Col·laboració a la Secció Inquieta 2010

Benvolguts companys i companyes de la Secció Inquieta:

Per segon any consecutiu 400 colps i el Festival Inquiet de Picassent mantenim una línia de col·laboració a la Secció Inquieta del festival. L’objectiu principal és portar a terme propostes conjuntes per dinamitzar la secció. Així, ens agradaria comptar de nou amb la vostra col·laboració i en especial amb la del vostre alumnat implicat en els diferents projectes. Es tracta d’elaborar una presentació de l’obra amb la qual hi participeu, més enllà de la sinopsi a la qual ja tenim accés via web del festival, per a poder presentar-la en 400 colps paral·lelament a la celebració del festival. Ens interessa que l’alumnat involucrat en la producció puga contar-nos més aspectes del curtmetratge presentat i del seu procés de realització així com les pròpies motivacions que hi ha al darrere de fer cinema. Amb aquesta iniciativa volem fomentar el contacte entre aquells que desenvolupem projectes audiovisuals als centres educatius.

Moltes gràcies d’avantmà per la vostra col·laboració. Si teniu qualsevol suggeriment o voleu aclarir qualsevol qüestió, no dubteu a escriure’m un mail.

Una cordial salutació.
400 colps

http://www.inquiet.org/s_inquieta.html

“A fosques” guanya la Secció Inquieta (instituts)

És el que tenen els premis, només se’ls emporta un. Així que abans de res moltes felicitats a tots els participants pel premi que suposa fer curtmetratges i que el públic puga conéixer-los, cadascú amb els seus plantejaments, i gaudir-los. Dit açò, moltíssimes felicitats als alumnes de l’IES Faustí Berberà d’Alaquàs, a aquells que han participat de la realització d’“A fosques”, i com no a la seua professora Pilar Alfonso per la tasca i per aconseguir plasmar tan bé allò que pretenien. Ens va agradar molt el plantejament del curt. L’equip de realització va optar per una narrativa molt visual i per indagar en nous llenguatges. I ho varen fer amb molt de gust i saber. Enhorabona.

Escribim l’apunt des de Madrid sense gaire temps per a més. Amb tranquil·litat vos aportarem altre apunt més detallat sobre el palmarés de l’Inquiet 09.

Avui finalitza l’Inquiet 09

Avui, dins unes hores, lloc la gala de cloenda del 5é Festival de Cinema en Valencià de Picassent, Inquiet en la seua edició de 2009. A l’acte, que tindrà lloc a la Casa de Cultura de Picassent, assistiran un fum de representats de totes les obres participants de les diferents seccions del Festival. La gala tindrà com a protagonista a Ferran Torrent figura essencial de l’inquiet 2009 que rebrà el premi Mostra. L’acte estarà presentat per Verónica Andrés i dirigit per Roberto García i en ell se entregaran els premis a les diferents seccions i categories. Des de 400 colps no podem més que felicitar de nou a l’organització per l’excel·lent treball realitzat i desitjar que aquest festival puga gaudir de tan bona salut, amb ajut de tots, per molt anys. L’any vinent tornarem si cal, més inquiets.

http://www.inquiet.org/

Secció Inquieta: tertúlia a Ràdio l’Om

Ahir de matí vàrem assistir a les projeccions de la Secció Inquieta. No només això, també tinguérem l’oportunitat de participar d’una amena i interessant tertúlia radiofònica organitzada per Ràdio l’Om. Ràdio l’OM cobreix l’event per a tota la comarca i hem d’agrair el seu interés en donar a conéixer les propostes dels centres educatius, 400 colps entre elles, i donar veu als més joves.

De les projeccions tornem a resaltar el valor que tenen per si mateix independentment de la qualitat de les peces. Trobem genial que els alumnes tinguen l’oportunitat de veure les seues produccions en pantalla gran, que puguen contrastar el seu treball amb el treball dels altres i mesurar el resultat de les seues intencions a partir de la resposta d’un públic exigent com són els propis adolescents. De nou ens varen sorprendre algunes coincidències als curtmetratges tant en temàtiques com en plantejaments narratius. Els mateixos alumnes comentaven per exemple que el tema de la mort era recurrent en almenys quatre dels curts visionats. D’altra banda i lligat també la tertúlia en la qual varen participar alumnes d’escolagavina de Picanya i de l’IES Manuel Sanchis Guarner de Silla, vàrem pensar que seria bo trobar moments i espais per al diàleg entre els alumnes.

- El curt d’Escola Gavina m’ha agradat encara que podrien millorar alguns aspectes.
- apuntava Jaume del Sanchis Guarner-.
- A mi m’agradaria que Josep em diguera en quins aspectes epnsa que podem millorar – comentava a continuació Andrea d’Escola Gavina-.
- Bé, doncs el só encara pot ser millor així com la qualitat de les imatges i el treball actoral; bé, tot açò es comú en realitat a tots els curts. -contestava Jaume-

Trobem molt necessari pensar i portar a terme iniciatives per propiciar el diàleg amb l’altre, entre l’alumnat mateix. A 400 colps continuarem treballant en aquesta línia. Sapigau que la Secció Inquieta continua amb les seues projeccions fins demà. Insistim; a tots els participants, enhorabona.

http://www.inquiet.org

Secció Inquieta: la resta de curtmetratges

Ahir dilluns varen començar les projeccions de la Secció Inquieta. Fins ara hem presentat tots aquells curtmetratges dels quals ens heu fet arribar la informació bé de ma del professorat reponsable, bé de ma del propi alumnat participant. Com que ja estem ficats de ple al festival, avui publiquem de manera sintetitzada la resta de curtmetratges participants. És clar, vos animem a continuar deixant comentaris a les presentacions, encara més quan és possible que ja hageu vist algunes de les peces projectades i esteu en disposició de comentar que vos han semblat. Nosaltres assistirem dimecres als últims passes de la secció. Tot i així, enhorabona a tots els participants.

http://www.inquiet.org/seccio_inquiet.html

Secció Inquieta: “Cercles concèntrics”

Com que ja estem amb les projeccions hi ha companys i companyes que ens fan arribar la informació, fem ara la segona presentació del dia. És el responsable de l’àrea, Gonçal Garcia, qui aporta la informació sobre la més que interessant “Cercles concèntrics”.

“Cercles concèntrics” és una mena d’experiment audiovisual que combina la ficció argumental i la reflexió al voltant dels recursos narratius, com ara: el discurs lineal front al discurs retrospectiu (flash-back), la dissociació de la realitat i la ficció, la identificació del somni i de la mort, etc… Això sí, per tal d’evitar resultar pretenciosos, aquest experiment l’hem revestit d’una història narrada en primera persona pel seu protagonista, amb el qual assistim a un procés de decadència personal que el condueix a voler suicidar-se. Aíxí, precisament, comença aquesta història: pel final. El protagonista rememora els últims fets de la seua vida, que l’han espentat inevitablement cap al fracàs.

“Cercles concèntrics” és, a més a més, el resultat d’un treball de cinc mesos per part dels alumnes de Comunicació Audiovisual de 3r d’ESO del curs 2007-08. Un treball que estrenàrem públlicament, per primera vegada, al Foroimatge d’Alzira de 2009 (la mostra de vídeo escolar d’Instituts de la Ribera). El curt, a més, va estar seleccionat per participar oficialment en el Certamen de Cinema Jove de València, el propassat 20 de juny, representant al nostre centre.

http://www.inquiet.org/seccio_inquiet.html

Secció Inquieta: “Sang freda”

Obrim la setmana amb una de les dues excel·lents col·laboracions amb les quals podem contar per part d’alumnat de dos centres diferents. Aquesta primera (la segona a les 12.00 h.) és la presentació íntegra que ens facilita Pau del darrer curtmetratge realitzat a l’IES Manuel Sanchis Guarner de Silla “Sang freda”.

Sóc Pau, alumna de l’IES Manuel Sanchis Guarner de Silla. M’han demanat que us presente el curt que portem a l’Inquiet de Picassent. No sé molt bé què dir-vos però, almenys, us explicaré alguna anècdota de com va anar la filmació.

“Sang freda”
(amor d’amo aigua en cistella) va nàixer de resultes de “Dol”, un curt molt curt que presentàrem a «Yo también tengo derechos». El que començà sent un projecte breu s’anà complicant quan descobrírem algunes penalitats que es contaven a la premsa escrita sobre els maltractaments, sobre la violència de gènere. Va ser cap a finals del curs passat quan decidírem que Dol havia de créixer perquè ens estava aportant moltes coses a nivell personal. El profe ens suggerí que escrivírem un nou guió i que pensàrem els espais on hauríem de filmar perquè la pel·li quedara més aparent, les despeses que tocaria fer i els esforços personals que hauríem de pagar en compromís i puntualitat. Al final, el pato més gros el pagà Paco que hagué d’obrir-nos les portes de sa casa i les de les cases de familiars o amics. Era divertit perquè ja havien acabat les classes i ens permetíem el luxe de deixar-nos convidar a esmorzar o berenar. En algun cas decidírem que tocava repetir alguna escena i tirar mà de claqueta amb allò de: “escena 23, pressa 45” (si veniu a vore la pel·li ja endevinareu quina perquè és una escena molt “sucosa i refrescant” (jeje). Paco deia “ja estàààà bééééé, no cal repetir; no us passeu tant. Ha quedat molt béééé!”.

Acabàrem la pel·li cap a meitat de juliol; deixàrem a dos companys de l’ESO, Sergio i Samuel (moltes gràcies per la vostra col·laboració), fent el muntatge i la resta desapareguérem a la platja. Quan tornàrem al setembre: Sorpresa! Paco ens contà com s’havia quedat sense la maleta (robatori) on anava l’ordinador portàtil amb l’original de la pel·li i un disc dur extern de 500 gigues amb la còpia de seguretat. No ens ho podíem creure; pensàvem que ens prenia el pèl. Al juliol, havíem esborrat alguns màsters perquè necessitàvem les cintes o perquè ens descuidàrem de tornar a rebobinar la cinta, malgrat que estàvem advertits. Així que ¡torna a començar! … però ara en espais de l’institut i dins l’aula d’Imatge i davant la croma (que és aquella paret verda on actuem perquè després en el muntatge hom hi pose els decorats). No teníem més temps. El so no ens va agradar massa i ja no hi havia temps de fer el doblatge perquè alguns de nosaltres havíen deixat l’institut (preferien estudiar un cicle formatiu).

Amb la millor de les intencions, perquè es tractava de l’Inquiet, els qui encara estem a l’institut intentàrem que el producte quedara bé. Enyorem Aigua en cistella, que era el primer projecte, però creiem haver aconseguit una part del que teníem. No obstant, això és cosa que haureu de dir vosaltres si vos animeu a passar per Picassent per vore els curts que es presenten a concurs.

Felicitats a tots els qui participeu perquè coneguem l’esforç que es fa. I als qui no heu pogut o volgut participar, no sabeu el que us perdeu! És molt divertit!

http://www.inquiet.org/seccio_inquiet.html

Secció Inquieta: “Joan, Carla i l’autor”

Avui presentem un dels dos curtmetartges que s’aconseguiren rodar, allà pel juliol, a l’eacn [escola d'activitats culturals a la naturalesa] de l’Escola Gavina (Picanya, L’Horta sud). La darrera producció de l’eacn es diu “Joan, Carla i l’autor”.

En ell un jove autor es troba immers i atrapat en resoldre una història d’amor, però no troba manera. Busca fòrmules que no li serveixen, doncs alguna cosa se li escapa. Joan i Carla són els personatges-protagonistes d’aquesta història que ens fa pensar sobre llocs comuns de l’amor i de contar històries. El guió és de Jordi Orts i arrodonit amb les aportacions de l’alumnat de l’eacn | estiu ’09. El procés de realització i treball cinematogràfic va ser realment interessant i els alumnes tingueren l’oportunitat de viure i entendre els mecanismes del llenguatge cinematogràfic. Un exemple, una de les seqüències més rellevants és una festa en una casa de poble la qual sembla que està a gom de joves. La vàrem realitzar canviant els extres de vestuari i apariència total i el resultat una vegada montada la seqüència éstà realment aconseguit.

També volem recordar allò que va escriure per 400 colps Joan Garcés, un dels actors protagonistes que va fer del personatge de l’autor:

En “Joan, Carla i l’autor” el meu paper era l’autor, no vaig trobar cap dificultat en el paper, crec que era un personatge bastant normal, un escritor que se n’havia anat lluny del mundanal soroll per a poder escriure però no acabava de trobar un bon final per a la seua història. Aleshores no vaig trobar molta dificultat en fer el paper més enllà d’aprendre el guió. Des del primer moment que Jordi em passà el guió em va encantar, era una idea original i que se li podia treure molt de partit. He estat en cinc edicions de l’eacn i pense que en aquestes cinc edicions la millor pel.lícula que s’ha gravat ha sigut aquesta. A l’hora de gravar fou interessant perquè vàrem aprendre tècniques de cinema que no havíem vist fins ara, com per exemple com es pot plenar de gent una casa bastant gran amb molt poqueta gent. Pense que el curt té un final molt bó, un final inesperat que el públic no s’espera i ahí està la màgia del cinema. En definitiva una pel.lícula molt bona que nosaltres gaudírem fent-la, no sé si els actors estiguérem a l’altura del guió, jo pense que sí.

http://www.inquiet.org/seccio_inquiet.html

Secció Inquieta: “Millor que no”

Doncs continuem les presentacions amb l’altre centre de Mallorca que s’ha animat a presentar curtmetratge a la Secció Inquieta. En aquesta ocasió es tracta de l’IES Ramon Llull de Palma i la peça, “Millor que no “.

Com a part de l’assignatura d’àmbit sociolingüístic de quart d’ESO de diversificació curricular de l’IES Ramon Llull, cada any es fa un curtmetratge en català. Els alumnes, guiats pel professor Jaume Salvà i Lara, fa primerament una tempesta d’idees, de la qual surt el tema i algun diàleg o escena que es vol incorporar, i després per grups ells mateixos desenvolupen la trama i fan els diàlegs en funció del nombre i sexe dels alumnes disponibles. A continuació, en dues setmanes i sempre en les hores de l’assignatura, es filma en els escenaris escollits. Després, amb l’art del muntatge, es dóna forma d’història a les preses bones i s’enriqueix la banda sonora amb efectes i música, doblant-se tot allò que s’ha filmat en un espai molt sorollós. Finalment, el darrer dia de curs, a l’Aula Magna i amb una gran pantalla, s’estrena davant tots els alumnes i professors de l’institut que volen acudir. Sempre s’han de fer dos o tres passes perquè la gent no hi cap… i sempre acaba igual: els actors signen autògrafs i faciliten la seva adreça electrònica als espectadors entusiasmats.

Ah, la sinopsi: Un al·lot i una al·lota, que van a la mateixa classe a l’institut, s’agraden però no ho volen demostrar davant dels amics. Tanmateix, l’enamorament els fa sucumbir…segurament massa tard.

http://www.inquiet.org/seccio_inquiet.html

Secció Inquieta: “Equilibris”

Anem agafant el ritme a la secció i si el primer curt presentat era de Lleida i el segon d’Alaquàs, ara és el torn de les illes amb la representació de l’IES Son Pacs de Mallorca on Juan Jose Guijarro i Teresa Caimari desenvolpuen des de fa 15 anys una excel·lent tasca al voltant de l’audiovisual. El curtmetratge que presenten és “Equilibris”.

Les imatges són fascinants, seductores, atractives, per això la nostra primera feina és familiaritzar-te amb elles, t’hem d’ensenyar a mirar amb els ulls del cor, també has d’aprendre a interpretar, transmetre emocions i crear bellesa. Els contes, les històries senzilles, les aventures… són els nostres missatgers; perquè la llum arribi entre la penombra conscienciant dels problemes del món, ensenyant a estimar als altres i a nosaltres mateixos. El nostre somni? crear una escola de mags, d’il·lusionistes de la gran pantalla! L’IES Son Pacs està desenvolupant un projecte multidisciplinar sobre la sostenibilitat. Les Nacions Unides promouen la “Dècada de l’Educació per un futur sostenible (2004-2015)”. Des d’aquesta institució s’ha fet una crida als educadors de tot el món i de tots els camps i nivells per contribuir a formar una ciutadania conscient de l’actual situació de crisi planetària. L’IES Son Pacs desenvolupa aquest projecte com a resposta a aquesta crida. El projecte, anomenat inSOStenible, va culminar al febrer de 2009 amb un conjunt d’activitats.mEntre totes les activitats desenvolupades podríem destacar l’elaboració d’aquest curtmetratge sobre la insostenibilitat (Equilibris) i una escultura metàl·lica de 2,5 metres (“L’humà inSOStemible”) realitzada amb material de rebuig d’automoció i d’electricitat.

“Equilibris” és, doncs, un projecte mediambiental sobre la sostenibilitat del nostre món. Un Deu grec que farà l’impossible per mantenir el planeta Terra en equilibri sota els estels… mentre que els humans convertim la seva feina en un mal somni. El curtmetratges sigué realitzat amb els alumnes de Segon d’ESO i va ser guardonat en la darrera edició de Cinema Jove a més de participar en altres certàmens a nivell internacional.

http://www.inquiet.org/seccio_inquiet.html

← Previous PageNext Page →