The City Rings

Internet és una bendició. Com si no qulificar-la quan et dóna la possibilitat de conéixer i accedir a projectes tan suggerents, tan interessants com aquest. The City Rings, tal i com expliquen al seu web, és un projecte internacional sobre l’intercanvi d’experiències per mitjà del so entés com un llenguatge universal que transcendeix els fets i, al llarg de la tradició de la “música concreta”, fa que les percepcions, les emocions i les intensitats siguen intercanviables.

Quatre organitzacions de diferents països treballen juntes en aquesta proposta al voltant de paisatges sonors.

 Alumnes d’educació secundària (hi participa un institut de Barcelona) se’ls va preguntar per l’experiència de la seua ciutat o poble i com es podria traduir aquesta en so. Així se’ls desafiava a expressar-se de forma artística i musical a través de l’enregistrament i composició de sons, per exemple gravacions de camp o sonorització.

La idea és facilitar que les persones es comuniquen i es connecten de manera auditiva, no només per expressar-se, sinó també per l’intercanvi d’aquesta poesia sonora. A més d’això també s’esforcen per despertar la consciència de la cultura i l’ecologia d’àudio de so i els diferents enfocaments cap aquest.

 Al llarg setembre i octubre de 2011, cada organització ha treballat amb una o més classes de les escoles secundàries al seu país d’origen amb la intenció de recopilar totes les dades i les impressions del projecte a través del seu bloc.

Més endavant entraran en fase d’intercanvi on els i les alumnes seran capaços de respondre i reaccionar a les altres creacions d’una manera audiovisual. Finalment, en el projecte també es podran crear les pròpies ciutats fictícies amb el citymixer.

 Eventualment, totes les classes han creat i compartit el seu punt de vista de la seua pròpia ciutat o poble en la forma d’un paisatge sonor d’1 minut. Tots ells han seguit el mateix programa. Pirmer, en MySounds, és una fase exploratòria en què els alumnes se’ls demana fer un so amb la finalitat que es presentin. Aquests sons són gravats per ser utilitzats pels alumnes d’una altra escola en un altre país per fer una composició amb ells. Al següent pas, els alumnes amb una gravadora enregistren sons del seu entorn immediat. Aquests sons es serveixen com blocs de construcció amb els quals i després de l’escriptura i composició d’un guió o partitura generaran les Sonic Postcards, resultat doncs de pensar en l’experiència del seu entorn sonor (ciutat, poble, camp …) i com s’expressar aquesta experiència personal i subjectiva mitjançant la creació d’un muntatge d’àudio. Tot està traballat sota llicència Creative Commons i podeu escoltar els resultats dels diversos equips així com saber-ne més coses mitjançant el seu bloc. Vos suggerim que vos deixeu perdre també per un parell d’enllaços relacionats:

http://barcelona.freesound.org | http://www.soundsofeurope.eu

Competència audiovisual en l’àmbit de llengua

Havíem col·laborat i assessorat molt tangencialment i havíem vist part de l’edició. Però ara ja és visible el vídeo com a resultat d’aquest magnífic treball. La responsable de l’àrea Empar Martínez ens explica al detall a l’apunt Aprenentatge significatiu, implicat, afectiu, competent i cooperatiu al no menys interessant bloc amic unbloceducat el procés d’aquest projecte:

- Un dels projectes de treball que duen a terme en l’àrea de llengua, concretament en 4 d’ESO, en el qual es tracta la diversitat lingüística i això suposa parlar sobre la diferència entre llengua i llenguatge, sobre els conceptes d’evolució lingüística, de família lingüística, de llengua i dialecte, el respecte lingüístic, llengües amb estat i sense estat, el català i els seus dialectes. Un cop investiguem i preparem els treballs sobre aquesta informació, arriba el moment d’explicar tots aquests continguts en 4t i 5é de primària. Així doncs, els alumnes no poden perdre de vista quina és la tasca final, perquè hauran de fer la selecció de la informació i la presentació d’aquesta, perquè els alumnes de primària puguen entendre-la. Habitualment el suport que trien els alumnes és una presentació digital que inclou les idees fonamentals que han d’explicar i suport gràfic per complementar-la, juntament amb les seues exposicions orals.

Enguany han proposat un nou format per treballar tots aquests conceptes: el telenotícies. Un dels grups de la classe de 4t d’ESO ha triat de fer-ne un, per a la qual cosa primerament han investigat sobre els conceptes que havien de tenir clars i intentar que els alumnes més menuts també els entengueren (llengües amb estat i sense estat, llengües minoritàries, llengües desprotegides, política lingüística, el català i el seu domini lingüístic); quan ja tenien clars els conceptes, han decidit entre tots què volien fer, s’han repartit la feina, s’han posat a redactar les notícies, per a la qual cosa també n’han llegides i han buscat la informació que els calia; han fet el guió del telenotícies, el tècnic i el literari; han elaborat l’atrezzo que necessitaven, han elegit decorats, mitjans tècnics que els calia –han comptat en tot moment amb l’ajuda de diversos mestres i d’alumnes de primària i secundària. I han elaborat un producte excel·lent. [llegir +]

Evidentment, pel que fa al producte audiovisual, hi ha aspectes de la realització que es poden polir, però bocabadats per l’entusiasme, la implicació i la competència personal del*s alumn*s, no hem pogut més que llançar-l*s altra proposta de col·laboració amb 400 colps. Enhorabona a tot*s!

Roig i colors

Si ahir estàvem emocionats per la col·aboració dels nostres corresponsals a Sitges, hui estem exultants. Sembla doncs que les col·laboracions no venen soles però aquesta és ben especial. Mar Gutierrez, exalumna de l’escola La Masia, ens ha fet arribar els enllaços a una sèrie de vídeos realitzats per ella mateix que són un torrent d’imaginació i deixen entreveure una futura artista visual de calat. Disposada a més a col·laborar amb un apunt sobre el procés de realització d’un d’ells. Es tracta de Roig i colors, una intel·ligent i bella peça d’stop-motion i ací teniu el seu apunt:

Roig i colors va sorgir un d’aquestos dies d’agost en què no es té res a fer. La veritat és que ja feia temps que m’abellia fer alguna cosa així amb la càmera, des que vaig veure a youtube als vídeos de ”http://www.youtube.com/watch?v=uuGaqLT-gO4’’. Vaig posar-me els auriculars a les orelles, vaig deixar sonar ‘’Drinking Horchata’’ dels Vampire Weekend i se’m va acudir la idea. Per fer un stop-motion, només cal una càmera de fotos i temps, i com ja he dit abans, les hores d’estiu semblaven tan llargues que vaig sentir la necessitat de sortir al carrer i de canviar la calor pels colors. Vaig agafar paper de colors, i amb els plats de la cuina vaig fer cercles de diferent grandària, vaig posar-me cinta adhesiva a la motxilla i, amb tot preparat, vaig començar. La gent, al carrer, s’aturava al meu costat i em mirava amb cara de desconcert.

Quan es fa una cosa d’aquestes, s’ha de tenir clar que una no viu sola al poble, i, com que haver d’explicar a tothom què és allò que estava fent, feia que tot anara molt més lent, vaig decidir de fer el vídeo en tres dies diferents. Aquestos dies, vaig matinar molt per tal d’aprofitar la tranquil·litat de les primeres hores del dia, sense gent que em demanava explicacions del treball. Quan l’agitació despertava els carrers i començaven a obrir-se les botigues, jo tornava a casa, i aleshores dormia. El primer dia va ser d’un treball intens perquè em bullia tota l’energia de la inspiració. El segon dia però, quan ja tenia el vídeo quasi muntat, vaig tenir la sensació de trobar-lo una mica monòton, i vaig decidir introduir-hi gent. D’una manera o d’una altra, ells són qui donen més color al vídeo ja que fan la part més divertida, així que els hi estic molt agraïda. El programa que vaig emprar per muntar-lo va ser el Windows Movie Maker, el bàsic.

No diré que m’ha quedat molt bé ni molt malament, però he aconseguit plasmar el que tenia al cap amb exactitud i això m’anima a continuar amb aquesta ‘’moguda’’, tot tenint en compte que sempre es pot millorar. Obriu el vídeo, i a ser possible, gaudiu-ne. Si voleu veure més treballs, entreu ací: aquesttapluja.blogspot.com

Atentament:
Mar Gutierrez (aquesttapluja) ex-alumna de l’escola La Masia

L’art hi és

L’art brolla de l’inconscient i convoca sempre a un lloc altre. Mireu si no el plantejament del taller on-line Pulsió i Producció Visual: Acostament a una Praxi de lo Inconscient organitzat per Aula Virtual · Taller Multinacional. De vegades doncs, costa portar-lo a l’aula. Sovint s’extranya, i com a defensa es ridiculitza. Fa temps que es sap que l’art és diàleg entre l’obra i qui la contempla. Per això quan un alumne no està disposat, tant se val l’obra que es pose davant. El camí a recòrrer per accedir a la comprensió del fet artístic no és fàcil. Més si es tracta d’aqulles alumnes que com comentàvem fa poc, es mantenen rígids en posicionaments més còmodes on no es troben compromesos, intentant resoldre aspectes pulsionals, amb el pensament en stand-by.

Dimecres estiguérem parlant d’aquestes coses amb Rafa, professor d’educació plàstica i visual de diverses escoles cooperatives. Rafa es veu en el repte de guanyar a la causa de l’art un grup d’alumnes que no ho posaran fàcil i que provocats per Warhol i el pop, ja presenten batalla. El pop rescata tant la senzillesa que si no hi veus la gràcia poc més o menys que t’estant prenent el pel. Això qui no afirma amb forta convicció però sense la demostració pràctica obiavament, que ell/a ho faria millor o en última instància, millor, un xiquet. El repte com recordava Joan Ferrés a Baeza és trobar arguments front a l’expressió iamiquè. Bé, després de disertar decidírem compartir el repte, crear sinèrgia i per fi, passar a l’acció començant a redissenyar el dispositiu i la pràctica. Idees no en faltaren i pot ser hem trobat l’espai per provar a exir, també 400 colps, de l’enunciació de les coses. Ja tenim més o menys què volem fer a l’espera de concretar on volem arribar, com plantejar-lo i desenvolupar-lo… El repte és emocionant i emocional. Ves per on que, no lluny d’ací, la Comissió d’Orientador*s de FEVECTA · UCEV treballarà enguany la recerca d’estratègies per millorar la competència emocional del professorat en l’àmbit educatiu (amb els alumnes, amb les famílies, entre els companys). Serà altre pilar sobre el qual sostenir l’acció i encertar amb la proposta.

Estem en fase incial, tot és incertidumbre, però amb certa convicció que a poc a poc anirem trobant la forma. Aprendrem del pop perquè l’art hi és, només cal mirar. Com a mostra, un cant a l’observació, la sèrie pop Eurobus del dissenyador i fotògraf Taylor Holland. Comencem per ací.

http://www.taylorho.com/
http://taylorholland.blogspot.com/

Ha començat l’eso

Ja ha començat la secundària. Ahir sigué un dia per celebrar; que ens tornàvem a veure, que podem començar. Sabem que el territori eso és diferent, que ens moguem en altres paràmetres on l’entusiasme incondicional no apareix a la primera de canvi. Pot inclús, per què no, arribar a ser inversament proporcional a la intensitat de la demanda o la proposta de l’adult. A escolagavina l’alumnat, afectuós i proper amb els mestres, no manifestava certament aquest entusiasme per tornar a l’institut. Així, passada l’alegria inicial de l’encontre amb l’amic, l’amiga, els companys, es tornava a lo ja conegut (i còmode?). I això que el dia a escolagavina, amb un programa ad-hoc, no donava treva. Però l’adolescent per norma general s’instal·la. Presentacions de tutors i tutores, free-mercadet de deixalles (roba, llibres, accesoris, quaderns,…) del curs anterior, explicar l’eso a l’alumnat nou, un esmorzar amb picadeta inhabitual i actuació de Rapsodes com a Vol de núvol per recordar a ritme de rap que també en aquest curs serem any Valor. Encara donaria temps inclús per veure en passe audiovisual les imatges del dia junt a les darreres produccions de l’eacn.

Doncs tot i la riquesa de l’oferta ja hi havia qui sense adonar-se traçava la seua particular declaració d’intencions de cara al curs: així faig, així seré; dos més dos: són quatre? Sí, és cert que també hi ha un bon nombre d’alumnes força receptius que entren amb facilitat al fluxe del dia a dia a l’escola, de l’activitat, i la viuen com un espai il·lusionant [llegiu l'apunt de Roser V. de 1r d'eso sobre el 1r dia]. Però alguna cosa no quadra quan de seguida l’alumnat, en general, posa tanta distància davant una proposta com la de Vol de núvol, que si bé no és la més adolescent, conté claus creatives i de posicionament personal de gran valor. Igual pequem un tant d’ingenuïtat, perseguim massa un ideal i les coses, els i les adolescents si més no, sempre han sigut així. No ens conformem. Perquè intuim que bona part d’aquestos tics de comportament, tenen a veure ja amb una forma caduca de viure l’escola que determina rígidament com han de ser els papers, les actituds, els comportaments, de manera que ningú no es trobe qüestionat, reptat, convidat a canviar. No ens instal·lem; juguem. Som en transició i el canvi està tocant a la porta. Dies enrere hem debatut al voltant de les notes, els deures, els grups, l’avaluació (instruments i criteris), metodologies,… Ara, en aquest inici de curs ens pertoca als educadors assumir el repte d’anar més enllà de la mera enunciació de les dificultats que sorgeixen a l’eso per ser capaços de generar nous dispositius d’aprenentatge, noves zones de desenvolupament pròxim que potencien l’emergència de competències de l’alumnat. Sí és així les possibilitats són increïbles per tot allò de que els alumnes són capaços. Com va passar amb “L’amagatall” peça va ser realitzada per Alba León, Alba López i Marina Cano (4t eso) dins el taller de realització amb telèfons mòbils que va impartir Mara Balestrini en el marc de l’eacn | escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina en la seua edició d’estiu ’11. El resultat aconseguit en temps record encara ens sorprén: intensitat narrativa, tensió, frescura,…

Ens agradaria un debat seré escoltant les aportacions del propi alumnat, al temps que sentim que és temps de propostes. En l’horitzó a curt termini tenim el IV Congrés d’Educació a l’Alcúdia (quan convidarem l’alumnat a participar?). Avui comencen les classes; no vos amagueu si no és per jugar a l’amagatall.

Sobre “Jugar a pirates, superheroïs i exploradors”

Ara va de bo; ara sí, amb els alumnes, comença l’escola. Nosaltres rebem l’alumnat de primària amb un treball del curs passat realitzat al CEIP Sant Miquel de Llíria que bé pot orientar idees de treball venideres perquè en moltes ocasions es tractarà de “jugar a…”. Ens ho explica de primera ma Nacho Gil, un dels responsables de Faules produccions i esperem que com ells vos animeu a fer-nos partíceps d’aquells projectes audiovisuals que realitzeu al llarg d’aquest curs.

“Jugar a pirates, superheroïs i exploradors”

El projecte parteix de la col·laboració de Faules Produccions i el CEIP Sant Miquel de Llíria. Durant més de quatre anys, una de les àrees de treball en Faules produccions (productora audiovisual valenciana), és la col·laboració amb centres educatius en la creació d’obres audiovisuals. Els ajudem a desenvolupar els seus projectes, dotar-los de material tècnic professional i crear una obra de qualitat, de manera que el treball invertit es veja recompensat en el resultat.

En el lliurament de premis del Tirant Avant Escolar, un dels professor guardonats , va assegurar que haver realitzat aquesta activitat amb els seus alumnes era l’experiència més bonica que havia viscut amb ells en més de 25 anys de carrera. Estem segurs d’entendre-li i, que l’important, és llançar-se a descobrir aquest meravellós llenguatge. Tot procés de creació, d’una manera o una altra , ens fa descobrir-nos una mica a nosaltres mateixos. El procés de creació audiovisual aglutina el treball en diferents àrees; llenguatge, imaginació, llenguatge corporal, realització de plans, procés d’enregistrament, treball en grup, diversió, etc., i es presenta com una oportunitat magnífica per al desenvolupament d’aquestes àrees.

Vivim en una societat on “es consumeix” un elevat nombre d’obres audiovisuals en els seus diferents gèneres i, no obstant açò, el seu procés de creació ens és desconegut. Gran part del nostre univers referencial ve determinat per aquest material i, en moltes ocasions, més enllà de la nostra voluntat i gustos personals. Conèixer el seu procés de creació pot ajudar-nos a valorar certes obres i millorar l’esperit crític. D’altra banda, aprenem a ser subjectes actius en la creació d’aquest univers referencial basant-nos en la nostra cultura, llengua, experiències i entorn. Per a dur a terme el projecte (ni més ni menys que construir el nostre univers referencial!) partirem d’una idea: la introducció de l’audiovisual en l’aula és flexible i adaptable a les circumstàncies, possibilitats i objectius de cada centre educatiu. En aquest cas concret abordarem el procés de creació dels curtmetratges Jugar a Pirates, Superherois i Exploradors del CEIP Sant Miquel de Llíria. El treball amb el CEIP SANT Miquel de Llíria s’ha basat en el Curs de cinema elaborat per Faules Produccions, que es desenvolupa durant 12 sessions d’1 hora al llarg d’un període de temps del curs escolar. Durant aquestes 12 sessions es van treballar les tres fases de la producció audiovisual en l’aula amb sis grups: tres grups de tercer de primària i tres grups de quart de primària.

En la primera fase, els vam proposar als alumnes de quart un tema adequat perquè pogueren escriure els seus guions. El tema proposat per al guió va ser “Jugar a”. Els alumnes havien d’imaginar que jugaven a ser vaquers, astronautes o mosqueters. Tots els alumnes van escriure el seu guió i ho van exposar en classe. Després de la lectura i dramatització dels guions, es va procedir a una votació en l’aula i es va triar el guió definitiu. Finalment, van optar per convertir-se en pirates, exploradors i superherois. Faules Produccions va adequar els guions per al temps d’enregistrament en el qual es desenvolupava l’activitat (en aquest cas, un dia lectiu complet).

Explicàrem els diferents papers que es poden desenvolupar en l’enregistrament d’una pel·lícula, que existeix l’equip tècnic i l’equip artístic. Era l’hora de trobar el nostre equip artístic, els nostres actors. Els vam proposar unes frases que havien d’aprendre de memòria per a la prova. Ensenyem una mica de dramatització, la importància de la pronunciació clara i l’entonació. Va arribar el dia i, entre riures i vergonya, es van llançar a desembolicar-se davant la càmera i dramatitzar les seues frases. En aquest cas, l’activitat va resultar molt convenient per a la millora de la competència lingüística en valencià. El CEIP Sant Miquel de Llíria té una alt índex d’immigració entre el seu alumnat i, sens dubte, va resultar un al·licient important perquè els alumnes escrigueren i usaren el valencià durant l’activitat. Una vegada triats els actors i actrius, havíem de cercar el vestuari i l’attrezzo per a l’enregistrament. Vam veure que de vestuari i attrezzo podríem utilitzar les coses que tenien els alumnes i el centre educatiu. La resta, amb un pressupost d’uns 100 euros, ho compràrem en diferents tendes.

Els explicàrem els diferents plans que es fan servir a l’hora de gravar i els elements bàsics de la càmera i el so perquè entengueren el procés d’enregistrament i muntatge. Fer que semble continu allò que no ho és. Acordàrem amb la classe els diferents equips que anaven a formar-se el dia de l’enregistrament (so, claqueta, càmera, etc.) i s’anaven canviant en els diferents papers, amb el tutor exercint de coordinador de l’esdeveniment. Ja estàvem molt a prop del nostre dia d’enregistrament, però abans havíem de resoldre un tema important. Per les característiques del tema, vam veure que era interessant l’enregistrament en croma. El croma és l’enregistrament amb una tela blava o verda col·locada com a fons i que després se substitueix per un decorat generat per ordinador. Vam tenir sort i l’aula de música ens va semblar la més adequada per les seues característiques. El centre (el seu conserge!), va col·locar la tela verda que es convertiria en el nostre escenari els següents dies d’enregistrament i la professora de música va haver d’entrar i eixir moltes vegades de l’aula a per diferents coses que li feien falta per a les seues classes.

Vam tenir algun assaig amb els actors i…va arribar el gran dia!!! L’enregistrament va durar tot un dia lectiu i, fins i tot alguns altres moments. Allí estava el croma, les llums, les càmeres, la perxa, el monitor, els cascos, l’attrezzo, els nervis, la novetat i la innocència. Paràvem durant l’esbarjo, que resultava una trava molt gran per al so, però els alumnes es portaven l’esmorzar al nostre plató i això que feia molta calor.

Van aprendre a treballar en equip, a respectar el treball dels companys, a controlar-se, a mantenir un silenci prodigiós i a riure’s amb els errors, entre altres coses. Durant tot el procés de creació i d’enregistrament, es va respirar una barreja d’il·lusió, treball en equip, responsabilitat de cada alumne, esforç i diversió. Ara, a més, tant els alumnes com el centre educatiu compten amb un record inestimable per al futur, de com érem i fèiem en un moment de la nostra vida. Qui sap si algun actor o futur cineasta encendrà la seua llumeneta de possibles camins a través de l’activitat. El reconeixement aconseguit a través de diferents premis (Premi Tirant Avant d’Escola Valenciana, Premi Millor producció d’un centre Educatiu FIT-CAT 2011) suposa una recompensa pel treball realitzat, la millora de la seua autoestima i la il·lusió de pertànyer a un grup, el CEIP Sant Miquel de Llíria. Les possibilitats dels centres educatius (en aquests temps un poc infaustos), es veuen minvades per les limitacions de pressupostos i, en ocasions, per un cert encotillament del model parcel·lari de l’ensenyament. No obstant açò, podem actuar per a gaudir dels nostres propis moments, les nostres creacions, transmetre il·lusió als alumnes i intentar cercar el camí que ens permeta emprendre els nostres projectes amb esforç i il·lusió. Ho vam aprendre de José Tomás Iranzo, el director del C.P. Pintor Sorolla de Yátova, amb qui vam fer la nostra primera col·laboració i amb el qui encara continuem treballant.

http://www.faules.com

Intercanvi d’experiències

A curs escolar acabat, ens permetem baixar un poc el ritme de publicació. A més perquè si bé a les escoles ja no hi ha classes, en algunes l’activitat continua. Bé preparant amb ganes el proper curs 11-12 bé aprofitant per compartir moments d’encontre i formació. Així, aquest diojus 7 de juliol un seguit d’escoles del grup Akoe ens trobarem en una jornada al voltant de la secundària i les competències bàsiques. Es prepara un matí de treball valent on es presentaran les conclusions del treball sobre les competències realitzat des d’Akoe el curs passat, es veurà alguna vídeo que il·lustre el tema, per grups es treballarà en l’elaboració d’una seqüència didàctica i finalment en un format similar a les TED es presentaran cinc experiències de secundària entre les quals estarà 400 colps.

I com d’experiències competencials es tracta portem també a aquest apunt la passada Jornada d’intercanvi d’experiències pedagògiques docuaula.La construcció plural d’un text audiovisual de manera coral amb l’ús de les noves tecnologies, era l’objectiu del curs organitzat pel centre de formació del professorat (CEFIRE) de València, que en la seua tercera edició ha sumat equips de docents i alumnes d’una trentena d’instituts públics. Nosaltres no puguérem assistir a aquest atractiu encontre encapçalat per l’equip pedagògic, i amic, de Ximo Rojo, Josep Lluís Peris i Nacho Carrascosa, Però sabem pel blog creat ad-hoc, que el moitu era la creació d’un documental d’aula el qual permet elaborar un tipus de treball col.laboratiu i de metodologia participatva amb l’aplicació de les eines TICS i amb l’aplicació d’una didàctica inductiva. El discurs s’elabora de forma participativa, es construeix coneiximent en xarxa, i tots els emissors són a la vegada receptors, la informació no circula unidireccionalment, es plurinuclear i pluridireccional. Exemples: la lectura d’un periòdic per internet amb espais d’opinió, i de complementació de la informació, la construcció plural d’un text audiovisual, Wikipedia, la creació grupal d’una partitura musical o d’un film, en definitiva la superació de l’autoria individual per esdevindre autoria coral amb l’aplicació del software lliure.

Treballem per ser feliços treballant.

http://docuaula.wordpress.com/

Quadre a quadre tanquem el curs

Avui acaba el curs en molts centres. Resulta increïble, però així és, hora de posar punt i final al curs 2010-2011. I nosaltres volem fer-ho de la manera que més ens agrada, mostrant el treball d’alumnes. En aquest cas és tracta d’Helena i Alba de 4t d’eso d’escolagavina les quals han facturat una senzilla però enginyosa peça videogràfica. Alba i Helena ens deixen allò que han escrit per explicar el seu treball i nosaltres esperem que d’alguna manera siga una invitació a la participació creativa d’alumnes de diferents centres en un nou i estimulant curs 11-12. A totes i tots, que passeu molt bones vacances d’estiu.

Quadre a quadre és una stop-motion que, com bé diu el vídeo, està fet per Helena Moreno i Alba López realitzat per fer un treball d’educació plàstica i visual a l’Escola Gavina. La primera tasca que vam haver de fer va ser consultar a classe diversos curts, tant antics com nous. Mentre els veiem el mestre ens anava explicant algunes de les tècniques per fer-lo. La següent va ser pensar en la idea, i encara que podria ser la més complicada de totes, no ho va ser, ja que teniem com a objectiu el concepte de canviar de lloc mitjançant una foto que tinguera a veure amb el que després apareixería al vídeo. En aquesta tasca el mestre Rafa ens va ajudar, ja que ens va oferir la idea de canviar varies vegades de lloc, no només una. En tercer lloc, quan ja teniem clar tot el que anàvem a fer, decidírem anar a gravar. La gravació va tenir lloc primer a classe de plàstica i al parc de l’oest de València, aquest últim va ser difícil de gravar ja que n’hi havien vegades que apareixia gent i açò va fer que n’hi hagueren alguns errors al treball. Per últim, haviem de muntar totes les fotos, però com no vam saber acudirem a Jordi Orts. El més complicat del treball ha sigut posar-li la música, ja que havia encaixar amb les fotos i a més havia de tenir un bon ritme. Ens ha agradat molt fer aquest treball, perquè ha sigut una bona forma d’avaluació, hem aprés sobre cinema i ens ho hem passat realment bé. Una salutació.

Helena Moreno i Alba López
4t d’eso d’escolagavina

Huevstop-Motshow

La idea pot ser reiterativa però no per això li restem valor. I és que ens entusiasmem cada vegada que un alumne s’adreça per comentar-nos que ha fet un vídeo. Sovint el rostre de l’alumne o l’alumna mostra també una emoció un tant continguda, suposem que a l’espera d’una pròxima aprovació. El reconeixemnt per nosaltres és immediat perquè sabem què hi ha al darrere de cada producció vídeogràfica. Així que sempre va associat a la proposta de publicació: és important contar alguna cosa del procés creatiu. En aquesta ocasió Sergi Fernández, de 3r d’eso d’escolagavina és l’alumne qui s’anima a compartir i explicar la seua creació. Competència digital, narrativa, creació de personatges i escenaris, l’ús del temps, explorar nous llenguatges tant com la pròpia creativitat, centrar-se i entusiasmar-se amb la tasca, aprendre i mostrar.
Gràcies Sergi i enhorabona pel treball.

Huevstop-Motshow

Es tracta d’un treball escolar d’animació en Stop-Motion, casolà. La inciativa sorgeix amb la proposta del mestre de plàstica, Rafa Santibáñez, que ens va proposar que férem un treball d’animació stop-motion. La idea final no em va costar molt que digam. Tan senzill com que, en anar a per alguna cosa de berenar al frigorífic, vaig veure d’immediat la filera d’ous; quasi com si ja convidaren a fer un curt amb ells. A partir d’ací vaig pensar d’enriquir l’escena trobant altres elements tals com el coco o la llima. El primer que vaig fer abans de rodar fou muntar l’escenari. Em vaig adonar que era important ajustar les llums i finalment vaig començar a pintar els ous. Per a açò, vaig fer una mena d’story-board amb bona quantitat de possibles ous-personatge dibuixats. Al remat em vaig quedar amb catorze personatges. El mico que també intervé és un toy que em vaig comprar a Anglaterra aquest estiu i la seua aparició va ser necessària per reemplatzar el 14é ou que va sofrir un accident en començar el rodatge; reventà i és per això que només en podreu contar treze. Com que el treball està fet a les vacances de pasqua era quasi inavitable l’aparició d’un clàssic conill de xocolata, regal del meu cunyat qui em va ajudar en l’edició de la peça. El meu ordinador no suporta el programa amb el qual va reduir el temps de durada de cada imatge perquè tot anara més ràpid. D’imatges calcule que en vaig fer unes 1.400 i serien unes onze les hores totals invertides en el projecte.

Aquesta ha sigut la primera vegada que he fet un curtmetratge i l’experiència ha estat molt però que molt bé. Sí em plantetge a partir d’ací fer més coses pel meu compte. L’stop-motion pense que ofereix possibilitats molt interessants perquè et facilita fer coses que d’altra manera igual seria força complicat. Ara espere l’avaluació del mestre; igual demà mateix ja em diu alguna cosa. No diré que no m’importa la nota, que espere siga bona, però poder haver creat Huevstop-Motshow ja és per mi molt bon resultat.
Gaudiu de l’espectacle!

Sergi Fdez. Romero
3r d’eso | escolagavina | Picanya (L’Horta)

Una experiència per a repetir

Fa uns mesos, Escola Valenciana va iniciar una campanya titulada Vols doblar una pel·lícula? que presentaren com “un circuit de tast i experimentació del que és el doblatge en valencià per als alumnes (i professors). Es tracta d’oferir propostes d’activitats extraescolars de qualitat, i alhora promocionar el coneixement per part de l’alumnat i el professorat dels centres de secundària de les produccions rodades i/o doblades al valencià”. Tres alumnes de l’IES Doctor Faustí Barberà ens conten la seua experiència com a participants en aquesta campanya i Pilar Alfonso la seua mestra, ens fa arribar l’apunt. No dubteu a fer-los arribar preguntes via comentaris i així anirem comprovant el seu funcionament el qual darrerament ens està donant alguns problemes. Gràcies a tots per la col·laboració.

Una experiència per a repetir
El dia 15 d’abril a la sala d’actes del nostre institut es va realitzar durant tot el matí una activitat organitzada pel departament d’Audiovisuals: es tractava de doblar fragments de pel·lícules, és a dir, de posar la nostra veu a seqüències de diferents llargmetratges. En concret, Psicosis d’A. Hitchock, Hello Kitie i un documental titulat Només en pot quedar un. L’activitat ens va resultar molt interessant, ja que així vàrem conèixer el mètode de doblatge que s’usa a les pel·lícules. La gent es va involucrar molt, encara que els cursos més baixos varen ficar-li més ganes. Al principi, tots teníem un poquet de vergonya i nervis. També podríem dir que va ser molt divertida, ja que Francesc Fenollosa és molt simpàtic i extrovertit, tenia molta paciència i interès en què tots hi participàrem. Per a que començàrem a tenir més confiança ens contà alguna de les seues experiències i dels seus treballs com a doblador professional. Per exemple, ens va dir que era la veu de Geni Tortuga en Bola de Drac. Tot això va donar com a resultat una activitat diferent, com ja hem dit, interessant, divertida i que ens agradaria repetir, però de forma més professional. La veritat és que mai ens haviem parat a pensar i valorar la feina de doblar una pel·lícula, però gràcies a aquesta activitat hem aconseguit sentir-nos, en cert mode, protagonistes.

Sandra Gonzàlez, Néstor Prats, Irene Andreu i Idoia Arreaza
(4 d’ESO de l’IES Faustí Barberà d’Alaquàs)

← Previous PageNext Page →