20 audiovisuals infantils per Nadal

nadal-haquivaqui

En temps de previsió d’un possible nou confinament hi va haver qui ens va alertar que pot ser, fora d’aquella lògica ultraindividualista i anal (per allò de retindre i acumular per damunt de possibilitats; penseu per què tant de paper de vàter) que va fer tanta gent assaltar prestatgeries de supermercats, i precisament per escapolir-se’n d’ella, el que calia era omplir el rebost intel·lectual. I el nostre company Francesc Felipe va publicar a elDiario.es un interessant article mirant d’ajudar a fer una bona selecció de pel·lícules infantils i contribuir a oferir als més menuts de la casa una dieta mediàtica rica i equilibrada. A més, completa la selecció un suggerent decàleg de pautes que guien, emmarquen el sentit, les converses… Ara l’hem recuperat per, si no en tinguereu ocasió, posar-ho a l’iman del frigorífic mental i ser-ne de bona utilitat aquestos dies de festes i d’eixides i distàncies més replegades. Els títols els podeu trobar a diferents plataformes tot i esperant que gaudiu de la proposta mentres esperem recuperar celebracions com la de la imatge. I si en teniu més, de títols, no dubteu en compartir.

20 audiovisuals infantils per sobreviure a un nou confinament

L’audiovisual infantil malgrat moure milions de dòlars i ser dels productes culturals més rendibles continua sent un considerat, encara hui en dia, com la literatura infantil i juvenil, un gènere menor. Algunes de les pelis que recomanaré han estat nominades als Òscar, als Annecy o als Emmy i no n’hauràs sentit a parlar mai, d’altres segurament les vas vore de xicotet. En qualsevol cas si estàs llegint açò prepara’t per a un nou confinament amb bon cinema en família.

Començarem pel principi. És molt difícil, sinó impossible, en l’actualitat evitar l’ús de l’audiovisual infantil. Estes línies no busquen respondre si ho fem bé, ni la quantitat d’hores, ni si millor vore-ho a la televisió o a la tauleta digital, en este article només pretenc que com a famílies siguem conscients del consum audiovisual infantil que realitzem i que aquest siga un espai d’acompanyament, d’aprenentatge, de qualitat i de felicitat.

Desconec si ens tornaran a confinar però pense que amb aquestes reflexions es pot contribuir, més enllà del confinament, a trobar algunes idees que, en la meua opinió, poden ser interessants i que personalment a mi m’estan servint en l’etapa que compren el segon cicle de l’educació infantil (3, 4 i 5 anys). Aquesta és la meua experiència.

Les 10 regles

1)    Sempre cal fer una selecció prèvia, no ho deixem a l’atzar

2)    Cal escollir i compartir títols amb les xiquetes o xiquetes

3)    Evitem visionats infinits. Les històries comencen i acaben.

4)    Filmin és un paradís audiovisual, explora’l

5)    Els infants adoren els curtmetratges. Et sorprendran.

6)    El món és divers, explora diferents temàtiques i estètiques

7)    Parla de les pelis amb els teus fills o filles

8)    Una pel·lícula basada en un conte és una porta als contes

9)    Acompanya els infants en el visionat, estigues al seu costat

10) Aposta per la llengua més dèbil, el plurilingüisme és un regal.

La meua parella és mestra i una apassionada de la literatura infantil i juvenil i això és una sort per a tota la família. També per a mi que compartint eixa passió pel foment lector he iniciat una espècie de foment cinèfil domèstic. De fet hem acabat fent el que podríem anomenar un festival de cine a casa.

Eixe festival de cine a casa, en la meua opinió, l’hem de fer tots, com fem la compra setmanal, i cadascú s’ha de fer el seu. Hem de ser conscients i coherents sobre la importància de l’audiovisual que consumim i del que consumeixen els nostres xiquets i xiquetes. De la mateixa manera que a molts ens ha horroritzat la idea d’un menú Telepizza diari també ens hauria d’horroritzar un consum continuat de Disney Channel, Clan TVE, o, Netflix i Youtube Kids etc.

Òbviament no passa res per menjar ocasionalment en una gran cadena de menjar ràpid però igual que basar la dieta alimentària en este tipus de menjar ens causa rebuig general a una majoria, ho hauria de fer un consum no conscient d’aquestes cadenes o plataformes digitals. La dieta mediàtica d’un infant ha de ser diversa i hem de donar elements per poder vore i gaudir de diferents tipus d’audiovisuals. Crec que només així aconseguirem una alimentació audiovisual saludable. És per això que nosaltres, com a adults, és molt important que fem una selecció prèvia, una dieta mediàtica, respectant també les seues preferències, del que volem que els nostres fills i filles consumisquen audiovisualment.

Siga quin siga el teu criteri, que siga «el teu» com a mare o pare, i no el de Disney o Youtube Kids qui eduque audiovisualment a l’infant. Ser apropiat per a una edat no implica que s’haja de consumir perquè, no ens equivoquem, l’audiovisual no només entreté, l’audiovisual té un poder enculturador impressionant: transmet valors, vocabulari i llengua, educa en les relacions de poders, crea mites, reforça els rols, estableix patrons de joc i tot això ho fa sigues conscient o no, en confinament o no. No es tracta d’evitar Disney o Youtube, que tenen també productes fantàstics en el seu catàleg, es tracta d’entendre estos gegants de l’audiovisual com una opció entre moltes, no l’única.

És important, almenys al principi, en proposar un contingut nou, visionar-lo i comentar-lo amb les vostres filles o fills. És possible que et semble un rotllo però si no t’agrada el contingut, ni et desperta el més mínim interés, el més raonable seria que tampoc li’l posares. Una xiqueta o un xiquet pot necessitar repetir una i altra vegada un mateix contingut audiovisual per a explorar i entendre els diferents significats d’una narració complexa com una pel·lícula de 90 minuts. És molt millor que el puga compartir amb tu, per això, si has vist el contingut, en els següents visionats naixeran milers de preguntes i converses i vore un contingut audiovisual servirà per a aprendre coses noves en casa. Eixes converses amb tu sobre un contingut que és cultural són un regal que li estàs fent.

Després d’estes recomanacions generals ara ve allò que tothom espera de qualsevol article sobre pelis i series, el llistat dels 20 continguts que no et pots perdre, el nostre festival de cine a casa.

Algunes són novetats, altres són clàssics, i excepte «Tumble Leaf» i «Snowy day» totes estan doblades en versió en català/valencià. Encara que no les podràs trobar en esta versió a Amazon Prime, Disney Plus o Netflix no et serà complicat trobar-les si busques un poc més enllà. Totes les les recomanades en Filmin i Pack Màgic estan disponibles en estes plataformes en versió en la nostra llengua. Com hem dit anteriorment el plurilingüisme és un regal.

1. Grúfal
Una obra mestra de la literatura infantil angolsaxona amb text de Julia Donalson i música de René Aubry adaptada a la pantalla. És, sense dubtes, el millor curtemtratge audiovisual infantil per a tots els públics. També té una segona part anomenada la Grufaleta. Posa’l hui mateix, és un èxit garantit.

2. Room on the broom
De la mateixa producció que el Grúfal, i amb una animació brillant, la bruixa de la granera és una faula d’ensomni sobre l’amistat i el treball cooperatiu. No existeixen monstres capaços de lluitar contra el treball en comú d’uns animals i una bruixa que es fan amics.

3. El meu veí totoro
Un clàssic imprescindible del cinema infantil. Un dels millors continguts que podeu vore amb els vostres fills i filles. Hayao Miyazaki en estat pur. No pot faltar. Deixeu volar la vostra imaginació amb el món rural japonés a través de les germanes Mei i Satsuki.

4. Snowy Day
Adaptació del conte d’Ezra Jack Keats sobre el regal diversitat cultural a Nova York i l’essència del Nadal. Més enllà del Pare Noel també hi ha audiovisual nadalenc. Un moment meravellós, tendre i senzill.

5. Minuscule
A banda dels grans animals, els animals minúsculs també són sorprenents. Una aventura contada a través d’unes marietes ben reals i inquietes. Una aposta molt original per explorar per diferents llocs del planeta els detalls de la natura més minúscula.

6. Tumble Leaf
Una serie sobre una rabosa blava i les seues aventures d’una estètica exquisida i màgico-científica per començar a fer-se preguntes en un món que està fet per se explorat. Un contingut excepcional dintre de l’animació feta per una plataforma audiovisual.

7. Babe el Porquet Valent
Un altre clàssic que necessita ser recuperat. Una reflexió sobre l’especisme i la cadena tròfica. Ideal si voleu començar a respondre preguntes sobre l’alimentació i desmuntar els límits d’allò preestablert.

8. Lorax
El canvi climàtic el produïm amb les nostres accions depredadores del territori. Els vostres filles o fills no voldran que es talle un arbre mai més i no els podreu fer canviar d’opinió. Quan abans ho sàpiguen millor.

9. Inside Out
Un nou clàssic de Disney. La psicologia d’una xiqueta contada des de dintre de les emocions en una aventura per la imaginació. Una lliçó també per als adults sobre el funcionament del pensament infantil.

10. Mary Poppins
Un clàssic de Disney que continua vigent. Ideal per fer volar la imaginació amb cançons eternes i el riure contagiós mentre vius una crisi bancària i les sufragistes lluiten pels drets de les dones. Es deuria fer una adaptació per al segle XXI? Jo crec que sí.

11. Kirikú i les bèsties salvatges
Un altre clàssic del cinema francés. Una obra sublim i diferent situada en l’escenari africà que no pot faltar dintre de l’imaginari divers dels teus fills o filles. Amb la música meravellosa de Youssou Ndour i una estètica i un imaginari sorprenentment universal.

12. Spirit
Una pel·lícula sobre l’oest americà. Ideal per desmuntar mites sobre indis i vaquers, reflexionar sobre la llibertat i repensar el que significa realment el progrés humà. Si els agrada molt segurament acabaràs reflexionant de tot això mentre visites una hípica.

13. El bosc de Haquivaqui
La utopia entre els animals és possible al Bosc de Haquivaqui. Un retrat del bosc animal amb una senzillesa i una tendresa que fa creïble que un món millor i just no només és possible sinó que és real. Kant ho haguera posat als seus fills o filles. El doblatge en català occidental és captivador.

14. Stick man
De la mateixa productora que el Grúfal. El branquilló és l’espectacular història d’un pal de fusta que torna a casa. La imaginació dels infants és infinita, alguns no perden mai aquesta capacitat i es dediquen a fer audiovisuals com aquest. Increïblement bell i èpic pal de fusta.

15. Dimanche
D’entre tots els curtmetratges disponibles a Filmin «Dimanche», és una metàfora sobre els dies de la setmana, amb una estètica molt original i una música a l’altura que és una xicoteta obra d’art sobre un nou món. Si ets vertaderament cinèfil explora els curts infantils. Dimanche podria estar exposat a un museu.

16. Anem a caçar a un ós
L’adaptació del conte de Michael Rosen il·lustrat per Helen Oxenbury és una demostració que no calen efectes especials sinó afectes especials. Una animació clàssica i una història mínima són més que suficients per fer una obra mestra si els ingredients són els adequats per a l’aventura.

17. El vent entre les canyes
Una recopilació de curtmetratges diferents on els rols del contes no són els clàssics. Les xiques poden ser cavallers i el drac pot ser amic teu. La nova normalitat en la literatura infantil és això.

18. Catacric catacrac
Una autènctica meravella de l’audiovisual valencià. Una forma d’introducció a les rondalles d’Enric Valor. Imprescindible si vols que els teus fills i filles aprenguen a estimar i somiar el territori on viuen. Si vols que els teus parlen en valencià no deuria faltar en ta casa.

19. Les tres bessones
Una serie de producció catalana per a redescobrir i reinventar els contes infantils. Les tres bessones són ja un clàssic de clàssics i una porta per a la literatura infantil i juvenil universal. La infància mai pot passar de moda i les tres bessones en són el millor exemple i en la nostra llengua.

20.
Com no pot ser d’altra manera aquest llistat està incomplet. Segur que tu mateix pots completar-lo amb una pel·lícula fascinant per vore amb els teus fills o filles i que no figura entre les 19 anteriors. Compartix-la en xarxes socials o entre amigues i amics i així tots podrem gaudir de continguts i cinematografies diferents que encara no hem descobert o que encara està per estrenar.

Evidentment em queden moltes per recomanar. Per exemple podríem fer un llistat sencer de clàssics del cinema Meliés, Keaton i Chaplin, o un altre de pel·lícules més experimentals com la brasilera «O Menino e o Mundo» o la romanesa «L’Extraordinaire Voyage de Marona» films que deixen, fins i tot a l’adult, sense alè, també un llistat dels millors curtmetratges o un llistat dels millors films a Filmin i Pack Màgic. Però això, si vos sembla, deixem-ho per a un nou article. Continuarà.

Francesc Felipe

Què en sabeu?

educomunicacio-01

En el retorn de 400 colps vàrem dedicar un temps inicial a sondejar l’estat de la qüestió. A comprovar l’estat d’un ecosistema particular del qual ens sentim de nou agents actius. Tornàrem doncs a visitar aquells referents que de sempre han sigut bona font d’informació i recursos per comprovar com havien evolucionat o no. I per descobrir-ne de nous. Així va ser com via el Festival de Cinema Ciutadà Compromés donàrem amb la plataforma educomunicació.cat. Ens havia cridat l’atenció que l’FCCC, sota l’epígraf la Cara V hi dedicava una secció a les noves narratives. V perquè queda inclosa en les paraules noves, narratives, visuals i joves però també amb la V de valencià perquè l’ús de la llengua és un referent en la selecció d’artistes que hi participen. El joc de paraules fa al·lusió al fet que darrere de la quantitat enorme d’influencers i narrativa audiovisuals superficial també podem trobar exemples de compromís social i cultural.

El plantejament era suficient com per voler saber-ne més i allà que anàrem a educomunicació.cat. Caram! Una web de recusos pensant en educació i audiovisual? Seria que, a la contra i en temps de pèrdua de diversitat, el nostre ecosistema era la base per a la gènesi de noves espècies comunicatives i pedagògiques? Ja pensàvem més enllà de l’apunt, en les sinèrgies que podríem generar. Ai però, que quan ens hi hem posat la web s’ha esvaït com a miratge i el panorama ens ha tormat a semblar un tant desèrtic.

Investiguem doncs qui ha sigut al darrere, a qui trobem pel carril del costat. Perquè vosaltres, què en sabeu?

https://www.educomunicacio.cat/

L’ideal a negre?

cinema-ideal

Dins la formació del psiquisme hi ha determinats moments en què l’adquisició d’ideals és ben necessària per ajudar a créixer el subjecte. Però de vegades, per les circumstàncies que siguen, aquest procés no es pot portar a terme en condicions. Així, sól passar sovint que el buit que produeix el fet de no poder adquirir ideals, fa que aquest buit siga cobert per alguna cosa que té que veure amb les sensacions, no tant amb les emocions i les idees sinó amb les sensacions. Açò es pot observar en ocasions en les patologies que tenen a veure amb el cos, com les addiccions, entre d’altres. Posteriorment, més endavant, també serà necessari un procés en la línia un tant contrària de desidealització per a poder finalment consolidar aquells ideals que seran els adults. Tot plegat, és ben interessant descobrir com de vegades es produeix en relació a aquestos funcionaments, un correlat que va d’allò individual a lo social.

És amb aquest fet que hem pensat immediatament en llegir la notícia que ens explica que un cinema mític de la ciutat dÀlacant és a punt d’anar a negre per ser reconvertit en un hotel de luxe. L’associació estava servida perquè la sala no és altra que la del Cinema L’Ideal i la campanya per intentar evitar aquesta pèrdua, Salvem l’Ideal. En veure les imatges d’una sala de cinema en decadència, que tant haurà vist, ens sorgien els interrogants. El buit que deixarà un espai dedicat a la cultura, a enriquir les representacions, serà omplert per alguna cosa lligada al cos? O senzillament en un temps de mutació de pantalles haurem de desidealitzar el cinema com a experiència col·lectiva? Si Thomas Pettitt va teoritzar amb el Parèntesi Gutenberg, ens trobem davant de la (des)materialització, del Parèntesi Lumière? La cultura i el pensament pel consum lligat al cos? El cinema a negre o anem a la Pantalla global?

Des de la plataforma ciutadana ho expliquen: ells tenen els diners, els advocats, les lleis; nosaltres una idea col·lectiva. Efectivament, els ideals estan en joc.

La notícia en La Directa | Petició en Change.org [encara fan falta signatures!]

cinema-ideal-ext

#EDUCàmeraAcció

educameraaccio

Ja ho hem dit, tres caps en pensen més que un. Així que gràcies a @totmarques i @imoralr perquè després del pont i de buscar baix d’ell, hem trobat el hashtag. Una etiqueta que tanca una idea, la de filar les idees, les propostes, els comentaris, les reflexions… Una etiqueta per generar complicitats entre aquells que mirem i fem cinema als centres educatius del nostre territori. Una etiqueta per visibilitzar projectes dintre i fora d’ella, de l’etiqueta, però amb el lligam de l’acció i la reflexió pedagògica al voltant de la creació audiovisual. Al coixinet ens trobarem a la pantalla per saber que fem fora d’ella. Seguim amb #EDUCàmeraAcció !

4a edició en línia de DocsValència

docsvalencia-20

Doncs sembla que no posem l’accent de manera errònia no? Algú hauria de dir, agendaaaaa! I és que en pocs dies a Cinema Jove i al VI Cicle de Cinema Valencià Actual sumem ara una nova edició de DocsValència, el més que suggerent festival internacional de cinema documental. Ja des d’un punt de vista més egoista demanaríem agenda també perquè les dates van atapeïdes d’altres qüestions a atendre dins del que és la dinàmica escolar; som al tancament de trimestre. Per tant ens mirem, amb enveja en la distància, eixa oferta tan interessant de propostes com són presentacions o masterclass ara ben accessibles amb l’assoliment de l’streaming com a forma d’accés i participació.

Siga com siga ens emplacem, vos convidem, a seguir atents a la proposta perquè els documentals transcendeixen la pantalla, van molt més enllà. Tenen el potencial de respondre moltes preguntes, però també de generar d’altres noves; d’aportar idees, actituds, i, en definitiva, de transformar el nostre voltant. Són una eina fantàstica per a conèixer, observar, reflexionar i transformar la realitat que ens envolta, tant la que sembla llunyana i aliena com la propera i pròpia.

DocsValència no és només un festival de pel·lícules, també històries, mirades, perspectives, vivències i, sobretot, intercanvi de cultures. Cada documental és emoció, descobriment, sorpresa, bellesa, poètica i, per què no, humor. Açò és el que es vol transmetre a l’espectador quan les llums s’apaguen. La proposta passa necessàriament per entendre els festivals de cinema documental com a espais d’agitació intel·lectual, com a escenaris per a pensar el nostre món i gaudir descobrint-ho. I per això no només hi ha projeccions sinó també tenim el DocsFòrum com a indispensable espai de debat, reflexió i anàlisi que va molt més enllà. En aquesta ocasió, el festival s’engalana amb la presència de Hubert Sauper, el multipremiat cineasta austríac, del qual es presentarà Epicentro, la seua última producció. Així mateix, Sauper impartirà una classe magistral. Totes dues activitats podran gaudir-se de manera gratuïta en les xarxes socials de DocsValència. I un avís final de l’organització: la sorpresa està assegurada.

secció ofocial | docsfòrum | informe de resultats 2019 | @DocsValència

Cinema contra la criptogínia

women-make-film

Criptogínia. El mot és nou, de recent creació, i per això és possible que si no el coneixeu encara, el títol de l’apunt haja causat certa estranyesa. Però és que l’article d’aquest dijous de Núria Cadenes a Vilaweb de seguida va captar poderosament la nostra atenció. I ens agrada lligar conceptes, idees, propostes, vàlides per a la comprensió del món que ens envolta i contribuir també a donar elements a l’alumnat per ajudar-los en la construcció pròpia dels seus. Perquè lo no visibilitzat també existeix. En aquest sentit la Núria ens explica que la poeta i filòloga Begonya Pozo i el filòleg Carles Padilla, tots dos professors de la Universitat de València, s’han inventat conscientment el terme, amb la intenció nítida, declarada, de posar nom a la cosa, de fer-nos entrar a l’imaginari un fenomen ben real, històricament i tristament real, però fins ara innominat i, per tant, amagat: “f. Ocultació dels referents femenins” [Diccionari Normatiu Valencià].

La descoberta ens permitia ràpidament lligar dues qüestions i tancar un cercle particular d’aquesta setmana. D’un costat la recerca d’un títol per a la segona sessió del Cicle de Cinema en V.O. d’escolagavina el qual escapara precisament dels estereotipus masculins dominants al maingstream cinematogràfic. L’opció ha sigut Visages, Villages (Cares i llocs) d’Agnes Varda i l’artivista JR; un radiant cant a la vida i la creació. D’altre que tot just acabàvem de posar a la nostra finestra lateral tràiler el de Women Make Film: Una nova road movie al llarg de la història de el cinema. Semblara que Filmin ens ha escoltat i ha obert una col·lecció de pel·lícules que queden dins d’aquesta sèrie que és un excepcional anàlisi de la història del cinema a través de la lent d’algunes de les millors directores el món: dones totes elles. Narrada per Tilda Swinton, Jane Fonda i altres; rodada i muntada per Mark Cousins (The Story of Film: una odissea), la vida, l’amor, la política, l’humor i la mort es desgranen i s’examinen en aquesta road-movie cinematogràfica sense parangó.

Per cert, sobre el fenòmen que ara tanca i defineix amb tanta rotunditat el terme criptogínia nosaltres ja rondinàvem fa temps, nou anys en concret, quan portàrem a primera plana el Test de Bechdel, una manera ben senzilla de destacar l’escassa presència femenina en la indústria cinematogràfica. Nosaltres no tenim dubte que el moviment feminista és possiblement la gran referència actual per no perdre de vista la capacitat de transformació col·lectiva des del compromís i la lluita. I si el cinema acompanya, tant que millor.

6a Edició del cicle Cinema Valencià Actual

coses-a-fer

Veieu com en qüestió de dos dies l’actualitat s’accelera? I atenció, que no s’atura ací. Pot se algú podria ordenar l’agenda i fer que respire una mica especialment pensant en no solapar propostes. I com que no volem anar al darrere hui mateix publiquem dos apunts perquè Coses a fer abans de morir, escrita per Cristina Fernández Pintado i dirigida per Cristina Fernández Pintado i Miguel Llorens, obrirà la sisena edició del cicle Cinema Valencià Actual que organitza Escriptors de l’Audiovisual Valencià junt a la Fundació SGAE. Serà a les 18:00 hores en la Sala SGAE Centre Cultural de València, al carrer Blanqueries, 6.

El llargmetratge, que ha obtingut recentment quatre guardons en els III Premis de l’Audiovisual Valencià, ens conta la història d’un grup d’amics que freguen els quaranta i es veuen colpejats per la mort d’un dells. Després del funeral hauran de complir la seua última voluntat: un peculiar joc en el qual cadascun d’ells haurà d’esciure en un paper alguna cosa que els agradaria fer abans de morir. Cada idea escrita serà el tret d’eixida d’un intens cap de setmana en el qual viuran situacions divertides, inesperades i, a vegades, límit.

El VI Cicle de Cinema Valencià Actual prosseguirà el dijous 10 de desembre amb la pel·lícula Los que buscamos, d’Óscar Bernàcer, i conclourà el dia 17 amb Amor en polvo, de Juanjo Moscardó (guió i direcció), Maria Mínguez (guió), Maria Laura Gargarella (guió) i Suso Imbernón (direcció). Tots els passes seran gratuïts i comptaran amb l’assistència dels autors. Això sí, donades les circumstàncies actuals cal fer inscripció prèvia. Tot la de la sessió de hui ja és tancada, per a les següents feu un tomb per la web de la SGAE i a veure si enllacen el nou formulari d’assistència.

Cinema Jove 2020

cinema-jove-01

Som encara agafant el ritme de la publicació. De fet, mirem per canviar algunes qüestions relatives al disseny perquè ens agradaria actualitzar-nos també en la forma. Així que com heu vist a l’apunt anterior, només l’actualitat audiovisual es presenta de sobte atapeïda, trobem a faltar els reflexes anteriors. Però bo, ens donem un temps per tornar a situar-nos, reprendre contactes i esperem tornar a generar propostes lligades a iniciatives que en altres moments han esdevingut catalitzadors de la vida audiovisual als centres educatius del nostre territori i al remat de la nostra activitat. I és que si ahir publicàvem les bases per als Tirant Avant Escolars, hui portem ni més ni menys que la celebració del certamen que, pel que fa a festivals, ha representat el cim de la creació audiovisual jove a l’estat espanyol sense deixar de costat aspectes com la pedagogia o la reflexió compartida sobre el treball als centres.

Cinema Jove que en la seua 35 edició es celebra ara, del 5 al 9 de desembre, va nàixer com un certamen dedicat a l’educació cinematogràfica, als pocs anys es converteix en un festival dedicat a joves cineastes professionals, encara que sense perdre mai la seua secció educativa, hui denominada Trobada Audiovisual de Joves. Al llarg de la seua trajectòria, el Festival ha servit de fòrum de trobada internacional per a joves cineastes arribats de tot el món, amb dues seccions oficials (llargs i curtmetratges) a més d’homenatges, retrospectives, cicles temàtics, presentacions de llibres… i afavorint una proximitat total entre el públic i els professionals del cinema a través de trobades i col·loquis. Cinema Jove, atenent a l’impacte tecnològic en el sector audiovisual, segueix incloent per cinquè any consecutiu una secció oficial competitiva dedicada a les websèries digitals.

En aquest context de pandèmia i limitacions, els programes d’algunes seccions s’han vist reduïts. Però la selecció de 2020 manté el mateix esperit de varietat en els gèneres, inconformisme en el llenguatge, internacionalitat i joventut en la direcció, ja que continua la premissa que els autors no superen els 40 anys. No deixeu de fer primerament un tomb per la web i estar atents a la múltiple i suggerent oferta. Nosaltres enguany ho tenim ben complicat per ser-hi, però tornarem de segur. Així que no deixeu de comentar-nos via comentaris o xarxes.

https://www.cinemajove.com

Bases dels Tirant Avant Escolars 2020

tirant-avant-escolars-header

Mmmmm… vinga vinga, que perdíem una mica de comba. És normal, l’experiència bloc sabem que és exigent, que demana ritme de publicació, constància. Així que tornem amb un altre referent, altra proposta que històricament ens ha comboiat a aquells que fem audiovisual a les escoles i instituts. Són els Tirant Avant de l’audiovisual valencià en la seua modalitat Escolars, el festival de produccions audiovisuals realitzades als centres valencians de tots els nivells educatius. Suposem que tornarem a portar ací la reflexió que en anteriors cursos hem fet sobre la diversificació de festivals al nostre territori i el solapament que suposa. Ara de moment vos dexiem les bases d’aquesta edició 2020 i vos encoratgem a que, si teniu producció presentable, no deixeu de participar-hi.

_

L’Agència d’Informació, Formació i Foment de l’Audiovisual (l’AIFFA) convoca el FESTIVAL TIRANT AVANT ESCOLARS 2020 d’acord amb les bases seguents:

1.- Podran participar-hi produccions audiovisuals realitzades durant els darrers anys als centres d’educació Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat, Especial, Cicles Formatius, Formació de Persones Adultes o alumnat universitari, sempre que no hagen estat presentades en edicions anteriors1.

2.- Les produccions poden ser de qualsevol gènere i durada: ficció, documental, animació, videoclip, videolit, videocreació, produccions de doblatge, booktràilers…, tant realitzades sobre continguts curriculars com extracurriculars, i en qualsevol de les llengües utilitzades als centres educatius.

3.- També podran participar-hi podcasts de ràdio realitzats pels centres educatius de qualsevol nivell.

4.- Les produccions participants en aquest Festival es presentaran en arxius electrònics, independentment del format en què hagen estat realitzades, a través d’Internet, via WeTransfer a l’adreça tirantavant@gmail.com.

5.- S’estableixen tres categories generals:

5.1.- Produccions audiovisuals realitzades per alumnes d’Educació Infantil, Educació Primària o Educació Especial.
5.2.- Produccions audiovisuals realitzades per alumnes d’Educació Secundària, Cicles Formatius, Batxillerat, Formació de Persones Adultes i Universitats.
5.3.- Podcasts de ràdio de qualsevol nivell educatiu.

6.- L’alumnat haurà d’haver participat en tants dels processos de la producció com siga possible, ben entès que, en tractar-se de produccions d’àmbit educatiu, la mediació i la direcció del professorat ha d’estar inevitablement present.

7.- La formalització de la inscripció constarà de:

Inscripció electrònica al formulari

L’enviament de l’obra audiovisual o el podcast de ràdio haurà de fer-se en arxius digitals estàndards: .mp4 per a vídeos o .mp.3 o .wav per a àudios.
I material gràfic: almenys una fotografia de l’obra audiovisual o el logo del podcast de ràdio en format .jpg.

8.- Tot aquest material haurà d’enviar-se per correu electrònic o altres mitjans en línia abans de les24 hores del 10 de desembre de 2020 a la seguent adreça: tirantavant@gmail.com (Contacte per Whatsapp al: 608582137).

9.- Un jurat format per professionals de l’educació, de la comunicació i de l’audiovisual atorgarà un Premi TIRANT AVANT ESCOLARS per cada categoria i podrà atorgar igualment altres premis i/o mencions especials en cadascuna de les categories a concurs en funció de les obres presentades.

10.- Igualment s’atorgaran dos PREMIS DEL PÚBLIC, un de vídeo i un altre d’àudio. La forma de participar-hi serà a través del canal de YouTube del Festival o al seu canal d’IVOOX, on podran visionar-se o escoltar-se totes les obres a concurs, i es publicarà a les xarxes socials de l’AIFFA i del Festival TIRANT AVANT ESCOLARS 2020.

11.- Hi haurà premis consistents en Talleres de Doblatge o de Ràdio per a les produccions guanyadores de cada categoria, patrocinats per DUB&GROW i TIRANT DE VEU, a realitzar en cadascun dels centres guanyadors, de manera presencial a les aules o en línia.

12.- Així mateix, s’establixen tres premis especials: PREMI ESPECIAL TIRANT AVANT IGUALTAT, PREMI ESPECIAL TIRANT AVANT INTEGRACIÓ i PREMI ESPECIAL

TIRANT AVANT NO DISCRIMACIÓ, a aquelles produccions que proposen continguts d’igualtat de gènere, d’integració social i de no discriminació.

13.- El lliurament dels guardons s’anunciarà la setmana del 15 de desembre de 2020.

14.- L’organització del Festival TIRANT AVANT ESCOLARS 2020 es reserva el dret de poder difondre les produccions presentades a concurs entre els centres escolars d’arreu del país a través de la Xarxa Audiovisual Valenciana (Contacte per Whatsapp al: 608582137 o al tirantavant@gmail.com), amb l’autorització corresponent de les persones responsables, en sessions adreçades especialment al públic escolar i també al públic en general.

15.- Donat que les produccions se situen dins de l’àmbit educatiu dels centres docents, la persona autoritzant de la seua presentació serà (o haurà d’haver estat) professorat del centre de l’alumnat que realitze i/o protagonitze cada producció. Per tant, seran aquestes les persones responsables d’obtindre i de custodiar totes les autoritzacions legals pertinents per part de qui ostente la pàtria potestat de l’alumnat participant menor d’edat, així com de les dades personals subministrades a les inscripcions i als títols de crèdit de les respectives produccions.

16.- La participació al Festival TIRANT AVANT ESCOLARS 2020 pressuposa la total acceptació d’aquestes bases.

17.- La interpretació del Reglament serà competència exclusiva de l’organització del Festival.

FESTIVAL TIRANT AVANT ESCOLARS 2020 – L’AIFFA
Carrer de Benicarló, 37-A-3r 9a
46020 – VALÈNCIA
telf. 608 582 137

Didàctica audiovisual a la Filmoteca IVC

didactica-icv-20-21

De sempre, un dels punts on hem volgut posar el focus ha sigut el de la didàctica audiovisual. Com que la imatge s’imposa, la imatge desapareix (tik-tok?). Per tant i per extensió, si en Arrebato la pregunta era què fer amb les pauses, ací no hem de deixar de preguntar-nos què fem amb les imatges. Per açò tornem a estar en contacte amb un espai, una oferta, una proposta com és la ja consolidada programació de didàctica audiovisual de la Filmoteca de València. L’oferta de tallers és suggerent en títols i temàtiques sense quedar-se en una visió pedagogicista estreta del que significa la transmissió del cinema al públic més jove. Així, son ben diversos els objectius que es plantegen al llarg de les sessions i poden anar des de aprendre el funcionament dels trucs del cinema en els seus orígens o reconèixer els diferents models de personatges a les produccions de ficció i adquirir coneixements bàsics sobre alguns aspectes concrets del llenguatge audiovisual, a conèixer altres cinematografies europees però també reflexionar sobre la indústria del cinema valencià i la funció que realitza a nivell social, entendre el cinema com un valor cultural que ha de ser protegit, o fomentar el goig del cinema en sala.

A la columna central teniu el cartell amb el rostre de Berlanga que enllaça a la programació d’aquest curs. Nosaltres puntualment i amb l’antelació necessària vos informarem de les diferents activitats. Ara vos deixem amb la presentació que José Luis Moreno Maicas, direcctor adjunt d’audiovisuals i Cinematografia de l’institut Valencià de Cultura

En aquests últims mesos, en què hem viscut una situació completament inesperada, la cultura ha sigut l’eina que ens ha permés suportar aquests moments d’incertesa. L’Institut Valencià de Cultura, mitjançant del seu canal ha oferit una programació variada i interessant, en la qual s’ha pogut gaudir de música, teatre i, com no, de Cinema. Per tot això, considerem fonamental continuar amb les propostes didàctiques de cinematografia, com a element imprescindible de coneixement i esperança. Les propostes dirigides als nostres públics més joves pretenen acostar una cultura cinematogràfica completa, que abaste des de títols europeus de cinema, experiències pròpies amb el món audiovisual, descobrir els records que ofereixen les imatges del passat i la labor fonamental de preservar nostre patrimoni audiovisual. A més, i com a exemple dels temps de col·laboració que tan grats moments ens han donat durant aquests mesos, unim els nostres esforços amb Filmoteca Espanyola en el seu programa EducaFilmoteca per a donar a conéixer la història del cinema espanyol. També estem de celebració homenatjant a Luis García Berlanga en aquest any 2021 a qui li dediquem la portada del nostre fullet. Propostes riques i variades amb les quals pretenem que tot el públic gaudisca i descobrisca el gran món que existeix dins i fora de la pantalla.

didactica_audiovisual@gva.es  /  T _ 96 389 03 62  /  H _ 9.30 a 15 h

Next Page →