DATUM

D’entre les tantes persones i entitats amb que ens retroben de nou, en aquest no tan nou camí, hi ha aquelles amb les quals sentim que la distància i el temps no han fet minvar l’afecte, el detall, la complicitat. I així ho sentim amb els companys d’AulaMèdia i especialment amb el seu coordinador Francesc-Josep Deó. De seguida Francesc ens ha tornat a contactar per animar-nos i com que entén a la perfecció el valor de les sinèrgies en xarxa, la cooperació, s’ha posat a compartir i proposar. I recentment ens informa que ja es pot veure el tràiler del més que interessant projecte DATUM.

DATUM analitza i explica de manera ben necessària la qüestió de les dades, la tecnologia i els drets digitals. Però a més, DATUM és la feina avançada per a tants mestres, tutores, tutors… que comprenguen la necessitat d’analitzar-ho i explicar-ho també a les aules. El treball és coproduït conjuntament amb la cooperativa La Productora amb la participació de Karma PeiróCecilia Bayo i Gerard Vilanova, i el suport d’1entretants,Acicom,Encontre.cat de Mallorca, i més d’un centenar de “protectors” i “protectores” que han fet possible aquest projecte. I com que el DVD hauria de tenir un lloc preferent a les prestatgeries de tantes tutories d’escoles i instituts ací vos deixem l’enllaç (fàcil!) per poder adquirir-lo:

http://www.aulamedia.org/wordpress/2020/12/dvddatum/

Why are sundays so depressing?

I sing a song, I paint a picture
My baby’s gone, but I don’t miss her
Like a swan, I don’t miss swimming
All my friends left, and they don’t miss me

Can’t take it, babe
Your body talks to me
Like in a movie, babe
I let it resonate, yeah

I want your time (Time, time)
Don’t ask me questions (Questions, questions)
That you don’t want (Want, want)
The answers to (To, to)

I love you in the mind, so you know it’s no lie
You’re hidin’ in the background but you wanna be found
You’ve got me on my back and now I’ve gotta think fast
You’re hidin’ in the background but you wanna be found

I take it easy, babe, I
I get down, it’s automatic, uh
I’ve come to believin’ that
That too much time is evil

I transition in
I’m making your body wait
Like on an aeroplane
Please, baby, take me away, yeah

I want your time (Time, time)
Don’t ask me questions (Questions, questions)
That you don’t want (Want, want)
The answers to (To, to)

I know, I know, I know, I know

I kinda miss the nine-to-five, yeah
Do those things that you can’t hide
I scramble, fight just like a child
Hey, nah, nah, nah, nah, nah, nah, nah, nah
I’m staying hungry, I’m staying hungry
I’m staying hungry, I’m staying hungry
Not getting angry, I’m staying hungry
Not getting angry, staying, staying hungry
Yeah

Què en sabeu?

educomunicacio-01

En el retorn de 400 colps vàrem dedicar un temps inicial a sondejar l’estat de la qüestió. A comprovar l’estat d’un ecosistema particular del qual ens sentim de nou agents actius. Tornàrem doncs a visitar aquells referents que de sempre han sigut bona font d’informació i recursos per comprovar com havien evolucionat o no. I per descobrir-ne de nous. Així va ser com via el Festival de Cinema Ciutadà Compromés donàrem amb la plataforma educomunicació.cat. Ens havia cridat l’atenció que l’FCCC, sota l’epígraf la Cara V hi dedicava una secció a les noves narratives. V perquè queda inclosa en les paraules noves, narratives, visuals i joves però també amb la V de valencià perquè l’ús de la llengua és un referent en la selecció d’artistes que hi participen. El joc de paraules fa al·lusió al fet que darrere de la quantitat enorme d’influencers i narrativa audiovisuals superficial també podem trobar exemples de compromís social i cultural.

El plantejament era suficient com per voler saber-ne més i allà que anàrem a educomunicació.cat. Caram! Una web de recusos pensant en educació i audiovisual? Seria que, a la contra i en temps de pèrdua de diversitat, el nostre ecosistema era la base per a la gènesi de noves espècies comunicatives i pedagògiques? Ja pensàvem més enllà de l’apunt, en les sinèrgies que podríem generar. Ai però, que quan ens hi hem posat la web s’ha esvaït com a miratge i el panorama ens ha tormat a semblar un tant desèrtic.

Investiguem doncs qui ha sigut al darrere, a qui trobem pel carril del costat. Perquè vosaltres, què en sabeu?

https://www.educomunicacio.cat/

De major vull ser com…

Anem una mica amb temps just si la vostra intenció fóra presentar alguna peça. Però ni que siga també per agendar la proposta i contribuir a visibilitzar iniciatives com aquesta que, fem vàlida la redundància, permeten visibilitzar, encara!, el treball de dones en àmbits on el vel masclista encara és present.

La Fundació FISABIO i Les Naus (és que això del sempitern Las Naves mos falca) organitzen la IV edició de el concurs de vídeos De major vull ser com… adreçat a les generacions de joves estudiants del nostre territori. La realització d’aquestes peces audiovisuals els ha de permetre investigar i identificar referents de dones o col·lectius de dones en disciplines científiques, tecnològiques i innovadores. Amb les seues propostes, els / les joves podran fer visible l’impacte que el patriarcat ha produït en la vida i la trajectòria professional d’aquestes dones dedicades a la ciència.

Modalitats de premis
Modalitat 1. Premi a l’Millor Guió
- Categoria ESO i Cicle Bàsic d’FP
- Categoria Batxillerat i Cicle Mitjà i Superior de FP

Modalitat 2. Premi a la Millor Producció Audiovisual
- Categoria ESO i Cicle Bàsic d’FP
- Categoria Batxillerat i Cicle Mitjà i Superior de FP

Modalitat 3. Premi a l’Vídeo més Innovador en la Selecció de l’Personatge o Col·lectiu
- Categoria ESO i Cicle Bàsic d’FP
- Categoria Batxillerat i Cicle Mitjà i Superior de FP

Modalitat 4. Premi de l’Públic a l’Millor Video
- Categoria ESO i Cicle Bàsic d’FP
- Categoria Batxillerat i Cicle Mitjà i Superior de FP

En cadascuna de les categories de les quatre modalitats d’aquesta edició de lliuraran 2.000 €. D’aquest import, 1.000 € es destinaran a la compra de material científic i/o tecnològic per part de centre educatiu a què pertanyin els membres de el vídeo premiat pel jurat. Els 1.000 € restants seran per als i les joves que han participat en l’elaboració dels vídeos guanyadors i que també es destinaran a la compra de material tecnològic o educatiu.

de-major

Com participar en el concurs?
Una vegada realitzat el vídeo – que ha de complir uns requisits de qualitat indicats en les bases de l’concurs -es pujarà a l’servidor
- Per poder pujar-lo a la plataforma utilitza la contrasenya Demajor4
- El nom de l’arxiu ha de coincidir amb el nom de el vídeo
A més, és molt important emplenar degudament la Fitxa de sol·licitud de participació i la fitxa de confidencialitat.

Webinars
Com a novetat, aquest any Les Naus i FISABIO ofereixen un cicle de webinars educatives per ajudar a l’alumnat a abordar la temàtica proposada en el concurs i la seva plasmació en format audiovisual. Les sessions, titulades Realització audiovisual: com fer un bon curtmetratge / micro-documental, inventores i científiques. Saltant barreres i Fugint de el masclisme en la ciència quotidiana, estaran disponibles al canal de YouTube de les dues entitats a partir de l’10 de novembre.

Davant qualsevol dubte contacta amb comunicacion_fisabio@gva.es
Bloc del concurs

Bioscopi


 

Com veieu, aquells que ja ens coneixeu de la primera etapa, ens trobem repassant iniciatives que s’estan portant a terme des des centres, entitats, plataformes, col·lectius… que per a nosaltres són referents d’interès pedagògic i creatiu. I ací era inevitable portar les propostes del CCCB · Centre de Cultura Contemporània de Barcelona el qual compta amb un equip generador d’idees i propostes sempre de pes i ben suggerents.

Bioscopi és una caixa d’eines per experimentar amb l’animació documental, és a dir, per parlar del món que ens envolta creant imatges en moviment amb dibuixos o amb objectes i sense haver d’enregistrar imatges reals. Hi trobareu tres propostes diferents que us permetran fer senzills curtmetratges animats sobre la vostra vida i el vostre entorn. Podreu desvetllar els vostres secrets, viatjar en el temps o explicar què us uneix als vostres amics, i descobrir que l’animació pot apropar-vos a la veritat per camins diferents als del vídeo o la fotografia.

Amb la suma de tots els curtmetratges que rebuts s’anirà conformat una gran pel·lícula col·lectiva, una biografia animada que estarà feta de les memòries, relats passats i presents, records i desitjos futurs de tots.

Bioscopi ofereix una primera aproximació al llenguatge i les tècniques de l’animació. També és una excusa per explorar com pensem, com ens mostrem als altres, com els altres ens veuen o quines idees compartim com a grup. La proposta s’adreça a persones de totes les edats, però els més grans i els més petits necessitaran una mica d’acompanyament que s’ofereix des del web. Si voleu fer aquesta activitat amb un grup i necessiteu guiatge, podeu escriure a seducatiu@cccb.org. A més per completar la informació:

https://bioscopi.cccb.org/

Parallel lines

What’s the immaterial substance
That envelopes two,
That one perceives as hunger
And the other as food.

I wake in tangeled covers,
To a sash of snow,
You dream in a cartoon garden,
I could never know.

Innocent imitation, you are cast in gold,
Your image a compensation for me to hold.

Parallel lines, move so fast,
Toward the same point,
Infinity is as near as it is far.

Bon diumenge!

Refresh amb Blue

blue

Doncs ja hem passat el primer dia de l’era2. L’emoció d’un nou impuls inicial romandrà un temps no exenta d’un pensament creuat: arrea en la que mos hem tornat a clavar! La broma anticipa l’advertiment: intenteu no acostumar-vos a una publicació diària que açò va de constància. Gràcies. Siga com siga fem ara refresh d’idees, recordem objectius, mostrem què fem per aquells que s’incorporen ara en aquest espai. Una de les nostres tasques és posar a l’abast d’alumnes i docents, referents, materials que per diverses raons pensem mereixen ser compartits. La qualitat no deixa de ser un paràmetre subjectiu. Per tant direm, que a més dels apunts de caràcter informatiu que conformaran la nostra agenda, portarem allò que en un cop d’ull capte la nostra atenció, ens convide al gaudi audiovisual. Els textos els construirem a mida amb aportacions barrejades de tants mitjans com anem consultant.

I com que des de Hockney sentim debilitat per les piscines i el seu blau, hui portem aquest videoclip de nijuu que és una meravella de l’animació més lo-fi, obra de la il·lustradora Cecilia Reeve. Paga la pena passar-lo en classe, saludar els adolescents de l’àrea que siga amb un a bona dosi de calma tot i entenent que el contacte amb l’aigua pot ser també el contacte amb un mateix.

Si de cas, després expliqueu que els 700 dibuixos han estat dibuixats a mà en diferents fulls de paper separats i usant una caixa de llum. Més tard van ser escanejats de forma digital i amb les imatges es va configurar el resultat final. A més, la peça audiovisual captura els temes més habituals de la música d’Nijuu, un món surrealista que en aquest primer àlbum explora idees sobre una persona que viu a l’aigua i on totes les persones que l’envolten s’han convertit en criatures marines.

blue-02

La peça és una reflexió al voltant de la natació, entesa com una acció que ofereix una experiència única per reflexionar sobre les coses de la vida. També fa èmfasi en la sensació de llibertat que es té quan es practica natació, entenent la llibertat com una de les parts més essencials de l’ésser humà. Aquest és el primer vídeo musical de Cecilia Reeve, però no la seua primera experiència amb l’animació en la qual es va endinsar mentre estudiava il·lustració a la Universitat de Brighton, on poc a poc va anar adquirint més comprensió de la forma en què el cos es mou. Gaudiu-lo.

cecilia-animacio

Mostra Rec a manta 2017

rec-a-manta-01

Artxiviu és un acrònim que reuneix tres conceptes bàsics: arxiu, art i vida. És un projecte creatiu que pretén fomentar l’elaboració i difusió de continguts culturals relacionats amb la memòria i la realitat de l’Horta de València, un espai territorial carregat de singularitats. És també un grup de treball obert, un grup de persones que contemplen les pràctiques artístiques com a part essencial dels processos creatius, considerant igualment els valors documental, cultural i antropològic.

D’una banda, com a arxiu viu de la memòria de la gent de l’Horta de València, pretén ser una eina de cerca, registre, catalogació i difusió de la seua cultura i el seu coneixement. De l’altra, vol ser un instrument que estimule l’experimentació i la creació al voltant d’aquesta realitat. Artxiviu és també un lloc de trobada d’iniciatives desenvolupades a espais agrícoles i culturals similars, un lloc d’intercanvi i connexió amb altres sistemes i paisatges vinculats amb l’aigua i el regadiu tradicional.

I aquest dimecres 29 de novembre a l’Escola Meme de Benimaclet acull a partir de les 19.00 hores les projeccions d’una nova edició del Rec a manta, la convocatòria anual d’arxius de vídeo domèstics de l’Horta de València que, per segon any consecutiu, organitza el col·lectiu Artxiviu de l’Horta.

Es presentaran arxius de vídeos casolans, xicotets retalls de vida que, des d’una visió interna i pròpia dels seus habitants, contribueixen a aquest projecte col·lectiu que tracta de salvaguardar la memòria oral de l’Horta de València. En general, són vídeos curts en els quals una persona entrevista a una altra major, amb la qual té alguna vinculació familiar o afectiva.

A més, l’esdeveniment servirà per a presentar el treball de Memòries Cel·luloides, un col·lectiu de Múrcia, de plantejaments afins als d’Artxiviu de l’Horta, que treballa en la recuperació de la memòria continguda en el cinema domèstic.

Taller de videoart per a xiquets

videoart-infantil

Paral·lelament a la xarrada que Las Naves de València organitza per a mares i pares sobre seguretat infantil en internet, tindrà lloc un taller de videoart per a xiquetes i xiquets d’entre 7 i 12 anys. L’objectiu és estimular, a través del joc, el pensament creatiu dels menors incorporant el vídeo com un recurs per reflexionar sobre la realitat que els envolta.

Primer, visionaran curts d’animació sobre el tema de la violència de gènere per crear i gravar posteriorment un curt animat amb acetats de colors i siluetes retallables. Per a això, utilitzaran tècniques com els retroprojectors, les taules de llums o el stop-motion. Per finalitzar, les xiquetes i xiquets que participen visionaran tots els curts realitzats. Tot, aquest dissabte 25 de novembre de 17.00h. a 19.30h. i a l’enllaç podeu fer la inscripció gratuïta.

Alumnes del Vives premiats a Nova York

Just piulàvem ahir que hi ha moments en que baixem en publicació i d’altres en que el bloc està bonic, farcit de notícies i enllaços d’interès. I ves per on que a última hora de la vesprada, la nostra companya Carmen M. Belmonte de l’IES Lluís Vives compartia amb nosaltres aquesta gran notícia que posa l’audiovisual escolar valencià en quotes insospitades. Ens complau doncs per doble motius, primer pel treball i el premi dels companys, alumnes i mestres del Vives, i després pel fet que 400 colps esdevé de nou la plataforma nexe entre les iniciatives dels centres.

I la gran notícia és que dos equips d’alumnat de 2º de batxillerat d’Arts de l’IES Lluís Vives han sigut premiats pels seus curtmetratges sobre migració, diversitat i inclusió social en el concurs internacional PLURAL +Youth Video Festival on Migration, Diversity & Social Inclusion de l’edició 2017.

Aquest festival ho organitza la UNOAC · UnitedNations Alliance of Civilizations, i el lliurament de premis s’ha realitzat a Nova York la setmana passada, assistint a ella com a convidada una de les nostres alumnes, María Muñoz Varó, en representació del seu equip de treball, format per Paula Sanchis, Gloria Espert, Sonia Pons, Djihad Mizri, Salvador Moreno, Antonio Chulvi, Steven Borges i Maria Torres. El seu treball es titula Skins/Pells i el premi atorgat és el PLURAL+ 2017 WADADA News for Kids Youth Prize.

El grup d’alumnes format per Quique Ferrando Climent, Paula Royo del Moral, Lucía Giménez Giménez, Núria Gómez Vernet, Irene Martos Minguet, també ha sigut premiat pel seu treball Prototype of a perfect girl / Prototip d’una xica perfecta i el premi atorgat és el PLURAL+ 2017 CDI Award.

Aquests exercicis de vídeo es van realitzar durant el curs passat en l’assignatura de Cultura Audiovisual I. De nou la més sincera enhorabona pel treball.

Carmen María Belmonte
Departament de Dibuix i Arts Plàstiques

Next Page →