96 159 05 94 — correuclickedu

30 DE MARÇ: DIA INTERNACIONAL DE LES TREBALLADORES DE LA LLAR  

30 DE MARÇ: DIA INTERNACIONAL DE LES TREBALLADORES DE LA LLAR  
30/03/2021 Sandra Cuevas

Ja ho hem dit moltes vegades i ho repetim avui també: els drets humans no han de ser cap privilegi. Tampoc els drets laborals. De fet, la Declaració Universal dels Drets Humans replega en els articles 23, 24 i 25 els drets laborals bàsics que hauríem de tenir tots i totes: dret a teballar, a triar lliurement feina i a rebre un sou per viure dignament, sense cap discriminació, i també tenim dret a agrupar-nos per defensar els nostres interessos; tenim dret a descansar, a una jornada raonable i a vacances pagades; tenim dret a un nivell de vida que assegure l’alimentació, la roba, l’habitatge i l’assistència sanitària; i tenim dret a ser ajudats si no podem treballar per motius diversos.

És evident que aquests drets són vulnerats arreu del món i a casa nostra. I també és ben cert que hi ha uns col·lectius més discriminats que no altres. I unes feines més reconegudes que no d’altres. És el cas del treball de cures, sense el qual les nostres vides serien clarament unes altres: professionals del sector sanitari, educatiu, treballadors essencials… tenen cura de tots nosaltres de diferents maneres. Tots no reben el mateix reconeixement.

Hi ha un altre sector bàsic, fonamental, necessari menys reconegut encara: el de les treballadores de la llar i de les cures. I diem treballadores de manera ben intencionada, perquè les feines de les cases, de cura de menors, de gent gran i de persones dependents està desenvolupat majoritàriament per dones que, en un alt percentatge són migrants. En aquest sentit, si us hi fixeu, se sumen els factors de discriminació. D’una banda, hi ha el desprestigi i el poc valor que com a societat donem a les feines de la llar; en segon lloc, el pensament generalitzat que tenir cura dels altres és una feina més aviat de dones. Així les coses, quan hem d’encomanar aquestes tasques a una persona que no som nosaltres i li hem de pagar per aquesta feina, gairebé sempre és una dona i en un alt percentatge dels casos, una dona migrant a la qual se li afig la dificultat burocràtica de tenir uns drets semblants als de les persones no migrants. I diem semblants perquè ni de bon tros són els mateixos.

El 15 de març 3r i 4t d’eso vam estar reflexionant de tot plegat amb Dolores i Marcela, dues de les dones que formen part de l’Asociación Intercultural de Profesionales del Hogar y de los Cuidados. Les lleis que regulen aquest sector vulneren tots i cadascun dels articles que hem esmentat més amunt: jornada laboral, dret de descans, sou… Les persones que s’ocupen professionalment de la cura i de l’atenció no tenen dret a l’atur i no hi ha una llei de riscos laborals específica. Sovint la seua jornada laboral excedeix la legalitat, no està garantit el dret al descans ni a la lliure mobilitat, com és el cas de les persones internes. Aquests són petits exemples que queda molt a millorar.

Avui 30 de març, Dia Internacional de les Treballadores de la Llar, reivindiquem els drets laborals de totes les persones que permeten que el nostre dia a dia siga més fàcil i millor perquè tenen cura de les nostres llars i de nosaltres mateix.