DATUM

D’entre les tantes persones i entitats amb que ens retroben de nou, en aquest no tan nou camí, hi ha aquelles amb les quals sentim que la distància i el temps no han fet minvar l’afecte, el detall, la complicitat. I així ho sentim amb els companys d’AulaMèdia i especialment amb el seu coordinador Francesc-Josep Deó. De seguida Francesc ens ha tornat a contactar per animar-nos i com que entén a la perfecció el valor de les sinèrgies en xarxa, la cooperació, s’ha posat a compartir i proposar. I recentment ens informa que ja es pot veure el tràiler del més que interessant projecte DATUM.

DATUM analitza i explica de manera ben necessària la qüestió de les dades, la tecnologia i els drets digitals. Però a més, DATUM és la feina avançada per a tants mestres, tutores, tutors… que comprenguen la necessitat d’analitzar-ho i explicar-ho també a les aules. El treball és coproduït conjuntament amb la cooperativa La Productora amb la participació de Karma PeiróCecilia Bayo i Gerard Vilanova, i el suport d’1entretants,Acicom,Encontre.cat de Mallorca, i més d’un centenar de “protectors” i “protectores” que han fet possible aquest projecte. I com que el DVD hauria de tenir un lloc preferent a les prestatgeries de tantes tutories d’escoles i instituts ací vos deixem l’enllaç (fàcil!) per poder adquirir-lo:

http://www.aulamedia.org/wordpress/2020/12/dvddatum/

20 audiovisuals infantils per Nadal

nadal-haquivaqui

En temps de previsió d’un possible nou confinament hi va haver qui ens va alertar que pot ser, fora d’aquella lògica ultraindividualista i anal (per allò de retindre i acumular per damunt de possibilitats; penseu per què tant de paper de vàter) que va fer tanta gent assaltar prestatgeries de supermercats, i precisament per escapolir-se’n d’ella, el que calia era omplir el rebost intel·lectual. I el nostre company Francesc Felipe va publicar a elDiario.es un interessant article mirant d’ajudar a fer una bona selecció de pel·lícules infantils i contribuir a oferir als més menuts de la casa una dieta mediàtica rica i equilibrada. A més, completa la selecció un suggerent decàleg de pautes que guien, emmarquen el sentit, les converses… Ara l’hem recuperat per, si no en tinguereu ocasió, posar-ho a l’iman del frigorífic mental i ser-ne de bona utilitat aquestos dies de festes i d’eixides i distàncies més replegades. Els títols els podeu trobar a diferents plataformes tot i esperant que gaudiu de la proposta mentres esperem recuperar celebracions com la de la imatge. I si en teniu més, de títols, no dubteu en compartir.

20 audiovisuals infantils per sobreviure a un nou confinament

L’audiovisual infantil malgrat moure milions de dòlars i ser dels productes culturals més rendibles continua sent un considerat, encara hui en dia, com la literatura infantil i juvenil, un gènere menor. Algunes de les pelis que recomanaré han estat nominades als Òscar, als Annecy o als Emmy i no n’hauràs sentit a parlar mai, d’altres segurament les vas vore de xicotet. En qualsevol cas si estàs llegint açò prepara’t per a un nou confinament amb bon cinema en família.

Començarem pel principi. És molt difícil, sinó impossible, en l’actualitat evitar l’ús de l’audiovisual infantil. Estes línies no busquen respondre si ho fem bé, ni la quantitat d’hores, ni si millor vore-ho a la televisió o a la tauleta digital, en este article només pretenc que com a famílies siguem conscients del consum audiovisual infantil que realitzem i que aquest siga un espai d’acompanyament, d’aprenentatge, de qualitat i de felicitat.

Desconec si ens tornaran a confinar però pense que amb aquestes reflexions es pot contribuir, més enllà del confinament, a trobar algunes idees que, en la meua opinió, poden ser interessants i que personalment a mi m’estan servint en l’etapa que compren el segon cicle de l’educació infantil (3, 4 i 5 anys). Aquesta és la meua experiència.

Les 10 regles

1)    Sempre cal fer una selecció prèvia, no ho deixem a l’atzar

2)    Cal escollir i compartir títols amb les xiquetes o xiquetes

3)    Evitem visionats infinits. Les històries comencen i acaben.

4)    Filmin és un paradís audiovisual, explora’l

5)    Els infants adoren els curtmetratges. Et sorprendran.

6)    El món és divers, explora diferents temàtiques i estètiques

7)    Parla de les pelis amb els teus fills o filles

8)    Una pel·lícula basada en un conte és una porta als contes

9)    Acompanya els infants en el visionat, estigues al seu costat

10) Aposta per la llengua més dèbil, el plurilingüisme és un regal.

La meua parella és mestra i una apassionada de la literatura infantil i juvenil i això és una sort per a tota la família. També per a mi que compartint eixa passió pel foment lector he iniciat una espècie de foment cinèfil domèstic. De fet hem acabat fent el que podríem anomenar un festival de cine a casa.

Eixe festival de cine a casa, en la meua opinió, l’hem de fer tots, com fem la compra setmanal, i cadascú s’ha de fer el seu. Hem de ser conscients i coherents sobre la importància de l’audiovisual que consumim i del que consumeixen els nostres xiquets i xiquetes. De la mateixa manera que a molts ens ha horroritzat la idea d’un menú Telepizza diari també ens hauria d’horroritzar un consum continuat de Disney Channel, Clan TVE, o, Netflix i Youtube Kids etc.

Òbviament no passa res per menjar ocasionalment en una gran cadena de menjar ràpid però igual que basar la dieta alimentària en este tipus de menjar ens causa rebuig general a una majoria, ho hauria de fer un consum no conscient d’aquestes cadenes o plataformes digitals. La dieta mediàtica d’un infant ha de ser diversa i hem de donar elements per poder vore i gaudir de diferents tipus d’audiovisuals. Crec que només així aconseguirem una alimentació audiovisual saludable. És per això que nosaltres, com a adults, és molt important que fem una selecció prèvia, una dieta mediàtica, respectant també les seues preferències, del que volem que els nostres fills i filles consumisquen audiovisualment.

Siga quin siga el teu criteri, que siga «el teu» com a mare o pare, i no el de Disney o Youtube Kids qui eduque audiovisualment a l’infant. Ser apropiat per a una edat no implica que s’haja de consumir perquè, no ens equivoquem, l’audiovisual no només entreté, l’audiovisual té un poder enculturador impressionant: transmet valors, vocabulari i llengua, educa en les relacions de poders, crea mites, reforça els rols, estableix patrons de joc i tot això ho fa sigues conscient o no, en confinament o no. No es tracta d’evitar Disney o Youtube, que tenen també productes fantàstics en el seu catàleg, es tracta d’entendre estos gegants de l’audiovisual com una opció entre moltes, no l’única.

És important, almenys al principi, en proposar un contingut nou, visionar-lo i comentar-lo amb les vostres filles o fills. És possible que et semble un rotllo però si no t’agrada el contingut, ni et desperta el més mínim interés, el més raonable seria que tampoc li’l posares. Una xiqueta o un xiquet pot necessitar repetir una i altra vegada un mateix contingut audiovisual per a explorar i entendre els diferents significats d’una narració complexa com una pel·lícula de 90 minuts. És molt millor que el puga compartir amb tu, per això, si has vist el contingut, en els següents visionats naixeran milers de preguntes i converses i vore un contingut audiovisual servirà per a aprendre coses noves en casa. Eixes converses amb tu sobre un contingut que és cultural són un regal que li estàs fent.

Després d’estes recomanacions generals ara ve allò que tothom espera de qualsevol article sobre pelis i series, el llistat dels 20 continguts que no et pots perdre, el nostre festival de cine a casa.

Algunes són novetats, altres són clàssics, i excepte «Tumble Leaf» i «Snowy day» totes estan doblades en versió en català/valencià. Encara que no les podràs trobar en esta versió a Amazon Prime, Disney Plus o Netflix no et serà complicat trobar-les si busques un poc més enllà. Totes les les recomanades en Filmin i Pack Màgic estan disponibles en estes plataformes en versió en la nostra llengua. Com hem dit anteriorment el plurilingüisme és un regal.

1. Grúfal
Una obra mestra de la literatura infantil angolsaxona amb text de Julia Donalson i música de René Aubry adaptada a la pantalla. És, sense dubtes, el millor curtemtratge audiovisual infantil per a tots els públics. També té una segona part anomenada la Grufaleta. Posa’l hui mateix, és un èxit garantit.

2. Room on the broom
De la mateixa producció que el Grúfal, i amb una animació brillant, la bruixa de la granera és una faula d’ensomni sobre l’amistat i el treball cooperatiu. No existeixen monstres capaços de lluitar contra el treball en comú d’uns animals i una bruixa que es fan amics.

3. El meu veí totoro
Un clàssic imprescindible del cinema infantil. Un dels millors continguts que podeu vore amb els vostres fills i filles. Hayao Miyazaki en estat pur. No pot faltar. Deixeu volar la vostra imaginació amb el món rural japonés a través de les germanes Mei i Satsuki.

4. Snowy Day
Adaptació del conte d’Ezra Jack Keats sobre el regal diversitat cultural a Nova York i l’essència del Nadal. Més enllà del Pare Noel també hi ha audiovisual nadalenc. Un moment meravellós, tendre i senzill.

5. Minuscule
A banda dels grans animals, els animals minúsculs també són sorprenents. Una aventura contada a través d’unes marietes ben reals i inquietes. Una aposta molt original per explorar per diferents llocs del planeta els detalls de la natura més minúscula.

6. Tumble Leaf
Una serie sobre una rabosa blava i les seues aventures d’una estètica exquisida i màgico-científica per començar a fer-se preguntes en un món que està fet per se explorat. Un contingut excepcional dintre de l’animació feta per una plataforma audiovisual.

7. Babe el Porquet Valent
Un altre clàssic que necessita ser recuperat. Una reflexió sobre l’especisme i la cadena tròfica. Ideal si voleu començar a respondre preguntes sobre l’alimentació i desmuntar els límits d’allò preestablert.

8. Lorax
El canvi climàtic el produïm amb les nostres accions depredadores del territori. Els vostres filles o fills no voldran que es talle un arbre mai més i no els podreu fer canviar d’opinió. Quan abans ho sàpiguen millor.

9. Inside Out
Un nou clàssic de Disney. La psicologia d’una xiqueta contada des de dintre de les emocions en una aventura per la imaginació. Una lliçó també per als adults sobre el funcionament del pensament infantil.

10. Mary Poppins
Un clàssic de Disney que continua vigent. Ideal per fer volar la imaginació amb cançons eternes i el riure contagiós mentre vius una crisi bancària i les sufragistes lluiten pels drets de les dones. Es deuria fer una adaptació per al segle XXI? Jo crec que sí.

11. Kirikú i les bèsties salvatges
Un altre clàssic del cinema francés. Una obra sublim i diferent situada en l’escenari africà que no pot faltar dintre de l’imaginari divers dels teus fills o filles. Amb la música meravellosa de Youssou Ndour i una estètica i un imaginari sorprenentment universal.

12. Spirit
Una pel·lícula sobre l’oest americà. Ideal per desmuntar mites sobre indis i vaquers, reflexionar sobre la llibertat i repensar el que significa realment el progrés humà. Si els agrada molt segurament acabaràs reflexionant de tot això mentre visites una hípica.

13. El bosc de Haquivaqui
La utopia entre els animals és possible al Bosc de Haquivaqui. Un retrat del bosc animal amb una senzillesa i una tendresa que fa creïble que un món millor i just no només és possible sinó que és real. Kant ho haguera posat als seus fills o filles. El doblatge en català occidental és captivador.

14. Stick man
De la mateixa productora que el Grúfal. El branquilló és l’espectacular història d’un pal de fusta que torna a casa. La imaginació dels infants és infinita, alguns no perden mai aquesta capacitat i es dediquen a fer audiovisuals com aquest. Increïblement bell i èpic pal de fusta.

15. Dimanche
D’entre tots els curtmetratges disponibles a Filmin «Dimanche», és una metàfora sobre els dies de la setmana, amb una estètica molt original i una música a l’altura que és una xicoteta obra d’art sobre un nou món. Si ets vertaderament cinèfil explora els curts infantils. Dimanche podria estar exposat a un museu.

16. Anem a caçar a un ós
L’adaptació del conte de Michael Rosen il·lustrat per Helen Oxenbury és una demostració que no calen efectes especials sinó afectes especials. Una animació clàssica i una història mínima són més que suficients per fer una obra mestra si els ingredients són els adequats per a l’aventura.

17. El vent entre les canyes
Una recopilació de curtmetratges diferents on els rols del contes no són els clàssics. Les xiques poden ser cavallers i el drac pot ser amic teu. La nova normalitat en la literatura infantil és això.

18. Catacric catacrac
Una autènctica meravella de l’audiovisual valencià. Una forma d’introducció a les rondalles d’Enric Valor. Imprescindible si vols que els teus fills i filles aprenguen a estimar i somiar el territori on viuen. Si vols que els teus parlen en valencià no deuria faltar en ta casa.

19. Les tres bessones
Una serie de producció catalana per a redescobrir i reinventar els contes infantils. Les tres bessones són ja un clàssic de clàssics i una porta per a la literatura infantil i juvenil universal. La infància mai pot passar de moda i les tres bessones en són el millor exemple i en la nostra llengua.

20.
Com no pot ser d’altra manera aquest llistat està incomplet. Segur que tu mateix pots completar-lo amb una pel·lícula fascinant per vore amb els teus fills o filles i que no figura entre les 19 anteriors. Compartix-la en xarxes socials o entre amigues i amics i així tots podrem gaudir de continguts i cinematografies diferents que encara no hem descobert o que encara està per estrenar.

Evidentment em queden moltes per recomanar. Per exemple podríem fer un llistat sencer de clàssics del cinema Meliés, Keaton i Chaplin, o un altre de pel·lícules més experimentals com la brasilera «O Menino e o Mundo» o la romanesa «L’Extraordinaire Voyage de Marona» films que deixen, fins i tot a l’adult, sense alè, també un llistat dels millors curtmetratges o un llistat dels millors films a Filmin i Pack Màgic. Però això, si vos sembla, deixem-ho per a un nou article. Continuarà.

Francesc Felipe

Què en sabeu?

educomunicacio-01

En el retorn de 400 colps vàrem dedicar un temps inicial a sondejar l’estat de la qüestió. A comprovar l’estat d’un ecosistema particular del qual ens sentim de nou agents actius. Tornàrem doncs a visitar aquells referents que de sempre han sigut bona font d’informació i recursos per comprovar com havien evolucionat o no. I per descobrir-ne de nous. Així va ser com via el Festival de Cinema Ciutadà Compromés donàrem amb la plataforma educomunicació.cat. Ens havia cridat l’atenció que l’FCCC, sota l’epígraf la Cara V hi dedicava una secció a les noves narratives. V perquè queda inclosa en les paraules noves, narratives, visuals i joves però també amb la V de valencià perquè l’ús de la llengua és un referent en la selecció d’artistes que hi participen. El joc de paraules fa al·lusió al fet que darrere de la quantitat enorme d’influencers i narrativa audiovisuals superficial també podem trobar exemples de compromís social i cultural.

El plantejament era suficient com per voler saber-ne més i allà que anàrem a educomunicació.cat. Caram! Una web de recusos pensant en educació i audiovisual? Seria que, a la contra i en temps de pèrdua de diversitat, el nostre ecosistema era la base per a la gènesi de noves espècies comunicatives i pedagògiques? Ja pensàvem més enllà de l’apunt, en les sinèrgies que podríem generar. Ai però, que quan ens hi hem posat la web s’ha esvaït com a miratge i el panorama ens ha tormat a semblar un tant desèrtic.

Investiguem doncs qui ha sigut al darrere, a qui trobem pel carril del costat. Perquè vosaltres, què en sabeu?

https://www.educomunicacio.cat/

Bioscopi


 

Com veieu, aquells que ja ens coneixeu de la primera etapa, ens trobem repassant iniciatives que s’estan portant a terme des des centres, entitats, plataformes, col·lectius… que per a nosaltres són referents d’interès pedagògic i creatiu. I ací era inevitable portar les propostes del CCCB · Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el qual compta amb un equip generador d’idees i propostes sempre de pes i ben suggerents.

Bioscopi és una caixa d’eines per experimentar amb l’animació documental, és a dir, per parlar del món que ens envolta creant imatges en moviment amb dibuixos o amb objectes i sense haver d’enregistrar imatges reals. Hi trobareu tres propostes diferents que us permetran fer senzills curtmetratges animats sobre la vostra vida i el vostre entorn. Podreu desvetllar els vostres secrets, viatjar en el temps o explicar què us uneix als vostres amics, i descobrir que l’animació pot apropar-vos a la veritat per camins diferents als del vídeo o la fotografia.

Amb la suma de tots els curtmetratges que rebuts s’anirà conformat una gran pel·lícula col·lectiva, una biografia animada que estarà feta de les memòries, relats passats i presents, records i desitjos futurs de tots.

Bioscopi ofereix una primera aproximació al llenguatge i les tècniques de l’animació. També és una excusa per explorar com pensem, com ens mostrem als altres, com els altres ens veuen o quines idees compartim com a grup. La proposta s’adreça a persones de totes les edats, però els més grans i els més petits necessitaran una mica d’acompanyament que s’ofereix des del web. Si voleu fer aquesta activitat amb un grup i necessiteu guiatge, podeu escriure a seducatiu@cccb.org. A més per completar la informació:

https://bioscopi.cccb.org/

Unim-nos!

Llegim a twitter una de les últimes piulades d’Avelí Flors @aflorsmas sociolingüista, investigador del @CuscUB i professor associat del Grau de Lingüística de @FilComUB que diu a mode de nota mental: no pronosticar la fi del català sinó batallar en tots els fronts per fer-ne una llengua necessària, útil, atractiva, acollidora. I no estalviar-se reconeixements a totes les persones, entitats i administracions que fa anys i panys que hi treballen, dia a dia.

I ens ve al pèl per portar hui la iniciativa activistes pel valencià que acaba de posar en marxa escola valenciana tot just coincidint amb l’aniversari del neixement de Joan Fuster. Com entenem que la llengua és un regal també està en l’ADN de 400 colps contribuir activament al que subtratlla Avelí Flors en relació a l’ús de la llengua i fer el reconeixement a tantes persones i entitats compromeses amb els drets lingüístics, que com bé ens assenyala Francesc Felipe d’escolatv amb qui precisament acabem de parlar, són drets humans. Per açò en fem difusió i ens unim de manera entusiasta a la proposta i a totes aquelles persones i entitats unides perquè arribe aquell dia en què no calga batallar per la llengua. Mentres encara hi ha combat i nosaltres ja som activistes pel valencià.

La festa del curt

festa-curt-17

La setmana del 18 al 22 de desembre hi haurà una cita amb l’audiovisual valencià al vostre centre. Aquesta setmana s’ompliran els centres educatius de curtmetratges valencians de moltes temàtiques i gèneres. Si el vostre centre, curs o vosaltres personalment com a docents, voleu participar en aquesta activitat festiva, l’Institut Valencià Cultura ho posa molt fàcil: a la web es pot trobar un llistat de curts de direcció i/o producció valenciana, classificats per gènere i edat recomanada. Podreu triar el millor programa per al vostre alumnat, siga adaptat al temari o contingut d’una matèria, o un programa més general per a tot el curs, etapa o centre. Tots els centres formaran part d’un mapa de la Comunitat Valenciana a la mateixa web que mostraran tots els participants. S’oferiran a més, activitats relacionades amb La Festa del Curt.

Al següent enllaç estan els 25 curtmetratges disponibles que podràs projectar en la teua aula o centre la setmana del 18 al 22 de desembre. Sota el títol de cadascun, teniu informació referent als temes que tracta, i a l’edat mínima recomanada pel Ministeri d’Educació i Cultura, a més de les versions d’idiomes disponibles. La clau de visionat de tots ells és festa2017.

http://ivac.gva.es/foment/la-festa-del-curt/curts-festa

També podeu trobar en aquest enllaç les bases per a participar en els dos concursos que proposem des de l’Institut Valencià de Cultura, un dirigit a Primària i un altre a Secundària. El premi per als cursos guanyadors de tots dos concursos, és un taller de cinema impartit per l’empresa Nautilus Audiovisual.

Si teniu qualsevol dubte o suggeriment per a fer més atractiva l’activitat en el vostre centre, podeu respondre a aquest mateix correu electrònic. Ja esperen el vostre llistat de curtmetratges i les dades del vostre centre, perquè puguen afegir-ho en el mapa i enviar-vos els materials corresponents. Si teniu alguna preferència respecte als idiomes de cada curt, per favor, especifiqueu-ho també en la vostra petició. Recordeu que tots el materials que es proporcionen només podran utilitzar-se per a aquesta activitat, ja que són obres sota drets d’autor.

Activitat gratuïta | contacte  lafestadelcurt@gmail.com; marti_dor@gva.es
Visca el curt!

#25anysEduAudiovisual

Els nostres companys i amics Pilar Alfonso i Natxo Moral han aunat criteri i entusiasme i fruit d’aquesta sinèrgia han llançat una iniciativa ben senzilla però altament necessària i interessant. Sota el hashtag #25anysEduAudiovisual es presenta a twitter una reculla molt acurada de referents (publicacions, festivals, propostes…) que al llarg dels darrers vint-i-cinc anys han esdevingut fars indubtables en el procel·lós mar de l’educació audiovisual. Entusiasme perquè vint-i-cinc anys encara hi creuen i treballen. Criteri per no perdre’ns i anar a allò important. Twitter és conversa però també arxiu i memòria.
A gaudir-ne!


Parlar de porno amb xiquets i joves

porno

El contingut d’aquest apunt feia temps que ens rondinava. En converses amb companys docents havíem posat en comú que el visionat de porno per part de l’alumnat de diverses edats era un tema que no teníem resolt inclús podia quedar latent, silenciat. És ara que hem conegut aquesta proposta que valorem no cal pensar molt com explicar-ho perquè precisament ells se n’encarreguen amb molta idea.

Cada dia és més difícil tenir control sobre allò que els xiquets i els joves veuen a Internet. Estan exposats a representacions visuals del sexe des d’edats molt primerenques. I la resposta no es troba en la prohibició o la vergonya, sinó en l’educació i el diàleg. Amb la voluntat de donar una mica de llum sobre el debat de la pornografia en línia, a The Porn Conversation advoquen per uns joves ben informats, perquè siguen capaços i estiguen preparats per prendre decisions motivades pel coneixement, i no per la por. Un terç (!) de tot el tràfic a Internet és porno, així que és molt probable que els fills se’l troben mentres naveguen. S’estima que a partir dels 9 anys els nens es troben accidentalment amb contingut adult. Els xiquets i adolescents busquen pornografia quan senten curiositat sobre el sexe, els ‘tubes’ de porno gratuït en línia només estan a un clic de distància i disortadament el porno esdevé en moltes ocasions l’educació sexual actual.

Erika Lust i Pablo Dobner són un matrimoni que resideix a Barcelona amb dues filles de 6 i 9 anys. El 2005 van fundar una productora de cinema per innovar en el anquilosat món del porno i crear una alternativa basada en una visió positiva de la sexualitat i que pren en consideració a la dona. Els preocupava que les dones i les parelles no poguessen trobar un cinema adult ètic, així que van decidir fer-ho ells mateixos. Actualment, són els propietaris d’una reeixida companyia, i Erika Lust Films suposa l’avantguarda d’un cinema eròtic intel·ligent, femení i feminista. A més a The Porn Conversation posen a l’abast de pares, professors, educadors, eines educacionals i recursos per tenir la conversa tant a casa com en el context d’una acció tutorial. No deixeu de fer un tomb per la web.

En vídeo

hamaca-av

Recentment acabem de rebre dues informacions que totes juntes esdevenen un interessant referent al qual recòrrer per treballar una expressió artística, un llenguatge, que pel que comprovem en la nostra pràctica o realitat més propera, està subestimat: la vídeo-creació. D’un costat les iniciatives de l’organització Vídeo Data Bank (VDB) i d’altra aquella que ens fan arribar tan atentament els companys d’HAMACA.

Comencem per la segona. Apologia / Antologia: Recorreguts pel vídeo en el context espanyol sorgeix de la necessitat de fer accessible i, sobretot, llegible la producció artística audiovisual en el context estatal. Resultat de més de tres anys de treball, ve a cobrir la manca d’una publicació antològica en aquest àmbit. Els seus objectius són fer visible les genealogies, les connexions i els diàlegs entre les diferents obres i artistes inclosos en la publicació, a facilitar el coneixement, la docència i la recerca, i la difusió local i internacional dels usos del vídeo i el cinema com pràctica artística.

A diferència d’altres països, no existeix en el nostre context un recull antològic -ja siga imprés, en línia o en DVD- d’artistes i d’obres que pal·lie la falta d’accés i de llegibilitat del medi en el seu conjunt junt. Apologia / Antologia és la primera vídeo-compilació dels més de quaranta anys de creació audiovisual estatal. La publicació, que parteix del catàleg de la distribuïdora HAMACA i inclou obres significatives de l’audiovisual contemporani, compta amb professionals de diferents generacions que han destacat en el medi. Feu una ullada en la columna central a l’edició que el programa Metrópolis de La2 li va dedicar e el seu moment.

http://www.apologiantologia.net/

vdb

D’altra banda, aquesta tardor Vídeo Data Bank (VDB) celebra quaranta anys de sensibilització i foment del vídeo i el mèdia-art. Fundada a l’Escola de l’Institut d’Art de Chicago (SAIC) en 1976, l’organització s’ha convertit en una font de referència de la creació en vídeo i dels vídeoartistes contemporanis. Al llarg d’aquestes últimes quatre dècades VDB s’ha esforçat per fomentar el coneixement i l’estudi del mèdia-art, sempre advocant pel vídeo entés per ells com la més democràtica i àmpliament distribuïda de les formes artístiques. Amb motiu d’aquesta important fita, VDB porta endavant una sèrie de projectes especials i esdeveniments en els propers mesos. Evidentment són inacessibles per nosaltres però no el seu espai web on sempre podrem donar amb obres d’interés per treballar amb l’alumnat.

Versió postal

Ara que ens fiquem en cap de setmana i alguns passarem pel vídeoclub @#!*… un moment, vídeoquè? Sí, sí, podria passar ja que molts dels nostres alumnes, per exemple, no hagen xafat mai un vídeoclub. De vídeoclubs, aquells locals on periòdicament congregàvem els amants del cinema de tot tipus cada vegada en queden menys, fruit dels canvits produïts per la xarxa pel que fa a la distribució i consum del cinema. Però com sempre hi ha qui sap llegir els canvis i generar-ne oportunitats. És el cas d’aquesta plataforma que sense dubte pot ser un inmillorable recurs per donar amb aquelles pel·lícules que tant ens poden servir a l’escola i que alhora era molt difícil trobar als blocksbusters supervivents*.

Versió Postal és un servei de lloguer de pel·lícules en format dvd i blu-ray per correu postal. Aquest sistema busca una major comoditat, evitant desplaçaments, ja que reps les pel·lícules a la bústia de la teua casa i elimina la data límit de devolució que existeix en els lloguers convencionals.

Al la plataforma s’explica molt clarament com funciona aquest servei que comptem amb un catàleg curosament triat de més de 2.950 títols, procedents de més de 70 països i que va augmentant cada dia. Entre aquests hi trobareu pel·lícules que van des del orígens del cinema amb el mestre Meliès passant per totes les dècades del segle passat fins arribar als nostres dies. Apostem pel bon cinema, pel·lícules que han passat a la història, però també aquelles que s’han convertit en títols de culte per un sector determinat. Aquelles pel·lícules que no et fa res tornar a veure, aquelles que no has vist però te n’han parlat i aquelles de les que no en saps res però fan bona pinta. Intenten evitar que els diguen el que s’ha de mirar, no vole fer cas només a les cartelleres, als anuncis de les parades de bus, a la promoció de les grans estrelles… És més, a Versió Postal els interessa molt els títols que precisament no han pogut estar a les cartelleres i així poder-vos donar l’oportunitat que en pugueu gaudir.

Versió postal

*als vídeclubs especialitzats que encara resisteixen més que un apunt els hauríem de dedicar un documental.

Next Page →