96 159 05 94 — correuclickedu

2a crònica des de Mallorca

2a crònica des de Mallorca
17/04/2018 Loli Company
matadejoncdia2-escolagavina
matadejoncdia2-1-escolagavina

Hui, 17 d’abril, ha estat el moment de conéixer la ciutat de Palma. Una passejada amb inici i final a l’escola Mata de Jonc, i un pícnic al meravellós parc que hi ha sota la muralla de ronda dels basaments de la catedral i el palau de l’Almudaina.
Però comencem pel principi. L’arribada a l’escola i la reunió per veure’ns les cares, saber com ha anat la primera nit, quines són les impressions (més enllà de les positivíssimes que tenim els mestres participants, i encara més després del sopar d’anit). A l’assemblea del matí, uns poquets acords. Amb tres n’hi ha prou: el mòbil quan toque i quan no toque, no; carregueu d’aigua, bona cosa, que farà calor i a la ciutat de Palma l’aigua pot costar massa cara; res de comprar begudes energètiques ni de semblants. Entés i acceptat.
Després els hem explicat quines fotografies havien de fer per participar en el concurs fotogràfic per petits grups (ara ja sí amb el mòbil). Primer una selfie del grup, per encapçalar les seues creacions. Després, una fotografia del paisatge, fins i tot paisatge humà, on estigueren ells i elles, La tercera, un rosetó humà, prenent la fotografia en rotgle, des de baix i formant amb les mans i els dits algun dibuix geomètric harmoniós. La quarta, una fotografia d’algun detall arquitectònic d’interés. I la cinquena i última, ells i elles fent d’estàtues humanes al jardí.
Aclarit tot baixem a la cuina a recollir el dinar. Hui tocava pícnic: una carmanyola reutilitzable i cobert de metall. Plat de pasta amb formatge i tonyina, fresquet i bo (com ha entrat, més tard!). I una forma d’organització que ens ha agradat molt i que té elements exportables a la nostra i a qualsevol altra escola. I ja a la marxa.
Una caminada lleugera, no massa llarga i gens pesada (era costera avall), des de l’escola fins a la catedral. I allí, després d’una estona curta fent cua, cap a dins.
Immensa, bella, poderosa… la sensació d’estar allí és forta. Un lloc que desconcerta a molts alumnes, fins i tot mallorquins que mai no hi havien estat allà. Els expliquem algunes coses, detalls que no coneixen… -ai, l’educació laica és el que té. Com la baixada de Crist, o detalls de la cultura martirial paleocristiana. Fins i tot es fascinen mirant els reliquiaris barrocs i el seu macabre contingut.

Com podem, eixim després d’una bona visita de la seu i ens adrecem al Palau de l’Almudaina.  Les portes de la catedral de Palma, escenari d’una recent polèmica, suggereixen de fer paròdies. Però ens desanima pensar que ja va bé d’airejar eixes vides públiques i els seus vicis privats.
Per entrar al Palau, seu oficial de la família reial espanyola, trobem guàrdia civil i controls de seguretat. I una visita guiada amb irregular sort, segons quin guia ha tocat a cada grup. Al nostre, una xicona que sabia molt bé com adreçar-se en català a mallorquins i valencians, i a més adaptar-se a les edats que tenia al davant. Una hora de visita que a priori apuntava de ser rotllo, però que en acabant, ha estat molt bé. Impagables les vistes de la mar des de les terrasses i finestrals del Palau.
I cap a fora, a dinar al parc. A dinar, a xerrar, a jugar, a travar i teixir més i més la xarxa d’amistat que a poc a poc s’atapeeix i ens envolta. I després d’un temps més que prudencial, ja ben avançada s’hora baixa -com diuen ací-, de tornada  a l’escola. Allà, a retornar els coberts i les carmanyoles, a esperar les famílies i a xerrar i jugar més i més (alguns amb temes secrets, altres amb exhibicions públiques fent virgueries sobre el seu patinet…). I cap a casa, que la vesprada serà llarga. Demà sabrem com han anat les passejades per la ciutat, la partida d’un bon grup al minigolf, les patinades i mil coses més.

Des de PALMA amb amor;
Mar i Paco