96 159 05 94 — 638 828 797 — info@escolagavina.cat — clickedu

1r d’ESO – Festa de comiat de les famílies a Mata de Jonc

1r d’ESO – Festa de comiat de les famílies a Mata de Jonc
20/04/2018 Loli Company

El dia comença amb boira a tota la plana que envolta Palma. Però la ciutat dissol totes les boires segurament perquè està a una temperatura uns graus més alta que el camp. I arriben a poc a poc els alumnes, riallers, actius, vitals, desenfadats. No ens consta cap problema destacable, pel que va d’intercanvi.
I és el moment del “com va això?” i que ens conten com van anar en grup a fer una volta, o de com la família els dugué a la platja i algunes ja s’han fet el seu primer bany de la temporada. La veritat és que tenim un oratge més que bo i unes temperatures que Déu n’hi do!

De fet, s’agraeix que la programació d’avui comence per l’organització de diversos jocs cooperatius a l’anomenat “bosc de Bellver”. Aquest bosc és, en realitat, un plantació de pins, junt amb d’altres frondoses que està adevessada per baix i que té unes instal·lacions públiques realment interessants. Per exemple, un rocòdrom que travessa d’una entrada a una altra les parets interiors d’un túnel. Evidentment, el pas del rocòdrom és una de les activitats que s’inclouen en els jocs cooperatius.

primera-matadejonc-escolagavina

És encara prompte, de matí, i el Sol encara està en posició Est. Encara que a poc a poc guanya altura, la seua llum, filtrada a través del fullatge, fa un efecte quasi màgic que és un regal per a la vista. I per allí, fent les seues proves i jocs, xiquets i xiquetes, gaviners i matajonquins. Allò que ja em dit: un regal.

segona-matadejonc-escolagavina

Acabats els jocs, tirem cap a la part alta del puig on se situa el castell de Bellver. Allà esmorzem. O com diuen ací berenem, encara que també li diuen berenar al desdejuni o al propi berenar nostre. I entrem cap a dins del castell, on la nostra guia ens explicarà les principals funcions del castell, l’ocupació i els usos al llarg del temps, els sistemes defensius utilitzats i un llarg etc.

tercera-matadejonc-escolagavina

Especial interés el que els desperta que el Rei i la Reina tingueren entrades separades, dormitoris separats, i, tots dos, amants coneguts i consentits. Quelcom molt modern? També mereix capítol a banda l’ús com a presó, on hi hagué tancats presoners tan il·lustres com Melcior Gaspar de Jovellanos. Hem tractat de descobrir perquè estigué empresonat, però resulta que ni ell mateix va saber-ho. Probablement només per dissentir de l’organització de l’Estat durant el règim de Carlos IV, per pretendre la desamortització de les terres de l’església, per tractar de modernitzar l’Estat, per pretendre dur a la pràctica algunes idees polítiques. Molt modern, també, no?

I la tornada a l’escola, per preparar les activitats de la vesprada -que la nit ens durà el comiat oficial amb un sopar de germanor on mestres, alumnes i famílies ens aplegarem tots a Mata de Jonc. Un temps fantàstic per intercanviar salutacions, paraules i voluntats, per a saber de primera mà com ha anat tot.

quarta-matadejonc-escolagavina

Ací, el nostre parlament de comiat:

“Bona nit,

Aquest encontre té una història al darrere. Té història de la gran i de la petita. La petita és la història de dues escoles que es conegueren fa molts anys i s’estimaren com a germanes. Però, diríem, les ones del temps van esborrar el camí que les connectava. I temps després es retrobaren. I com dues bones amigues, després d’uns minuts tot estava on abans, com si no hagués passat el temps, com ahir mateix… Es retrobaren i seguien estimant-se.

Segueixen estimant-se perquè hi ha dues coses que les uneix més del que el Mar podia de separar-les.

Una llengua: i ací és on entra en joc la Gran Història, la d’aquell País, abans dels països d’ara, en què érem un de sol. Hem d’admetre els fets: vosaltres hi éreu abans. El Rei En Jaume I va sumar les illes a la corona d’Aragó abans de passar-se per València. De fet, fou estant ací a Mallorca que En Jaume I va pensar “ara, per València”. I vingué per allà, ja ho crec que hi vingué… I, si no des d’aquell dia, des de poc després començàrem a compartir llengua i cultura; història en comú.

L’altra cosa que fa que l’escola Gavina i Mata de Jonc siguen escoles germanes són els seus projectes cooperatius. Som cooperatives. Això, amics i amigues, és més que una modalitat de fer empresa. És una tercera via en l’educació. Avui en dia, tot això de l’economia social, l’economia col·laborativa és tendència. Però nosaltres ja ho havíem descobert. Quan tot allò de la crisi, les cooperatives demostràrem les nostres credencials de solvència, que no hi ha un actiu més tangible que els nostres valors. I això té traducció a les nostres aules, a les nostres classes: fem equips oberts, flexibles, innovadors… cooperatius…

I això, per acabar, ens connecta amb la més Gran Història de totes. No us oblideu que no fou la nostra excepcional intel·ligència, ni la capacitat de ser agressius, sinó que fou la nostra capacitat innata de cooperar la que ens va fer humans. I eixe és un tret del qual ens podem sentir particularment orgullosos.

Moltes gràcies per la vostra acollida!”