Dia mundial del patrimoni audiovisual

dia-patrimoni-audiovisual-16

‘És per això que cal conservar-les i difondre-les com a part del nostre patrimoni comú. Les històries que explica aquest patrimoni són expressions poderoses de la cultura i del lloc, uneixen l’experiència personal i col·lectiva i són un reflex de la recerca de significat que tots compartim.’ Són paraules contingudes en el missatge d’Irina Bokova, directora general de la UNESCO amb motiu del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual que es celebra hui 27 octubre 2016 arreu del món.

Els documents audiovisuals -com ara les pel·lícules, els programes de ràdio i televisió, i els enregistraments d’àudio i vídeo- són patrimoni de tots i contenen informació clau dels segles XX i XXI, que forma part de la nostra història i identitat cultural. Les tecnologies de so i imatge van oferir noves vies per compartir el coneixement i expressar la creativitat. A més, van derrocar moltes de les barreres culturals, socials i lingüístiques que impedien la difusió de la informació, com l’idioma o el grau d’alfabetització. Els documents audiovisuals van transformar la societat i van passar a complementar als escrits. Però des de la invenció de la indústria audiovisual, incomptables produccions de gran valor històric i cultural han desaparegut.

Per aquest motiu, la UNESCO va aprovar el 2005 la celebració del Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, com a mecanisme per conscienciar el públic sobre la necessitat de prendre mesures urgents i reconèixer la importància d’aquest tipus de documents. En aquesta línia, el Programa Memòria del Món també impulsa la valuosa tasca dels professionals que es dediquen a la preservació i ajuda a gestionar els aspectes tècnics, polítics, socials i financers, entre d’altres, que amenacen la salvaguarda del patrimoni audiovisual.

Versió postal

Ara que ens fiquem en cap de setmana i alguns passarem pel vídeoclub @#!*… un moment, vídeoquè? Sí, sí, podria passar ja que molts dels nostres alumnes, per exemple, no hagen xafat mai un vídeoclub. De vídeoclubs, aquells locals on periòdicament congregàvem els amants del cinema de tot tipus cada vegada en queden menys, fruit dels canvits produïts per la xarxa pel que fa a la distribució i consum del cinema. Però com sempre hi ha qui sap llegir els canvis i generar-ne oportunitats. És el cas d’aquesta plataforma que sense dubte pot ser un inmillorable recurs per donar amb aquelles pel·lícules que tant ens poden servir a l’escola i que alhora era molt difícil trobar als blocksbusters supervivents*.

Versió Postal és un servei de lloguer de pel·lícules en format dvd i blu-ray per correu postal. Aquest sistema busca una major comoditat, evitant desplaçaments, ja que reps les pel·lícules a la bústia de la teua casa i elimina la data límit de devolució que existeix en els lloguers convencionals.

Al la plataforma s’explica molt clarament com funciona aquest servei que comptem amb un catàleg curosament triat de més de 2.950 títols, procedents de més de 70 països i que va augmentant cada dia. Entre aquests hi trobareu pel·lícules que van des del orígens del cinema amb el mestre Meliès passant per totes les dècades del segle passat fins arribar als nostres dies. Apostem pel bon cinema, pel·lícules que han passat a la història, però també aquelles que s’han convertit en títols de culte per un sector determinat. Aquelles pel·lícules que no et fa res tornar a veure, aquelles que no has vist però te n’han parlat i aquelles de les que no en saps res però fan bona pinta. Intenten evitar que els diguen el que s’ha de mirar, no vole fer cas només a les cartelleres, als anuncis de les parades de bus, a la promoció de les grans estrelles… És més, a Versió Postal els interessa molt els títols que precisament no han pogut estar a les cartelleres i així poder-vos donar l’oportunitat que en pugueu gaudir.

Versió postal

*als vídeclubs especialitzats que encara resisteixen més que un apunt els hauríem de dedicar un documental.

cinemawildandfree, també concurs d’instagram

cinemawildandfree_instagram

Cinema Wild &Free és un programa audiovisual dirigit a joves de 14 a 25 anys basat en el concepte d’alfabetització mediàtica, que se celebrarà en el Centre Cultural Les Naus de València del 27 al 30 d’abril de 2016. Al voltant d’aquest programa i per enriquir-lo es presenta el concurs wild&free films amb la I Edició de Cinema, Wild&Free. 
Podeu participar presentant els vostres mini-films Wild&free en Instagram representant la temàtica de les pel·lícules presentades en la programació. Setmana a setmana vos anirem dient els temes a tractar i els tres vídeos de 15 segons amb més “like” es portaran una càmera esportiva Qumox!!!
Animeu-vos a participar.
 Les bases de participació són molt senzilles:

1) Participació
Poden participar en el concurs joves d’entre 14 i 25 anys de qualsevol nacionalitat amb inquietuds creatives relacionades amb el món audiovisual.
Només has de pujar el teu curt a Instagram etiquetant a #cinemawild&free i aconseguir el nombre més gran de “like” possible… a per ells! 
El termini comença l’1 de Febrer i finalitza el diumenge 24 d’Abril 2016.

2) Característiques dels treballs a concurs
Han de tindre una durada màxima de 15 segons (el màxim admés en Instagram)
. Han de ser inèdits i originals i tindre un títol associat a una de les 6 pel·lícules que presenten en la programació de Cinema wild&free.
 No s’acceptaran vídeos amb imatges que siguen violentes, denigrants, vexatòries o insultants, o que per qualsevol motiu no inherent a la narració, puguen ser de mal gust. L’organització del certamen es reserva el dret a no incorporar al mateix aquells curtmetratges que puguen atemptar contra els drets humans. Cada autor pot presentar tants curtmetratges com vulga. L’autor o autors són els únics responsables de la pel·lícula i de tot el que en ella s’incloga, tant les entitats organitzadores com les col·laboradores declinen tota responsabilitat legal sobre el seu contingut.
 Els actors participants no poden ser professionals.

3) Publicitat dels curtmetratges rebuts
Per a tots els mini-films de W&F, els organitzadors podran publicitar (totalment o parcialment) els mini-films rebuts en qualsevol mitjà de comunicació / xarxa social que creguen convenient.
 L’anterior implica la cessió dels drets del mini-film a Loopita Cultura (organitzadora de Cinema Wild&Free). En cap cas, la difusió es farà amb fins comercials. L’organització del certamen es reserva el dret a mantindre en la seua pàgina web el temps que considere oportú.

4) Criteris de valoració
Guanyaran el concurs els tres mini-films amb més “like” en Instagram.
L’organització es reserva el dret d’admissió i de premiar d’aquells minifilm que incomplisquen la normativa cívica exposada en paràgraf anterior.

5) Guanyadors del certamen
Els noms dels premiats es farà públic en Instagram la mateixa setmana del 25 d’abril.
 El premi consistix en una Càmera Full HD Qumox per a cada un dels tres vídeos més votats.
 Els treballs guanyadors es projectaran en l’entrega dels premis el dissabte 30 abril de 2016 en Las Naves, així com es penjaràn en la web i xarxes socials de les entitats organitzadores. L’assistència dels guanyadors del premi és obligatòria. La comunicació dels premis es realitzarà a través del mateix Instagram. En el cas d’avís a les persones guanyadores i que tarden més de 24 hores a posar-se en contacte amb l’organització, el premi passarà automàticament al següent amb més “like”, i així successivament.

La participació en el concurs suposa l’acceptació d’estes bases.
cinemawildandfree.com

Nous formats, noves maneres?

Per no perdre el pols de la publicació després de tanta recent activitat, recuperem un parell d’apunts publicats a Vilaweb. Tots dos tenen relació i a m´s ens fa pensar que bé poden servir de referent per pensar els nous formats i animar l’alumnat a participar del Concurs Instagram del Wild&FreeCinema.

Gràcies al nou canal de distribució i visualització que és internet, les sèries televisives experimenten aquests últims anys un renaixement. A aquest fenomen, s’hi ha volgut afegir ara la xarxa de fotografia Instagram, aprofitant que els usuaris ara tenen l’opció de penjar-hi també vídeos breus. ‘Shield 5‘ és el nom d’una nova minisèrie de vint-i-vuit capítols, de quinze segons cadascun, que s’ha estrenat aquesta setmana a la xarxa social propietat de Facebook. Cada dia del mes de febrer s’ofereix al compte @shieldfive un microcapítol d’aquest ‘thriller’ ideat i dirigit per Anthony Wilcox, i protagonitzat per l’actor Christian Cooke, que hi encarna un conductor de vehicle blindat arrestat per un robatori de diamants. A la sèrie, també hi participa el cantant anglès Elliot Gleave, més conegut musicalment per Example.

Durant el mes de febrer s’ha pogut seguir per la xarxa de fotografia social Instagram la sèrie ‘Shield 5‘, a raó d’un microcapítol de pocs segons cada dia. En un pas més que demostra tant les possibilitats cinematogràfiques com creatives de les xarxes socials, ara s’acaba de llançar el primer curt nascut a Reddit, el fòrum d’internet més gran del món. Es diu ‘Pretty Little Miss‘ i es tracta d’un film de terror amb autostopista i molta foscor inclosos. La gran característica del curt és que tot plegat s’ha concebut i escrit col·laborativament en línia, des d’un fil de Reddit. La idea de partida, llançada fa set mesos per l’usuari MistressRed, era la següent: què passaria si un assassí en sèrie que mata autostopistes fes pujar al cotxe un assassí en sèrie que mata els conductors que s’aturen? El resultat el podeu veure dalt.

Ovni 2016: la frontera com a centre

ovni_16_a

De certàmens i festivals de cinema, vídeo i arts visuals en general n’hi ha molts. Sovint els enllacem via banner a les columnes laterals i rarament portem a portada algun en concret. Però en aquesta ocasió volem detindre’ns en un en particular per la senzilla raó de que posa al nostre abast un rebost de peces, moltes de les quals ben poden ser utilitzades amb els nostres alumnes i en diferents àrees temàtiques.

Els Arxius de l’Observatori tenen un caràcter intencional i temàtic: facilitar una crítica de la cultura i la societat contemporànies utilitzant diferents estratègies: vídeo art, documental independent, arqueologia dels mass mèdia. Recullen tota una constel·lació de treballs dispars, el seu denominador comú és la lliure expressió i reflexió sobre les pors i els plaers individuals i col·lectius; construint en conjunt una visió de múltiples facetes, milers de petits ulls, que aprofundeixen i exploren el nostre món, o anuncien d’altres possibles. Un discurs on els principals valors del qual són la heterogeneïtat, la contradicció, i la subjectivitat des del qual es realitza. Per si sol un revulsiu a la clonació i repetició dels mass mèdia corporatius.

Del 2 al 6 de març, l’OVNI · Observatori de Vídeo No Identificat, explora mitjançant l’audiovisual en una temàtica d’incòmoda actualitat. La frontera tendeix a expandir-se: explosiona en subcontractes en tercers països i implosiona en fronteres interiors, en dispositius de control, en detencions i desaparicions…; és a dir, tendeix a ocupar la totalitat del sistema i a esdevenir-ne centre. A l’ombra de la frontera com a sistema – allà on el control es troba fora de control, es crea el prototip d’una societat totalitària.

Respecte al tema de la migració existeixen una sèrie d’oblits decisius, que no només en dificulten una reflexió en profunditat sinó que n’alimenten visions excloents. El primer dels quals és l’oblit colonial – l’estreta connexió entre la migració, la colonialitat i la seua mutació global. El segon prové de limitar qualsevol reflexió sobre la migració a l’aspecte polític, policial, econòmic, demogràfic i humanitari… però rares vegades en termes de coneixement i saviesa; dels quals n’estem veritablement necessitats. Un tercer oblit consisteix en aplicar a les persones l’etiqueta “immigrant”, construint el seu  imaginari corresponent, i tancar-les dins… sense re(cor)dar que en realitat tot i totes migrem entre territoris, espais, temps i coneixement.

Si no podrem acostar-nos a l’OVNI en les dates oportunes, seguirem des de la distància la seua trajectoria si més no suggerent i reveladora.

Videopèsols

Via twitter els companys de Teleduca ens han fet arribar aquesta proposta ben particular i gustosa. Es tracta de Videopèsols, el certamen audiovisual emmarcat en la 22a Pesolada a Caldes d’Estrac (edició 2016), amb la qual es pretén convocar a creadors i creadores, amb premi específic per a joves d’entre 14 i 18 anys, perquè realitzen obres en vídeo que tinguen com a element comú el pèsol i, al mateix temps s’inspiren en la població i l’entorn de Caldes d’Estrac. Cada participant, sense delimitació territorial podrà presentar un màxim de tres vídeos. La inscripció és gratuïta i el termini de presentació finalitzarà el 21 de febrer de 2016. La presentació dels treballs es farà de forma telemàtica a través del formulari específic que esta disponible en el web de la Mostra. Els arxius de les creacions audiovisuals s’han de fer arribar via Wetransfer, Dropbox o similar al correu electrònic videopesols@gmail.com. Si esteu interessats en participar llegiu les bases completes al web.

Tot i la distància i la singularitat de la proposta, ens ha fet il·lusió que comptàrem amb nosaltres per la difusió de la mostra. Així que no podíem més que correspondre amb la publicació de la mateixa i comprovar que efectivament l’audiovisual marida bé amb àmbits tan variats com l’educació o la gastronomia.

http://www.videopesols.cat

Col·lectius en el cub blanc

paupac

Quan algú, a títol individual o com a col·lectiu, ens fa partíceps dels seus projectes, nosaltres no podem més que tornar el detall i contribuir a la difusió de la proposta compartint-la en la nostra plataforma. És el cas ara de la Fundació La Posta i la seua recent exposició. Col·lectius en el cub blanc es planteja com una combinació de vídeo-creació, cinema de no-ficció i videoinstal·lació, seguint la línia de treball que han batejat com En els límits, i que pretén transitar les fronteres d’aquestes etiquetes associades als llenguatges audiovisuals per entendre la relació d’aquest mitjà d’expressió tant amb l’àmbit artístic, com amb el conjunt de la societat.

Fundació La Posta, organització sense ànim de lucre, neix com un projecte orientat a la investigació i divulgació de l’art contemporani, i en termes més amplis i més profunds, com un projecte dirigit a dinamitzar la creació, una creació arrelada en les potencialitats pròpies amb la mirada posada en el desenvolupament individual i col·lectiu. És objectiu de la Fundació La Posta acollir pràctiques artístiques que estiguin vinculades a processos socials i econòmics. En sentit contrari, no es tracta de donar satisfacció al desig de l’art per l’art (o d’acatar el principi de l’autonomia de l’art tal com es va formular durant l’imperi de la modernitat).

10 anys al zoo

Me at the zoo va ser el vídeo fundacional de You Tube. I possiblement molts dels nostres alumnes de secundària no saben que aquesta finestra al món i abocador digital és més jove que ells. Ten Years at the Zoo és una exposició col·lectiva de vídeo i instal·lació que analitza l’impacte de Youtube en l’art contemporani generat i difós ex profeso per a la xarxa des de la seua creació fins als nostres dies amb motiu del desè aniversari. En 2015 la plataforma de vídeos més usada d’internet ha complit deu anys, durant els quals ha contribuït a revolucionar el sector de la comunicació, la informació i l’expressió de l’ésser humà a través de l’audiovisual.

La mostra es compon d’un entorn en el qual abunden estranyes plantes artificials i elements metàl·lics, qüestionant els límits del biològic al mateix temps que refereix a la idea d’abocador digital, i la projecció de sis vídeos seleccionats d’artistes que identifiquen la seua localització per a crear en el propi internet, és a dir, el treball de la qual radica per i per a la xarxa sense un lloc físic més enllà del transfronterer ciberespai: Andrés Galeano, Emilio Gomariz, Claudia Vaig matar, Lorna Mills, Vince Mckelvie i Katie Torn. Per aquest projecte els comissaris Marisol Salanova i Carlos Sáez han realitzat una cuidada selecció d’artistes internacionals les obres dels quals mantenen diferents tipus de vincles amb You Tube i no existirien o serien diferents sense el fenomen que impulsa aquesta plataforma, moltes integrant reminiscències de l’imaginari digital d’aquests últims deu anys. La lliure difusió de tals obres a través d’internet succeeix en la línia d’una certa intel·ligència col·lectiva, així doncs l’exposició respon a una recerca sociològica des del punt de vista dels àmbits artístic i filosòfic.

Il·luminant la curiositat

Menys mal que a força d’haver  aconseguit un bon posicionament en el nostre àmbit, hi ha qui ens ajuda a seguir actius. En aquesta ocasió ens escriuen des de l’ICFO · Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona (gràcies Sofia) per donar-nos a conèixer un concurs audiovisual que pot ser del nostre interès: Illuminating Curiosity, organitzat pel propi ICFO amb la finalitat de crear una trobada divertida i creativa entre la societat i les ciències fotòniques.

A principis d’octubre varen llançar la 2a edició d’Illuminating Curiosity, un concurs audiovisual que exposa curiositats sobre la llum omnipresents a la nostra vida quotidiana i que convida a qualsevol persona amb esperit curiós i creatiu a buscar respostes a aquestes qüestions, explicant-les a través d’un vídeo creatiu, entenedor i original. En aquesta ocasió, els grans instigadors d’aquestes curiositats són el metge i investigador Dr. Bonaventura Clotet, el meteoròleg Tomàs Molina, els músics Els Catarres, la il·lustradora Pilarín Bayés, els actors Miki Esparbé i Paula Vélez i el xef Ferran Adrià. Ells són els protagonistes que presenten les seues curiositats sobre la llum a través d’anècdotes o reflexions personals, convidant-nos a respondre-les de la manera més curiosa, original, creativa, innovadora i divertida possible (fent servir l’audiovisual com l’eina de comunicació).

Fins el 7 d’abril hi haurà temps per enviar-nos els vídeos participants. L’idioma pot ser el català, el castellà o l’anglès, indistintament. S’han establert diverses categories i premis (i comptem en tenir més novetats interessants per als participants al llarg d’aquest període). Tota la informació sobre la segona edició del concurs està disponible a la pàgina web de Illuminating Curiosity  i les últimes novetats també poden ser seguides a través del compte de twitter @iLlumCuriosity

No dubteu també vosaltres en donar a conéixer aquesta iniciativa que fomenta la participació dels grups escolars. És l’excusa perfecta per obrir l’aula a la ciència i a l’audiovisual d’una manera original amb un nou viatge de preguntes, recerca, curiositats, creativitat, diversió i descobriment!

Idiots

L’ús de la tecnologia sempre ens porta a aquella cruïlla que bifurca entre fer-nos més lliures, amb més possibilitats i la vida més fàcil o més depenents, submisos i possiblement infeliços. És obvi que els matisos passen per l’ús que en fa cadascú i les possibilitats que som capaços de crear. Responsabilitzar per tant la tecnologia serà voler matar el missatger. Però no podem ignorar tampoc que el mitjà és el missatge i per tant anirà bé pensar sobre el seu poder per modificar el curs i el funcionament de les relacions i les activitats humanes. Bé que ho sap Apple quan diu que entre un nou model d’iPhone i l’anterior, el que canvia és tot. I ací, al mig de la cruïlla que sempre implica el treball amb adolescents, nosaltres continuem facilitant material per poder portar a àmbits de reflexió com l’acció tutorial.

Ja ho vàrem fer amb el curt El mòbil de l’educació en el qual havíem estat ben implicats en la seua realització. En aquesta ocasió es tracta del curt Idiots que la companyia d’efectes visuals Big Lazy Robot va llançar l’any passat per satiritzar l’obsolescència programada i la vida moderna. Sobre ell ens havia cridat l’atenció la nostra companya Maria Garcia arran de la recerca de peces audiovisuals on les màquines estiguen implicades, doncs la setmana temàtica d’escolagavina girarà al voltant d’aquest tema. Mireu vos el curt i feu-lo servir sempre tenint en compte que la productora va advertir que el curt no s’ha de prendre massa seriosament, ja que ho van fer per riure’ns de nosaltres mateix doncs tots tenim un i-diot dins. Bon cap de setmana!

← Previous PageNext Page →