La trobada amb l'alumnat de la Malva-rosa
La trobada, que havíem organitzat amb Helena, a través de la Fudació del secretariat gitano tenia l'objectiu d'iniciar una relació amb l'escola Sant Jaume de la Malva-rosa, pionera en la inclusió escolar, a través d'un taller compartir a l'IVAM. De PIcasso a Gaudí, va ser-ne l'excusa, que ara ja hem vist amb goig de continuar l'any que ve.
Visita a la casa de xocolata can Comes de Sueca
Quan baixàrem de l'autobús per anar a la fàbrica de xocolata férem camí a peu. Quan arribàrem feia la impressió que la fàbrica era d'una grandària mitjana, però ens equivocàrem: era menuda, perquè era un museu, no una fàbrica.
Arribàrem i vam seure per acabar d'esmorzar. Després ens explicaren la funció de les màquines antigues, com el torrador de xocolata. Més tard ens ensenyaren un video protagonitzat pels amos de la fàbrica, els Comes, en el vídeo explicaven com se feia la xocolata antigament. També ens donaren llavor de cacau. Després pujàrem dalt on hi havia objectes molt curiosos com per a pesar la xocolata, cromos, etc.. Després passàrem a una sala on ens ensenyaren com se feia la xocolata, fins i tot ens donaren un trosset per a tastar-la. Després baixarem baix i ens comprarem tota la xocolata que volguérem.
La veritat és que jo m'esperava una fàbrica més gran, tampoc com la de Charlie i la fàbrica de xocolata, però sí un poc més gran. [Alba N.]
Tenim més imatges del passeig de l'haqueta per l'escola
Més imatges de l'actuació del cor a Massanassa.
La biodiversitat al jardí botànic
Avui, 14 d’abril, cinqué i sisé hem anat al Jardí Botànic. Només arribar hem fet un taller de llavors. Ens han explicat la importància d’aquestes per a mantenir la biodiversitat. Amb objectes d’avui en dia hem reproduït els mecanismes que tenen les llavors per viatjar. Poden desplaçar-se per l’aigua, pel vent, mitjançant els animals i amb mecanismes vius. En acabar hem pegat una volta pel Jardí. Ens han contat moltes coses com, que el Jardí té 200 anys, i hem vist arbres ben diferents, com ara:
El roure de Virgínia, que viu a Amèrica, aquest tenia 200 anys, el plantaren quan començà el Jardí.
El Ginko biloba, l’arbre més antic del planeta, existia en l’època dels dinosaures. A la Xina, d’on ve, el consideren un arbre sagrat, normalment està situat al voltant dels temples.
L’arbre de la llana, que tenia unes punxes molt grosses. Es diu així perqué les ovelles es grataven allà i hi deixaven la llana enganxada.
A l’hivernacle hem vist les plantes carnívores, que gràcies als seus pelets detecten els insectes, els atrapen i els serveix d’aliment. Nosaltres no les hem de tocar perquè es pensen que som insectes i es tanquen gastant la seua energia i no els servim d’aliment.
Les plantes de la selva, precioses, amb forats a les fulles per a que puga passar la llum, i els arbres altíssims per captar-la. Les del desert, uns cactus grandíssims. Ens han explicat que al seu interior tenen una espècie de moc o gelatina que en cas de passar set t’hidrata, però no te la lleva. És per això que les seues tiges són tan grosses, i les fulles s’han transformat en agulles per a no perdre ni gota d’aigua.
Ens ha agradat molt la visita. Ha estat un matí d’aquells que no perds el temps.
Compartim experiències i aprenentatges a segon
Compartim descobertes i aprenentatges. Hem conclós les exposicions dels animals per part dels alumnes de segon de primària. Cadascú ha triat l’animal que volia conèixer i ha cercat informació sobre la seua vida. Què menja, on viu, com es reprodueix, quins són els seus costums. Després ha preparat la seua exposició per compartir amb tots allò que ha aprés. Són uns menuts gegants.
Només cal veure’ls allí davant de tots, preparats per explicar tot allò que saben. I mentrimentre, els altres els escolten amb interés. Atenen i pregunten els interrogants que els sorgeixen. Cadascú cerca els seus millors recursos per expressar-se i per fer-se entendre.
Veure les cares de complicitat i interés és un espectacle que emociona.
És un diàleg d’aprenentatge que els fa crèixer. Crèixer no sols en coneixement. Crèixer en habilitats per expressar-se, per comunicar allò aprés, per saber estar, per adaptar-se a situacions noves.
-Mestra, avui expose jo. Aqueix és el bon dia.
Sí, són uns petits gegants, perquè amb 8 anys saben expressar-se de forma clara i ordenada, saben comunicar allò que volen. Cadascú és tot un personatge que organitza el discurs per poder arribar als companys, i ho fa amb entusiasme. Hi ha qui li costa més l’expressió oral i s’acompanya dels gestos, i s’apropa als altres i els pregunta si ho entenen. I quan acaben, l’aplaudiment, i el valorar l’esforç fet pel company.
Açò també és aprendre. Aprendre del propi èxit i també del de l’altre. Alguns pares han estat amb nosaltres. Han portat les mascotes a l’escola, i ens han acompanyat amb els discursos. Què fa l’animal, com hem de tenir-ne cura, què menja...
És una experiència compartida que ens paga la pena a tots. Quina sort tenim, de poder fer escola cada dia.
Morir-vos de riure amb els Pot de Plom!
Quatre germans decideixen córrer món i aventures, per veure món i guanyar-se les garrofes. Abans d'eixir de casa, els moniatos, es posen nom: Arrencapins, Esclafamuntanyes, Passaponts i Pensacoses. Tots quatre arriben al castell de Penàguila on viu un gegantot (bonico com un gegantot bonico). "Caic o no caic", els crida el gegant, que va espantant actors i públic, fins que la maça d'esclafamuntanyes li adoba la frangeta a maçaes. El gegantot s'amaga en un pou, on Esclafamuntanyes trobarà dues princeses enamoradisses i belles com una bella cosa. Els germans també trobaran un tresor que portaran al rei de Bucària, d¡on són aquelles encantades pesolianes. Però abans que això passe, els tres germans tenen un mal pensament, deixar al pou el germà que ha salvat les princeses. Com en totes les rondalles fantàstiques, el final també és feliç, perquè el gegant acab salvant l'Esclafamuntanyes, que es casarà amb la princesa i perdonara els germans de tan gran malifeta.
Encara no havien eixit a saludar els actors que els xiquets ja havien pegat a fugir, i això que ho havien passat de descular-se, de tombar de riure, de tantes burrades i falòrnies com deien aquells gramàntols dels Pot de Plom. Notabilíssima l'obra, d'un humor corrosiu, valent, agosarat. De bufons i persoantges de rondalla. Sort que Enric valor ja no pot veure tantes cafrades, que segur que es tornaria a morir, però de riure.
Ahir van córrer el Cros (camp a través), de primària: un quart lloc
Un quart lloc és millor que no res. Fins i tot millor que un cinqué, un sisé, un seté, i així indefinidament.
Tallers intercicle
Al primer trimestre féren els tallers intercicle al 2n cicle. Ací teniu una mostra del treball.
"Impressiona´t!
-Tu vas a Impressionant?
Tenim la impressió de que el taller ha impressionat a les impressionables criatures de tercer i quart, que s´han endut dues impressions… o tres…
Ingredients:
Cebes, creïlles, brècol i col-i-flor, bledes, api, pastanagues, mandarines, corfes de plàtan, fulles, branques, llavors... Natura que ens impressiona! "
Ara, li toca a 1r i 2n. Us anirem ensenyant una mostra d'allò que faran.
Ca, si passaren, els reis, els camells, i el carro del carbó
Arriba l’endemà i tots carregats amb les caixes entrem a la classe. Tenim pressa per obrir-les però les mestres ens diuen que ens esperem una mica que primer hem de fer altres coses. Que hi haurà avui més important que jugar!
I arriba el moment. Jo vull jugar amb tu, em deixes? com es juga? Fica-li les piles que s’acaben, obri la caixa, corre, espera que li falta una peça, la pinta, em falta la pinta per pentinar el poni, qui és qui, a veure si ho encertes. Això m’ho demanaré jo l’any vinent, que bonic, m’agrada eixe joc...
La mestra Júlia ens diu que ho ha passat molt bé jugant amb nosaltres, que ha sigut com tornar a la infantesa, a ser xicoteta. També ens ha dit que hem d’aprendre a valorar molt tot allò que tenim.
La mestra Creu era damunt d’una cadira, que era damunt d’una taula, i va fer un botet per arribar al sostre de la classe i deixar l’aranya de Pau, però abans havia d’engegar l’aspiradora, perquè si no, l’aranya, PLAM, cau a terra, i la mestra que puja i que baixa. A veure si cau i tenim un disgust!
Hem jugat una llarga estona i hem descobert que si compartim els joguets amb els altres ho passem bé. Quan me’n vaig a casa li dic a la mestra si un altre dia podrem fer el mateix. Ella em mira i no em contesta, solament em mostra un somriure. Jo li faig el bes del cap de setmana i me’n vaig content a casa.
El festival de Nadal, per Júlia R.
El dissabte dènou de desembre es va celebrar un acte molt important a l'escola, el festival de Nadal. El festival de Nadal és una festa que celebra l’escola cada any, en la qual xiquets i xiquetes amb l’ajuda del professor de música, Ferran, preparen una o més cançons. Uns dies abans es monta l’escenari, perquè els alumnes puguen assatjar les cançons. També hi ha un cor que acompanya les cançons de tota la primària. I, com cada any, hi haurà un cor de mestres i pares, que cantaran en acabar la gent de primària, després es donarà un ram a cada professor de música, i enguany també es donarà un devantal i un pendrive a cada membre del cor de pares. A més a més, els alumnes de quart d'ESO estaran en la barra per a repartir coques, begudes, entrepans, etc. a qui ho demane, després amb els diners que consegueixen es paguen una part del viatge de final de curs. Com sempre la biblioteca estarà oberta per a poder visitar-la i comprar algun llibre. A l’aula de plàstica hi haurà una exposició que han montat els de tercer d'ESO, cada alumne ha fet una caseta, i amb totes les cases han format un poble, Picanya City.
Qui es quede a dinar podrà triar el lloc, a les classes o al pati, i desprès d'omplir-se la panxa, els xiquets podran jugar al pati, i els més majors podran gaudir de l’actuació de Dani Martí i dos músics. En acabar el festival, es tancarà l’edifici i no es podrà quedar ningú excepte els mestres per arreglar-ho tot i deixar-ho ben net.
La festa de Cap d'any, per Marcel J.
Enguany hem fet la festa de cap d'any en el xalet dels meus iaios. Vam fer les maletes i se n’anarem corrents perque la paella era a les dues. Després descarregàrem el cotxe i anàrem corrents a dinar perquè l’arròs es gelava. Dormírem perque ens havíem alçat molt prompte i no ho volíem fer a meitat de festa.
Quan s’alçàrem de dormir, posàrem els llums amb l’ajuda dels meus iaios. Quan acabàrem de ficar les llums aplegaren els primers cosins que son molt ràpids. Ajudàrem a parar taula, tot ben bonic i ordenat.
Encenguérem el foc en el paeller per a fer les xulles i la carn. Tiràrem fulles i pinyes al foc, feia un vent molt fort i es va trencar una rama d’un arbre. Quan ja anàvem a començar a sopar varen vindre els altres cosins i per fi començàrem a sopar. Varen vindre tard perque el meu cosí, que és molt xicotet, estava malalt. Els majors soparen caldo de peix i carn, i els xiquets caldo de peix i xulles, i de postre cireres. Per a menjar-nos el raïm, posàrem tv1 i mentres encara no era l’hora sentírem música i ballàrem, férem el trenet i moltes mes coses. Quan faltaven 10 minuts agarràrem cadascú el seu raïm i ens sentàrem en el sofà dels iaios, gairebé el trenquem de tanta gent que n’hi havia. No em cabien els 12 grans de raïm en la boca i no podia mastegar. El meu cosí xicotet es ficà a plorar, com fèiem soroll amb les trompetes li molestava l'oït, i se l’endugueren a casa i al metge i la meua cosina se'n va haver d'anar. Ens despedírem de la meua cosina i tornàrem a ballar. Mon tio posava una cançó i els xiquets erem un conjunt de música, un era el que cantava, l’altre, que soc jo, tocava la guitarra, i uns altres la bateria i el tambor, i ficaven llums de fons. També ens disfressàrem amb roba vella. Ens ho passàrem molt bé i ens gitàrem a les 3.33.
Nit de Cap d'any, per David A.
Cap d’any és una festa que se celebra cada 31 de desembre, perquè canviem d’any. Jo ho vaig celebrar de la següent manera:
Primer vaig preparar la taula, perquè venien uns amics a sopar. Mentre els esperàvem, mon pare preparava el sopar. De sopar hi havia marisc. També hi havia xoriç, pernil, formatge, vaja, tot un luxe. Acabàrem de sopar sobre les 11 i quart, temps més que suficient per recollir la taula i preparar-se per al raïm, encara que a mi no m’agrada. I quan ja eren les 12, dong, dong, dong, dong, dong, tot el món se les va acabar menys mon pare que se li'n va resistir una. Tocades les 12 traguérem un joc de taula, i jugarem fins les 4 de la matinada, perquè a eixa hora ma mare va dir que se n’anàrem al llit. I així ho férem, se n'anàrem tots a dormir. M’ho vaig passar pipa!
Quan la música et fa sentir, per Hèctor P.
El 19 de desembre va ser el dia del concert de Nadal en l'escola. El tema de la festa i per a tot l'any és “La Biodiversitat” perquè és important que pensem que cal cuidar la vida en el planeta, com ho podem, devem i farem. Com sempre en aquestes ocasions l'escola estava preciosa. Les parets del menjador les havíem decorat amb dibuixos amb diferents materials, per a representar diferents animals. Els de sisè vam dibuixar la pell del cocodril i del lleopard. Els altres dibuixos dels altres cursos eren també molt bonics: la girafa, la marieta, el paó,…però ressaltava una bella i espectacular zebra que ens mirava a tots i que se l'havien currat els d'ESO. Ens van felicitar a tots pel concert, dels més menuts amb els seus espectaculars barrets, fins als d'ESO amb la seua música instrumental de flautes i xilòfons. El cor de mares, pares i mestres també varen participar i fins i tot ens van cantar una cançó de bressol en hawaià. Els de sisè ens vam divertir cantant “Stend by me” que vam iniciar amb un rap amb lletra a favor de la biodiversitat. La cançó “Si comença a ploure”, que va començar imitant les gotes de la pluja amb esclafits de dits i amb bots a l'entaulat com a trons. Ma mare diu que tancava els ulls i era com sentir una tempesta que comença suaument, es torna com a boja i perillosa i acaba tranquil·lament. Vam acabar el concert amb “Acuarius”, una cançó que diu que la pau guiarà els planetes, i l'amor conduirà els estels.
Tots vam treballar molt, els professors, els alumnes, els de cuina, els músics però especialment Ferran i Monxo, els professors de música, que ens van dirigir i ens van animar en tot moment. Vam dinar en la classe amb els pares perquè el temps amenaçava pluja i havíem preparat les taules, però al final només va ser una amenaça. A la vesprada va ser l'actuació de “Dani Miquel&Dos músics trobats” i una xarrada que diuen que va estar molt bé però nosaltres vam estar jugant al futbol i ens vam divertir molt. Va ser el nostre especial comiat fins a la tornada de festes.
Nadals, per Andreu G.
Aquestes festes de Nadal ho he passat molt bé en companyia de la meva familia. La vespra de la nit de Nadal, el meu pare i jo estiguérem montant l'arbre de Nadal que tenim en el jardí. Quan va vindre la meva germana diguerem que no sabíem qui ho havia fet, però que segurament hauria sigut el Pare Noel. Quan aplegà la nit, la magia entrà en casa. Primer vaig anar al jardí amb ma germana a tirar unes eixides per a donar temps al Pare Noel perquè entrara pel fumeral a deixar els regals. Quan entrarem en casa ens duguérem una gran sorpresa perquè el Pare Noel havia entrat en casa i havia deixat els regals. A la meva germana el Pare Noel li va dur una guitarra electrica i unes quantes joguines més. A mi em dugué un avió teledirigit i un cotxe que va per les parets i pel sostre. Despres de jugar una estona amb les joguines, tota la familia anarem a sopar…
La nit de Cap d'any, per Llúcia C.
El 31 de desembre, la meua família i jo anàrem a casa dels meus iaios. Arribàrem tocant les 19.00, i només arribar la xemeneia estava encesa, però com que no volíem anar a la xemeneia mon pare, mon germà i jo anàrem a pegar una volta pel parc de Sagunt. Caminant, caminant ens trobàrem mon tio i ma tia, i ens quedàrem parlant amb ells. Després continuàrem caminant. A continuació ma mare ens cridà per sopar, i no ens ho podíem creure, eren les 20.30, no ens haviem adonat que era massa tard, així que entràrem a casa i sopàrem: clotxines, carn, amanida, gambes i per a mos pares vi. Després de sopar mon germà i jo anarem a casa d’un veí a jugar. Després tornàrem a casa de mos iaios, i ja preparaven el raïm per a les campanades. A continuació veiérem la televisió una mica. Finalment, a la televisió posaven el compte enrere per al 2010. Mentre feien les campanades ens menjàvem ràpidament el raïm. Després de menjar-se el raïm se n'anàrem a casa tots feliços per l’any nou.
Cap d'any, per Júlia R.
Avui m’he alçat a les 9:30. després d'arreglar-me he desdejunat. En acabar de desdejunar ha arribat mon pare i hem jugat un estona al póquer, al 21 i als escacs. Quan ens hem cansat de jugar, m’he posat a dibuixar i a fer papiroflèxia. Tot seguit he fet els deures de problemes, i en acabar he agafat l’ordinador i he jugat un estona, a continuació m’he posat a fer la crònica. A les dues ens hem anat al xalet (Nàquera), perquè cada any als meus amics, al gos del seu oncle i a tota la seua família els deixem la caseta perquè passen la nit de cap d’any allí, i nosaltres, eixe dia, pugem a dinar. Dinàrem arròs al forn, ensalada i taronja amb canyella i mistela per als majors. Mentres el pares descansaven una estona després de dinar, els xiquets anàrem a la muntanya que hi ha al costat de la carretera per fer una volta i passejar el gos. En acabar mos pares i jo tornàrem a casa i ens posàrem a fer unes trufes de xocolata. Tot seguit anàrem a casa d'una amiga a sopar. Pel camí vam vore moltes llums, alguns pares noels pels balcons i algun arbre que guaita per la finestra d’alguna casa. En arribar tocàrem a la porta i pujàrem, ja estava tot preparat. Deixàrem les trufes a la cuina i després ajudàrem a traure el menjar. Amanida, gambes, carn... i els amics. Amb la panxa plena les xiquetes ens posàrem a jugar. I a les 12:00 tots al menjador praparats perquè arriben les campanades, el raïm, l’any nou i les felicitacions. 1, 2, 3... visca! Bon 2010. Després ens vam disfressar i vam jugar amb els globus. A les dues arreplegàrem i cadascú a sa casa, que ja hem tingut prou festa.
Cap d'Any, per Andrea M. E.
De matí em vaig alçar molt contenta perquè era l’ultim dia del any. Allà tocant les 12.00 anàrem cap a Madrid per celebrar el cap d’any, més o menys asobre les 14.30 del migdia paràrem en una “Gasolinera-Restaurant” per dinar. En acabar de dinar sobre les 15.45 continuarem el viatge cap a Madrid. En arribar ajudarem amb els preparatius de la gran celebració d’aquella nit. I quan varen ser les 19.45, més o menys, ens dutxàrem i vestírem per a l’ocasió. Poc després vingué tota la familia per celebrar el cap d’any. Per sopar hi havia entrants: llagostins; montadets de salmó i caviar; assortit ibèric; amanida; xampinyons; patés; endívies amb roquefort; ou filat amb pernil dolç… Plats: titot farcit i dorada. Postres: sopa d’atmeles i xarrup de llima.
Acabàrem de sopar amb el temps justet perquè anaven les campanadas. Teníem 25 minuts per pelar el raïm i llevar-li les brinzes. Peró, com que a mi no m’agrada el raïm, aleshores menge 12 olives. Quan va èsser l'hora de menjar-se el raïm (en el meu cas olives)… Dong, 1, dong, 2, dong, 3, dong, 4… Bon Any Nou! Tots ens felicitarem i després vaig intentar cridar als meus iaios i a mon pare. Peró, la xarxa estava saturada al cap de 15 minuts vaig poder felicitar la resta de la meua família. Poc després jugàrem amb el “Sing Star Clásicos”, “Sing Star Latino” i amb el “Sing Star Rock”, Aquests jocs de la Play Station 2 són de cantar. Jo vaig cantar les cançons següents:
“Cuéntame(serie TV)”, “Besos(El Canto Del Loco)”, “La casa por el tejado( Fito& Fitipaldis”, “So payaso (Extremoduro)”, “Serenade (Dover)”, “Bomba (King of Àfrica)”, etc. Al final de la nit ens varem gitar a les cinc de la matinada.
La festa de Nadal, per Pau E.
El passat 19 de desembre de 2009 els alumnes, pares i mestres de l’escola Gavina van cantar les seves cançons per a celebrar les festes de Nadal i l’any nou. Primària va cantar cançons sobre la natura, i la classe de sisè va cantar a ritme de “rap” una cançó que tractava de la biodiversitat. La festa comença a les onze en punt, a la mitja hora ja hi havia una muntonada de gent, i al cap de cinc minuts van començar els alumnes de quart d’ESO, seguits de la resta de classes de la secundària, desprès anaren les cançons dels alumnes de primària acompanyades del cor de l’escola, i per acabar eixa part, desprès de la classe de sisè va cantar Andrea, que ho va fer molt bé. Per últim va cantar el cor dels pares i dels mestres que porten molts anys participant en la festa i que cada any en són més. Gairebé tothom començà a dinar d’entrepans, coques i begudes que havien preparat els alumnes de quart d’ESO per a recaptar diners per a l’organització del viatge de fi de curs a Amsterdam (Holanda), mentre que algunes famílies ja se n’anaven a sa casa al tenir altres coses a fer. A la vesprada, una vegada s’acabà de dinar, els xiquets que ja havien actuat es posaren a jugar, mentre que va haver una actuació musical de Dani Miquel. La major part de la nostra classe, especialment els xiquets, va jugar a futbol en la pista tota la vesprada. Un any més l’escola aprofità la festa de Nadal per a reunir tots els pares i xiquets amb els mestres i compartir uns moments molt simpatics. M’ha agradat molt aquesta festa perquè ha tingut molt d’èxit a l’hora de triar i preparar les cançons, i això és un mèrit de tots, encara que especialment del nostre mestre de música (Ferran).
El concert de Nadal a l'escola, per Joan Belló
L'última setmana d’Escola havia sigut molt moguda. Havíem estat assatjant el concert de Nadal, per representa-lo el 19 de desembre als nostres familiars, amics, etc.
El dissabte de matí em trobava molt cansat, però em vaig dutxar ràpidament, per després vestir-me, desdejunar i anar ràpidament a l'escola i així no fer tard a la festa. Només arribar em vaig retrobar amb David i junts anàrem a vore l’exposició de Picanya City, i just després també passàrem per la llibreria on estiguérem entretinguts veient algunes històries. Al cap d’un quart d’hora començà arribar més gent, i aleshores el concert començà. En primer lloc cantaren les diverses classes d’infantil, que tingueren el públic atent i enjogassat. Després cantaren els xiquets que van al cor de l’escola i seguidament tota la primària cantant cançons més dífils a dos veus i a cànons dirigides pel gran mestre de música de l’escola, Ferran. També durant la mateixa fase del concert xiquets i xiquetes de l’ESO tocaren cançons com la simfonia “Càrmina Burana”, amb la flauta. Finalment van tancar les actuacions del matí el cor dels pares i mestres que va interpretar dos cançons dirigides per Maria Josep Rocamora. Durant la segona cançó alguns xiquets i xiquetes repartiren un davantal amb un pendrive per a cadscun dels membres que acabaven de participar en el cor. A la vesprada vam gaudir d’una actució molt divertida a càrrec de Dani Miquel, que va saber entretindre i fer cantar i moure no sols als més menuts sinó també a tots els pares i mares que s’hi havien quedat. Fins i tot més d’un iaio i alguna iaia no van poder resistir-se a fer palmes, balancejar el cos en les cadires o intervindre fent crits quan Dani Miquel ho indicava. Amb el sol caigut i l’acostament de les primeres ombres la major part de la gent se’n va anar a les seues cases, després de desitjar-se que tingueren unes bones festes i que l’any 2010 fora excepcional per a tots.
Crònica d'un dia meravellós, per Pau C.
El passat 19 de desembre, a l’escola Gavina celebràrem la festa de Nadal com cada any. Enguany el tema escollit per cantar les cançons era la biodiversitat. Algunes cançons parlaven sobre la naturalesa, altres de surf i inclús la classe de sisé va cantar la d’Stand by me. Per acabar, el cor de pares cantà 4 cançons. En el concert es va veure tot l’esforç i l’entrega dels xiquets del cor i els que no ho eren perquè el concert ens va eixir de primera; encara que el que més es va entregar i va posar tota la seva il·lusió va ser el nostre mestre de música, Ferran. Aquell mateix dia també vam tindre temps de fer un partit contra cinqué, jugar a un classifiqui i altres jocs. A la festa acudiren ex-alumnes de l’any passat i més enrere. Després de dinar, tinguérem una doble actuació de Dani Cantacançons per als menuts i d´Antoni Sendra per als més majors, pares i ex-alumnes. Com cada any, els de 4rt d’ESO montaren una espècie de paraeta amb coques de llanda, de xocolata, hi havia qualsevol tipus de picaeta com papes, olives, cacauets i més. També hi havia, per a aquells que no tenien dinar o volien, pizza, entrepans del que fos i begudes de refresc com coca-cola i fanta. Per últim hi havia llibres de tot tipus per a aquells que en volgueren. En resum, va ser un dia meravellós!!!
Crònica de Nadal, de Clara F.V.
Dia 19 de desembre, en l’escola gavina es va celebrar la festa de Nadal, que ja és una tradició. El concert començava a les 11.30 amb infantil, entre mitges actuava la secundària. Per finalitzar el concert actuava el cor de pares i mares (un goig), a les 13.30h. Quan acabà el cor de mares i pares, tocà dinar, ja era hora! Despres de dinar a les 16.00h, Dani Miquel cantava cancons per a primaria i infantil, a les 17’00h Antoni Sendra: el cinema i documental, amb Francesc Raga i Jordi Orts, i per finalitzar la festa a les 18.00h cloenda. Jo vaig estar present fins al cor de pares i mares, després me’n vaig anar a jugar. Va ser una festa molt divertida.
Crònica de Nadal, per Alba Navarro
El dia 25 de desembre em vaig alçar tard. Vaig alçar-me il·lusionada per estrenar els regals que m’havien donat la nit de Nadal. Els regals que m’havia portat el “Pare Noel” eren:
-El joc de Mario Bros. per a la wii, 50 euros, i El Tribial Pursit.
Aquest eren els meus regals del “Pare Noel”. Així que em vaig alçar vaig desdejunar ràpidament i després vaig anar al menjador per jugar al nou joc de la wii. Primer quan començava, el personatge en el que estava jugant (Mario) vaig fer que es matara unes quantes vegades, però quan vaig aprendre a saber com funcionava el comandament en aquell joc no vaig tenir més problemes. Després d’haver jugat una bona estona vaig anar a l’habitació per vestir-me perquè me n'anava a casa de la meua tia Mari Carmen a dinar i celebrar el Nadal. Així que després de vestir-me, pentinar-me i fer totes les coses que havia de fer vaig haver d’esperar a mon pare i a la meua germana que s’acabaren d’arreglar.
Quan varem estar tota la família preparada per anar-s’en (13.45) se’n vàrem anar a casa de la meua tia. Quan varem arribar varem felicitar el Bon Nadal al meu tio, la meua tia, la meua cosina i el meu cosí, després ens vàrem seure a la taula per dinar el plat d’olla com cada any que com cada any era molt bo. Vàrem veure la tele mentres parlavem un poc. Quan varem acabar la conver-sa se’n vàrem anar a vore la tia Pepica. A casa vaig veure Happy Feet, una pel·lícula d’un pingüí que era divertida, i aquest va ser el meu dia de Nadal.
Crònica del concert, segons Lídia
El 19 de desembre, dissabte, es va celebrar la festa de Nadal a l’Escola Gavina. Enguany, el tema era sobre la biodiversitat. Hi vam cantar, ballar, riure, etc… Ens ho vam passar molt bé. Per començar la festa, va cantar infantil, duien uns barrets molt graciosos! Cantaren la cançó dels elefants, els animals…
Després cantà primària, 1r, 2n, 3r, 4t, 5é, i 6é. Totes aquestes classes acompanyades pel cor; que el dirigeix el mestre de música, Ferran. Cantaren moltes cançons, “si comença a ploure” , “surf en la Marxal”, etc…
I per finalitzar el concert, cantà la coral de pares, dirigida per Mª Josep Rocamora. Quan acabaren de cantar, a cada membre de la coral, se li va lliurar un davantal de l’Escola Gavina, amb un pen.
Secundaria, va organitzar diferents parades per comprar, i els diners que guanyaren, s’estalviarien per el viatge que faran a Àmsterdam. Aquesta festa dona peu al final del primer trimestre, i el començament de les vacances.
La zebra semblava viva (David Aliaga)
Dissabte 19 de desembre va ser el concert de Nadal de l’escola gavina. La festa va començar a les 11.30 del matí i mentre arribàvem xiquets i pares, els mestres aprofitaven per xerrar una estona amb els que anaven trobant.
En primer lloc, com sempre, va cantar l’escola infantil. Al seu repertori hi havia cançons com ara la Masereta. A continuació va actuar primària, i una part de secundària, i finalment van ser cinquè i sisè de primària amb .Surf en la marjal i Si comença a ploure.
Per tancar el concert del matí, va actuar el cor de pares, mares i mestres que ho van fer molt bé.
Desprès de dinar hi hagué l’actuació de Dani Miquel que va posar en peus a tot el públic assistent per a ballar i cantar. L’última part de la festa no la vaig veure perquè ens havíem d’anar. Per cert, em va agradar moltíssim el decorat. La zebra semblava viva!!
El concert, segons Marcel
Hui 19 de desembre, l’escola fa la festa de Nadal. Com cada any arribem tard per culpa de mos pares, i mai trobem lloc per a aparcar. Només arribar a l’escola me’n vaig a jugar a futbol, mentres mos pares miren el concert o es fiquen a parlar com uns deseperats. El nostre tutor Ivan ens va advertir que no suàrem molt perquè suats no eixiríem en el concert. Al cap de dues hores, el mestre va dir que paràrem de jugar perque ja ens tocava cantar. Ens vam ficar en la cua i passà, 4t, 5é, ESO i nosaltres. Cantàrem dues cançons, “SI COMENÇA A PLOURE” i un rap, i després va cantar una xica de quart “AQUARIUS” i és clar la xica cantava molt bé. Després vingué el concert de pares, varen cantar 4 cançons i ho dirigia Maria José, cantaren molt bé. Els mestres de musica són Ferran, mestre de infantil i primaria, Manuel que de secundària. Als mestres de música els donaren un ram de flors. Per a dinar vaig comprar un entrepà de blanc i negre. Mentres jugava a futbol em menjava l'entrepà. Varen vindre alumnes que se n’anaren l’any passat de l’escola, i vàrem estar jugant amb ells. Després anàrem al poli a comprar-nos unes papes. Quan ja m’havia cansat de jugar a futbol vaig anar amb mos pares a veure els llibres de la biblioteca. Vaig estar pegant voltes per la llibreria fins que vaig trobar un llibre que m’agradava Una mà freda en la boira. Em vaig acomiadar de tots i se n’anàrem. (Marcel Juraco Frías)
Els contes per telèfon (finalment, Empar!)
Si recordeu, fa uns dies us explicàvem les activitats d'expressió oral que dúiem en marxa en les classes de valencià. Doncs bé, aquest dimecres, de seguida que hem tornat del pont, els xics i les xiques de 1r d'ESO han representat els Contes per telèfon per als xiquets i xiquetes del primer cicle de primària. El cert és que hem passat una bona estona, sobretot els més menuts. Enguany hem preparat quatre contes del conegut llibre de Gianni Rodari: El nas que fuig, La passejada d'un distret, L'autobús número 75 i Embolicant la troca. Com ja hem comentat, es tracta d'una activitat interetapa amb la qual ajudem a desenvolupar la competència oral dels alumnes, alhora que animem a la lectura els més menuts d'una manera una miqueta diferent. I sembla que els ha agradat, perquè en acabar, en volien més. Enhorabona als actors i les actrius!
Assaig general i últim: sobrevivim!
L'assaig del primer cicle: aquest ja ho broden, que no borden!
ës un treball intens, fatigós, però d'una emoció de viure en directe. Patim de vegades per l'esforç que significa voler ajustar un concert d'aqueixa envergadura, ajustar tantes veus, diverses, delicades, fràgils, i aquella música, i adobar-ho amb un tema d'aital importància, la biodiversitat. El treball dels mestres és encomiable, i el treball dels alumnes i dels músics brutal. De vegades demanen disciplina, però és que són moltes hores, tantes emocions. Ho repetim, el goig ho paga tot, i l'esforç col·lectiu explica com és d'important el treball a l'escola.
El segon cicle, la Bella Ciao: Oh, Bella Ciao!
AMINETU HAIDAR
Aminetu Haidar porta 27 dies en vaga de fam. Hem llegit que l'any 2005 va ser a la pressó de l'Al Aaiun. Després d'un any, va ser alliberada. Aleshores ja lluitava conra el govern del Marroc. Fa gairebé un mes que va ser expulsada del seu país, per això s'està a Lanzarote. Solament que pren líquids, i la seua situació és delicada. Els fills són a l'Al Aaiun. és una activista política sahrauí, per això ha estat empressonada. Hi ha moltes organitzacions, com l'ONU, que defensen les seues reivindicacions.
[Joan, Hèctor, Aitana, Lídia, Núria]
Al teatre, en llengua anglesa: la crònica col·lectiva
“MONSTER MADNESS” REPORTS
This theatre is very interesting, we learn different English words. The characters of the play are Dr. Frankenstein, Igor, Brad, Janet and two zombies. My favourite character in the theatre is Igor because he’s very funny and sings and dances very well. I like the part when everybody sings and dance “Thriller”, a Michael Jackson song. (Andrea, 6th of Primary).
We visit the play “Monster madness”. This story is beautiful and funny. I’m very happy to see this show which tells the story of Dr. Frankenstein, Janet and Brad. (Lidia, 6th of Primary).
The name of the play is “Monster madness”. My favourite character is Dr. Frankenstein. The students are very happy to see the play.(Sonia, 6th of Primary).
The play is very amazing. The characters are Dr. Frankenstein, her assistant Igor, Brad and Janet (they’re married) and zombies. My favourite character in the story is Igor, because he dances very well and he is very funny. I like the part when the monster is electrocuted. (Núria, 6th of Primary)
Crònica contra la violència de gènere: vam ser a la plaça!
Hem estat a la plaça de l’ajuntament de picanya per recordar totes les dones mortes per la violència de génere.
El 25 de novembre se celebra el dia contra la violència de gènere. Dos alumnes de sise de primària (Arnau i Júlia), dos alumnes de primer d'ESO (Clara i Jordi), dos de segon (Martí i Virgínia) i dos de tercer ESO (Alvar i Aina) hem anat a la plaça de l’Ajuntament per recordar totes les dones mortes per violència de gènere. Hem eixit de l’escola a les 11.30, pel poliesportiu, i continuarem el camí fins a la plaça. L’acte començava a les 12.00 així que havíem d’afanyar-nos. Hi havia representants de moltes escoles, encara que no arribàvem a omplir la plaça, hi havia prou gent. L'acte començà amb una de les persones que hi havia allà, llegí un petit discurs, i despres li donà el torn a una alumna del IES Enrric Valor, per a què llegira un manifest. Despres, cada xiquet pujava i deia el nom d’una persona morta enguany, la data i el lloc. Era un acte trist, per aixo la gent es posà a plorar. En el 2009 son 54 persones les que han perdut la vida, d’elles 10 de València, una de les deu de Picanya. Alguns dels noms: Abril, Maria, Marta, Carme... En acabar demanaren 5 minuts de silenci, encara que hi havia alguns xiquets que no ho respectaven, i... silenci, el silenci ens envoltà a tots i aixà ens va fer callar, sonava una música, i no es sentia quasi res mes. En acabar, la gent comença a marxar, nosaltres ens quedarem una estona i despres tornàrem cap a l’escola. [crònica de Júlia Ribes, sisé]
Visitem un hort solar fotovoltaic, al terme de Bétera.
A 5é treballem les energies. Vicent, el pare de Roser i Ferran, treballa al camp i ha transformat un dels tarongerars en un hort solar. Ens ha convidat a visitar-lo. Volíem conéixer com funciona un hort solar. En arribar-hi esmorzàrem i menjàrem mandarines que Vicent ens havia collit. Hi ha dues formes d’'obtenir energia del sol, l'una, a través de plaques solars, que aprofiten l'’energia solar per escalfar aigua i tenir calefacció, i l'altra a través de plafons fotovoltaics que transformen l’'energia solar en energia elèctrica. Hi ha tres tipus de plafons fotovoltaics, els monocristalins, els policristalins i els amorfs. Els de l'’hort del Zèfir, l'’hort de la família Verdevio, són policristalins. L'’orientació correcta dels plafons al nostre País és cap al Sud, amb una inclinació de 30º per aprofitar al màxim el temps de radiació solar. Els plafons estan fets d’'un mineral anomenat silici i al damunt tenen un vidre que el protegeix del vent, de l’'aigua i de la pols. Fan 1 x 1,60 m, i van sobre una estructura metàl·lica estacada a terra, a metre i mig de profunditat. A més, estàn elevats a 80 cm del terra per evitar que es facen malbé per inundacions o qualsevol altre accident.
Cada plafó té 60 cèl·lules fotovoltaiques. Les cèl·lules estan conectades entre elles formant un circuit que transforma l’energia solar en energia elèctrica. Al darrere dels plafons hi ha cables de color roig i negre, el roig és el positiu i el negre el negatiu, que conecten amb l’inversor. Aquest transforma la corrent contínua en corrent alterna.
Hi ha 500 plafons fotovoltaics, i cadascun produeix 214 wats, energia suficient per encendre 4 bombetes o 6 tubs fluorescents o 12 bombetes de baix consum. Amb 26 plafons s’'aconsegueixen 5,564 kw. La producció que té aquest hort pot arribar a abastir més de 100 cases i evita l’'emissió de 224 kg de CO2.
Tota l’'energia acumulada va a parar al transformador que dóna la informació dels kw que es fan al llarg del dia, que els ’envia a la central elèctrica. Els plafons tenen una garantia de producció de 25 anys, però la seua vida es pot allargar fins a 35 o 40 anys.
La llum del sol és necessària i imprescindible per a produir electricitat, és per això que a la nit els plafons deixen de funcionar. De març a setembre són els mesos que es produeix més electricitat per rebre més temps i més intensa la llum solar. A l’'estiu es poden aconseguir 500, 600 o fins i tot 700 kw diaris. De les energies renovables, la solar és la que té menor impacte mediambiental, especialment si es posa cura i atenció a integrar-la en el medi, com en aquest hort totalment envoltat de tarongers.
Cal felicitar a Rosa i Vicent pel respecte per la natura. Han fet un bon treball de futur. Aquesta eixida ens ha agradar molt. Gràcies, Vicent. Ah, i les mandarines eren boníssimes
Vam pegar-los una cistellada de punts, fins que los vam arribar.
Dilluns passat, 9 de novembre, l’equip de l’escola va guanyar un partit de bàsquet contra l'equip de Baladre. L’equip guanyador el formaven Gonçal, David, Andreu, Lídia, Laura, Sònia, Pau i l’entrenador, Ivan, que ens acompanya en tots els partits. Abans de començar, estàvem nerviosos, però això no va reflexar el joc del nostre equip. El partit va començar i la Gavina es va fer amb la possesió del baló. Vam començar encistellant, i a partir d’ací ja ens passàvem el baló amb confiança. No vam parar d’ampliar el marcador i, com que anàvem fent canvis, l’equip estava oxigenat. Al final de la primera part, la Gavina ja guanyava de 24 punts i els rivals estaven desgastats perquè eren un de menys i no podien fer canvis. En la segona part va passar el mateix i el resultat final d'escàndol. Tots vam encaixar de mans esportivament. Ens en vam anar molt feliços i contents a casa per la primera victòria de la temporada. (Pau Alemany, jugador i corresponsal esportiu)
Projecte a sisé de primària
A sisé de primària ja en saben molt d’anglés, per això, estan molt emocionats amb el projecte que han començat: “The English class diary”. Ens ho ha contat la nostra teacher i ens ha agradat la idea. Farem un diari, on cadascú contarà allò que vulga: una experiència, unes vacances, somnis, lletres de cançons... en anglés, naturalment! Afegirem fotos, per suposat. Si tenim dubtes, demanarem ajuda, però ho farem tot sols. Ens farem amics del diccionari i ensenyarem als pares paraules en anglés. Cadascú té una setmana per explicar el treball, cada dimecres contarem als nostres companys allò triat. Ja tenim ganes que arribe el nostre torn. Goodbye!
En la ruta de l'aigua, a Xelva… (continuació)
3. Per què en alguns llocs hi ha més animals i plantes que en uns altres?
En alguns llocs, hi ha més varietat de plantes i animals que en uns altres. És a dir: hi ha més biodiversitat. Són llocs en els quals hi ha molts animals i plantes d'espècies diferents. La ruta de l’aigua de Xelva (la Serrania) és un d'aquests llocs.
L'aigua, les roques, el clima... els éssers vius s'adapten al medi. Aquesta adaptació no és ràpida i, a voltes, triga milions d’anys. [Recollim mostres de terra, minerals i roques, d'aigua, restes d'escorça dels arbres...]
Una de les coses més interessants sobre la biodiversitat és que n'hi trobem molta on són en contacte dos hàbitats diferents. D'això se'n diu ''L'efecte vora''. Això passa precisament a la vora del riu, on creixen canyes i esbarzers, i viuen molts animals, crancs de riu, granotes, aranyes i libèl·lules. [A la recerca de ''L'efecte vora''...]
4. Per què cal defensar la biodiversitat? Perquè si no cuidem els llocs que tenen molta biodiversitat, si els embrutem, si contaminem l'aigua, si molestem els animals o matem les plantes... en pocs anys perdrem la seua riquesa.
[Arrepleguem alguns residus: llaunes, papers, bosses de plàstic...]
Gràcies als animals i plantes podem menjar, cobrir-nos i guarir-nos. La majoria dels aliments que consumim són d’origen natural. Els podem aconseguir gràcies a la biodiversitat que ens envolta. [L'aigua del riu de Xelva, ens la bevem a València, o la usem per regar els camps...]
A més, encara hi ha infinits aliments o medecines sense descobrir i sense aprofitar. Estan ocults en el medi que ens envolta. Només podran ser útils per a la humanitat si algun dia els trobem i els utilitzem per a millorar les condicions de vida. Seria una pena que no els arribàrem ni a aprofitar.
[Les tiretes màgiques que hi ha a les canyes; el raïmet de pastor: un gran remei contra les picades de vespa...]
5. I què podem fer, nosaltres, si només som xiquets i xiquetes? Podeu conéixer millor la naturalesa. Aprendre a estimar-la i respectar-la. Així, quan us feu grans, tindreu raons per defensar-la amb energia i entusiasme. Gaudiu del meravellós espectacle de la biodiversitat: plantes, insectes, aràcnids, mol·luscs, fongs, nemàtodes i cucs, peixos, ocells, rèptils, mamífers, crustacis, amfibis...
Estada de tardor a Olocau
Els dies 1 i 2 d’octubre els alumnes de 5é i 6é férem l’estada de tardor a Olocau, al cor de la Serra Calderona. Ens allotjarem a l’alberg Muntanyes d’Olocau. En arribar entràrem a una sala molt gran amb taules de ping-pong, llibres ... on es presentàren els monitors i monitores i ens explicàren el que faríem.
Férem diferents grups per fer les activitats de tirolina, pont tibetà, tir amb arc, bicicleta (bmx) i priragüisme.
La que més ens va agradar va ser la de piragüisme, ja que tot el grup junt mai no l’havíem fet. Estàven molt nerviosos per si ens caiem a l’aigua, però ens divertirem molt.
A la nit férem un joc que es deia la ‘febre de l’or’. Era un joc molt divertit i col·lectiu. Dormírem molt bé perque el joc ens va cansar prou, tot i que alguns es gitaren una mica excitats.
Al dia següent s’alçarem prompte per anar al Puntal dels Llops, un antic poblat íber. La construcció del poblat era molt ingeniosa per evitar els atacs dels enemics, tot i així fou atacat pels romans. Ara està en runes i es pot visitar. Allà trobàrem una roda de moldre. El camí va ser un poc cansat però va pagar la pena. La vista era preciosa, es veia tota la Serra, Olocau i més enllà de la comarca (camp de Túria).
Pel que fa al menjar val a dir que era variat i estava molt bo, especialment la paella per a uns, per a d’altres el peix i per a uns altres els espagueti.
Va ser una estada curta però ens ho passarem molt bé perque férem una mica de tot, excursions, jocs i xerrarem a muntó. Arribàrem a casa cansats però contents.
Ha estat una estada superguai!
Expliquem els nostres viatges d'estiu per treballar el discurs
Les vacances d’estiu. Fa dos mesos érem de vacances, però semblen lluny, molt lluny. A 2n encara fa pocs dies les recordàvem. Cada infant ha explicat a la resta de companys la seua experiència d’estiu. Ajudats del suport visual confeccionat amb l’ajut dels pares, cada dia i poc a poc, han anat explicant les seues vivències. Davant tantes descobertes la resta de companys escoltaven amb atenció. Astúries, Cantàbria, el Pirineu Català, Segòvia, Àvila, Moraira, la piscina o el xalet. Canet, Tavernes, Xeraco, Torrevella, el Montseny. També Conca, Albaida, Xàtiva, Londres, París, Benassal i ... La torre Eiffel, el riu Sena, la plaça dels Pintors, els bous, la Mina de ferro, la cabana de pirates, el London eye, el Big Ben, els castells unflables, el passeig en vaixell, la fira, les cases colgades, la tenda de campanya, l’oceanogràfic i els pingüins, el campionat de ping-pong, els óssos, la canoa i el passeig a cavall. De segur que em deixe alguna cosa per esmentar, però és difícil d’expressar tantes emocions viscudes i el plaer d’explicar-les i sentir-se escoltats.
Bon dia, som sisé
Som la classe de sisè de primària. Som 25 companys i companyes en la classe, alguns som molt amics, i d’altres no tant, però en general som una bona classe. La classe és divideix en dos grups, xics i xiques, dins d’aquests dos grups hi ha petits grups molt diferents els uns dels altres, alguns són més simpàtics i altres més vergonyosos. També som una classe molt xerradora i només ens callem quan el mestre s’enfada amb nosaltres. Som una classe molt treballadora i es agrada ajudar-nos. Som una classe molt divertida i ens agrada jugar junts, encara que de vegades juguem separats. Quasi sempre pensem en positiu i molt poques vegades en negatiu, però encara així estem contents. Tots els mestres que hem tingut al llarg de la primària ens han dit que som una bona classe i que continuem sent-ho, encara que també tots coincideixen amb el mateix defecte: que som una classe massa xerradora. Estem orgullosos de ser com som i de tenir la classe que tenim. (Hèctor, Paula i Alba.)
Assemblea de delegats/es
Avui han començat les reunions dels delegats/es de primària. A partir d'ara faran reunions periòdiques per tal de resoldre problemes i proposar idees interesants per tots i totes. Les mestres Emma i Maria seran les responsables de coordinar les reunions.
Bon dia, som 2n de primària
'Els alumnes de 2n de primària, enguany som la classe dels investigadors.'
M'agrada. Comporta curiositat, interés, descoberta, ganes d'aprendre. Cada inici de curs, quan revisem els currículums, les programacions i el dia dia a l’aula, els mestres ens plantegem un fum d’objectius, de continguts, de competències que volem que l'alumnat adquiresca, tot és ben important…, però allò bàsic i imprescindible que no podem oblidar és despertar-los les ganes d’aprendre. Estimular-los per tenir els ulls oberts davant allò que passa al seu voltant, ajudar-los perquè creen les pròpies habilitats i estratègies per aprendre. Farcir, amb ells, una maleta de coneixement que els faça gaudir de les petites coses, de la companyia, del saber ser i saber estar en les diferents situacions que ocorren en el dia a dia, de gaudir del moment, d’un mateix i dels altres, de resoldre conflictes i de tantes altres coses que formen part del creixement de cadascun dels infants que cada curs passen per les nostres aules.
Tantes criatures de la mateixa edat, de característiques evolutives similars i alhora tan diferents. Cadascun amb el seu món, els seus interessos i circumstàncies, però tots d'ulls espavilats, àvids per aprendre i per il·lusionar-se. I el nostre acompanyament de mestres ha d’anar més enllà dels continguts i de les àrees instrumentals. Ha d’ajudar-los a crèixer, a acceptar-se, a ser respectuosos i a entendre l’èxit compartit, hem de motivar-los per avançar, hem de…, són tantes coses, que no hem de capficar-nos si ho aconseguim o no, tant que ens plantegem. Amb sentit comú i il·lusió d'entrar cada dia a l’aula n'hi ha suficient. [Creu Planells, cap d'estudis d'escolagavina]
Hola, som tercer de primària!
Ja som ací, bo, ja fa dies. Hem començat el curs, quin gran canvi. Ens adaptem a poc a poc i intentem recordar allò que diu la mestra. L'agenda, les llibretes, el diccionari, l'horari... algunes coses han d'anar a casa cada dia, com l'agenda, altres no poden eixir de classe, com el diccionari; ho farà a posta la mestra per marejar-nos? Segur que no, però som valents/es i li posarem moltes ganes. Us anirem contant les coses que fem i allò que anem aprenent dia a dia.
4t de primària
Hi havia una vegada dues rates penades que vivien a la classe de 4t...
Si, no és un conte, és veritat, a classe de 4t som dos més, per què tenim dues rates penades que viuen a l’aparell de l’aire condicionat i és clar, estem estudiant de que s’alimenten, com són ...A més a més hem començat a aprendre a dividir amb l’aranya peluda. Quantes novetats!
Cinqué de primària, curs 09/10
Som la classe de cinqué. Som molt divertits i ‘guais’. Som ja a l’últim cicle de primària, al cicle superior. Hi ha una gran diferència amb el cicle mitjà. Serà una mica més dur i més difícil que quart, però s’esforçarem al màxim perquè som bons estudiants. Esperem aprovar curs i divertir-nos molt amb la mestra Amparito. Farem noves eixides i coneixerem nous indrets del país. Aprendrem coses noves i esperem passar-nos-ho bé i divertir-nos també. Hem passat de categoria pel que fa a la classificació esportiva, ja no som benjamins, ara som alevins. Esperem que aviat ens donen el calendari de l’escola… Han vingut xiquets menuts nous, avui els hem conegut, van a la classe de 3 anys i en arribar a escola alguns ploraven i s’agarraven a les cames del pare. Nosaltres ja passàrem per ahí, ara ja no plorem per venir a escola perquè ens ho passem molt bé.
CRÒNIQUES DE PRIMÀRIA
A FAVOR DE L'ÚS DE LA LLENGUA
El projecte 'ELS AMICS LECTORS' en serveix per fer campanya a favor de l'ús de la llengua, a fora i a dins de l'escola. De fet, cal demostrar que podem viure en valencià, així que a l'escola, alemnys a l'escola, defemsem l'ús ple de la llengua. AJUDA'ns a fer campanya.
Nous delegats/es
- Carmela i Jorge(1r), Berta i Marcos(2n), Lluís i Raquel(3r), Adrià i Elisa(4t), Jara i Ferran(5é) i Lucia i Lidia(6é).
Intercanvis, escoles en Xarxa
Projecte INTERCANVIS. Una finestra col·lectiva de xiquets d'escola d'un territori ample
El joc de les operacions
Escoles cooperatives dels PPCC
Una troballa, na Ció i els seus alumnes de Palma.
[El Puig d'Esparreguerra] UNa escola cooperativa en la qual ens vam emmirallar abans d'iniciar la nostra història.
[Ginebró] Una escola cooperativa amb una bona relació, professional i d'amics
