18a eacn: exercici de videocreació

El vàrem proposar farà un parell d’anys i ja és un clàssic. En bona part perquè l’alumnat el demana, ja que és una pràctica senzilla que dóna molt de joc; esdevé un divertimento al mateix temps que un desafiament. I resulta emocionant i ric el moment de contrastar les diferents opcions personals. L’exercici consisteix en que nosaltres proporcionem un fragment musical i l’alumnat ha de posar-li imatges. No hi ha més delimitació que la música així que poden fer per parelles, indvidual, en grup… Poden optar per la narrativa figurativa i contar alguna història o decantar-se per opcions més plàstiques, abstractes o oníriques… En aquesta edició el fragment és un clàssic, els primers 30 segons del tema central de Twin-Peaks. Però al tanto! els i les alumnes no l’havien sentida mai, ni coneixien la sèrie ni havien sentit parlar la mort més célebre de la teleficció, la de Laura Palmer. Així resultava doble interessant comprovar que els hi suggeria i com adaquaven la inoblidable melodia a les possibilitats de l’entorn acostant-nos a plantejaments de la remescla audiovisual.

I el contrast de les cinc peces realitzades sigué emocionant. Dalt hem posat dues per il·lustrar el resultat: és el moment i arrels. No figura la guayadora del nostre particular microfestival en el que els participants es decantaren per què passa amb els escacs, que si podeu veure junt a les dues restants al nostre web de vimeo.

moments eacn

Des de 400 colps, coordinació tècnica de l’eacn · escola d’activitats culturals a la naturalesa, sempre intentem estar ben atents i capbusats en el programa formatiu i l’acompliment d’aquelles activitats previstes. Supervisar l’aconseguiment del timing marcat, l’obtenció de bon material de gravació, la motivació dels participants en les propostes, la presentació i atenció dels col·laboradors convidats, les projeccions, l’edició de diferents peces generades… D’alguna manera els apunts aportats fins ara del que ha sigut aquesta 18a edició posen especialment en valor aquest aspecte més pedagògic. Però no, no se’ns escapa que l’eacn, en bona mesura el seu capital, és relació: vincle, afecte, compartir… Cada activitat està embastada a la següent amb moments de joc, de reunió, per cantar, dinar, sopar o berenar, de netejar, cuinar, descansar, tocar la guitarra o la caixa, de riure, plorar, somniar… I ves per on que Anna Teruel, alumna participant de 3r d’eso, ha sabut fer confluir els dos plans en una senzillíssima però bella peça que capta a la perfecció l’espirit de tants moments de la darrera eacn:

“Quan vaig vore l’ambient, gent tocant la guitarra, jugant a les cartes, cridant, altres fent suc de taronja… simplement vaig voler agafar la càmera i captar eixe moment. Al principi no tenia molt clar que era el que volia fer. Anava gravant a la gent mentres jugaven amb entusiasme i sense que es donaren compte per a que resultara més natural. Després d’una setmana intentant editar-lo i sense poder a causa dels examens, l’he acabat! He volgut fer-ho a càmera ràpida per a que no es fera molt pesat i semblara que a l’estar gaudint aquell joc, el temps passava més ràpid. Com molta gent diu, quan més be t’ho passes, més ràpid et passa el temps. La música no la tenia molt clara, però vaig recordar aquelles cançons que tocaven Albert, Mario i Clàudia. Tocaven moltes cançons de Manel. A mi aquest grup m’agrada molt i conec moltes de les seues cançons. Finalment em vaig decidir per “En la que Bernat se’t troba”. Aquesta cançò és prou alegre, i comença amb una música, com de fira que no sé per quin motiu m’agradava com quedava. El títol, quan el vaig grabar, vaig pensar que es diguera “Joc de cartes” o algun títol semblant, però mirant-lo moltes vegades, vaig decidir anomenar-lo “Moments EACN”, ja que mostra lo bé que ens ho hem passat! Tot el món esta jugant, divertint-se, i al mateix temps actuant (inconscientment). Espere que agrade a tots els meus companys i companyes de l’eacn 2012! “

Aprenentatge als marges, invisible, edupunk, educació expandida, integració i experimentació… Bravo Anna, el teu vídeo dóna sentit al nostre treball.

18a eacn: piulades

I tant que ens agradria tenir ja fet el resum de l’activitat, amb les imatges d’aquestos tres dies i mig i l’edició completa dels treballs realitzats. Però el temps és limitat i en tornar del parèntisi i oasi eacener les qüestions a atendre són en quantitat i diverses. Així que fem l’avanç amb una senzilla selecció de les piulades fetes a twitter. La nostra intenció era que la xarxa servira de comunicació prèvia, en el moment de la preparació, però l’alumnat no acabà d’entrar en la proposta. Per contra, només finalitzar la 18ª edició, alguns alumnes sentiren la necessitat immediata de compartir l’experiència viscuda. I no només alumnes, també professorat implicat i altres des de l’exterior a l’activitat piulaven el seu feed-back.

Una nova edició de l’eacn

A molta gent li costa recordar aquestes quatre inicials, però per l’alumnat que hi participa són difícils d’oblidar. És l’eacn · escola d’activitats culturals a la naturalesa d’escolagavina. I de dijous a diumenge tindrà lloc la seua divuitena edició; ahí és res. Setze alumnes de secundària, tres mestres, dos professionals convidats, pràctiques cinematogràfiques i una mica de teoria, visionat de pel·lícules, temps d’esbarjo, endreçar la casa i compartir taula, edupunk i educació expandida; càmera, acció!

Així doncs, com que l’administrador de 400 colps és el director tècnic de la proposta, no publicarem fins dilluns vinent. Serà per contar-vos, tocant la primavera, què va passar en aquesta eacn d’hivern.

> Educación expandida y edupunkismo en Chelva

Per nosaltres, els joves conten

Entràvem en impaciència, no som periodistes ni redactors. Els fets es succeixen a velocitat vertiginosa, el sotrac és de por, costa digerir. Però ens sentíem amb necessitat de dir, pareu un moment les classes, parlem del que passa. Aquesta és la nostra manera de colpejar.

La flama es va encendre la setmana passada al carrer Xàtiva quan es trobaren de front el ja n’hi ha prou dels joves de l’#IESLluísVives i la incompetència de les forces de (in)seguretat. Però el combustible ja vessa fa temps els nostres carrers, són una mentalitat i unes maneres. És Rus insultant els mestres catalanoparlants, aleshores; és Camps pensant-se santificat per les majories absolutes, te quiero un huevo; és Rita volent la demolició d’un barri al crit de, valencianos!; ara és Sánchez de León disposada a reformar els joves, ciutadania constitucional. I clar, l’altre, el que proposa l’escletxa en el dogma, és l’enemic. Per això tenim de cap de la polícia una persona vinculada a la ultradreta; una persona freda i paranoide que només entén el llenguatge de la porra per aquells que passen fred als insitituts. Mediació? els de la porra no arriben ni a Eddy Murphy. I no només això, com que la dreta a entés molt bé que el missatge és el medi, ahí  estan les tribunes i les tertúlies, ignomínia. Però ves per on que els joves també han aprés. Ells i elles no són, com diuen a diaris i micrófons, els que mosseguen policies. Són fills i filles de professors amics, són exalumnes propers i estimats. I han aprés a contar. Conten amb les seues càmeres de foto, amb les seues pancartes i els seus vídeos, i ens mostren el paisatge d’una #PrimaveraValenciana [la imatge és d'Ariadna Castillo]. Pot ser és exagerat comparar-la amb l’àrab, però a l’igual que en aquella s’hagué de construir una narrativa audiovisual amb unes imatges i uns referents icònics fins llavors inexistents. Ací passa el mateix; la xarxa bull d’imatges i vídeos, d’una narrativa d’adolescents que reaccionen. Llegiu la frase en el sentit que vulgueu; per nosaltres, els joves conten.

Laia a l’institut de les meravelles

Fa poc més d’un any, el 19 de gener de 2011, li dedicàvem un apunt al Cineclub de l’IES Pere Arques de Cocentaina. Aquell apunt el començàvem amb la següent frase: Les possibilitats de la xarxa són insodables i quan menys t’ho esperes bota la grata sorpresa. I ves per on, un any després podríem haver començat aquest de la mateixa manera. Ho expliquem. L’altre dia Ferran Alexandre, magnífic mestre de música de l’escolagavina, ens comentava que havia pensat en gravar un lip-dub a l’escola. Nosaltres li vàrem oferir l’ajut necessari però també li comentàrem que pot ser el lip-dub és ja un format ‘cremat’. Se n’han vist molts a la xarxa. Així que li suggeriem que pot ser caldria pensar en altre format o tipus de proposta. I sigué comentar-ho i rebre d’immediat un mail de Josep Alcover, professor de música a l’IES Pare Arques de Cocentaina i un dels coordinadors del projecte Com sona l’eso.

Josep ens ha donat l’oportunitat de conéixer el magnífic treball Laia a l’institut de les meravelles una pel·lícula musical, migmetratge, que han fet des del departament de música de l’IES Pare Arques coordinats per ell. Laia és una alumna de batxillerat que descobreix que un institut pot amagar molts secrets, i que algun d’ells et pot canviar la vida per sempre… El projecte ha estat realitzat pels alumnes de l’optativa de 1r de Batxillerat “Patrimoni Musical Valencià”, però comptant amb la col·laboració tant dels alumnes i professors de l’institut, com d’alumnes del col·legi El Bosco, també de Cocentaina. Musicalment, tota la banda sonora està basada en el primer disc del grup alcoià Arthur Caravan. En començar el projecte, es posaren en contacte amb ells i els demanàrem si els podíen passar la música de tot el disc sense la veu del cantant. Després en un enginyos treball d’adaptació les canviaren de lletra per adaptar-les al guió de la pel·lícula. Totes aquestes cançons són cantades pels mateixos alumnes que actuen a la pel·lícula, en un impressionant treball de d’esforç i superació per part de tots els alumnes participants. Les coreografies del musical van ser pensades i treballades per tot el grup basant-se en escenes de pel·lícules musicals més o menys conegudes: a partir d’aquestes coreografies, entre tots varen crear els seus propis moviments de ball.

Com podeu imaginar la satisfacció aconseguida per tots i totes els implicats en la producció és ben elevada, i per nosaltres aquesta casualitat de segur que ens ha de resultar engrescadora i inspiradora.

http://www.alesiarrels.blogspot.com/2011/10/laia-linsttut-de-les-meravelles-al.html

The Starry Night (II)

L’apunt d’avui té senzillament a veure amb una troballa casual que ens ha sorprés. Estàvem navegant i provant la nova versió de Vimeo i entre els vídeos destacats hi havia “Starry Night (interactive animation)” -dalt-. Com el nom indica es tracta d’una animació a partir del quadre homònim de Vincent Van Gogh. Però més enllà de la fascinació tecnològica ens ha sorprés veure les similituds amb el vídeo “The Starry Night” que l’alumna d’escolagavina Anna Teruel va realitzar l’any passat -a la dreta-. Anna, en un intel·ligent exercici d’apropiació i remescla va fer la seua personal lectura de l’obra a partir d’un exercici que sobre l’enquadrament vàrem plantejar en la passada edició d’hivern de l’eacn. Termes aquestos que ens interessa tornar a plantejar en l’edició que tindrà lloc de l’1 al 4 de març lligats al tema de la sostenibilitat. Ens ha semblat que el vídeo de Petros Vrellis era l’evolució natural i tecnificada del d’Anna; l’haurà remesclat?

Per què ens agrada “Hammond fun”

Obrim la setmana amb allò que més ens agrada, presentar la creació audiovisual d’alumnes. “Hammond fun” és una senzilla peça de poc més de 2 minuts i mig que recull diversos moments de pràctica d’skate. Gravada amb una GoPro HD, possiblement no aporta gran novetat front a la proliferació d’una bona quantitat de vídeos sobre skate que està tenint lloc a la xarxa. Però com a exercici estilístic ens agrada. Perquè és col·laboració entre alumnes de secundària que pel gust de gravar i contar amb imatges han fet un vídeo a partir d’allò que els apasiona. Perquè sap arrancar posant l’espectador en estat d’alerta. Perquè ensambla música, skate i imatge de manera sòbria. Perquè parla de la repetició necessària en l’aprenentatge. Perquè contextualitza l’exercici en un espai artístic-arquitectònic, en una recerca compositiva de vegades quasi abstracta on juguen entre si línies i llum. Perquè mostra l’apropiació de l’espai públic per l’expressió creativa front a aquella realitzada en pos d’interessos privats i especulatius. I per què conté en la lletra de Pirat’s Sound Sistema una declaració de principis: aquesta és la nostra lliçò; nosaltres anem a començar per explicar el que és progressió, que és altra part de l’armonia que ens interessa molt pel que respecta a l’expressió. Marcos, Jesus i Marc, volem vore-vos progressar.

De la 1ª Trobada audiovisual de joves

Aquesta és la idea: aprendre als marges, de manera ben intensa i pràctica, sense necessitat de notes, de les rigideses del currículum, amb guiatge i horitzontalitat respectuosa, construint de manera col·laborativa el nostre saber. Som conscients que resulta impossible sustentar la totalitat de la pràctica educativa sobre aquesta premisa. Però almenys per part nostra no volem deixar de generar situacions que ens permitisquen reiventar-nos com a docents i gaudir de noves maneres d’entendre l’educació.

El passat 15 de desembre tingué lloc la 1a Trobada audiovisual de joves organitzada per Joves d’Acció Cultural del País Valencià a l’Octubre · Centre de Cultura Contemporània de València. Ben poc abans un grup d’alumnes de 4t d’eso d’escolagavina havia simulat en format audiovisual un programa televisiu per abordar el treball sobre registres lingüístics a l’àrea de llengua. Coneixedors de l’esdeveniment i de la disposició i implicació de l’alumnat, vàrem decidir passar a l’acció sobre terreny real. I el resultat només està concebut per ser compartit, pel món. Ens ho mirem i continuem aprenent sobre il·luminació, planificació, llengua, ritme, edició, com tractar les persones, treball en equip, presa de decisions…

Gràcies a tots els què ho heu fet possible, per nosaltres és la millor manera de tancar el trimestre.

Fes del teu regal, el seu Nadal

Som a punt d’entrar en dates d’excesos. D’alguna manera no està mal, assumir col·lectivament que per uns dies, bé que ens podem passar un poc de la ratlla: el menjar, les celebracions, les compres… Tradicionalment sempre quedava present en aquest horitzó col·lectiu la data redentora de l’1 de gener; per tornar a la dieta, deixar de fumar o preparar-se per a la costera de gener. Però ara, bé que ho sabem en l’àmbit educatiu, els límits cada vegada queden més diluits i el Nadal no és més que la cirera que remata el pastís consumista al que sembla ens hem abocat. Com bé assenyalava Carmen Ferrándiz, és cert que ens trobem en un moment de crisi que esperem almenys, servisca per canviar una tendència en els valors preponderants que dificulta el creixement mental.

Tot ja no s’hi val. I en aquest sentit s’alinea el treball que presentem hui. Es tracta d’un vídeo realitzat pels alumnes del crèdit variable de Publicitat de primer de batxillerat de l’escola Súnion de Barcelona. La idea era donar forma de manera audiovisual a una potent campanya de recollida de regals nous per entregar a xiquetes i xiquetes en condicions desfavorides. La campanya que comença hui i durarà fins el 22 de desembre té per títol Fes del teu regal el seu Nadal i la seua difusió i repercusió mediàtica ha superat amb escreix totes les expectatives. ‘En tan solament dos dies hi ha hagut més de quatre mil visites i més de mil persones l’han compartida a Facebook.’ han comentat els dos professors de l’assignatura, Ruben Wagensberg i Guim Tió quasi incrédul davant el ressó. Ara mateix, les visites ja s’han duplicat, i una llarga llista de famosos, com Quim Monzó, Toni Soler i Toni Albà, el programa APM, l’emissora iCatfm i el grup Antònia Font, n’han parlat a Twitter.

De nou doncs la potencialitat de les eines audiovisuals, el treball col·laboratiu i l’interés per compartir propostes i idees. Seria interessant el debat al voltant de la realització de l’spot si no ací mateix, que també, al menys en altres centres on l’alumnat de assignatures com aquesta poden valorar i raonar al voltant del treball d’altres iguals. Nosaltres, perquè conegau una mica més l’excel·lent treball que realitzen a l’escola Súnion vos deixem un parell d’enllaços més. I si aquest Nadal no tinguérem regals?

http://audiovisuals-escola-sunion.blogspot.com/
http://tv.sunion.net/

← Previous PageNext Page →