forma d’organització econòmica i pedagògica, amb una clara funció pública, de valor i subversiva, en un temps hiper d’especulació, balafiament, irresponsabilitat… Des d’UCEV també s’ha editat altre vídeo que mostra més moments del conjunt d’activitats (tallers, conferència, sopar, ball, encontres…) que tingueren lloc en aquesta nit ben especial per al cooperativisme i l’educació. El vídeo el podeu veure ací.

eacn | estiu 12

En breu vos contarem la 19a edició de l’eacn · escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina; serà el moment del resum i les paraules. Hui vos deixem una selecció d’imatges que parlen per si mateix. Per qüestions tècniques falten les de l’excursió del riu que sempre posen el punt final i que mostren el caràcter d’aventura que té en si tota la proposta.

Futur, poesia, democràcia, economia i sostenibilitat

Aquest apunt el dediquem a Albert Dasí, amic i director d’escolagavina. Albert, ja ho tenim, aconseguit; hem lograt reduir sense perdre massa qualitat i per tal de poder veure-la en web aquesta peça de 25 minuts i 5 gigues de pes. Una emoció més afegida a totes les que ens ha aportat aquest treball i en sí tot el que sigué la setmana temàtica de l’escola. Per aquells que no ho sabeu, el vídeo “Futur, poesia, democràcia, economia i sostenibilitat” era la cristalització en vídeo del treball al voltant dels cinc conceptes plantejats a l’inici de curs i que han vertebrat altres propostes com el calendari de l’escola. Amb un format és cert que ja conegut però a la vegada fresc, senzill i directe, preguntàrem a un grapat nombrós d’alumnes de pràcticament tot els cursos de l’escola que entenien per cadascú d’ells. Un recorregut espotani que situà el públic espectador davant la capacitat d’elaboració dels termes en funció de l’edat, dels més menuts als més grans. Un treball que ha eliminat molt poc del material gravat a peu de micro i en poc de temps però que dóna bona mida dels recursos de l’alumnat per respondre, expressar, pensar, inventar, reproduir, esperar… La peça no té més secret però ja guarda una gran valor testimonial d’una proposta, uns dies, tantes persones. De segur que Albert ho contaria millor. Perquè pocs com ell poden fer que aquella proposta amb títol aparentment altisonant o pretenciós baixés al terra de les aules per implicar i entusiasmar a tants alumnes a pensar, interpretar, dibuixar, raonar, remesclar, crear… al voltant de cinc temes que hui més que mai necessiten ser explicats doncs sense ells, l’escola mateix no s’entén. I ara, amb aquest aconseguiment tècnic, s’obrin més camins. Seguim!

Palmarés 27 Encontre Audiovisual de Joves

Ho expliquen a la web del festival; l’Encontre Audiovisual de Jóves del Festival Internacional de Cinema de València ha clausurat la seua 27ª edició. Durant el cap de setmana estudiants i professorat van veure projectats els seus curtmetratges a la pantalla del saló d’actes del MuVIM. Entre els 40 curtmetratges que competien en diferents categories el jurat d’aquesta edició ha atorgat un total de disset premis. Properament a la web que l’Intef (Ministeri d’Educació, cultura i esport) li dedica a l’Encontre podreu trobar el palmarès dels curts premiats. Aquest 27 Trobada audiovisual de joves posa en relleu, un cop més, el compromís del Festival Internacional de Cinema de València Cinema Jove a fomentar del valor de l’audiovisual com a mitjà educatiu i cultural a les aules.

Categoria A
Accèsit
: Els contes oblidats, lEscola dAlfés. Lleida.
Primer Premi
: La palabrilla, Colegio San José Societat Cooperativa. Plasencia.
Premi del Públic:
“Senyor pirotècnic…”, Col·legi Teodor Lorente. València

Categoria B
Accèsit
: Buenos días, IES Miguel Server. Saragossa.
Primer Premi: Amores que matan, IES Son Pacs. Palma de Mallorca.
Premi del Públic: “Guants blancs”, IES Faustí Barberà. Alaquàs.

Categoria C
Accèsit
: Ciència ficción. La creatividad de un artista, Colegio Diocesano Santo Domingo. Oriola.
Primer Premi: 35 mm, IES Henri Matisse

Premi ‘Cuadernos de Pedagogía’ a la tasca docent.
“Guants blancs”, IES Faustí Barberà. Alaquàs.

Tràiler de “Senyor pirotècnic, pot començar la…”

Ja vos vàrem informar en el seu moment de l’estrena de Senyor Pirotècnic, pot començar la…, un projecte global on han participat 246 xiquets i xiquetes de 3 a 12 anys des d’Educació Infantil a 6é d’Educació Primària del CEIP Teodor Llorente de València, coordinats pel mestre Josep Arbiol. La història és una metàfora de la situació de l’ensenyament al País Valencià en el dia d’avui i l’estrena sigué un event educatiu-mediàtic d’envergadura. Ara Josep ens avisa que ja es pot veure el tràiler a la xarxa i ens facilita l’escrit de presentació que va llegir Adriana Esquinas de 5é de primària. Enhorabona pel treball!

Discurs de presentació de “Senyor pirotécnic por escomençar la…..”

Sabeu que Ramses III quasi es queda sense tomba? Doncs sí, i va ser precisament per una vaga, la primera vaga de la humanitat. Els obrers rebien un plat de menjar pel seu treball i després de 18 dies quasi sense menjar van anar al temple a exigir la seua paga. Ara mateix el menjar del menjador és bona… per ara!! Nosaltres necessitem altres coses: necessitem classes condicionades, perquè suant la cansalada no hi ha qui aprenga; necessitem una coberta al pati, perquè quan plou no hi cabem dins; necessitem que l’Associació Valenciana de Paneroles trasllade la seua seu a un altre lloc, perquè semblen el sou d’un banquer, augmenten sense control.

Però el que més necessitem és als nostres professors. Nosaltres no podem manifestar-nos al carrer, som una veu molt xicoteta, per això hem fet el que els nostres professors ens han ensenyat, a fer servir la imaginació. No som ovelles d’un ramat, no som els robots que volen que siguem, tenim ganes de ser creatius, per això hem fet una pel·lícula, una pel·li en què fem servir el cap, sense el perill que un ocell ens cague als matins.

Aquesta pel·lícula és la recerca cega d’un tresor, tenim un fantasma, el fantasma de les retallades, però no ens impedirà aconseguir allò que volem. Un tresor que és el professorat i que com la tomba d’un gran faraó, enmig del desert de l’oblit, en el seu interior guarda el tresor més bonic que un alumne pot descobrir. Voleu veure-ho?

Adriana Esquinas,  5éA
Col·legi Teodoro Llorente. València

Setmana temàtica d’escolagavina: fes un vídeo

Ja ho hem esmentat a l’apunt La dignitat del treball; la setmana vinent a escolagavina tindrà un caràcter temàtic i es treballarà a tots els nivells sobre un eix vertebrador de cinc temes: futur · poesia · economia · democràcia · sostenibilitat. Sí, és cert, cinc temes d’envergadura que llegits així poden desorientar per la magnitud de la seua profunditat i les infinites possibilitats de treball. Però precisament per això i ara de manera tan necessària, el treball es planteja per baixar a terra cadascú d’aquestos termes. Necessitem posar-los en boca, explicar-los, creuar impressions, parlar-ne. Són cinc potents motius per generar i compartir idees que ens ajuden tant a interpretar un món canviant com per esbrinar nous horitzons.

Volem que ens apropiem dels termes, els pensem, els interroguem, peuguem la volta, analitzem i interpretem. Per això nosaltres hem llançat una proposta vídeogràfica. Es tracta de realitzar un senzill vídeo d’entre 1 i 3 minuts que il·lustre qualsevol dels cinc conceptes. Tant la tècnica com la realització (indivisual, per parelles, en grup…) són totalment lliures i es poden entregar obres fins el proper 9 de maig de manera que quede temps per organitzar les peces que es projectaran el divendres 11, dia de la festa, a partir de les 19.00 h. La proposta és llançada principalment a alumnes però, per què no, també al professorat i pares i mares que vullguen explorar en les possibilitats del vídeo per il·lustrar les seues idees.

No calen produccions excesivament el·laborades. I per a mostra un botó, el vídeo que va realitzar Hèctor Palanca (2n d’eso) per il·lustrar un dels poemes claus dins l’univers poètic valencià per excel·lència. Res no m’agrada tant és el primer de la sèrie Horacianes de Vicent Andrés Estellés. Una manera molt determinada de fer poesia; altra d’il·lustrar-la frame a frame. Llanceu-vos, participeu doncs el conjunt de vídeos composarà un mosaic polifònic sobre futur · poesia · economia · democràcia · sostenibilitat.

ATENCIÓ: canvi en la projecció de “Senyor pirotècnic, pot començar la…”

Per raons alienes a nosaltres ens hem vist obligats a canviar l’estrena a l’IES ABASTOS amb el mateix horari previst (18.30, 19.30, 20.30 i 21.30 hores). Un avantatge, el lloc té el doble de capacitat i sereu tots i totes benvinguts i benvingudes. Vinga, us esperem.

Una abraçada, Josep Arbiol

Senyor Pirotècnic, pot començar la…

De vegades passa que a qui tens més a prop li fas menys cas. Així ens ha passat amb Josep Arbiol, per qui sentim una afectuosa proximitat tant per la tasca realitzada com per alguns moments compartits, especialment en festivals. Josep ja ha deixat el CEIP Colon de Benetússer on va realitzar una tasca pedagògica amb l’audiovisual increïble. Actualment treballa al CEIP Teodor Llorente de València i si bé volia prendre’s un temps sabàtic pel que fa a la producció, no ha pogut deixar de liar-se, una vegada més, la manta al coll.

Així que ara ens convida a l’estrena del darrer projecte on ha estat implicat: Senyor Pirotècnic, pot començar la… Aquest és un projecte global on han participat 246 xiquets i xiquetes de 3 a 12 anys des d’Educació Infantil a 6é d’Educació Primària. La història és una metàfora de la situació de l’ensenyament al País valencià en el dia d’avui. Era la primera vegada que un projecte d’aquest tipus es desenvolupava en aquest centre i ha estat un èxit de participació i col·laboració tant de xiquets/es com de professorat i la sempre inestimable ajuda i suport d’AMPA i tants pares i mares.

La projecció tindrà lloc el divendres 27 d’abril al Teatre El Micalet de València i en sessions contínues a les 18.30, 19.30, 20.30 i la sessió golfa a les 21.30 hores. Nosaltres assistirem si res no ho impedeix,  doncs la imatge que acomanya l’apunt ja ens ha imantat. Vos esperem.

← Previous PageNext Page →