De València a Gaza, fotografies de David Segarra

gaza

El curs passat ja ens vàrem fer resó d’una publicació força interessant per conéixer de més a prop una d’aquelles realitats que ràpidament pensem com a drama humanitari però que a la vegada necessita d’altres mirades doncs el terme de pes ens impedeix saber de la complexitat i la riquesa d’altres processos vitals que hi tenen lloc. Ara, en el marc de la Mostra Viva del Mediterrani 2016 es presenta aquest projecte fotogràfic pensat per establir ponts entre el poble valencià i el poble palestí. Per reconèixer-nos, estimar-nos i valorar les nostres arrels mediterrànies. L’objectiu de l’exposició De València a Gaza és mostrar les històries que els grans mitjans deixen habitualment de banda: les històries de la humanitat, la bellesa i la resiliència la gent. Presentem fotografies on l’altre es transforma en nosaltres. On les dones apareixen com a pilars de la societat. On xiquets i majors ens ensenyen mirades de saviesa i tendresa. On les fronteres i els murs es difuminen. On la cultura es converteix en l’art de superar l’adversitat, l’art de la resistència, l’art de viure.

L’exposició, que s’inaugurarà junt a l’exposició Mediterrani: mar de murs del Màster de Creació de la Facultat de Belles Arts de València el dijous 6 d’octubre del 2016 a les 20h a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, consta de 53 fotografies en blanc i negre que han sigut realitzades al llarg dels últims tres anys. Excepte les fotografies del conflicte de l’Horta de La Punta i Benicalap que són de l’any 2000 i van ser publicades al llibre La batalla de l’Horta. Les imatges de Palestina són del llibre Viure, morir i nàixer a Gaza, també de l’editorial Sembra Llibres. Les fotografies del País Valencià han sigut realitzades al llarg dels últims dos anys en el marc de la investigació per als documentals Terra, viatge a l’origen i Savis de l’Horta, la terra parla. La paraula de les dues riberes es fa present amb dos breus poemes de Mahmud Darwix i Vicent Andrés Estellés

David Segarra (València, 1976) és un periodista especialitzat en la direcció de documentals i reportatges. També ha produït nombrosos videoclips. En els últims anys ha realitzat nombroses conferències sobre periodisme i fotografia a Casa Árabe (Madrid), Casa de València (Barcelona), Universitat de València (La Nau, Rector Peset, Facultat de Geografia) i Universitat d’Alacant. El 2014 va publicar el llibre de fotografia i cròniques Viure, morir i nàixer a Gaza i el 2011 va guanyar primers premis pel seu documental Foc sobre el Màrmara en festivals de cinema de Marroc, Veneçuela i Argentina, quedant finalista a Finlàndia, Méxic, Qatar i Espanya. Aquell mateix any va rebre el premi de la revista Túria al Mèrit Cívic per la seua feina periodística.

Des del 06.10.2016 fins al 16.10.2016

De les millors imatges d’acció i aventura

red-bull-illume-16

Sense dubte Red Bull ha sabut com construir un imaginari ric i particular i associar-ho a la seua marca. En aquest terreny l’aposta clara ha sigut pels esports d’acció i aventura en qualsevol format i medi; en moviment o fixes, per terra, mar, aigua o aire, amb rodes o sense, amb ales o sense, o senzillament amb el cos com a objecte de tantes mirades com de tants fotògrafs que han generat imatges de gran impacte sobre les nostres retines. I les millors imatges de les 34.624 presentades per 5.646 fotògrafs procedents de 120 països, han estat ja guardonades amb els premis, en diverses categories, Red Bull Illume 2016. No deixeu de visitar la web i les diferents gal·leries per gaudir d’imatges com la del fotògraf alemany Lorenz Holder que va rebre el primer premi amb el suport d’un jurat compost per 53 editors gràfics dels mitjans internacionals més prestigiosos.

Ara bé, altra qüestió és que de nou -i ací Pilar Alfonso ens ajudaria molt- la bellesa de les imatges i l’efecte d’una narrativa i uns relats molt ben construïts, no ens ha de deixar de veure que al darrere d’aquest fascinant desplegament visual, hi ha interessos econòmics de pes. I és que als centres educatius, especialment a partir de secundària, constatem que allò que era una qüestió molt tangencial -el consum de les anomenades begudes energètiques entre els joves- s’ha capgirat cap a un increment notable com a símptoma de l’empeny d’un mercat potenciat i en expansió que darrerament augmenta els ingressos de manera considerable. El propi relat verbal ja fa servir eufemismes enganyosos doncs en si, aquestes begudes no aporten energia sinó que són estimulants amb un alt contingut en cafeïna (una llauna equivaldria a tres o quatre tasses de cafè). El tema no és menor i bé pot ser pensat junt amb l’alumnat, almenys per fer-los conscients de que són objecte, de les dinàmiques del mercat i d’aspectes tan concrets com que associades al consum d’alcohol, han provocat casos de reaccions adverses com ara insomni, hipertensió, ansietat, deshidratació, convulsions, arrítmia i trastorns cardíacs greus arreu del món, i que molt millor en seria no prendre’n a la seua edat.

Bé, les imatges sempre presenten un caleidoscopi de lectures. La triada ací ens convida a desitjar-vos un bon cap de setmana de tardor i el text més motius i elements pel treball dins i fora de l’aula.

http://www.redbullillume.com/

La fotografia com antidepressiu

walker-evans

En l’àmbit de la fotografia quin dubte cap que les imatges que millor van il·lustrar les seqüeles socials de la Gran Depressió van ser les realitzades pels fotògrafs americans Walker Evans (imatge), Dorothea Lange, Carl Mydans, Arthur Rothstein, Jack Delano, Marion Post, Gordon Parks, Rusell Lee, que van participar en el programa de la Farm Security Administration (FSA. 1935-1944). Afavorida pel govern de la nació per a documentar gràficament el programa de reforma agrària promogut pel New Deal, el projecte va propiciar la construcció del major relat coral sobre la desolació, la misèria i l’emancipació del llaurador americà de l’època.

A través d’una cuidada selecció de fotografies, revistes, llibres i documentals, l’exposició Cas d’estudi. Fotografia Documental als Estats Units. Anys 30 revisa el context històric de l’obra dels fotògrafs de la FSA, així com els treballs d’alguns dels màxims exponents de la fotografia social nord-americana com Lewis Hine, Paul Strand o Ralph Steiner presents en la Col·lecció de l’IVAM. I sobre aquest recorregut audiovisual Horacio Fernández filarà la conferència La fotografia com antidepressiu. Horacio Fernández és historiador de la fotografia, comissari d’exposicions i autor de nombrosos llibres. Professor d’Història de la Fotografia en la facultat de Belles arts de Conca des de 1988, entre 2004 i 2006 va ser comissari general de PHotoEspaña. Sense dubte bon material interàrees per a cursos superiors.

divendres 16 de setembre | 19.00 h. | saló d’actes de l’IVAM
exposició

Nou curs, nova proposta a l’IVAC

projector

L’accés del públic infantil i adolescent a l’univers cultural i simbòlic constitueix un element fonamental de formació de la sensibilitat, l’expressivitat, la convivència i la construcció de ciutadania. I l’escola és el camí més curt per tal d’arribar a tots aquests públics i sense distincions. Amb aquesta premisa inicial es torna posar en contacte amb nosaltres Raquel Zapater qui des de fa uns mesos treballa en un projecte d’activitats didàctiques per a centres escolars de tots els nivells a la Filmoteca de València per informar-nos d’aquesta nova proposta formativa.

En explica Raquel que és la primera vegada que hi ha pròpiament una programació didàctica pròpiament com a fruit d’entendre la necessitat de realitzar activitats per a les escoles al voltant de l’audiovisual. Ja es pot realitzar la inscripció a les diferents activitats (preu indicat a la web). A València les projeccions tindran lloc a la sala Luis García Berlanga (Edifici Rialto) i els tallers es realitzaran a l’Aula de Didàctica de l’Institut Valencià de la Música. A Alacant les activitats es faran al Teatre Arniches i a Castelló cal consultar prèviament la web. Cal destcar per últim que les sessions didàctiques, a més d’incloure material didàctic per al professorat, seran dinamitzades per entitats especialitzades en cultura cinematogràfica i diferents professionals. Baix teniu l’enllaç a la programació didàctica de l’IVAC per al curs 16-17 i les dades de contacte per si vos interessa participar amb el vostre alumnat.

Programació

Informació i inscripcions:
didactica_ivac@gva.es
963 89 03 62/ 963 53 93 11
http://ivac.gva.es/

Save

Save

Veure i escoltar a Gervasio Sánchez

gervasio_sanchez

Aquest curs que ja s’acosta al seu final, hem tingut més dificultat inclús per mantenir aquella funció nostra tan pràctica d’agenda d’esdeveniments d’interès, especialment d’aquells amb la possibilitat de ser gaudits per alumnat i professorat i els quals poden ser després ‘portats’ a l’aula. Així que en aquesta ocasió no hem volgut deixar prerdre el pols de l’actualitat i avisar de la conferència impartida pel fotògraf Gervasio Sánchez amb motiu de la mostra antològica que exposarà al Museu Valencià d’Etnologia. L’obra fotogràfica de Gervasio Sánchez —Premi Nacional de Fotografia 2009, atorgat pel Ministeri de Cultura— representa una llarga travessia per 25 anys d’obstinat treball en nombrosos escenaris bèl·lics i postbèl·lics d’Amèrica Llatina, Europa, Àsia i Àfrica; llocs que desvetlen la cruesa del nostre temps i en els quals perviuen, injustament oblidades, les víctimes de la barbàrie. Sense dubte una més que interessant, polièdirca en la seua lectura pedagògica i perquè la pugau enriquir vos deixem ací el text que la comissària ha publicat:

Gervasio és temperament i passió. Intenció i encoratjament, inconformisme i rebel·lia. Emoció i esquinçament. Al llarg de la seua trajectòria, la seua obra transcorre en la fusió d’estes pulsions per a oferir-nos, sense additius, l’extensa visió d’una geografia humana lacerada per la guerra, l’odi, la desolació i, fet i fet, oblidada en el seu sofriment. En el seu gran periple vital, Gervasio Sánchez ha sabut transcendir la marca de “reporter de guerra” cap a un triple repte professional. En primer lloc, ha reafirmat la seua nítida vocació i convicció de fotoperiodista independent. Després, ha incorporat als temes d’actualitat la construcció de projectes fotogràfics de llarg abast, més reflexius i minuciosos, que constitueixen un distintiu estratègic de la seua obra. I, finalment, ha contribuït al fet que la fotografia documental espanyola tinga un merescut reconeixement com a obra fotogràfica intrínseca, situada amb tot el dret en circuits i espais museístics.

Aquesta mostra antològica, organitzada amb motiu de la concessió del Premi Nacional de Fotografia 2009, atorgat pel Ministeri de Cultura, representa una llarga travessia per 25 anys d’obstinat treball en nombrosos escenaris bèl·lics i posbèl·lics d’Amèrica Llatina, Europa, Àsia i Àfrica; llocs que desvetlen la cruesa del nostre temps i en els quals langueixen, injustament oblidats, les víctimes de la barbàrie. L’obra fotogràfica de Gervasio constitueix, a dia de huí, un contundent llegat històric perquè en el futur no es puga dubtar del passat. Forjada amb infatigable coratge, se submergeix en realitats desoladores que molts preferirien ignorar. La seua fructífera producció suposa una innegable aportació a la fotografia de reportatge i constata com a través d’ella pot dignificar-se a les víctimes retratades amb una mirada particular que enalteix els millors valors del fotoperiodisme.

Sandra Balsells, comissària.

Sala Alfons el Magnánim. Museu Valencià d’Etnologia
Dimecres 8 de juny a les 19:00 h. | Entrada gratuïta

Removed

removed

Família que s’asseu al meu costat en Illium cafeteria en Troy, Nova York, està tan desconnectada dels altres. No hi ha molt de parlar. Pare i les seues dues filles tenen els seus propis telèfons. La mare no en té un o ha triat deixar-lo guardat. Ella es queda mirant per la finestra, trista i sola en companyia de la seua família més propera. El pare mira cap amunt de tant en tant per anunciar alguna troballa d’informació. Dues vegades comenta al voltant d’un gran peix que va ser capturat. Ningú respon. M’entristeix per l’ús de la tecnologia; per a la interacció a canvi de no interactuar. Això mai ha succeït abans i dubte que hem abordat una part superficial de l’impacte social d’aquesta nova experiència. La mare té el seu telèfon ara.

Aquestes són les primeres observacions en format de nota espontània preses pel fotògraf Eric Pickersgill en el moment de començar la seua sèrie Removed. Sèrie que capta aquells moments en què es veu una cosa tan increïblement comú que, en paraules de Pickergill, et sobresalta a la consciència del que està succeint realment i és impossible d’oblidar. Una família al supermercat, adolescents als instituts, o i un mateix al propi llit després encara d’haver apagat la última llum. Sèrie que amb senzilla lucidesa porta a l’espectador a pensar-se sobre gestos amb uns dispositius personals -no presents?-que estan canviant comportaments. Dispositius al mateix temps integrats en el paisatge mitjançant l’adopció de la manera de ser un amb el cos.

Amb el treball de Pickergill, complementat amb el curt documental quepodeu veure a l’Ull (columna central) reprenem aquest curs l’objectiu d’acostar-vos a artistes del camp viusal el treball dels quals ens pot servir a més per reflexionar amb l’alumnat en contextos com l’acció tutorial. Si en voleu proposar o compartir altres treballs, som oberts a les vostres propostes.

Eixida del 9 d’octubre

eixida_octubre_15

Sabeu que bona part del nostre treball es basa en la idea de compartir idees, propostes, activitats, que donen protagonisme a l’audiovisual com eina pedagògica. Un any més, a escolagavina els cursos de primària i secundària fan eixides commemoratives del 9 d’octubre. I en concret a secundària, s’aprofita l’avinentesa per llançar dues propostes de treball. La primera, és la segona edició del Concurs de fotografia de l’eixida commemorativa del 9 d’octubre. El curs passat i en la seua primera edició, el concurs va tenir molt bona resposta de l’alumnat i aquestes sigueren les fotografies guanyadores amb la ciutat de Sagunt com a rerefons.

En la segona proposta de treball amb el leiv-motiv de l’eixida el format protagonista serà el vídeo. Així, l’alumnat, per grups de quatre i preestablerts pel professorat, haurà de fer una vídeocrònica de la jornada. El vídeo hauarà de tenir coma llengua vehicular el català, l’anglés i el francés i tindrà una durada màxima de cinc minuts.

Publicarem una selecció dels treballs realitzats i esperem que aquestos resulten inspiradors per a centres a la recerca d’iniciatives semblants. I si en teniu d’altres, no dubteu en compartir-les a 400 colps.

Finding Vivian Maier

La setmana passada i de forma casual, tinguérem el nostre particular fingding de Vivian Maier. Fins la data nos sabíem res de l’obra d’aquesta afeccionada fotògrafa nord-americana. Ni de la seua particular mirada, ni de la seua exquisida sensibilitat, ni del seu misteri. Tampoc sabíem que hi ha una pel·lícua que era al temps una rerca de sentit sobre el personatge, mig outsider mig ull públic. Pot ser precisament per açò ens posàrem a la recerca d’imatges i informació i vàrem donar en You-Tube amb la pel·lícula sencera. Aquesta ha estat nominada per l’Òscar al millor documental i tot plegat, pel·lícula, blog, articles i imatges configuren un univers en el qual vos podeu perdre i gaudir aquest cap de setmana.

Vivian Maier reballà de mainadera durant quatre dècades, principalment a Chicago. Va fer més de 150.000 fotografies durant la seua carrera, amb especial interès en les persones i l’arquitectura de Nova York, Chicago i Los Angeles, tot i que també va viatjar i fotografiar arreu del món. Durant la seua vida, l’obra fotogràfica de Maier va romandre desconeguda i inèdita. El 2007 John Maloof va adquirir part de l’arxiu documental de Vivian Maier en una subhasta a Chicago. L’octubre de 2009, Maloof va publicar al seu blog una selecció de les fotografies, que van obtenir interès i difusió virals. Des d’aleshores, el coneixement i reconeixement de l’obra de Maier per part de públic i crítica han augmentat. Nosaltres ja en som fans.

Vivian Maier: l’essència oculta de la fotografia de carrer
http://www.findingvivianmaier.com/

Retalls

retalls_castillo

Obrim la setmana amb dues exposicions de fotografia. Una, Estratègies d’eixida, la teniu enllaçada en format banner a la columna de la dreta. L’altra, la que ens ocupa l’apunt, amb la informació que ens arriba de primera ma. Color, energia i ironia. Retalls és el nou projecte del fotògraf Andrés Castillo sobre el drama social provocat per les mesures d’austeritat i les polítiques neoliberals.
 
Al llarg de la sèrie, l’autor ens conta petites històries de lluita, de reivindicacions socials, de tristesa i d’humanitat, jugant amb els eufemismes que el poder constantment utilitza.
 
“Devaluació interna, mobilitat exterior, simulació en diferit”… On el poder inventa expressions  per maquillar l’opressió social, Castillo ens mostra amb imatges la trista realitat: corrupció, tràfic d’influències e injustícia social. Instants en els quals malgrat el dramatisme de la situació,  vessen color, vida, ritme i energia.

La sèrie fotogràfica Retalls utilitza un llenguatge basat en fragments capaços de contar històries. Gestos, detalls dels quals ningú se n’adona (ni els mateixos protagonistes), imatges incompletes que obliguen al espectador a imaginar el context i profunditzar en el relat.
 
Com subratlla Andrés Castillo, “són retrats de persones anònimes, sense cares, retrats sense rostre. En una societat global dominada per l’excés d’imatges, aprenem a controlar els gestos del rostre i a adequar-los als paràmetres socials imperants, i per tant, el retrat ha perdut espontaneïtat. No obstant això, els gestos del nostre cos escapen del control racional, i és sobre ells que he centrat la meva mirada. Una mirada fragmentada.

La inauguració tindrà lloc demà dimarts 15 de Setembre a les 20:00 hores al Col.legi Major Rector Peset. Plaça del Forn de Sant Nicolau, 4 (València).

http://andrescastillophotographer.com/

Conversa amb Bleda i Rosa

bleda_rosa_eacc

Ja seguíem amb interés el seu treball quan en 2008, any de posada en marxa de 400 colps, van ser guardonats amb el Premi Nacional de Fotografia. Ara hi ha l’ocasió de poder conversar amb ells en una trobada organitzada pel EACC · Espai d’Art Contemporani de Castelló. María Bleda (Castelló, 1969) i José María Rosa (Albacete, 1970) treballen en equip des de principis dels anys 90. El nucli fonamental del seu treball és la representació del territori, amb el qual busquen ressaltar el complex encreuament de cultures i temps que el conformen. També fotografiar els marges de la memòria i el temps en el qual transiten els paisatges de la infantesa, de la història o de l’origen de l’home.El solatge del temps, l’empremta i la memòria són els elements tangibles que construeixen les seues obres.

Al llarg de compactes i destacades sèries com Camps de futbol, Camps de batalla, Ciutats i Origen, Bleda i Rosa han consolidat una proposta que registra la història latent que habita en els espais, un passat que ells exploren activant el nostre imaginari i la nostra memòria. Ells mateix declaren que treballen sempre amb l’objectiu d’acostar-nos a les coses que els interessen. Hi ha conceptes bàsics en la història, amb majúscules i minúscules, en la memòria, el pas del temps, amb el registre del temps… sempre amb diferents nivells d’interès o profunditat, però no és tracta de fer un arxiu ni llarg ni exclusivament documental. La seua obra es troba en col·leccions de museus com MNCARS, Musée d’Art Moderne de Céret-EPCC, CGAC, MUSAC i ARTIUM, entre d’altres.

17.04.15 | 20.00 h. | EACC

http://www.bledayrosa.com

← Previous PageNext Page →