PER QUÈ NO M'ENVIEU FOTOS ACOMPANYANT LES CRÒNIQUES D'ESTIU?
París
París és una de les ciutats més belles del món, la més visitada, i probablement la més romàntica de les que poblen el planeta, fa honor a la seua fama i no defrauda, de manera que quan el viatger se'n va de la ciutat sent pena, de manera que lamenta no poder-se quedar més temps en la vertadera París màgica, amb el seu encant especial, que és perceb en cada cantó, cada plaça, o simplement en cadascun dels seus cafés. A diferència d' altres grans ciutats d'Europa, París no té un “centre” definit al voltant del qual s'expandeix la ciutat, per dir-ho d' alguna manera tot París és el “centre”, i això és perquè París no ha anat engolint xicotetes poblacions que és trobaven als afores. París i els seus voltants ón ciutats i pobles molt independents. Una curiositat es que París se separa d'un poble per un pas de vianants. Aquest fet que París siga independent fa que siga antiga i clàssica de manera que un passeig per París fa que el temps s'ature. He de parlar d'Eurodisney, on la diversió no té límits, i on la fantasia sempre et sorpren. Les atraccions són bestials i els expectacles són el cor que fa viure el parc infantil. La felicitat sempre és troba allí. En esta cronica pretenc descriure el que és pot vore en París , però també intente expressar el que se sent al vore París, que probablement sols puga entendre la gent que ja ha estat en esta magnifica ciutat. Pense que París, i bona part de França ha sigut i continuarà sient la llum del món. [Àlex]
El Saler
El Saler és un poble on vaig cada estiu, perquè tinc un apartament. Us parlaré d’un dia que m’ho vaig passar molt bé. Em vaig alçar a les 10.30h, vaig desdejunar, vaig fer deures, em vaig ficar el biquini, agarrí la tovallola i vaig cridar els amics per anar-se’n a la platja. Paula, Cristian, Blanca, Claudia, Sergio, Jorge, Albert i Ferran. Tots baixaven amb una taula per fer body board, jo no en tinc, però Paula me'n va deixar una. La mar estava molt marejada així que era un bon dia per surfejar. Blanca i jo, que ens agrada molt ballar i cantar, ens ficàrem a la voreta a fer un ball, i tot el món reia. Ai que bé ho passarem! A les 13:30h tornàrem al nostre apartament per estar una estona en la piscina. A les 14:30h vam quedar per a dinar al club social, portarem papes, cacaus, Coca-Cola, etc. Més tard anàrem al cine d’estiu a veure “No sense tu” és una pel·lícula de comèdia romàntica. S’acabà a les 19.30h així que se n'anàrem tots a ficar-se guapos per anar a la disco móbil. Era a Gavines, una urbanització al costat del nostre apartament. Ens ho passàrem molt bé! I a la 1.30h tornàrem a casa. Va ser un dia molt divertit. [Lídia]
Un viatge a Alemanya amb sorpresa
Grüsse aus Deutschland! (Salutacións desde Alemanya)
Les dues primeres setmanes d’agost les passàrem a Alemanya. Les vam pasar allí perquè ma mare tenia un congrés en una ciutat anomenada Leipzig. Mentre ma mare estava tot el dia en el congrés, mon pare, el meu germà i jo visitàvem aquesta ciutat. Vam vore la tomba de Johan Sebastian Bach, músic important del segle XVIII. També vam visitar un zoològic, el museu d’instruments, el ring (anell) que és la part del centre… Un dia anàrem a Dresden, una ciutat molt bonica d’Alemanya. A la setmana següent se n’anarem a Berlín, perquè ma mare ja havia acabat el congrés. Allí ens vam alllotjar en un apartament prop de la torre de televisió. L’endemà vam visitar algunes coses que m’agradaren i m’impressionaren molt: el Parlament Alemà, la Porta de Brandemburgo, el Mur de Berlín i la Torre de la televisió. El següent dia anàrem a Potsdam, on vam visitar un palau (Sanssouci) i a més a més vam vore uns carros de cavalls i dos cavalls duien en les orelles banyes de diable. L’endemà vàrem anar a l’illa dels museus, una illa que és plena de museus i esta concentrada en un barri, prop de la porta de Brandemburg, i mira quina va ser la sorpresa que ens vàrem trobar en l’illa dels museus, darrere de nosaltres a la cua de les entrades, la mestra Júlia i Fina!!! De tots els museus que hi havia vam visitar-ne doss, el Neues Museum i el Pergamon Museum. En el Neues Museum vam vore sarcòfags i geroglífics i una escultura anomenada Nefertiti, dona del faraó Akhenaton. En el Pergamon va ser molt impressionant contemplar el temple de la deessa Atenea, la porta del temple d’Ishtar i la porta del mercat de Mileto. Quan acabàrem de visitar els museus, passàrem per una plaça on hi havia dues esglésies germanes, una era francesa i l’altra alemanya. Eixe dia tornàrem prompte a l’apartament perquè a l’endemà tornàvem i per això havíem de fer les maletes i motxilles. Aitana Mustieles
El meu gat-gata és d'estiueig
Al meu gat li vam posar el nom per votació familiar, “princesa Leia” (la de la Guerra de les Galàxies). Als quatre mesos mon pare ens va donar la notícia: Leia és un gat (per coses evidents, clar). Açò va suposar conversacions familiars sense acord: li canviem el nom, no el canviem, que si ma mare passa i li parla com a gata, mon pare i jo li parlem com a gat (i a vegades com a gata). Cada vegada que presentem Leia a algú hem d’explicar aquesta historieta, és gata, no? Amb 10 mesos la portem a Virgen de la Vega d’estiueig. Els dos primers dies s’amagava on podia. Va començar a explorar el terreny i ens va tindre preocupats. Vam haver d’anar a buscar-la perquè pensàvem que s’havia perdut i no trobava el camí. Perdut? D’això res i açò és el que més m’ha sorprès d’ell. Al matí s’alça, menja, i se’n va al camp, juga a caçar papallones, mosques, puja a les teulades, ens persegueix, la coneix tot el món i juga amb una gata i una gossa veïnes. Quan vol menjar o dormir puja a casa i fins a l’endemà. És totalment independent. Un dia va caçar! Ens va portar un conillet a casa. Em vaig consolar pensant en eixes coses de la naturalesa però no vaig poder parar de riure al sentir el crit de ma mare quan se’l va tirar damunt. En fi, puc dir que és un gat divertit d’estiueig, però ma mare diu que li haurem de fer mims (i tal vegada medicació) quan tornem a València. (Hèctor Palanca)
Entre el Toll i les Xorreres
Avui m’he alçat a les 08.00h, i hem anat al Tollo, un hotel situat a Utiel. Havíem quedat amb les meues amigues de la carpa. Anarem a les ‘’Xorreres’’, Einguidanos. Quan arribarem, anarem a esmorzar i, continuadament, a les xorreres; l’aigua estava molt freda. Barbara, Dario i jo pujarem dalt del tot, per les roques, al final de tot el recorregut, arribàrem a una cascada amb dos pedres grans, una més alta que l’altra, per poder tirar-nos. Ivan, Andres, Jose, Nestor i Miguel, que són molt atrevits, és tiraren per la mes gran i la mes alta. Jo em vaig tirar per una pedra inclinada que feia de tobogà. És feren les 14.50h i anarem cap al principi. Quan arribàrem a la plageta, Barbara i jo anàrem a canviar-nos, i quan arribàrem a taula a dinar, no quedava lloc, així que agarràrem una taula per a les dues. A les 16.40h agarràrem les tovalloles, i anàrem cap a la plageta, peró jo abans vaig anar a preguntar a Laura i a Lídia si volien vindre amb nosaltres, però no, com s'estaven amb els majors, i elles no son de la nostra carpa, doncs… Els majors vingueren a fer whater-skiing, perquè a ells els agrada molt el ciclisme. Es feren les 21.00h i anàrem cap a Utiel, menys Laura i Lidia, que anaren a Picanya. Vaig baixar a la plaça, amb unes amigues, i com cada nit sopàrem. A la una pujàrem a casa a dormir. Maria.
L'escola de les escoles
Aquesta és l’escola d’Estiu, a la UPV, on vaig jo; cada any canvia de nom, l’Escola de la Música, l’Escola de les Ciències, l’Escola dels Planetes i enguany ha tocat l’Escola de les Escoles, l’escola del futur, allí ens divertim, i amb els jocs aprenem coses. M’he trobat amb un company de classe, Jesús. En aquesta escola hi ha grups: l’A el B el C i el D. Cadascun d’un color. L’A (on va Jesús) té les mànigues de color roig, el B les té blaves, el C (on vaig jo) les té grogues i el D verdes. Jo en aquesta escola també tinc amigues i són Andrea Masia, Maria Guerrero, Marieta, Elena, Estela, Anabel, Teresa.T, Teresa.F, Maryam, Teresa la loca, Ali, Paula , Ines, etc.., però algunes de les amigues estem separades. En aquesta escola fem activitats d’aigua, esports, olimpíades, excursions, acampades, vas a la platja, vas al cine, etc.
En l’acampada estas dos nits i tres dies. De normal és a Talayuelas en unes cabanes amb cortina, no hi ha porta. Fem excursions en les quals eixim a les 10:00 i tornem a les 19:00. Hi ha tirolina, pont mono, escalades i jocs de cartes. En el campament hi ha piscina, una font, gallines, galls, porcs, cabres, una egua i un cavall, oques, i tendes d’indi però per a uns altres grups de gent, llàstima.
L'scola es la BOMBA, es tot Juliol i els horaris són de 9:00 a 14:00, més que una escola és una festa, pots fer amic invisible, busques en youtube, l’últim dia et disfresses, compres llepolies, i moltes coses més, coses que no et pots imaginar. Prompte anem a fer el ball del waka-waka tota l’Escola d’estiu que som més de 1.000 xiquets, és un lip-dub, us el ficaré en el bloc en vídeos. Vídeos? Sí, vídeos. Clar si puc perquè passa una cosa extranya ja no pots fer el mateix de copiar i pegar videos de youtube. Per cert ací teniu el meu blog
Fins a la próxima. Aitana Mustieles
Les tronades de l'estiu acompanyades de pedra
Sóc a la Virgen de la Vega, on acaba de caure granís de dos centímetres. Érem la majoria al poliesportiu, quan de sobte ha començat a ploure, desprès ha començat a caure pedra i més tard ha caigut pedra molt gran. Estàvem davall un sostre de metall i feia un soroll que quan cridaves casi ni et senties. Quan va parar un poc hem tornat cap a casa, però mentres tornàvem ha començat una altra vegada i he arribat a casa xopat. Ens em fet una cursa de mullar-nos. (Hèctor P.)
Dues imatges, dues, sobre l'estiu i la mar
Viatge a la meua nova casa
El 28 de Juny de 2010 comencen a fer obres a ma casa. Posen el terra de parqué. A més anem a canviar habitacions i a ficar un plat de dutxa, clar que al ficar el parqué, hem de tallar les portes. Comencem a menejar els mobles, no hi ha espai per a tots. Fan molt soroll i a més a més no podem dinar a casa. El mundial ha començat i volem vore tots els partits. Quan van jugar Alemanya-Espanya vam haver de baixar una part del sofà que és trobava damunt de l’altra part del sofà. El vam poder vore després del gran esforç que vam fer per rentar tota la casa, que estava feta un desastre. A casa van vindre dos obrers, Manolo i Àngel, dos fusters, Tomàs i Joan Carles, un fuster metàl·lic, Miguel, un llanterner anomenat Àngel, un electricista anomenat Mario i dos pintors anomenats Antonio i Lino. Després de tot açó la guerra encara no ha acabat, han de tornar a vindre tots. QUIN DESORDRE!!! El parqué el van ficar Tomàs i Joan Carles, els endolls, Mario. Miguel va ficar les finestres i portes metàl·liques. Els pintors com el seu nom diu van pintar les nostres futures habitacions i les reixes rovellades. El llanterner, Àngel, va ficar el plat de dutxa junt amb els obrers Manolo i Àngel. Ara ho posem tot al seu lloc, però el terbolí encara no ha acabat de passar …
CONTINUARÀ… Aitana Mustieles Santacreu
Una nit a ma casa d'estiu
Estic passant les meues vacacions en El Solano de la Vega de Terol. Estic amb la meua iaia, els meus pares, el meu gat Leia i el meu conill d’índies Taxi. Faig deures (pocs), vaig al poliesportiu i jugue a tennis, frontó, nade en la piscina (a vegades, perquè l’aigua esta fresquíssima). En fi una vida cansada però sana (he, he, he).
Abans d’ahir, vam fer un sopar en ma casa amb els meus amics. Mentres els meus pares ens feien creïlles fregides i hamburgueses per a huit, tots ens vam anar a comprar el nostre gelat de postres. Mala sort la meua! Vaig triar una crema catalana, amb cafè? Així que em vaig quedar sense postre.
El sopar va ser molt divertit, ens encantà el sopar, conversarem, ens comptarem acudits (alguns verds) i jugarem a la Wii. La festa s’acabà a les 24 hores. M’agradà convidar els meus amics d’estiu. (Hèctor Palanca)
Una crònica de juliol
Dijous, 1 de juliol. Escola d’estiu de Picanya, de l’ajuntament. M’he alçat a les 8.30, he baixat a per una barra de pà per fer-me l’esmorzar. A les 8.55 vaig cap a l’escola. Els monitors passaren llista, primer la gent que venien els 5 dies, i després els de 3 dies. A les 9.10 marxem cap al poliesportiu; de camí vaig trobar a Ivan. Juguem a jocs hip. A les 11.00 esmorzem, i a les 11.30 anem a la piscina. A les 12.50 marxem a casa, vaig dinar a casa dels meus avis. Entre que venien les meues cosines, tios, i pares es feren les 15.30 i al final dinarem a les 16.00. Després vaig anar al centre cultural de Picanya, perquè havia d'assajar ballet amb les majors. Acabàrem d’assajar a les 20.30, assajarem cada dia perquè actuarem a la plaça del Pais Valencià, a Picanya. Quan vaig arribar a casa em vaig dutxar, vaig sopar i em vaig gitar. (Maria T.)
Sot de Xera, a la Serrania
L'u d'agost aní a Sot de Xera amb uns amics de mos pares. El poble està situat en la comarca de la Serrania. És un municipi senzill amb un riu atractiu però molt fred. Té unes roques relliscoses i és molt profund. Durant la visita, estaven fent un concurs de pintura, i un dels nostres amics, que és pintor, hi participava, encara que hi havia molta competència. Nosaltres, mentres que el nostre amic pintava, ens banyarem en el riu, malgrat que ma mare no em deixà tirar-me des d'una roca a l' aigua. Quan acabàrem, vam anar a un lloc tranquil on poder dinar, i pegar una becadeta. Per sort, entre el bosc, vam trobar un lloc confortable i, al costat, teníem un riuet on podíem banyar-nos sense cap preocupació. Quan acabarem, ens vam banyar al riuet i hi vaig construir una presa amb roques que vam situar al fons de l' aigua. Després anàrem a un bar. En aquest bar em vaig demanar un gelat per refrescar-me. Per finalitzar, he anat a vore si el meu amic havia guanyat cap premi però no havia sigut així. Després al cotxe m'he pegat una migdiada mundialment llarga. Àlex.
Tinc una gata nova.
Diumenge passat vaig anar a adoptar una gateta d'apenes un mes. La gateta es diu Laica, com la que tenia abans. Laica és molt bonica, és de color marró i negre, i té els ulls blaus clar. Du vivint en ma casa dos dies i mig, encara es va acostumant. La meva gossa Lluna té un poc de cels. Encara li estem presentant Laica a Lluna (quan les posem juntes Lluna llepa un montó a Laica. Espere que al final es facen amigues. Bon estiu de part d'Andreu.
Esperem un cosí anglés en una benzinera on pega un sol de càstig
El dia 1 d'agost, diumenge, mon pare i jo anàrem a Xàtiva a arreplegar al meu cosí anglés, (estava en casa d’un amic seu). Anàrem des de Bunyol perquè estava en casa dels meus iaios. Sigué un viatge llarg (es que tenia moltíssimes ganes de vore'l), tardàrem una hora en arribar. Quan arribàrem ells encara no hi estaven, i amb tanta mala sort que havíem quedat a una gasolinera on no parava de pegar el sol. A la fi arribaren, i se n'anarem a casa dels meus iaios. Allí ens esperaven amb una paella de categoria a la taula. Després de dinar, el meu cosí tragué uns regals. A la meua germana li regalaren un joguet d’una serie de dibuixos animats i a mi un bat de beisbol original. A la vesprada anàrem amb la meua germaneta al parc a jugar, sigué molt divertit. Va ser un dia molt emocionant. (Quico)
El dia trenta de juliol és el meu aniversari
És un dia especial per a mi, he fet moltes coses, a més és el dia del meu aniversari. M’he alçat a les nou del matí, perquè n’hi havia un sorollós camió al carrer. Encara no m’havien donat els regals, però quan vaig veure al soterrani una bicicleta nova, ja sabia quin regal em donarien. Desgraciadament encara no la puc utilizar, ja que tinc el braç trencat, quina llàstima! Però era el que volia. L’altra bicicleta meua estava trencada i a més a més l’odiava, perqué em vaig caure amb ella. Però n’hi ha una part positiva, ja no duc aparell dental, no m’agradava portar-lo però ara en tinc unes dents molt rectes.
Vaig dinar, tot pareixia normal, després de dinar vaig a casa dels meus iaios i em varen felicitar. Em van donar un regal, era un rellotge blau, era molt bonic.
A continuació vaig anar a la platja. No em vaig banyar, perquè sinó em mullaria el braç trencat. Vaig jugar a pilota (que em va regalar Alba per al meu aniversari) amb el meu germà, i després jugàrem a jocs de taula. Després tornarem a casa i em donaren la bicicleta, era blanca i segura. Però encara no la podré utilizar fins al nou d’agost.
Un dia de platja a Benicàssim
Hui m'he alçat a les set del matí per poder anar a passejar per la platja amb la meua tia Estela. M'he alçat, he desdejunat, m’he vestit i m’he arreglat, naturalment. Després amb la meua tia i la meua germana hem anat a passejar pel Voramar (una platja de Benicàssim). Mentres passejaven ens hem parat en un espigó per fer-nos fotos, perquè la meua tia i la meua germana es volen presentar a un concurs. Més tard hem tornat de la platja. Com que ja eren gairebé les onze m’he posat a fer un poc de deures. M’he passat la resta del matí avorrida. Quan ha tornat la meua tia de Castelló, hem dinat fideus amb pollastre. Després ens hem regalat un temps per a descansar. Quan ja eren les 17:30 hem anat a la platja on m’he trobat amb la meua cosina Martina i hem passat tota la vesprada nadant, anant a les roques, tornant. Hem tornat a casa, hem sopat i hem anat a passejar per Benicàssim. Després hem tornat a dormir.
FUNNY ENGLISH 2010
Una experiència en un càmping, anomenat Funny English. La meua acampada comença així... Primer duguerem les motxilles, els sacs, les tendes, una aventura per Endavant. Un guia aparegué DE SOBTE i quasi mig quilòmetre ens esperava de dur materials a un terreny inestable, on acampariem una nit. A l'arribar ja era l'hora de dinar però les ganes per montar la tenda eren exuberants, de manera que l'energia per la qual destruiríem l'entrepà a mossos tardaria una mica en desfilar davant nostre. Al principi pareixia que la tenda anava a ser mes xicoteta de lo normal però al cap d' una estona eixa idea s'evaporaria. Després dinàrem i quan acabàrem ens dirigírem a la fabulosa platja. Jo vaig ser un dels primers en capbusar-me en l'aigua i em doni compte que a uns deu metres ja no féiem peus. La platja va ser molt esgotadora de manera que me n'aní al bar. Allí em prenguí alguna cosa i mentres , parlí de moltres coses amb els meus amics. Va ser una estona divertida. Cadascú podia anar per quasi totes les arees del camping de manera que algú i jo anarem a pegar una volta. Després jo m'avorria, de manera que me n'aní a les tendes i amb alguns materials esportius que havien dut els mestres, juguí a bàdmington amb la mestra Maria. A la nit bastant gent anàrem a la platja a sopar i després anàrem al bar on jo em comprí alguna cosa per beure. Per últim, anàrem al nostre campament on la meva tenda de campanya taronja, poguerem dormir confortablement sota l'ombra de l' arbre. Al dia següent , ens deixaren anar per tot el camping Malva-Rosa, de manera que vam vore moltes coses sorprenents.Una va ser que una xica va agafar un gat per salvar-lo perquè se li havia eixit l’ull. A punt d' anar-se' n vam anar a recollir les tendes de campanya i jo, com no, no tenia ni idea. Encara ens quedaven coses que fer en l'escola, de manera que agafarem el bus i ens dirigiren cap a la piscina del poliesportiu. Després, dinàrem i els nostres pares ens esperaven. Ahí va acabar l'experiència en el camping. (Àlex Carmona)
Sanford Alligator Band guanya la Final de SonalaDipu
El passat 18 de juliol a Massamagrell es va celebrar l’última gala de la Final “Sona la Dipu 2010” en un súper escenari amb més de 12.000 persones veient actuar sis grups de músics valencians. Marabú de Canals i d’estil pop, Doble Sentido de València i amb música estil pop-llatí i la Sanford Alligator Band de València d’estil funk, blues i soul, van ser els guanyadors. Els Hombres G, van tancar l’actuació. Aquestes tres grups gravaran un disc i faran una gira de sis concerts l’any que ve i seran presentats en un concert el 18 d’agost a Xàtiva, amb David Bisbal. Una gran oportunitat per fer-se conèixer. La notícia no seria tan important per a mi sinó fora perquè la música m’agrada. Pense que esta bé recolzar els músics que comencen. El soul mou tots els sentits, i els músics i cantants de la Sanford Alligator Band són boníssims. Però especialment m’encanta el bateria Xavier, perquè els dóna el ritme i és …EL MEU COSÍ. Tenen una pàgina web SANFOR ALLIGATOR. <cite>Vaig començar l’estiu celebrant que la meua cosina Yolanda era metgessa i ara que el meu cosí Xavier és amb la seua banda guanyador del premi de Sona la Dipu. </cite>Un feliç inici d'estiu 2010 (Hèctor Palanca)
Hem fet cim, al Penyagolosa
Bon dia!
Aquest estiu he anat al Penyagolosa, el cim més alt del País Valencià ( amb un grup de pares i xiquets de 5é) i allí hem jugat molt, anàrem al monasteri a sopar i vam fer una estadeta amb tendes de campanya al parc natural (qui volia). Al matí següent pujàrem al cim. Ens ho hem passat de meravella! (Albert Sánchez)
Xeraco beach
Enguany, com cada any, vinc a Xeraco a passar les vacances d’estiu. Xeraco es un poble xicotet situat a la Safor. Som a segona fila de platja, a la urbanització Solmar 2. Els primers dies van ser molt avorrits perquè hi havia molt pocs xiquets. Però a mitjan juliol van començar a venir-ne. A partir d'aquell moment vam poder jugar a futbol, vam poder anar tots en bici... Com sempre, vam veure els llogats, menys en un apartament que han anat uns xiquets nous. L’any passat jugàvem a policies i lladres però ara que som grans ja no juguem a aixó i el que fem es escoltar musica. A mi m’agrada Xeraco perquè la platja es molt tranquil·la, l'aigua és molt bona i no hi ha a penes meduses. [David A.]
El críquet, típic a Anglaterra
Aquest cap de setmana he estat gaudint de ma casa; hem convidat uns amics a passar el cap de setmana. El meu pare a umflat el tobogan d'aigua que és prou gran, té dues exides d'aigua. Ens hem tirar de cap, de cul, de peus, ho hem passat fantàstic. Per a sopar hem fet carn torrà. El diumenge he jugat al críquet amb tota la família, és un esport molt típic a Anglaterra. Ha sigut molt divertit. [Andreu]
La quarta crònica d'estiu
Hola, sóc Quico i aquesta es la meua crònica. El dia 23 de juliol, divendres, mos pares, ma germana i jo anàrem al bioparc a passar tot el dia veien animals. Entràrem per un gran pont, i es veia tot enorme, sort que portàvem un mapa. Ens digueren que hi havia un espectacle d'aus i mamífers a les dotze, i nosaltres no siguérem menys. Entràrem dins de l'amfiteatre, i ens digueren les normes a seguir durant l'espectacle. Acabà i tot el món estava satisfet. Va arribar l'hora d'anar a vore els animals del zoo però no sabíem per on començar perquè hi havia quatre parts, Madagascar, Àfrica equatorial, La sabana i Grans aiguamolls. En resum, véiem molts animals, com lleons, girafes, elefants, rinoceronts, lemurs, cocodrils, etc. Aquell dia va ser especial però no per tots els animals que havia vist, si no perquè va ser la primera vegada que ma germaneta Lia anà al zoo i era molt bonic veure com gaudia de tot.
Vallada
Dilluns, 19 de juliol de 2010, la meua família i jo vam anar a Vallada, el poble de la meua iaia, situat a la comarca de la Costera, prop de la coneguda ciutat de Xàtiva. En arribar, vam netejar i endreçar les habitacions, ja que des de Nadal ningú no hi havia estat. Com que encara era molt enjorn, vam aprofitar per anar al poliesportiu del poble i jugar unes partides a tenis. Després de la calorada que vam agafar vam decidir pegar-nos un bany ben fresquet en la piscina del poble que, com feia tan bon dia, estava oberta per a tothom. Vora les dues anàrem a dinar a l’Ermita una paella que havíem encarregat. L’Ermita està situada en el punt més alt del poble i les vistes que es poden contemplar són magnífiques. A més, hi ha una piscina d’aigua totalment natural, que s’omple amb l’aigua de la muntanya, curiosament salada. Vam acabar tips però encara amb prou forces com per anar a la Saraella, que és com s’anomena aquesta peculiar piscina. Jugàrem una bona estona i després pujàrem per camins que condueixen fins a coves i fonts secretes. Ja era quasi de nit quan decidírem tornar cap a casa. Estàvem famolencs i després d’un bon sopar ens vam gitar. Fou un dia meravellós. (Joan B.)
Diary of a wimpy-kid
Aquest estiu he decidit llegir-me diversos llibres, un d'ells és en anglès, "Diary of a wimpy kid", la traducció és "Diari d'un nen dèbil", encara que al llibre traduït en Català li han posat "Diari d'en Greg"(supose que li hauran posat eixe títol per a què no impacte tant). El llibre tracta d'un xiquet anomenat Greg que per diari d'alguna manera o te molta sort. Ell diu que això que ha fet no és un diari, és un diari especialitzat. Aquest diari no l'ha fet perquè ell ha volgut sinó a proposta de sa mare. Ell viu amb el seu germà Rodrick que és més gran que ell i li fa moltes jugades, com per exemple dir-li que ja es de dia i ell s'alça però en realitat no ho és, aleshores el pilla son pare desdejunant i el castiga perquè en realitat son les 3 del matí. També viu amb un germanet més menut que ell anomena Manny. I també viu amb son pare i sa mare. Aquest llibre conta les diferents etapes d'un curs. L'entrada a l'escola on no té molts amics, Hallowen on diu que són les millors vacances, encara que els plans no li eixien massa bé. Els problemes a casa, que en té uns quants sobretot amb el germà gran, i moltes més històries. M'ho he passat molt bé llegint el llibre en anglès i m'ha agradat molt perquè és molt divertit, sobretot per la mala sort que té Greg. [Alba N.]
Segona crònica des de la platja d'Oliva
Dissabte de la setmana passada em va costar despertar-me ja aquella nit ens vam gitar massa tard. Havia dormit a Oliva, en casa del meu amic Pau Alemany, juntament amb la seua cosina Marta, i el nostre amic comú Marcel. Quan ens despertàrem ens rentàrem la cara i les dents. Després baixàrem al primer pis, on hi ha la cuina i el saló-menjador i jugàrem a les cartes i desdsejunàrem un bon got de llet amb galetes. Més tard, una volta amb els banyadors posats, ens vam ficar bona cosa de protector solar, agarràrem la canoa que tenien a casa, algunes taules per surfejar i se n’anàrem a la platja a pegar-nos un bon bany fresquet. Allà, en la mar, remàrem fins que arribaren els nostres amics, Hèctor i Andreu. Vam fer mitja volta ja que quan els vam vore ens va sorprendre la seua arribada. Ens vam saludar i els vam deixar els rems perquè també ells remaren un poc, però de seguida ja venien a jugar amb nosaltres perquè estaven cansats. Vam jugar a futbol, però no vam poder continuar quasi res, ja que l’arena de la platja estava massa calenta i ens feia mal als peus. Quan ems vam cansar vam tornar tots a casa, on vam menjar uns macarrons i unes petxines boníssimes. Quan vam acabar de dinar vam fer uns quants tornejos de pig-pong, en els quals ens vam divertir molt. A la vesprada berenàrem un got d’ortxata i tornàrem a la platja. Em vaig adonar que ara, per la vesprada, la sorra estava molt més fresca. Ens vam banyar i vam jugar però quan s’estava fent de nit tornàrem a casa. Els pares anaren a buscar un bon restaurant per a poder fer un mos. Vam sopar en el Brutus, un restaurant on preparen i cuinen totes les coses d’una grandària enorme. Quan vam acabar de sopar ens vam acomiadar, perquè cadascù havia de tornar a la seua casa. En el nostre cotxe se’n vingueren Pepa, Xàvier i Hèctor. (by Joan B.)
Un altre dia d'estiu.
Hui no he fet res important simplement és un dia com qualsevol altre de l’estiu. Me alçat a la 13:00 i he estat una estona amb l’ordinador que perfí me l’han arreglat perquè m’havien entrat 31 Troyanos (virus) però ja el tinc com nou! Després sobre les 15.30 he dinat paella, que estava boníssima tot i que cal dir que feia un poc de gust a cremat… Allà sobre les 16.30 Hem anat a mirar pisos ja que ens volem mudar. Després hem anat a comprar a Mercadona i tot seguit hem anat a casa i ara estic escrivint açò. Andrea.
Una vida d'estiu a Dénia
Aquestes dues últimes setmanes he estat en el meu apartament. El meu apartament és a Dénia, en la urbanització del Palmeral. Aquestes setmanes lo que he fet bàsicament ha sigut anar a la platja, a la piscina i visitar el poble. Les coses que mes m'han agradat han sigut anar a la platja,
a la picina que te trampolins i tobogans, a la fira, al restaurant xines, al restaurant brutus on tot el menjar es quatre vegades mes gran, als correfocs, visitar el parc natural del Montgó i anar al concert de "seguritat social" despres de la final del Mundial de Fútbol. En fi, bàsicament açó es el que he fet en el meu apartament a Dénia (ha estat molt divertit). Andreu. Bon estiu.
Cap de setmana a la platja d'Oliva
Divendres passat em vaig despertar aviat perquè havia de preparar l’equipatge. A la vesprada passaria per ma casa la mare de Pau Alemany i me n’aniria amb ells a la platja d’Oliva, on tenen un apartament. També se’n venia amb nosaltres Marcel. A les tres i mitja, només acabar de dinar, van vindre a replegar-me. Després haguérem d’esperar en la casa de Pau a què Miquel baixara a Marcel. Una vegada junts vam pujar al cotxe i isquérem cap a Oliva. Quan vam arribar, abans de dirigir-nos al seu apartament passàrem per l’orxateria del seu oncle Domingo. Allí vam tastar l’orxata que fa ell i que comercialitza amb el seu nom. Després, carregats amb dues ampolles d’orxata, vam anar a la casa de la platja. Només entrar, Pilar va arreglar les habitacions i va preparar els llits on havíem de dormir. Allà se’ns va afegir una cosina de Pau, Marta. Marcel i jo dormiríem en una habitació, mentre que Pau dormiria amb sa cosina en el seu dormitori. Més tard ens ficàrem els banyadors i anàrem cap a la platja. Vam prendre un bany i vam jugar a futbol en la sorra. Quan ja estàvem cansats i amb fam anàrem a casa per sopar. Pilar i Ramon van preparar unes “coques de la calfor”, mentre nosaltres jugàvem a ping-pong. En acabar de sopar vam anar amb Ramon i un veí amic nostre, Josep, a passejar per la platja. Em va sorprendre com de freda està la sorra a la nit. Com que es va fer molt tard i estàvem molt cansats vam tornar a casa i ens adormírem ràpidament. [Joan B.]
Crònica d'estiu (3)
El dia 18 de juliol, va ser un dia especial. De matí, només alçar-me, vaig recordar que a les 10.00h havia d’anar a casa de la meva iaia per anar a la piscina amb les meues cosines, (com estava en casa de la meva altra iaia, em venia molt fàcil anar-hi). Vaig desdejunar veient la televisió fins l’hora d’anar-me’n. Al arribar a casa dels meus iaios, estaven les meues cosines ja preparades, aleshores ens anàrem a la piscina municipal de Bunyol. Allí, jugarem a molts jocs, com per exemple, a llançar-nos de diferents maneres, etc... Estiguérem 3 hores i mitja en la piscina, és a dir, fins l’hora de dinar. Dinàrem en un restaurant prop d’allí anomenat Acacia. N'érem dinant: els meus iaios, els meus oncles, mos pares i nosaltres quatre. A l'acabar de dinar jugàrem al parc i veierem els peixos d'un estany a prop. Va ser un dia molt familiar. [Quico B.]
El diari del Greg
Hola, em dic Àlex, i us parlaré d'un llibre que m'he llegit aquest estiu, de la col·lecció Diari del Greg anomenat ”açò és massa”. És Nadal i el Greg està molt content perquè comencen les vacances i arriben els regals. He de dir que el pobre no va tenir un Nadal molt feliç, li regalaren unes cursilades de regals impressionants com un cistell de roba. La nit de Nadal la passa en un hotel amb el seu amic Rowley i els seus pares, i es quedaren nuets en el passadís principal d'aquell hotel de luxe. En tornar a l'escola, va arribar una xiqueta nova a classe, Trishta, guapíssima, que pareixia que li agadava el Greg, a la fi li va passar alguna cosa bona.
M'ha agradat molt aquest llibre perquè les frases que utillitzen, les expressions i el context és molt divertit. Damunt no és molt difícil de llegir, i no és que siga la bíblia!
RAFTING al riu Cabriel
El passat diumenge 4 de juliol algunes persones de la classe anàrem al riu Cabriel per fer rafting. Primer ens trobàrem al poble de Villargordo, perquè allí estava la base. De la classe hi havia Jesús, David, Pau Escrivà, Gonzalo, Marcel, Lídia, Sònia i jo. Agafàrem el cotxe i a l'arribar al riu ens posàrem el neopré, el salvavides i un casc. Ens vam haver de separar en tres barques i quan ja havíem fet els grups… a la barca i a remar. Jesús i jo anàvem devant a la nostra barca. Era molt divertit perquè hi havia branques i ens havíem de posar dins la barca i en un moment hi havia un arbre que impedia passar pel riu així que tots ens vam posar dins de la barca. Tambe passàvem pels ràpids i quan ens xocàvem contra les pedres rebotàvem i ens queiem tots cap al mateix lloc. El més divertit era quan ens podíem tirar al riu. L’aigua estava molt freda però per sort com que portàvem els neoprens no la notàvem tan freda. Va ser un dia esplèndid fent rafting al riu Cabriel amb els amics! [Pau A.]
Crònica setmanal (1)
Era 1 de juliol de 2010 i començava l’escola d’estiu municipal de Picanya. Estava molt nerviós, perquè era el primer dia. Havíem d’estar a les nou del matí al col·legi Ausias March. Una vegada allí, vaig veure als meus amics Andreu i Maria, ens vàrem seure a les escales, i escoltàrem els monitors. Quan acabaren de parlar, ens n'anàrem al poli, per a fer les activitats. Ens posarem per grups, i, mentres uns anaven a per material, pensàrem un nom per al grup. No trobàrem nom per això, pensàrem una disfressa per a un dia especial. Quan tornaren els que duien el material, jugàrem als “jocs jim”.Els jocs jim són uns jocs en què en volta de fer 2 equips per a tot un camp, fem 2 equips per a cada mig camp. Fèrem tres jocs diferents, el meu equip i jo perdèrem tots els jocs. A les 11 arribà l’hora d’asmorzar i a les 11.45 més o menys, entràrem a la piscina. A la picina s’estava molt bé, per això, Andreu, Ruben (és un amic d’allí) i jo, jugàvem a llançar-nos a la piscina de diferents formes, com per exemple, de cap i de bomba. A la una ens cridaren per tornar a casa, i ací s’acaba la meua crònica. [Quico B.]
Final de curs: la reunió de classe
El dilluns fou la reunió de fi de curs i de fi de la primària, quan els pares i mestres eren a la reunió a mi em va tocar cuidar del meu germà menut al pati, però, gràcies a Aitana i Lucía m’ho vaig passar bé jugant amb elles i el meu germà Cristian en la muntanyeta gran, tirant-nos per la rampa verda. Després ens cridaren per a veure les fotos del curs i de les colònies. Va estar molt divertit recordar alguns dels moments del curs. Molts es quedaren a sopar però jo me'n vaig anar només va acabar la reunió. Me vaig acomiadar dels meus companys i me n’aní a casa. [Andrea M.]
La fira del llibre de València 2010
Era un dijous de matí i el tercer cicle anava a la fira del llibre. Era un dia solejat i tranquil. Se n’anarem a les 11:30 a la fira. Primer arribàrem a un lloc prop de les gàbies de pardals, allí ens explicaren què havíem de fer i quines eren les normes, també el mestre Ivan i la mestra Amparito ens diguerem que a les dues menys quart havíem de trobar-nos tots en aquest lloc. Aleshores se n’anarem en grups a comprar llibres de tots tipus i pressupost, en valencià. Vaig arribar amb les meues amigues a la primera parada, en aquesta hi havia molts llibres que m’agradaven, però vaig decidir continuar per mirar-me’ls tots. Vaig mirar a la segona parada, i vaig preguntar per comprar-me’n un, no el vaig poder comprar, perquè, llavors, era en castellà. Vaig continuar, i em varen aconsellar una barbaritat de llibres, però, la majoria eren en castellà. En vaig trobar un que m’agradava i estava en valencià, aleshores me’l vaig comprar, em sobraren huit euros i mig. Vaig continuar amb les meues amigues cap a unes altres parades. La meua companya em va dir que hi havia una parada que venien llibres molt barats i en valencià, aleshores se n’anarem. Una vegada havíem arribat vaig veure un llibre barat i divertit. Vaig comprar-lo, i només em sobraren dos euros i deu centims que me’ls havia guardat per a l’orxata. Després d’una bona estona vaig veure un lloc on feies un dibuix i et regalaven una samarreta, vaig anar vaig fer un dibuix i em donaren la samarreta, després vaig cridar a les meues amigues i anàrem, després ens reunírem al lloc on haviem quedat. Quan ja estavem tots, anàrem a dinar. Dinarem molt agust, i després se n’anàrem al parc on jugàrem una bona estona. Finalment anarem a per el gelat, jo em vaig demanar una orxata menuda que valia un euro i huitanta centims, però, tres amigues decidiren que les quatre ens demanarem un gelat per a totes, valía dos euros i cadascuna havia d’aportar cinquanta centims, jo només en tenia vint-i-cinc, però em deixaren vint-i-cinc més i vaig poder comprar el gelat. Quan acabàrem se n’anarem al’escola. [Lucia Calatayud]
La fira del llibre de València 2010
Xe quin Sol i llibres per a tots!
Cada any anem a la Fira del Llibre. M'agrada anar a la fira. Comença el bon temps, l'aire és net i fa olor a atzar. Les botigues són de diferents editorials i m'agrada visitar cada any un tipus de llibre. Enguany estava il·lusionat per trobar llibres de detectius. A més d'anar amb l'escola torne amb mon tio i amb els meus pares. Cada any compre algun llibre. M'agrada comprar-ne perquè estan tots exposats i puc triar el que més m'agrada. A més a més, enguany he comprat un llibre per al meu nebot de tres anys i dos per a mi. Quan vam acabar de visitar totes les parades, vam anar a dinar allí mateix, en un circuit de "minicar" que hi ha en els Jardins dels Vivers i alguns ens vam prendre un gelat per a refrescar-nos, què calor. Jo gaudia bevent el meu granissat de llima i jugant amb els meus amics. Quan els mestres van decidir tornar vam agafar l'autobús. Així, acabà la meua visita a la Fira del Llibre, però ara disfrutaré llegint la Penya dels tigres i Barçaforismes. (Hèctor Palanca)
Un viatge pel país
PASQUA. Hola em dic Àlex. En aquestes cróniques parlaré del que he fet aquestes pasques. Escriuré sobre tres llocs en concret, Barcelona, Carcassonne i de Girona. Contaré anecdotes del viatge, i també escriuré sobre els monuments de cada lloc en particular. Posaré fotos per donar un aire d'alegria a les cròniques.
PRIMER CAPÍTOL. BARCELONA. Tot començà en el cotxe, a les dotze de la nit. Tot el meu poble, Aldaia, era en silenci,i sols s'escoltava el brunzit dels grills. El viatge era a punt de començar, i la paciència anava esfumant-se, cosa que causava un ambient estrany. Els motors del cotxe començaren a funcionar i el vehicle començà a rodar per la carretera negre i horripilant. Jo com sempre, contemplava el paisatge envoltat per la lluna, fins que de sobte em dormí. Al matí següent, tot pardal cantava, amb la seua veu potent matinal, i per intuïció suposava que devia ser Barcelona, el país blaugrana. Els edificis cavalcaven per aquella ciutat, i el modernisme no deixava de sorprendre'm. Aquella ciutat tenia un do especial; ho notava. Monuments cobrien amb honor aquella ciutat, i la gent sempre opina amb cares sorprenents i interrogatives. Allí la vida tenía molt de poder. Hi havia parcs aquatics, i monuments històrics com la Sagrada Família, el Parc Güell i tot tipus de coses sorprenents. Passejar per aquella ciutat era un autèntic goig. La ciutat estava plena la gent amb les sues cameres luxoses, que donaven una mica d' intriga a aquells monuments, amb totes aquelles paraules que donen nom diferent a cada monument. Aquesta ciutat diu molt de si i dona un exemple de com deuen ser les ciutats del futur, amb una mica d'imaginació és clar. M'agrada Barcelona!
SEGON CAPÍTOL. CARCASSONE. Carcassone és un poble medieval format per una muralla declarada patrimoni de la humanitat. La preciositat de la muralla de Carcassone junt al castell proporciona al poble una part turística que fa d'aquest una meravella. Les impressionants fortaleses són conegudes amb el sobrenom de la Cité. Pense que la Cité és una visita obligatòria si vas a Carcassone perquè és meravellosa. Els principals atractius són les muralles, l'interior de la Cité que és peatonal i un tren turístic. És molt díficil no admirar-se davant d'aquest monument, ja que les muralles estan a la defensiva i es concenten molt bé. Antigament, les muralles i el castell serviren de refugi a les persones d'altres pobles, ja que com estaven fortificades, era un bon refugi per a tots. Malauradament, ara les muralles, són un complex turístic, a l'igual que les esglèsies i monuments propers a la cité. El castell té quatre portes impressionants per on entraven els camperols que venien a comerciar. Cada porta està situada en un punt cardinal diferent. Que és curiós.
A l'interior del castell hi ha tot tipus de botigues medievals on abunden espasses, i materials de l'època, que proporcionen al barri vell de Carcassone major importància. El poble estava situat en la frontera de França, per la qual cosa en aquell poble hi havia més gent del nostre país que francesos, què estrany, eh! Molta gent desfilava per aquells carrers medievals, entrant a les botigues i fent aquell poble més popular. Era un autèntic goig passejar-hi, i desfilar per aquelles botigues. M'encanta Carcassone, i espere que es conserve igual de bé sempre. Crec que el futur de Carcassone és molt gran.
TERCER CAPÍTOL. GIRONA. Girona és una ciutat que té molta vida, hi ha una part turística impressionant. Té un recoregut de monuments artistics que la comfiguren com a esplèndida. El barri vell de Girona conté tot el patrimoni artístic rellevant de la ciutat. Està envoltada per muralles que és poden recorrer pel passeig arqueològic i el passeig de la muralla, amb un bell mirador sobre la ciutat.
Les cases de l'Onyar. Són molt característiques de Girona. Pintoresques cases, construïdes als llargs dels segles al costat del riu, ofereixen una imatge d'una xicoteta ciutat meditarrània. Una curiositat és que les cases estan pintades seguint un escala cromàtica i s' assemblen a les del Pont Vell de Florença.
LA CATEDRAL DE GIRONA està construida entre els segles XI i XVIII. Ofereix quatre estils arquitectònics: el barroc, el romanic, el renaixentista i el gòtic.
ELS BANYS ÀRABS. Hi trobem una cúpula gegantesca , de gran bellesa.A l' interior hi ha un vestidor , una sala d' aigua gelada i pujant per una serie d' esglaons cargolats és pot admirar una panoramica preciosa de la ciutat.
El call jueu. Una passejada per Girona et porta al barri jueu, on vivia aquest poble fins el segle XV. És un dels barris millors conservats d'Europa.
Aquí ha finalitzat el meu recorregut, i el viatge s'ha acabat. La pena és que les maletes se n'han anat i jo ja m'he esfumat. [Àlex]
IKEA
Dissabte dia 10; m'he alçat a les 7.00h per anar-me’n a Múrcia, a una botiga de mobles, amb una bandera de Suècia, IKEA. Hem decidit anar perquè volem canviar-nos els mobles del nostre apartament. Anàrem amb una furgoneta, per si no ens cabia tot. Van ser 2hores de viatge, que les passí dormint recolzada de ma mare. A l'arribar, vam desdejunar al restaurant que hi havia a la botiga. Un croissant amb suc de taronja, boníssim! Vam estar provant sofàs, jo em seia en tots els que veia. Eren molt còmodes, excepte un, que em vaig seure i em vaig fer molt de mal al cul. Després, vam provar llits, eren tots súper bonics, me’ls quedaria tots. I per últim vam anar a veure taules per al menjador: hi havia una que no estava polida, i em vaig clavar una punxa. Per últim decidírem anar a dinar, però hi havia moltíssima cua, així que jo, vaig tindre una idea, anar al bar del pis de baix, i comprar uns gossets calents. Xe que agust me’ls vaig menjar!
Quan acabàrem, anàrem al magatzem a replegar els mobles que mon pare havia anat apuntant durant el trajecte, que si la taula al corredor 20, que si el sofà al corredor 16, quina cosa més sorprenent! IKEA és la tenda de mobles més divertida que he visitat. [Lídia Tejero Baixauli]
Al naixement del Palància
8 d’abril. M’he alçat a les 8 perquè anem al naixement del riu Palància. M'he arreglat, i després he desdejunat un poc de macedònia. Hem agafat al cotxe i ens hem dirigit al Play-Puig perqué havíem quedat amb una amiga meua i els seus pares. A continuació la meua amiga ha vingut al nostre cotxe per anar juntes. El paisatge anava canviant a mesura que anàvem deixant la ciutat i començàvem a passar els pobles. En principi anàvem a aparcar a un aparcament que hi havia a la meitat de la muntanya, però com que la carretera estava en molt males condicions hem aparcat un poc més avall. En baixar del cotxe hem esmorzat pa i llonganissa de Pasqua per agafar forces abans de començar a caminar. Al principi el camí era llis, però poc després el camí que havíem de seguir estava tallat per un riu, així que hem hagut de creuar el riu per damunt les pedres, encara que no han servit de res per que ens hem mullat igual. Hem continuat el camí, era molt bonic, ple de violetes salvatges, flors que no son fàcils de trobar. Poc desprès tornàvem a tenir el riu per davant, i hem tornat a passar per les pedres, però com que es menejàvem molt ha sigut impossible no caure. Més avant hem vist un arc fet amb xiprers, una cova natural i una bonica papallona d'ales blanques i les puntes de color taronja. Hem continuat el camí fins que hem arribar una altra vegada al riu, però aquesta vegada ens hem mullat molt, perquè en lloc de creuar-lo hem hagut de caminar per damunt del riu fins que l’aigua passava per baix les pedres i la superfície era seca. Hem arribat fins a un lloc molt estret i on les parets eren dues muntanyes, però no hem continuat per por que caigueren algunes pedres, així que hempegat la volta i hem tornat per on hem vingut. A la tornada hem caigut tots de cul a l’aigua i hem acabat tots mullats. Desprès d’això hem hagut d’agafar pedres grans per poder posar el peu en algun lloc estable. A meitat de camí hem parat en una pedra molt gran per a poder-nos secar, i després hem continuat el nostre trajecte. Hi havia unes precioses papallones, eren molt menudes, de diferents colors blaus. En arribar al pàrquing he fet un ram de violetes, i després hem baixat al poble per dinar. Sopa, ous amb pernil i creïlles i de postre, gelat. En acabar hem pegat una volta pel poble i hem tornat als cotxes. Hem anat en cotxe fins arribar a un altre poble. Allí hem buscat un forn per poder comprar una coca de panses i nous. En acabar hem pujat a unes restes d’un castell. A continuació hem anat al Play-Puig, però hem hagut de tornar a casa perquè ma mare s’havia fet un esguinç al peu. En arribar a casa he fet deures mentres mon pare portava ma mare al metge. Després hem sopat uns calamars farcits bonissims que havia fet la meua iaia i hem vist la televisió. Després he anat a dormir. [Júlia R.]
Diumenge de Glòria
Diumenge dia 4 d’abril (diumenge de Glòria) vaig anar amb mon pare i ma mare amb els amics de la penya del poble a dinar, a menjar-nos la mona al mas de la Blanqueta. Em vaig alçar a les 10.00 h. perqué encara havíem d’anar al poble (érem a Torrent). Vaig desdejunar, em vaig arreglar, em vaig fer la maleta i vaig preparar totes les coses que necessitava per anar-me’n al poble (La Vall d’Alba). Abans d’anar-nos-en em va donar temps a fer un poc de deures. Quan varen ser les 13:00 h. Se’n vàrem anar jo amb mon pare, i Marina (la meua germana) amb ma Mare. Mon pare i jo se n’anàrem un poc més tard de les 13:00 h. Al cotxe anava escoltant música. Quan vàrem arribar era un poc tard però vàrem descarregar i se’n vàrem anar al mas de la Blanqueta. Quan arribàrem vàrem seure a taula per a dinar perquè ja estaven a punt d’escudellar l’olla de cigrons i cards, em va tocar dinar amb els majors, perquè els xiquets ja havien dinat. Quan vaig acabar de dinar, vaig anar a jugar amb els amics (són tot xics en la meua penya menys jo). Primer jugàrem amb les DSs i ens vàrem connectar al Mario Party. Quan vàrem acabar de jugar amb les DSs vàrem jugar un poc a les cartes. Jugàrem al burro, al cul, i al quadrat. Després d’haver jugat una estona ens menjàrem la mona, feta per la meua iaia. Després de menjar-nos la mona anàrem a passejar el dinar i el berenar una estona pel Pla de l’Arc. Mentres passejàvem anàvem collint espàrrecs, enguany és una any molt bo per als collidors d’espàrrecs. En collirem molts, així que a la nit ens férem una bona truita d’espàrrecs per a sopar. Quan tornàrem de la passejada ja era tard, els meus pares continuaren de tertúlia amb els seus amics i jo em vaig quedar mirant un poc la televisió. Després d’una llarga estona varem tornar cap a casa, i varem sopar en la casa de la meua iaia i el meu iaio. Soparem truita d'espàrrecs com ja he dit abans. També estaven els meus oncles. Després de sopar vàrem estar xarrant jo i la meua germana ensenyant-li a la meua tia a tocar la flauta. Després vaig estar escoltant la xarrada que feien els meus iaios amb tota la família, que al final em va resultar un poc avorrida. Després vàrem tornar a casa, em vaig rentar les dents i em vaig gitar a dormir. [Alba N.]
Un dia de Pasqua
Diumenge 4 quedàrem en el Rebollo, els meus oncles, Mari, Josep, Octavio i Rosario, i els meus cosins, Eduard, Roger, Julia, Laura i Paula. Manuel, ma mare, mon pare i jo arribàrem els primers, i els meus cosins encara no s'havien despertat. Quan arribaren els meus oncles Octavio i Rosario, i les meues cosines Laura, Julia i Paula (a l'hora de dinar, més o menys) va ser quan es despertaren.
El meu oncle Octavio va ser l'encarregat de fer la paella. Boníssima, pero volia fer socarraet, i en adonar-se se li havia cremat la primera capa d'arrós, però llevat d'alló va estar esplendida. A l'acabar de dinar el meu cosi Eduard va haver de treure les gossetes, i jo i el meu germà s'oferirem per treure-les amb ell.
Quan tornàrem, com ens havien dit que anàvem a anar a la platja, anàrem, i ens duguerem la pilota. Vam anar per la passarel·la, que és de fusta i és nova, i tambe havien repoblat la pinada que hi ha abans d'arribar a la platja. Eduard anava fent piruetes amb el patinet, unes quantes li eixien bé però una nova que intentava fer li eixia mal, però ell continuava insistint i practicant-la. Com que el meu cosí Eduard portava banyador, es va banyar, i mentre jo l'esperava caminant per un bassal que era molt gran i profund. Eduard, en eixir de l'aigua, pareixia James Bon en una pel·lícula. Quan va eixir i es va secar em vaig posar a jugar amb ell al bolei-balll, i com li pegava mal em va ensenyar. Ell i jo ens quedarem una estona més jugant fins que varem deixar de jugar i pensarem que seria millor tornar. No tardàrem molt en tornar a casa, perquè ja era tard. Va ser un altre dia fabulós. [Clara F.]
Amuntegats al xalet (les cròniques de Pasqua)
2 d’abril de 2010; els meus cosins se n’anaven de viatge a París perque el meu tio hi treballava. Els meus cosins estaven molt nerviosos perque se n’anaven en avió, peró… a mi en feia enveja perquè jo em quedava en el xalet fent molts deures i cròniques. Els meus cosins havien de ser en l’aeroport a les 2.15 o a les 2.30 del migdia. Mentres els meus cosins es dutxaven, el meu iaio, el meu germà Carles i jo anàrem a comprar al forn 8 panets xicotets i 5 mones de Pasqua. Després anàrem a una tenda de xinos a comprar 2 llibretes xicotetes per a què els signara gent important de París. Tornàrem al xalet i ja s’havien acabat de dutxar i les maletes ja estaven preparades. La meua iaia va fer el dinar per als meus cosins i només acabar de dinar pujaren les maletes al cotxe i ma mare els va dur a l'aeroport.
Vingueren els meus altres cosins a quedar-se totes les pasqües, dinàrem els fideus que havia fet ma iaia que ja estaven freds. Després que s’alçaren els meus pares de dormir la migdiada se n’anarem a pegar una volta en bici tots junts per l’Eliana a vore les cases noves que havien fet. El meu cosí xicotet s’havia perdut, tots assustats buscant-lo i cridant-nos per telèfon i al final el localitzàrem. Tornarem al xalet, perquè a les 8:00 començava la processó a l’Eliana. Anaven tots de negre, gent amb ciris i en silenci. Va ser un dia molt divertit. [Marcel J.]
Esclafamuntanyes i jo
El dilluns 29 de març anàrem els xiquets i xiquetes de primària de l’escola Gavina, i alguns de 'Ausias March, al teatre de Picanya. Vérem l'obra Esclafamuntanyes (feta per Xavi Cstillo). Tots anaven caminant al teatre, pero jo aní amb cotxe. Quan arribaren, ens quedarem asseguts en les cadires fins que va començar. Quan començà es presentaren els actors, explicaren un poquet de què anava la història i començà. Tots estavem ansiosos. Per a mi el començament no va ser molt bo, anà millorant, i al final va acabar molt bé. Hi hagueren unes parts molt gracioses, com per exemple quan la xica per fer la paella imitava els de canal 9. O també quan ficava cara de ximple, pero jo crec que la millor part sigué quan Xavi imitava la mare d'uns pollets i li preguntà a un 'ells:
-Tens fam, fill?
-Sí.
-Vols esmorzar?
-Sí.
-Doncs tin, Arghhhhhhhhhh...(vomita)
-No, es que las aguilas no regurgitan!!! - (digué en castellà)
Aleshores mira a l'Esclafamuntanyes i li diu:
-Tu també vols esmorzar?
-No.
(Quico)
Les falles, la música i la traca són al carrer, i jo a casa.
Estes falles han començat d'una manera diferent a com les havia pensat i... continuen. No vaig poder anar divendres a classe perquè estava malalt, i no vaig poder contar res sobre una de les grans dones de la meua família. Vaig continuar tot el cap de setmana en casa per a poder anar a la cremà de la falla de l'escola, tocar el clarinet, divertir-me i tampoc va poder ser. Estic tot el dia jugant i veient la televisió junt amb els meus pares que també tenen tos. En fi, com diu ma mare, una infermeria. Vam eixir un moment a casa de la meua iaia a prendre xocolata amb bunyols que tots els anys cuina per a tota la família. Vam anar i vaig tirar algun petard amb els meus cosins, però de xocolata i bunyols, res de res, perquè mai m'han agradat. Ahir vaig eixir amb ma mare a la perruqueria i em vaig sentir malament quan em vaig vore el cabell curt a l'espill. M'agradava el cabell llarg i em vaig disgustar molt. Però el cabell s'ha de regenerar, diu ma mare, i d'ací a un mes em creixerà, i tirant uns petards m'oblide del cabell i se'm va anar el mal humor. Hui, la gran festa de València, com a màxim aniré a dinar a casa de la meua iaia Fina, i li donaré un regalet, aniré a tirar petards al carrer amb els meus cosins. Seguisc amb tos i no veuré la cremà més que per la televisió, i a partir de dissabte em posaré les “piles” per a treballar un poc, espere que sense tos perquè encara no em vol deixar. Encara estic contrariat i no per la tos sinó pel cabell. Clar, un any amb el cabell llarg és molt de canvi, així que realment han sigut unes falles molt, però molt diferents a com me les havia imaginat. [by Hèctor Palanca]
Festa, flames, foc i fum.
Hui és dijous 18 de març. Hem eixit a fer una passajeda per València, per veure les falles, principalment les de la secció especial. Hem començat el matí alçant-nos prompte (cosa que no em fa molta gràcia). Ens hem alçat promte per aconseguir una plaça d’aparcament, cosa que era prou difícil estant València presa per les falles, fallers, falleres i visitants. M'he alçat a les 9:00 m’he vestit i m’he arreglat. Després ma mare i jo hem agafat el cotxe per anar a València. Quan hem arribat hem tingut molta sort perque hem trobat aparcament ràpid. Hem baixat del cotxe i com que havíem aparcat prop de la falla Convent Jerusalem, que enguany ha guanyat el primer premi de la secció especial, és la primera que hem vist. La falla és molt bonica, representa les quatre estacions, la primavera, l’estiu, la tardor i l’hivern. I el seu lema és “Rumb al Paradís”. També representa el paradís de diferents persones, és a dir, la manera de veure el significat del paradís és diferent per a cada una de les persones. Ha estat una falla molt aconseguida.
Després d’haver vist la falla guanyadora hem anat a vore la de la plaça de l’Ajuntament. Ja estava tot preparat per a la mascletà i eren les 11:15. Primer hem vist la falla infantil on representava els diferents museus de València com per exemple el museu militar on hi havia un xiquet vestit de militar. La falla infantil era molt original. La falla gran de l’Ajuntament era molt graciosa era un agraïment a tots el oficis de la ciutat que fan que València no tinga cap perill. També per altra banda es burlava de les marques com per exemple “El Corte Inglés” es transformava en “Et Fot El Mes” o “ServiRed” en “ServiRes” i coses així. L’he trobat divertida en el seu conjunt, la falla està rematada per una xica vestida de fallera i un xiquet gros menjant bunyols, dos elements que representen molt bé la tradició fallera. Trobe que és molt graciosa.
Després de vore les falles hem anat a un bar i hem esmorzat. Hem continuat la ruta, hem anat a la falla del Mercat Central. Una falla que plantejava el respecte al medi ambient, s'hi veia que la terra estava en perill i en unes lletres molt grosses posava S.O.S. No és la falla que més m’ha agradat, però estava bé. La infantil s’ha emportat el segon premi a l’enginy i a la gràcia i el segon premi com a falla. Després hem anat a vore la de darrere de la llotja que no m’ha agradat gaire.
Més tard hem anat a veure la plaça de la Mercé, una falla molt bonica. Era original, dalt hi havia un tren i en un vagó on posava BIOPARC, hi anaven els animals, al costat estava el vagó dels turistes on hi havia persones fent fotos o alçant la vista per veure la ciutat. També estaven els monuments importants de la ciutat. En la plaça hi havia música de tren i també deia: “Pròxima parada plaça de la Merçé”.
En acabant hem anat a la falla del Pilar, hi hem entrat i hem fet moltes fotos als diferents ninots de la falla. Era una falla d’estil clàssic però a mi m’ha agradar molt, a més a més és un goig poder vore la falla de prop i sense espentes.
Després hem anat a la mascletà encara que no hem pogut arribar a la plaça hem aconseguit estar prou a la vora, el temps que hem dedicar a escorcollar la falla del Pilar ens ho ha impedit, però encara hem pogut vibrar amb les explosions de les carcasses, les eixides i la traca i sentir l’olor picant de la pólvora. En acabar-se la mascletà hem hagut d’esperar-nos que anara dispersant-se la gent, erem com un riu humà de gent contenta després d’una forta sensació, a poc a poc la cosa ha anat aclarint-se i hem anat fent camí cap on teníem el cotxe aparcat per tornar-nos-en a casa. La vesprada l’he passada per casa gandulejant i fent alguna coseta, ja se sap, ara un poquet de tele, un poquet d’internet, un poquet de deures, un poquet de piano, tot ben variat per a no avorrir-me fins que es fera l’hora de sopar.
En acabar de sopar me n’he anat amb mon pare a València a veure la nit del foc i a portar la meua germana Marina que havia quedat amb les amigues per anar de festa. En arribar com que encara era prompte i el castell no començava fins la 1.30 vàrem anar a prendre’ns una coca-cola al mercat de Colom i a vore les dues falles del seu voltant. Mitja hora abans del castell ens vàrem allargar fins la plaça d’Amèrica per tal de poder vore’l molt bé, cada minut que passava erem més i més gent fins a arribar a estar ben apretats. A la 1.30 en punt s’apagaren tots els llums i semàfors de la zona i va començar el castell, va durar 25 minuts però per a mi va ser com si haguera durat 10 minuts. Em va agradar molt, va ser un goig de palmeres i figures de colors diversos: grocs, rojos, verds, blaus, taronges, blancs. Un esclat de llum i de foc enmig de la nit a més del soroll i l’inseparable olor a pólvora. En acabar-se el castell un altre riu de gent, uns cap ací i altres cap allà intentant obrir-se camí, ens va costar obrir-nos pas per anar en direcció cap al cotxe però, al final ho vàrem poder consegur, eren les 2.30 quan vàrem arribar i tenia ganes d’arribar a casa per gitar-me a dormir després d’un dia tan complet de falles, trons, foc i fum. [by Alba Navarro]
Les falles són l'anima de València (!)
Masclets, ninots, cultura, art, emoció, són paraules que descriuen detalladament les falles valencianes. Representen poder, enveja i molts altres adjectius, que fan compètencia a altres festes úniques, pròpies del País Valencià. Enguany les falles més populars han sigut Nou Campanar, Na Jordana, el Pilar, Ajuntament i Convent Jerusalem que guanyà el primer premi. Totes contaven amb l'ajut de les persones i les cares interrogatives del jurat, cosa que provocava alegria i fracàs a l'hora. Les protagonistes principals eren les falleres, amb la seua bellesa i classe per desfilar pels carrers, acompanyats de la pólvora negra dels sorollosos petards, un autèntic rebombori. Aquestes desfilaven presumint de la seua silueta perspicàs i arrogant que produia entusiasme a aquella cavalcada per les avingudes, carrers i places de València. València és una ciutat per gaudir de castells i mascletades produïdes pels pirotècnics valencians, que donen emoció a la festa popular. Enguany, les falles han sigut més voluminoses i mes treballades, cosa que es nota en les mirades expresives dels ninots semiprotagonistes de les falles, flexibles i extravagants, realitzades pels arquitectes valencians, persones amb una ment imaginativa, creativa i dolça. Espere que l'any que ve les falles siguen com d'enguany i que la gent les visca amb la mateixa intensitat i força. [by Àlex Carmona]
Falles 2010
El dia 17 de març va ser el millor dia de falles. Em vaig alçar a les vuit del matí, vaig desdejunar, i després em vaig arreglar. En acabar mon pare em va portar a un taller de dibuix al qual vaig moltes vegades. Allí hi ha sempre molts xiquets. Més tard pegàrem una volta pel riu i, a continuació, tornàrem a casa. Dinàrem pasta i, en acabar, vaig desparar taula. Poc després vam seure al menjador i veiérem una pel·lícula, i, a les cinc, mon pare i jo, ens n’anarem, perquè havíem quedat amb unes amigues per veure la il·luminació del carrer Sueca i Cuba. Com que s’encenien a les vuit, vam seure a berenar xocolata i bunyols, i amb la panxa plena férem una volta per un mercadet medieval que hi havia prop. Quan es feren les vuit, començà a sonar música i, a continuació, s’encengueren les llums, eren molt boniques. Després anàrem a sopar al Ginos, el camí es va fer molt llarg perquè hi havia molta gent pel carrer, les parades d’autobús eren a rebentar... i es feia molt difícil obrir-se pas. En acabar de sopar cadascú tornà a sa casa. En arribar vam veure la falla del meu barri i vam pujar a casa. Em vaig posar el pijama i me’n vaig anar a dormir. [by Júlia Ribes]
Crònica de falles
Aquestes falles m’ho he passat molt bé. Han estat molt mogudes. El primer dia, després de la festa de l’escola, anàrem Núria, Maria i jo a dormir a casa de Laura. De matí havia d’anar a tocar a València, a la falla Sta Mª Micaela. A la vesprada aní a dinar a casa de la meua iaia. Van cridar al mòbil de mon pare avisant-lo que la falla havia rebut un premi, i jo havia d’anar a tocar. A la nit, estava un poc esgotà, així que me n'aní a dormir. Dimecres, em despertí a les 9.15h perqué haviem quedat a les 10:00h en el metro amb tots els musics per anar a tocar. Arribàrem a les 10.30h molt puntuals! Tocarem mitja hora i vam tornar a casa. A la vesprada no havia de tocar així que aní a la “meua” falla, Plaça del País Valencià, anarem a passejar amb totes les amigues, Ana, Clara, Laura, Mari, Bea, Patricia, Laura, Mireia, Regina, Irene, David, etc. A les 21.00h anàrem a la Plaça de Picanya perqué era l’entrega de premis. Quedarem 3r en la falla gran, 2n en la falla menuda, 1r en el llibret, 2n en enginy i gràcia, 1r en el ninot indultat, 1r en la comparsa infantil, i 2n en la cavalcada del ninot, que fou abans que començaren les falles.
Al dia següent vaig passar l’ofrena per Picanya, vestida de fallera, m’ho passí molt bé. Després arribí a casa em vaig llevar el vestit molt ràpid i em posi el de music, perqué havia d'anar a València a tocar. Allí em quedí sense veu, perqué no paràvem de cantar. Arribí a casa a la 1:00h, i li vaig demanar a mon pare si podia anar a la discomòbil, ell sols em deixà mitja hora, perqué l'endemà, jo, havia d’anar a tocar a la despertà i m’havia d’alçar a les 7:00h. Aquell dia fou el millor.
Divendres aní a tocar. A migdia vingueren tota la familia a dinar a casa, em vaig avorrir perquè la meua cosina Bea, se’n va anar i la meua altra cosina Raquel no vingué, però després els meus cosins majors i els meus cosins xicotets ens vam disfressar i ho passàrem bé. A la vesprada aní a la falla a veure la cremà. Tirarem molts petardos, perqué era l’últim dia i no sabíem què fer amb ells. Els pares ens deixaren fins a les 2.15h, ballàrem, riguérem, i sobretot ens ho passàrem molt bé. Han estat les millors falles. [by Lídia Tejero]
Les falles
Les falles són unes festes tradicionals que consisteixen en la creació de figures que representen personatges reals o ficticis que s’analitzen amb humor o burla. L’origen de la festa té a veure amb la celebració del final de l’hivern. La celebració de les falles com les coneguem hui en dia es comencen a celebrar en la ciutat de València a finals del segle XIX.
Les falles per mi són una de les festes més divertides de l’any perquè pots tirar coets al carrer, i això és una de les coses que més els agrada als xiquets com jo. Les falles també són divertides perquè la gent es junta per celebrar la festa vestint-se amb roba tradicional valenciana. Un altre ingredient molt important en la festa és la música, que fan les bandes per a acompanyar la gent de les comissions de les falles. Jo en les falles d’enguany vaig quedar amb els amics del poble de la meua iaia per fer una falla tots junts. La falla es deia el “ninot” i la vam fer amb armaris de fusta vells que vam trobar al costat d’un contenidor i ferem la representació d’una figura humana amb un cap de suro i unes teles que pareixien un vestit. Al final cremàrem la falla i tots els xiquets que havíem participat vam votar la falla una vegada encesa. A València, igual que en altre pobles grans, com Alzira, hi ha molta gent als carrers per a veure les falles i l’ambient dels fallers i de les bandes. Crec són unes festes molt importants per als xiquets, que també celebrem a l’escola. [by Pau Escrivà]
La cremà
El dia de la cremá (divendres) mon pare, ma mare, Manuel i jo anàrem a vore les falles per Aldaia, perquè les d'Alaquas quasi totes ja les haviem vist. No va ploure molt, peró com Manuel tenia molta por als petards tornarem a casa. A la vesprada tornàrem a eixir. Aquesta vegada anàrem amb els meus cosins i tios. Vam anar per Alaquàs, per vore les falles que encara no havíem vist. Berenàrem bunyols mentres feiem camí. Tiràrem molts petards, alguns els feia sopletes per no espantar Manuel. En una de les falles havien fet el carrer Major d'Alaquàs com era al segle XVI, era una maqueta preciosa, amb les casetes de teulades, el castell, l'esglèsia, algunes persones i un carro pel mig del carrer. A la nit no vaig arribar a vore de cremar la falla infantil, així que tornarem a casa a sopar, i quan sentirem focs artificials tornàrem a baixar. Varem vore de cremar la falla més propera a ma casa, la figura principal era un bou i damunt un torero, coberts amb bitllets. Es va cemar en un tancar i obrir d'ulls, no se si és per que li ficaren molta gasolina, o pel material. Hi havia 3 bombers,que no pararen de tirar aigua, i quan acabaren de tirar aigua, que no va ser molt prompte, ens poguerem anar. Aquestes falles han sigut molt divertides i xules. [by Clara Fernàndez]
Crònica d'un dia de falles
Dimecres, 17 de març. Sense cap dubte, el dimecres, 17 de març, ha sigut el millor dia de la setmana fallera, el que més m’ha agradat i el que vaig gaudir més. Em vaig alçar prompte, perquè el meu cosí Enrique, que és entrenador d’un equip juvenil de futbol sala m’havia convidat a veure un partit que jugava el seu equip. Com que em va paréixer una bona idea vaig telefonar a Pau Alemany per veure si li abellia de vindre. A ell també li va agradar la proposta i al cap de mitja hora ja havíem eixit en el cotxe de mon pare en direcció a la casa del meu cosí que ens esperava al portal. El partit es disputava al pavelló de Sant Isidre, que es troba en un peculiar grup de cases tradicionals de l’Horta al voltant d’una esglesieta, als afores de València, en direcció a Torrent-Picanya. Quan vam arribar el pavelló encara era tancat. Sort que el meu cosí duia les claus i va obrir la porta d’accés principal. Com que encara no havia arribat ningú més vam aprofitar per a jugar i xutar-nos una estoneta fins que ja es van trobar complets els dos equips i es va iniciar el partit.
En acabar vam anar a dinar a ma casa i ja de vesprada mon pare ens va proposar d’anar al cine. Vam anar als multicines de Campanar, els UGC, i hi vam veure “Medidas extraordinàrias”, una pel·lícula que conta la història d’una família que té dos fills amb una greu malaltia degenerativa que provocarà la seua mort abans dels 9 anys; però l’obstinació del pare en buscar un remei mèdic i les investigacions d’un científic aconsegueixen que al final es trobe un fàrmac que permet tractar els malalts i ajudar-los a viure més.
Només acabar vam eixir cap a casa de Pau i allí poder veure el partit que jugava el Barcelona contra l’Stuttgart. Ens va costar una miqueta més del compte arribar-hi perquè moltes comissions falleres es dirigien cap a la plaça de la Mare de Déu per a dur l’ofrena de flors i mon pare no parava de renegar en vore que els embussos i els carrers tallats eren constants. Finalment vam poder veure el partit, que va ser especialment emocionant i ens va deixar molt contents amb el 4-0 del Barcelona. Vam sopar i encara vam poder veure un partit de tenis que jugava Nadal contra el gegant, Isner. Quan acabà ja no podíem pensar en cap altra cosa que en gitar-nos i dormir. [by Joan Belló]
El millor dia de falles de 2010
Per a mi, el millor dia de falles va ser el dimarts 16 de març o també el primer dia de festa. Em vaig alçar i em vaig prendre un got de llet amb Nesquik acompanyat de galetes. Ma mare em va suggerir si volia anar a jugar a tennis i vaig acceptar la proposta. Després d’estar quasi dues hores jugant i acabar el partit vam tornar a casa i vam dinar un plat de macarrons amb betxamel que estava boníssim.
Quan ja eren les set de la vesprada, després d’haver descansat unes hores a casa, ens vam decidir per anar a visitar unes quantes falles. Primer vam anar a veure la falla de l’Ajuntament que no estava mal però no em va agradar molt; a continuación vam visitar la que després fou la guanyadora, la de Convento Jerusalen que a mi no em va agradar especialment, en part perquè no vam entrar dins i no la vam poder veure bé. Mentre ens dirigiem cap a la següent falla, que era la de la plaça del Pilar, vam comprar mitja dotzena de xurros. Ja en la plaça del Pilar vam decidir entrar dins de la falla perquè l’entrada era barata. Les frases que hi havia escrites eren un poc gracioses i hi havia un caminet per dins de la falla per on podies entrar i veure-la. No sabíem què fer perquè ja era un poc tard però també voliem veure la de Na Jordana, així que al final ens posarem a caminar. De camí vam veure la falla de la Mercé i ens vam parar perquè hi havia un mag que feia coses fantàstiques i em va treure per fer un truc que feia com si em treguera els calçotets. Per fi, després de veure al mag durant un quart d’hora, vam arribar a la falla de Na Jordana. Aquesta era una falla amb moltes crítiques sobretot als del govern per lo de la crisi. A aquesta falla també vam entrar i potser per això i pels ninots va ser la que més em va agradar. Quan vam acabar de veure-la vam agafar un taxi i tornarem a casa. Va ser un dia genial. [by Pau Alemany]
Falles 2010
Enguany, com cada any, he anat a passar les falles a Xeraco. El dilluns desprès de la festa de l’escola, se n'anàrem. Quan vam arribar a l’apartament no hi havia ningú, soles nosaltres i uns lituans que, en vista de les coses que feien semblava que estaven mal del cap. El primer dia el dedicàrem a ordenar les coses. El segon dia anàrem amb bicicleta al parc, i de vesprada eixírem a tirar petards. El dimecres, com cada dia, anàvem en bicicleta, i de vesprada anàrem a vore la falla guanyadora de Gandia. No varem poder sopar fora perquè encara era massa prompte, per tant vam demanar unes pizzes i soparem a casa. Dijous va ser un dia divertidíssim perquè vam anar a “Mundo Mar”, a Benidorm, i allí passarem tot el dia. Tornàrem prompte perquè feien futbol i no se’l volíem perdre. Per últim, divendres de matí no férem res, i a la vesprada, per celebrar el dia del pare, anàrem al restaurant “El Quixot”. Així han sigut les meues festes de Falles! [by David Aliaga]
Falles, la festa a l'escola
Aquestes falles han sigut molt bones. Tot començà en la festa de l’escola. Va ser un dia espectacular, perquè ferem tota mena de coses, jugar (sobretot jugarem a futbol), però com ho ferem amb els de segon (els xicotets), ens avorrírem un poquet, no podiem xutar molt fort i coses així. A la fi, arribà l’hora de la cercavila, cosa extranya en falles. Desprès, arribà l’hora del partit dels mestres contra els alumnes. Va ser extraordinari, tot el món estava animant, alguns animaven als mestres i altres als alumnes. Quedaren 6 a 9, guanyaren els mestres. Tot el món tenia gana, així que anàrem a dinar. A l’acabar tinguérem un moment de relax, però molt curtet ja que tothom estava preparat per fer la mascletà. Agafarem els instruments de percusió (probablement fets per nosaltres) i ens posàrem en posició. Ferran ens indicava com haviem de tocar, fort, fluíx, ràpid o lent. Va sonar com una mascletà de les de veritat. Al finalitzar aquest concert de sorolls anàrem a vore com cremaven la falla. Va ser molt bonic, però a la vegada trist perquè l’havíem fet nosaltres. A la fi, arribà L´HORA DE MENJAR BUNYOLS AMB XOCOLATA. Estaven boníssims, i la xocolata també, seguidament amb la panxa plena es va fer l’hora d’eixir al pati a jugar i no paràrem fins a l’hora de tornar a casa. Això si que és una festa i la resta són ximpleries. [by Quico]
Les falles a Cullera
Tot ha començat aquest matí quan m’alçava. He fet totes les tasques que faig quan m’alce: dutxar-me, desdejunar, ordrenar l'habitació, fer els deures, etc. Després a ma mare se li havia ocorregut anar a vore les falles de Cullera, ja que a València encara hi havia molta gent.
Dinàrem tranquil·lament a casa i després agafàrem la càmera de fotos i se n’anàrem cap a Cullera. Va ser un camí prou pesat, però arribàrem bastant prompte. Primer vegèrem una falla molt gran, i a més a més, molt bonica. Era una falla on hi havia una japonesa i uns japonesos. A continuació vegèrem les falles de la secció infantil. Aquestes falles no eren molt grans però sí eren molt boniques. Quan era l’hora de berenar, berenàrem a un petit bar on hi havia moltísima gent i a més tot el menjar que hi havia estava molt bo, ens demanàrem uns xurros amb xocolata, a l'igual que molta gent que estava allí. Seguidament pagàrem i se n’anàrem a vore més falles. De sobte vàrem veure que estaven a punt de cremar una falla infantil i anàrem a vore-la, i fins i tot la gravàrem en video. Abans de cremar-la estaven agafant un ninot, per guardar-lo. Després de cremar aquesta petita falla anàrem a veure unes poques falles més, però no vàrem veure moltes més perquè ja era hora d'anar-se'n. Arribàrem al cotxe i tornàrem a casa. [by Lluci Calatayud]
La ciutat de vidre "trilogia de NY": Paul Auster detectius, qui parla!!!!!!!!!!!
Detectiu ONE. He seguit aquella dona. Sempre va amb les seues amigues. Mai no es baralla amb ningú, però ella no sap que l'espie. Dibuixa bastant i molt bé. Com els detectius no parlen gaire, et diré l'última cosa que he descobert: és bastant amiga de les seues amigues. És el que més destaca. Aquest és un misatge escrit en un paper que es destruirà en tres segons. Final del missatge. [detectiu ONE]
DESCRIPCIÓ DE LA HISTÒRIA:
Quinn és un home, però creu que és tres homes, Paul Auster, William Wilson i Quinn. La història comença amb una trucada de telèfon. Demanen per un detectiu, pregunten per algú altre, però enganyant-se a si mateix, accepta, sense pensar en les conseqüències. Canvia de personatges i es fa passar per Paul Auster, un gran detectiu. Li conten la història de Peter, un xic maltractat pel pare, que ara és a la presó, que havia viscut tancat en un armari. El criden perquè el pare eixirà de la presó i pensen que anirà a per Peter, el fill. De manera que Quinn segueix el pare cada dia, fa anotacions en un bloc vermell, tots els passos arriben a una gran pista. El recorregut de cada dia formava una lletra, i moltes lleres formaven una paraula. Passen moltes coses amb el pare de Peter, però quan Quinn volia passar informació a Virgínia Stillman, la dona de Peter, no va poder. Després d'unes setmanes… [Lluci]
VARIACIÓ2. El punt de vista de Quinn depén del moment de la història. Primer pensa que ell no té perquè ajudar, en canvi després pensa que ha d'ajudar Peter. Parla amb Stillman, cosa que el descol·loca, perquè no pensa que puga ser ofensiu. Després tot se li escapa de les mans, així que el punt de vista en aquell moment és de desconcert, no creu que Stillman puga fer res a Peter. Després torna a canviar el punt de vista: ho veu tot fora de lloc…, busca la persona que ell suplanta, Auster, però acaba fent-se un embolic. El punt de vista general de la història, que Quinn interpreta, és positiu, gairebé arribant al final, pensa que no ho pot resoldre. Tot això al final. [Alba]
L'altra crònica de Carnestoltes
"Em sembla que tothom ho va passar molt bé. NO esperava que la gent tingués tanta imaginació per a les disfresses. La sardina representava la bioficció, era fantàstica! Per a mi, Carnestoltes és la millor festa que celebra l'escola. Espere que sempre siga així, perquè cap escola és tan original." Lídia
Aquest Carnestoltes ha sigut molt divertit. Començàrem la festa mentres ens vestíem, a les aules, ens maquillàvem, ens féiem fotografies. N'hi havia disfresses molts tipus, però el més original és que no eren comprades, eren fetes. JO anva d'oriplata, una criatura estranya. va ser un Carnestoltes diferent […] Júlia
"A l'hora de dinar no tenia gaire gana, però a la força em va tocar menjar-me l'entrepà de truita. M'ho vaig passar molt bé, va ser un dia especial." Sònia.
"Per a mi, des d'un punt de vista determinat, Carnestoltes significa entrar en un món diferent, on cadascú té un caràcter diferent i estrany per compartir amb els altres. Carnestoltes és una festa d'alegria i de diversió, en la qual els xiquets i els adults comparteixen l'esperit de ser una altra persona. Per a mi hi ha paraules que predominen en aquesta festa: emoció, curiositat, originalitat… Són les paraules que em fan especial aquesta festa. En fi, que Carnestoltes per a mi és tenir una altra personalitat."Àlex
L'altra crònica de carnestoltes (i2)
El meu vestit era tan gris perquè jo volia anar de plata en comptes d'or i plata. Tot ell era d'escates i portava dues antenes. Engunay la disfressa no m'ha agradat gaire. Però la festa ha sigut prou divertida." Jesús
"Va ser una festa brillant. Hi havia molta variació. Molt divertit, les disfresses eren impressionants, molt treballades, hi havia que feien por, rialla, ensurt, fins i tot hi havia qui esgarrifava. El passacarrer er alegre, perquè duia molta música. Una festa brillant." Clara.
"És un dia molt especial, perquè tots anem disfressats. NOmés arribar, vaig veure que eren al bany pintant-se. Vaig agafar el meu sprai i hi vaig anar. Abans de posar-me'l, em van avisar que anés amb compte. LA cara me la va pintar Joan, perquè jo no podia. Després, jo li la vaig pintar a ell. Vam fer la desfilada, hi havia disfresses molt xules, i els músics ho van fer de […]. JO era un dels que portava la sardina, i no era tan fàcil, perquè es desequilibrava. Vaig quedar-me fins al final, perquè em quedava a casa d'Hèctor, per això vaig acabar la festa molt content." Pau A.
Sisé2009, els nous protagonistes del Taller de premsa
Per a nosaltres la classe és pràcticamente perfecta, encara que a l’hora de fer actvitats xic-xica tenim un poc de vergonya.
La nostra classe està dividida en grups (encara que entre tots ens duguem bé):
-Els xics, Alba i Paula i Lucia, les Inseparables,i dues xiquetes que van amb tots.
La nosta classe és simpatica alegre i divertida, i ens respectem entre nosaltres.
Tota la clase ens duguem prou bé amb el tutor, Ivan. Els mestres d’enguany són molt bons: Ivan (tutor), Albert (meste de llengua i bibloteca), Maria (mestra d’anglés), Ferran (mestre de música) i Emma (mestra de filosofia, problemes, i plàstica). Som prou treballadors i ens ajudem els uns amb els altres quan ho necessitem. Quan toca fer en treball col·lectiu (xic,xica) tots col·laborem amb moltes ganes.
CAMÍ CAP A L’ESCOLA D’ESPARREGUERA
En anar a l’autobús estàvem impacients i, desesperats volíem de seguida apujar, anàvem amb una parella triada. Quan a la fi vàrem pujar a l’autobús tots estàvem rebotats i de la mateixa manera contents, però jo estava trista, perquè dos de les meues amigues no hi venien a l’excursió. Enmig del trajecte feia molta calor, però aguantàvem, estàvem impacient per arribar. Quan hi arribarem tots ens miraven i, allò pareixia que nosaltres fórem estranys,desprès visitarem l’escola, no estava malament, però va ser un poc avorrit. El pati no tenia molt que desitjar, en canvi les escultures fotografies... fenomenals. Al final l’ambient canviava molt perquè era un ambient relaxat. Va ser genial, un moment inoblidable fins i tot varem fer amistats. A l’hora d'anar-nos-en va ser ser un poc trist però al·legre a la mateixa vegada, perquè pensar que vas a estar amb els teus amics un dia sencer, et fica de bon humor. Va ser una nit inoblidable. [Natàlia]
A Barcelona!
El dimecres 27 de maig i el dijous 28 ferem una estada a Barcelona, pel tema d'escoles en xarxa. Com que duraria molt explicar-ho tot, vaig a explicar la trobada a l'escola ”El Puig d'Esparreguera”.
L'autobús parà, i nosaltres baixàrem cansats del viatge tan llarg que havíem fet. Caminarem i caminarem fins arribar a l'escola. Allí ens dirigírem al pati, on dinàrem un entrepà de tonyina i un plàtan. Després de dinar jugàrem un partit de futbol, vam perdre 2-1. En acabar el temps de pati, anàrem a visitar l'escola. Els passadissos estàven plens de murals, escultures abstractes i de personatges famosos. En acabar, ens feren pujar a la sala on feien psicomotricitat, on ens teníen preparats un espectacle de música, que uns alumnes de l'escola que s'havien “montat” el seu propi grupet “4 notes”, havien preparat. Finalment, per acabar, la classe de cinqué de primària ens prepararen una gran festa amb papes, cocacola i fanta. [Jordi R.]
Encara som a temps!
El dia 28 de maig es va celebrar la trobada d’Escoles en Xarxa a Badalona. A mi, em tocà el taller d’escola de mar. Caminarem de l’espai Betúlia fins a l’escola del mar de Badalona, ens va rebre un biòleg anomenat Francesc, entrarem dins l’escola, agarràrem els materials necessaris i anàrem fins a un túnel que passava la via del tren per dur-te a la platja. Francesc ens va lliurar uns fulls d’informació i ens va partir en grups, que començaren a agarrar el residus que trobaven a la platja. Els residus que més trobaren varen ser les cigarretes, que quan cauen a l’aigua són molt perilloses. En una entrevista a Francesc, ens digué: “encara som a temps de salvar la platja.” [Jordi Martínez]
ESCOLES EN XARXA, les cròniques del segon encontre
El dia que partírem vam parar a l'escola El Puig, a Esparreguera. Ja ens hi esperaven. Teníem ganes de passar-ho genial. Així que vam deixar de banda les manies i ens posàrem a parlar, de l'escola, de València, sobretot del partit que jugaven a la nit a Roma. De tant parlar de futbol ja teníem ganes de jugar i jugàrem. Ens ensenyaren l'escola i ens feren algunes preguntes. En acabar, vam anar al gimnàs, i el grup de música 'Quatre notes' ens havia preparat un concert. Al punt d'acabar tornàrem a la classe del Bruixot, vam berenar, ho vam passar genial; i ens férem amics. (Clara M.)
Crònica de Barcelona (3)
Vam eixir de Picanya a les 10.00 del matí del 27 de maig de 2009. Vam estar moltes hores a l'autobús fins que vam arribar a Esparreguera on vam visitar l'escola El Puig i també vam anar a dinar i a berenar. L'escola estava dividida en dos edificis: en un es trobava l'escola de primària i secundària i a l'altre edifici l'escola infantil. Nosaltres vam visitar a fons l'escola de primària i una mica per damunt la de secundària. Les classes d'El Puig rebíen els noms de diferents personatges de les rondalles. A El Puig també ens van preparar un berenar i un concert molt especials. El concert el van realitzar al seu gimnàs i no va ser gaire llarg, però tampoc són grans músics professionals. Abans d'abandonar l'escola ens van donar una carpeta que contenia un text, un CD i una imatge sobre el treball que havíen fet de les expressions i volia significar la unió. Després vam anar a Barcelona i allí, després de sel·leccionar les habitacions i tot això vam eixir a fer un passeig per la ciutat. A l'acabar de fer el passeig vam tornar a l'alberg, vam sopar i alguns vam anar a vore el partit de futbol Barça-Manchester. A l'acabar el partit, tinguent com a vençedor el Barça, vam pujar a les habitacions. Mentre nosaltres intentàvem dormir o estàvem de xarreta, els mestres intentaven treure a Jordi del bany, que s'havia quedat tancat.
L'endemà ens esperava un dia carregat d'activitats. Ens vam vestir, vam fer la maleta i vam baixar a desdejunar, i després vam carregar les maletes a l'autobús. Vam dur a alguns dels nostres companys a Badalona per a què realitzaren alguns tallers. A l'acabar vam tornar a Barcelona i vam anar a visitar el diari electrònic de VilaWeb. Allí al diari ens van explicar que el teníen compartit amb la redacció El Punt. També ens van explicar com funcionava el diari, quins sectors hi havía, etc. A l'acabar de visitar el diari vam tornar a l'autobús i ens va conduïr al Parc Güell.
El Parc Güell era molt gran i amb una arquitectura molt original i molt pròpia de Gaudí. El nostre passeig pel Parc Güell va ser una mica llarg, ja que disposàvem d'unes quantes hores, malgrat això no vam poder visitar tot el parc, sols els llocs més rellevants com la sala hipòstil on té alguns llocs molt ben decorats, el Pòrtic de la Llavadera, on els pilars tenen forma de palmera i cap pilar és igual respecte de la resta, també l'entrada principal on hi ha els dos primers xalets que teníen pensat seguir aquell model per a la resta de la urbanització, també vam visitar el teatre inspirat en l'Oracle de Delfos on s'hi podia vore tota Barcelona i la sargantana que hi ha a l'entrada principal. A cada parada preníem uns apunts per poder enrecordar-nos d'algunes coses. Al Parc Güell vam dinar, més concretament a la sala hipòstil on menys calor feia. A l'acabar de dinar al Parc Güell vam anar a Badalona a recollir a la resta dels companys que s'havíen quedat fent els tallers. Degut a l'intens trànsit que hi havia a Barcelona vam tardar una mica en arribar-hi. Quan van eixir la resta dels companys vam fer-nos unes fotos amb l'escola El Puig que també havia anat a fer els tallers. Després, vam iniciar un llarg viatge cap a Picanya. Durant el nostre viatge de tornada travessàrem les vinyes del Penedès, el caudalós riu Ebre i llurs arrossars, passàrem prop del Penyagolosa, la serra d'Espadà, Sagunt, el Picaio, la marjal del Moro, la serra Calderona i molts més indrets fins que arribàrem a Picanya, a les 22.30 de la nit del 28 de maig de 2009. I demà.... a l'escola de nou. [JosepM C.]
El Parc Güell (4)
En deixar a Badalona els 8 companys seleccionats, la resta del grup anàrem a visitar VilaWeb, el diari digital, i el parc Güell, dissenyat per Antoni Gaudí. Aquell dia, era un dia asolellat, ple de turistes que hi anaven amb la mateixa intenció que nosaltres, visitar el parc i observar-lo d'una forma mes matemàtica, fixar-se més en els angles, les simetries, (provablement ningú més es ficaria, a part de nosaltres). El primer que anàrem a veure va ser la sala de les 100 columnes, en la qual nomes n'hi havia 86, hi faltaven 14 columnes. L'arquitecte, per aprofitar l'espai que sobrava, ho va decorar amb formes estranyes, utilitzant la tècnica del trencadís. Mentre dibuixàvem les columnes, ens donàrem compte que algunes columnes mesuraven més de 90 graus. La mestra ens explicà que aquelles columnes eren tortes per aguantar la sala Hipòtila, la qual és al damunt. Des de la sala Hipòtila és podia contemplar tota Barcelona. Després anàrem a veure la que antigament era la casa de Gaudí. I contemplant el parc, ens donàrem compte que, Gaudí, havia fet l'Escalinata simètrica. Per ultim pegàrem una volta, pel pòrtic de la Lavandera. Aquells pilars semblaven palmeres, ja que Gaudí intentava imitar la natura el màxim possible. A causa d'això, no feia quasi línies rectes. Després de dinar a la sala de les 100 columnes, anàrem a arreplegar els nostres companys a Badalona, per tornar a casa. Lamentablement no ens donà temps a visitar tot el parc, però visitar una part del parc Güell ha sigut una experiència inoblidable. (Anna T.)
El taller d'arqueologia a Badalona (5)
El passat 28 de maig, les vuit persones seleccionades per anar a escoles en xarxa, vam anar a Badalona. Vam arribar a l'espai Betúlia i ens van posar en una sala amb la resta d'escoles i, ens vam dividir en els grups dels diferents tallers. El meu grup, el del taller d'arqueologia, vam emprendre el viatge cap al museu d'Arqueologia, acompanyats per la Berta i Josep Miquel, que van ser els mestres que ens van acompanyar. Al museu ens van rebre l'Aaron, la Marta i l'Imna. Vam visitar dues cases, La casa de l'Heura i la casa Dofins. En la casa de l'Heura, ens van explicar quina era la funció dels arqueòlegs i, ens van explicar que faríem al taller. Primer ens vam dividir en parelles i, en el recinte que estava assenyalat, cada parella agafava les seues ferramentes i començava a excavar. Quan trobaves una peça, cridaves a les dues persones que dibuixaven. Després férem una visita a la casa Dofins que es una domus on es veu molt bé com vivien els romans. Vam acabar el taller fent una visita ràpida al museu.
Després tornarem a l'espai Betúlia on férem un petit resum. Quan ja hi érem tots els tallers vam anar a una escola a dinar. Quan acabàrem, ens presentaren els tallers de ràdio i televisió. Finalment vingueren els companys i ens férem una foto amb els companys de l'escola El Puig i retornàrem cap a València. (Inés)
Segona Trobada d’Escoles en Xarxa, de primària (2)
El passat 28 de maig se celebrà la segona trobada d’escoles en xarxa a Badalona, on teniem l’oportunitat de ser perdiodistes per un dia. Hi havia molts tallers i escoles de totes les bandes del país. A mi em tocà el de Gastronomia de Badalona, i m’ho vaig passar molt bé. Primer anàrem al mercat , on ens acompanyaven l’Ignasi i l’Anna, que són els amos del restaurant la Sagrantana, preguntàrem als venedors quin era el plat tipic i ens contestaren açó: el pop amb patates i allioli, la sípia ofegada amb pèsols, pollastre amb escamarlans, fricandó, escamarlans amb ceba, el tornemis, l’anís del mono i altres fruites i verdures. Després anàrem al restaurant, on elaboràrem un plat amb plats tipics badalonins. I aquest va ser el resultat: 'Calamars saltejats amb puré de pèsols acompanyats amb pa d’oliva.'
Ingredients: calamars, pèsols frescos i olives amb fonoll.
Elaboració: netegem els calamars, els tallem a tires primes i els lliguem amb farcellets. Ho saltem amb oli d’oliva durant 2-3 minuts. Ofeguem els pèsols amb una mica de mantega i brou d’au. Ho passem per la trituradora. Ho colem i ho reservem. Fem un pa de coca amb les olives amb fonoll. Posem com a base el pa d’olives, el farcellet de calamars al damunt i una mica de puré de pèsols al voltant. Podem afegir-hi una miqueta d’amanida variada.
Per últim, vull dir que va ser una experiència molt interresant i espere que l’escola participe molts anys. [Albert del Ramo]
Des d'aquesta pàgina, a VilawebTV, escoles en Xarxa
Teatre a la festa de la mitologia
L'escola ha celebrat la festa de la primavera dissabte 9 de maig. Per inaugurar la festa van representar-se diverses obres de teatre: el mite de Persèfone i les llavors de magrana, obrs en anglés… LA primera part de les representacions va acabar amb La boja i singular història dels déus. la gent va riure molt amb el gegant Polifem, amb el divertit Orfeu, el cavaller Hèracles l'elegant, la dessa Hera i la Nereida Galatea.
Durant la segona part es va reprsentar Hermes enreda els déus, que va ser divertida i entretinguda. Encara tonaren a eixir els d'anglés a representar i els alumnes de secundària. Finament vam tornar a eixir per acbar la Boja història dels déus. Tot el món va riure que no va poder més, amb els encanteris de la fada i la transformació de la Nereida en una ciclopa. Van aplaudir molt i nosaltres vam veure el resultat de molts mesos d'esforç. (Jordi M.)
Badalona o Barcelona?
Enguany els alumnes de sisé de primària eixiran cap a Barcelona el dia 27 i tornarem el 28. Una vegada allí, dependrà de l'hora d'arribada, farem una cosa o l'altra. A la nit farem una passejada per Barcelona. Al matí, després de desdejunar, nomes vuit persones aniran a Badalona a fer tallers, i la resta de la classe es quedara a Barcelona i anirà a veure el parc Güell on ens divertirem i aprendrem moltíssimes coses sobre geometria i arquitectura. També faran una visita a un dels diaris més importants de la web, Vilaweb. De vesprada anirem a pels companys que han estat a Badalona fent els tallers i finalment marxarem cap a casa. No arribarem a punt per a marxar a casa amb els autobusos de l'escola. [Paula]
SEMANA TEMÀTICA: DÉUS, HEROIS, MITES I LLEGENDES.
La primera setmana de maig l'escola gavina prepara les coses per la festa de la primavera. Enguany s'ha triat el tema de la mitologia. A la classe de llengua hem llegit moltes histories: Hèracles i els dotze treballs, Orfeu i la seva estimada Eurídice. A classe hem parlat d'altres temes com els argonautes i la seva recerca pel velló d'or que, segons diuen, converteix tot el que toca en or. El cavall de Troia que donà la victòria als grecs… I no oblidem l'odissea d'Ulisses que va ser un viatge ple d'aventures i perills, que va fer Ulisses per tornar a Ítaca amb la seua estimada Penèlope. També estem dibuixant alguns dels decorats per al menjador i preparem diverses actuacions de teatre grec. Aquest del costat sóc jo mateix representant Polifem, en una de les tragèdies gregues. [Jordi M.]
Els dotze treballs d'Hèracles
Enguany, primària decorara el mural del menjador, amb els dotze treballs d'Hèracles. A cada classe ens han posat dos treballs, i, a sisè ens han tocat El cinyell d'Hipòlita i Les egües del rei Diòmenes. El primer mite diu que a Hèracles se li encomana aconseguir el cinturó de l'amàzona. La reina de les amàzones en veure'l s'hi va enamorar i li'l va donar sense gaire recel. Però Hera es va assabentar i va fer córrer el rumor que li va costar aconseguir-lo. El segon mite, capturar les egües del rei Diòmedes, hom diu que menjaven carn humana i, cada dia lliurava els seus invitats a les egües. I el que va fer el nostre heroi va ser donar a les egües el rei mateix. Així que les egües es van tornar vegetarianes. [Inés]
A dos dies de la festa
Només queden 2 dies perquè comence la festa. Enguany hem triat la mitologia grega. A la festa veurem tot tipus de treballs sobre déus, mites, llegendes, que hem preparat al llarg de la primera setmana de maig. També podrem gaudir d'un parell de teatres que sisé de primaria ha preparat per al públic. També tindrem jocs, música, balls… La festa començarà a les 11.00, i acabarà a les 17:00, (les activitats són al programa). Hi ha persones que es disfrassaran de grecs per ambientar el tema, així que serem totalment a Grècia. Serà una festa molt divertida i molt interessant. No hi falteu. [Víctor L.]
Orfeu, el mite romàntic
A sisé treballem déus, herois i mites. Un dels que ens ha tocat ha sigut Orfeu, que és un heroi mitològic. Nosaltres som els més majors de primària, s'hi ha de notar.Els de sisé assagem unes tragèdies teatrals per a representar-les el dia de la festa. Les altres classes van fent dibuixos d'herois, gegants i fins i tot hem preparat jocs per a els convidats, per a entretenir-los un temps.
Segons el mite d'Orfeu, diu que el déu Apol·lo va regalar una lira al seu fill quan encara era un nen. De gran, Orfeu es va convertir en poeta i music, tenia fama de ser el millor dels cantants. Tocava tan bé la lira que amansia els animals salvatges, i fins i tot els arbres s'inclinaven per poder-lo escoltar.
Aquests dies han sigut molt interesants. [Yuri]
40 anys de fira del llibre a València
La fira del llibre ja havia començat. Tots els xiquets i xiquetes de la gavina, feliços i contents, esperen el dia 30 d'abril, el dia que tota la primària visitarà la fira. Tots es duran diners, i es compraran molts llibres, que poden ser de por, d'amor, d'aventura, de misteri, pots elegir llibres de moltes maneres, també, en la fira del llibre, pots comprar-te un gelat, si vols. També hi van altres escoles, algunes privades d'altres de publiques, fins i tot instituts, d'eso i batxillerat. També pots anar amb la família, amb els amics o amigues, o pel teu compter. L'ultim llibre que em vaig llegir era "El diari vermell de la Carlota", per això m'agradaria buscar un llibre de la mateixa col·lecció. O també d'amor, que em falta un poc de romanticisme. Hi ha tant a elegir que no se què decidir. Es la 40 fira del llibre! Tots estan convidats a gaudir de la lectura. [Diana F.]
UNITS PEL NOSTRE PAÍS
Dissabte, 9 de maig, després de la festa de l’escola gavina, nosaltres dos i més gent anàrem a la manifestació del 25 d’abril. El proposit de la manifestació era aconseguir la independència, i reivindicar TV3. Hi érem molta gent, més que mai, no hi cabia ni una agulla de cap. Omplírem els carrers de València, amb els nostres crits i cançons. La manifestació començà a la plaça de Sant Agustí i acabà a la plaça de Saragossa. Les dolçaines tocaven melodies per damunt dels nostres crits, com ara, el cant de maulets. Tota la gent cantava, i onejava les banderes quatribarrades, i alçava la mà amb els quatre dits alçats. La manifestació estigué convocada per moltíssims joves, amb ganes i amb l’esperança que els països catalans s’independitzen! Encara i així tot no sigué tan pacífic, a la plaça de Sant Agustí uns joves enmascarats penjaren una bandera blavera de gairebé vint metres. Ens pareix una falta de respecte, ja que tots i totes tenim dret a expresar el que pensem, sense que ningú ens provoque. [Clara Martinez i Albert Dasí]
La lladre de llibres, continuació.
Després del funeral, Liesel i sa mare recobren el viatge que havia quedat interromput per la mort del noi, arriben a un barri anomenat Himmelstrasse, prop de Munich, on les espera el senyor i la senyora Huberman (Hans i Rosa). Liesel està molt estranyada. Sa mare la besa i li diu que isca del cotxe. Amb els ulls plens de llàgrimes, li diu adéu amb les mans i desapareix. Liesel està sola. Hans i Rosa, són els seus nous pares, i ella poc a poc anirà adaptant-se al nou estil de vida. Farà molts amics, com ara Rudy. Viurà moltísims moments amb ell. I l’estimarà com mai havia estimat ningú. Ell l’ajudarà en els seus robatoris. El segon llibre que robà, el robà al foc, el dia de l’aniversari del Führer, quan fan una muntanya de llibres i els cremen.
Passava el temps i ella estimava els seus nous pares, els seus nous amics, i els seus veïns de cor. Els següents llibres, els robà tots a l’alcalde, junt al seu amic Rudy, ja que tenia una biblioteca gegant. Un dia, arribà a casa dels Huberman un jueu, que era fill d’un amic de la mili, Hans Huberman, al qual havia jurat fer qualsevol favor, per que l'havia salvat de morir. Max Vanderburg (així és com es deia el jueu) enseguida es feu molt amic de Liesel, s’ho passaven d’allò més bé tots dos llegint, ell va escriure dos llibres per a Liesel, i ella en canvi, li duia el diari i li explicava quin temps feia fora, ja que Max no eixia del soterrani de la casa per por a ser vist.
Però un dia, mentre una multitud de jueus assetjaven fent una desfilada per Himmelstrasse, un jueu va caure a terra, i Hans Huberman anà a ajudar-lo. Aquell dia van dir adéu a Max, ja que temien que els soldats nazis anaren a casa dels Huberman.
Un dia, enviaren una carta a el s. Hans Huberman, i una altra a Alex Stenier (el pare de Rudy) per a què se n'anaren a l’exèrcit. Al poc temps, Hans Huberman es trencà una cama, i li donaren permís per tornar a casa. Liseel era molt feliç. Però començaren els bombardejos a Himmelstrasse, i al refugi Liesel llegia en veu alta per a calmar els pares i els nens. Però un dia, mentre Liesel era al soterrani de sa casa escrivint la seva historia, les sirenes que anunciaven els bombardejos sonaren tard, i tot Himmelstrasse, va quedar arrasat, va morir Hans Huberman, Rosa Huberman, Rudy... TOT el poble, excepte una adolescent de 13 anys que escrivia la seva història al soterrani de casa. Liesel trobà Rudy mort al carrer, no podia soportar el que veia, va besar Rudy als llavis durant molta estona, fins que els soldats se l'endugueren. Després, amb la pena al cor, va haver d'acomiadar-se dels pares... els estimava, de tot cor. Fou el dia que s’acabà el món per Liesel. Els pares que l’adoptaren, després foren els alcaldes de la ciutat. Un dia, arribà a sa casa Alex Stenier, i ella li explicà tota la història. Bé, però en aquest conte, no tot poden ser males notícies, un dia, un home arribà a casa de Liesel i preguntà per ella, ella va eixir i, a qui va trobar allí fora esperant-la? A Max Vanderburg! S’abraçaren, i ploraren, com havien canviat les coses! Per fi, Liesel fou feliç. (Clara)
ALESHORES, GAIREBÉ SENYOR RUS.
L'altre dia vaig sentir una noticia, mentre anàvem al càmping Almanfara que, el senyor Rus ,president de la diputació i alcalde de Xàtiva, va dir que els mestres que utilitzaven les paraules 'aleshores' i 'gairebé' calia rematar-los. Em pareix que no són formes de parlar i una falta de respecte per als que parlem en valencià. I a més el senyor Rus no sap que eixes paraules estan recollides per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Els últims dies de Pasqua. (David A.)
L'última setmana de Pasqües he fet el mateix que la setmana passada, jugar i fer deures.
Dilluns 13: vaig estar al xalet. Al matí vaig fer deures. Vaig dinar macarrons i una taronja. A la vesprada vaig jugar amb el meu amic a ping-pong i a l’ordinador. Vaig sopar pizza i vaig veure una pel·licula.
Dimarts 14: vaig anar a comprar al centre comercial Bonaire. Vaig dinar pollastre al forn. A la vesprada vaig jugar a futbol amb el meu germà i um amic seu. Vaig sopar fideus.
Dimecres 15: Vaig estar al xalet. Al matí vaig ajudar a mon pare a tallar la gespa. Vaig dinar arròs caldós. A la vesprada vaig jugar a ping-pong i a tennis amb el meu amic. Vaig sopar un entrepà de pernil salat i tomata ratllada.
Dijous 16: Vaig anar a València. Al matí vaig anar al Bioparc. És força gran i amb molts animals. Tornàrem a casa a dinar. Dinàrem arròs al forn. A la vesprada anàrem a “Nuevo centro”, a deixar les ulleres del meu germà que estaven trencades. A la vesprada vaig fer deures i vaig veure la televisió. Vaig sopar peix arrebossat. Divendres 17: vaig estar a casa. Al matí Vaig anar a per les ulleres del meu germà. Després me’n vaig anar al meu xalet. Vaig dinar llentilles. A la vesprada vaig jugar a bàsquet amb el meu amic. Vaig sopar truita da creïlles.
Dissabte 18: vaig estar al xalet. Al matí vaig fer deures i vaig jugar a la play. Vaig dinar calamars a la romana i una taronja. A la vesprada vaig jugar al monopoli amb la meua mare i la meua germana. Vaig sopar llonganisses.
El dimoni dels nombres (Anna T.)
Titol. El dimoni dels numeros. Autor: Hans Mangus Enzensberger. Editorial, Siruela. Aquest llibre tracta d'un xicot, anomenat Robert, que té por a les matemàtiques, i sempre s'estava somiant coses terrorifiques, com que se'l menjava un peix gegant. Però una nit, va tindre un somni molt curiós: somiava amb un dimoni que li ensenyava matemàtiques i li donava estratègies perquè les matemàtiques li resultaren més fàcils. Durant 12 nits va somiant amb matemàtiques, i cada cop el nivell va pujant i el dimoni pràcticament no li pot explicar res de res. Aquest llibre va especialment recomanat a gent que té por a les matematiques, o li resulten massa difícils. Aquest llibre fa que les matemàtiques siguen fascinants i t'ajuda a comprendre moltes coses que potser no sabies. Al mateix temps que Robert comprén tot el que el dimoni li explica, els lectors també. Segur que en llegir aquest llibre voldreu aprendre mes i mes, com en Robert. (Anitín)
La marjal del moro i el teatre de Sagunt (Amós Belinchon)
Quan vam arribar, ens van separar en grups. Vam veure una pel·lícula que explicava com es feia per reciclar l’aigua del mar. Després, ens ensenyaren dos cotxes que funcionaven amb plaques solars, eren impressionants, també ens ensenyaren una cuina de carbó, que era dins de la casa. A més, ens ensenyaren una cuina solar i ens demostraren com anava: ficaren un tronc, vam esperar una estona i es va socarrar. Tot seguit, anarem a la marjal del Moro on hi havia un camí i a continuació un estany artificial amb sorra i una palmera i un altre que era natural. Ens explicaren moltes coses sobre els pardals i vam veure cavalls. Després vam dinar i vam anar a visitar Sagunt. Pujarem fins al teatre romà per carrerons estrets i antics i ens explicaren coses sobre els romans. Finalment vam visitar el museu d’Història de Sagunt. Era molt gran, tenia molts objectes antics dels romans, molt interessant. Ens ho vam passar molt bé!
Més sobre la Marjal del Moro ací Itineraris pel país.
Cròniques de Bilbao (Albert D.)
CAMÍ A BILBAO. Quina emoció, ens n'anàvem a Bilbao. El pal era alçar-se a les vuit del matí. En aquet viatge em tocava ser el guia, per no perdre'ns. En aixó sí que era un viatge complet. Hi arribàrem de vesprada, i passejàrem a vora ria. Per si no fóra poc, teníem el Gughengeim a deu minuts del nostre hotel. I un pont fet per Santiago Calatrava, que ens permetia passar d’una banda a altra del riu Nervion. Per cert, el meu hotel és deia Barceló Nervion.
SEGON DIA. Aquet dia recorrérem pobles. Primer anàrem a Gernica, i vam veure el seu roure, que va sobreviure al bombardeig dels alemanys. Més tard aàrem a el museu de la pau de Guernica, que t’explicava el fet del bombardeig: al·lucinant, a ma mare se li posaren els pèls de punta, a mi també, i supose que al meu pare també se li deurien d’haver posat.
DIA DE COMPRES. Mon pare i ma mare anaren al Gughengeim, mentre la meua iaia i jo, com ja l’havéem vist, anàrem a comprar. Comprarem, jo, dos peluixos, i la meua iaia imans per a la nevera. De vesprada anàrem al barri vell, passejarem i sopàrem. Jo crec que encara no sóc de restaurant, tinc el paladar massa fí, per aixo hem vingut a Bilbao, per ficar-nos les botes.
CAMÍ DE NOU A CASA. Quina llastima, podriem haver vingut un dia o dos o cinc més, fins i tot, abans. I ara no seria davant l’ordinador fent cròniques sinó gaudint de Bilbao. Almenys sempre tindre un record de tan bé com m’ho he passat aquí. He fet tantes coses divertides: agarrar un aparador de postals i pegar-li voltes, cantant una cançó de Bétera (la volteta, la volteta) que es diu quan roden les alfàbegues. O córrer nuet com una bala per l’habitació. Fins i tot, quan dibuixava a la meua mare i a la meua iaia que estaven tombades en el llit, com si s'estigueren en la platja. M’ho he passat d’embergadura i aixó és una cosa que he d’agrair als meus pares.
La Marjal del moro (Carles A.)
Divendres, 3 d’abril, anàrem a Puçol a passejar per la Marjal del Moro. Visitàrem una alqueria, allí ens ensenyaren una cuina solar, un cotxe solar i aparells que es poden utilitzar per estalviar energia. Junt a l'alqueria hi havia un hort, no un hort qualsevol, sinó un hort antropològic. Desprès anàrem a passejar a la Marjal del Moro on trobàrem cultius de creïlles, faves, maduixes i una vegetació molt variada (avets, romaní, menta i altres plantes aromàtiques), passejant per la marjal veierem cavalls que es creuaren pel nostre camí, al tornar dinàrem un bon entrepà de tonyina amb olives i després anàrem a Sagunt, però això ja és altra història.
Crònica de Paqua (1)
La VAQUERIA, una EXPERIÉNCIA ÚNICA. Era un dia d’aquells que estàs avorrit a casa i crides els amics. Ells et contesten i en un plis-plas ja juguem tots junts. Peró aquell dia va ser diferent. I ací comença la meva història. Voliem provar coses noves, viatjar pel poble, i no trigàrem a anar a la vaqueria, un lloc que és en runes, deshabitat i ple de males herbes. Jo cec que alló ho ferem per dir: 'Jo he anat a la vaqueria.'
Alguns articles del taller de premsa de primària
Apleguem en aquesta secció els articles que escrivim els alumnes de cinqué i de sisé de primària en el taller de lectures i de diari de l'escola. Comencem. Alguns d'aquests articles també es publiquen a INTERCANVIS EN XARXA
escolesenxarxa.vilaweb.cat/intercanvis/node/4594
L'arribada dels alemanys a l'escola gavina.
Avui els alemanys de l'escola de Hürtgenwald arriben a l'escola gavina, emocionats per conéixer una nova cultura. Ací, a l'escola, els han preparem una benvinguda. Cantaran cançons molt conegudes, com “Stand by me”, “Venus”, i “Maulets”, que segur que gaudiran sentint-les. Per tal que ho passen d'allò més bé, han preparat unes activitats i llocs a visitar… És clar que, tant els alumnes de l'escola gavina com els de Hürtgenwald, aquets dies junts gaudiran de conéixer gent nova. [Anna T.]
Els alemanys ja són ací!
Avui sobre l'una del migdia ha arribat l'expedició alemanya, quan han arribat una multitud d'alumnes, mestres i treballadors els han rebut. Ara els esperen sis dies per gaudir, passar-ho bé i sobretot aprendre. Com avui estan cansats demà els farem la benvinguda oficial amb dues cançons molt boniques com son Venus i Stand by me. [Albert del Ramo]
Avui dia 26 de març, l'Escola Gavina esperava 30 Alemanys de l'escola de Hürtgenwald. Nomes arribar, els alumnes de 3er d'eso s'han llançat damunt d'ells perquè feia molt de temps que no els veien. Demà divendres per celebrar que han arribat els cantarem 3 cançons:”stand by me, venus, el cant dels maulets”. Han planejat anar dissabte, les famílies amb el alumnes d'intercanvi, als jardins del riu de València. Després tornaran cadascú a sa casa i a gaudir del cap de setmana. Els alemanys s'estaran a València una setmana, per coneixer les tradicions (Patricia Guerrero)
Les meues falles
Arribaren les vacances de falles; allò imprescindible era comprar coets, gaudir amb els amics, i passar bones vacances. En aquestes falles, el que més m’ha agradat és que tenia deu dies per gaudir, jugar i divertir-me amb els amics, que són molt divertits, amables i el més important, que tenen ganes de passar-ho bé. A nosaltres ens agrada molt passar quatre o cinc hores en el carrer, i no ens avorrim. Juguem amb l’esqueit, cadascú amb el seu, passem per mil rampes que hi ha en la nostra “illa de cases”. L’esqueit, per si no ho sabeu, és una taula de forma rectangular que pels extrems és corba i queda inclinada cap amunt; a sota té quatre rodes. N’hi ha que tenen dues rodes, peró d’aquests no en vaig a parlar. També juguem molt a futbol, al castell de Bétera, en un portal molt gran, ja que per aquest carrer no passen gaires cotxes. També juguem a atrapar-nos, a nosaltres ens agrada dir pillar entre cometes, i no puc dir perquè.
Una altra cosa que volia dir és que la nit del foc vaig anar a veure la falla de Nou Campanar, em vaig quedar sense paraules, no m’agradava, peró era enorme. Hi havia molta gent a fora i un altre grapat de gent dins de la tanca. Aixó sí, hi havia menys gent que l’any passat. També vaig anar a l’Antiga de Campanar, aquella sí que m’agradà bastant, i aquella nit, sí que hi havia més gent que l’any passat. Després de veure les falles, vaig anar a casa de Pep Ricart, que és un amic nostre, actor i director de teatre, que ha guanyat dues vegades el premi del millor actor valencià del país. I menjàrem xocolate i bunyols… De matinada, Pep ens va preparar una pel·lícula, en una sala especial: “Descubriendo a los Robinson”, que era sobre un xiquet que volia trobar sa seua mare. I així pose fi, avui, diumenge que escric, a les meues falles. [Albert Dasí i Martínez]
Crònica fallera
Aquestes falles han sigut de les més divertides de la meua vida. he tirat petards, he vist falles, he menjat bunyols, encara que el que més m'ha agradat va ser la nit del foc. Aquella nit va ser molt divertida, perquè vam estar un quart d'hora gaudint dels focs artificials, a primera fila, va valdra la pena guardar el lloc abans. Em va sorprendre molt tanta gent estrangera, perquè hi havia per totes bandes. També em van sorprendre dues xineses que acabaven d'arribar i es colaven de tothom. Quan van arribar al nostre lloc no les deixàrem passar, perquè per molt estrangeres que siguen, no poden avançar-se de la gent.
Carles Alhambra
Crònica fallera (Jordi R.)
Aquestes falles les he passades totes pràcticament a Bétera.
Dissabte. Vaig anar a veure un concert de Seguridad Social, als jardins de Vivers.
Diumenge. De matí aní a comprrar petards per a tirar-los amb el meu cosí. A la vesprada anàrem a Bétera.
Dilluns. Agafàrem les bicicletes i anàrem cap a Olocau. No vam arribar-hi.
Dimarts. Férem una excursió a la Calderona amb uns amics, i collírem espàrrecs. A la nit férem un bon sopar amb els amics.
Dimecres. Baixàrem a València a veure falles. Anàrem al teatre Micalet a veure l'obra de Xavi Castillo, 'Històries de res i de bufons'. Vam riure molt.
Dijous. Dinem a casa dels iaios, veure falles i sopar a casa d'uns amics. vam veure cremar la falla del seu barri.
Divendres. és el meu aniversari. Ha vingut a berenar a casa tota la família. M'han regalat dos jocs per a la Wii, un helicòpter teledirigit, el fifa 09 amb un comandament per al PC, una immersió amb botelles i roba.
El regal que més m'ha agradat ha sigut la immersió amb botelles.
Aquestes han sigut les meues falles.
Crònica. Falles 2009 (Amós Belinchon)
Les falles 2009 han sigut les millors falles en anys. Des del 15, la nit de la plantà, la gent s'ha fet l'ama dels carrers. Tots els actes han estat acompanyats de bon oratge. ca dia, a les dues del migdia, a la plaça de l'Ajuntament tenia lloc la mascletà. Com sempre, esepctacular. La plaça plena de gent i el balcó de l'Ajuntament ple d'autoritats. Dimecres 18, a la vesprada, l'ofrena més nombrosa. Les falleres i els fallers anaven carregats de flors per a dur-les a la marededéu, i les bandes de música animaven el passacarrer. Hi havia molta gent i els policies vigilaven que la gent no passara de carrer en carrer. La nit del foc va ser impressionant. VA començar a les dues al llit del riu, a València. LA gent estava nerviosa, impacient, alegre i, sobretot, xarradora. El cel s'omplí de palmeres de molts colors, blau, verd, blanc, taronja, morat, roig, groc, rojos, blaus, blancs… Un castell magnífic. La nit de la cremà tota la ciutat era en flames. Els fallers i les falleres estaven emocionats i amb ganes de tornar a començar. Unes falles fantàstiques.
Crònica fallera (Beatriu)
M'ho he passat molt bé. Ja que he sigut fallera major infantil de la falla Plaça País Valencià. abans que començaren ja em feia la idea que m'ho passaria molt bé. Encara que, l'últim dia, és a dir, el dia que vaig cremar la falla, el vaig passar amb molta tristor, ja que totes les festes de falles d'enguany s'havein acabat. Cal destacar que he gaudit molt jugant amb els amics, tirant coets, vestint-me de fallera… Ha fet un oratge molt bo, no ha plogut ni res per l'estil, tot sol i més sol.
Crònica: falles (Diana M. S.)
No he parat de moure'm. Si hagués de contar tot el que he fet fil per randa escriuria unanovel·la, per això intentaré resumir-ho. El primer dia de falles em vaig dedicar a descansa, tot i així, vaig aprofitar per a eixir a pegar una volta pels carrers de València. Dimarts vaig convidar els meus cosins a l'espectacle de princeses Disney sobre gel (m'ho vaig passar millor jo que ells!). La resta de la setmana vaig veure més falles i vaig tirar coets. Com el dimecres, que vaig quedar amb PAula per a veure la mascletà (com érem a primera fila, ens van fer una foto i vam eixir al diari!). Després vam anar a dinar, a sopar i, més tard, a veure el castell. Dijous vingué la meua tia Mila de Conca i vam recórrer tots els carrers del barri mentre menjàvem bunyols. Vam anar al mercat medieval de Russafa i, després, a veure la cremà. Divendres, i el cap de setmana, vaig anar a la casa 'Albaida, a descansar. Han sigut unes falles molt cansades. Ja n'hi ha prou. Fins l'any que ve.
Les falles (Martí)
Les falles són una festa típica valenciana, a la qual s'aplega molta gent del País Valencià i de fora. És una festa on les coses passen molt ràpidament, gairebé que no tens temps de quedar-te a casa. Tens plans per ací i plans per allà. A les falles veus molta gent emocionada, que ploren, a la vegada s'ho passen bé, ja que només es fan un colp l'any. Es tiren petards, es fan mascletades, i es venen molts bunyols. És una festa que no et deixa descansa. Jo he visitat les falles del centre de València, les del poble (Picanya), i les del barri de Patraix. Vam veure les falles de la categoria especial, la que va quedartercera, Convent de Jerusalem. Era gran i bonica. Diuen que la que va quedar priera es va gastar 900.000 euros en la falla, i són en crisi. És cremar molts diners. En fi, ja veurem què passa l'any que ve!
Falles 2009 (Patrícia Guerrero Encinas)
A PIcanya es va celebrar l'ofrena de flors el dia 18. Les tres falles amb les seues falleres i fallers també ofrenen flors a la mare de Déu. A aquest acte va anar la fallera major infantil, Beatriu, una de les meues amigues i companya de la classe, de sisé de primària. A la nit, totes les falles van fer festa amb ball.
Dia de Sant Josep, 19 de març. Aquest dia comença ben matí l'última despertà de la setmana fallera. La comissió sencera amb molts xiquets desperten la gent amb petards, desperten tot el veïnat. A la nit cremen les falles, primer la menuda, a les 10.00, a mitjanit totes les grans. Una hora més tard la guanyadora del primer premi.
La llacuna, a la serra d'Espadà
La llacuna de la Devesa és molt xicoteta, situada en una meseta a la serra d'Espadà, entre Azuébar i Soneja. Per arribar-hi cal eixir d'Azuébar en direcció a la Vall d'Uixó, i al punt que veges un camí que puge, l'agafes. Continuarem per la carretera sense desviar-nos-en, quan arribem a una bifurcació on ixen dos camins, tomba a la dreta. Amb el cotxe continuarem fins a una esplanada, a la dreta veurem un hort que diu 'Rancho, el paso'. A la nostra esquerra hi haurà un lloc on podrem aparcar i seguir a peu. Agafarem una pista forestal, fins a arribar a una bifurcació: Laguna de la Dehesa (por Roche de las Muelas). Perdoneu.-me el castellà, peerò la toponímia… A l'esquerra: Laguna de la Dehesa (per la Candelera).
Preferiblement es recomanable agafar el camí de l'esquerra, que encara que siga el més llarg és a la vegada el més còmode. Si agafem aquest camí al llarg del seu recorregut trobarem el pou d'una mina, i si seguim més amunt arribarem a la llacuna. Hi ha un cartell que diu 'L'Arenal', és on hi havia una altra llacuna, però que amb el temps es dessecà; encara hi ha restes de la seua existència: la sorra; la sorra que hi ha per aquesta zona és blanquinosa i fina. Si venim pel camí llarg, abans d'arribar a l'Arenal, veurem una gran pi pinyoner, i si ens fixem una mica més avall, hi ha una senda, si la continuem arribarem a una senda botànica, que és curta, però també cal destacar que és molt interessant, perquè hi ha arbres singulars, com aquell pi pinyoner que haviem vist abans, o com un arborcer enorme, entre altre coses.
Quan vulgam tornar, jo recomanaria fer la ruta circular, perquè així és més interessant. Si fem la ruta circular haurem de continuar pel camí, passar de llarg la bifurcació de l'Arenal, i uns pocs metres avant veurem un cartell que diu, Soneja (per Roche de las Muelas). L'Arenal, Soneja (per la Candelera, o paregut). Jo recomanaria tornar pel Roche de las Muelas, encara que si aneu amb persones majors es millor que torneu per on heu vingut ja que la tornada per aquest camí té moltes pedres soltes, però grans i no és molt còmoda, però jo us la recomane. Si torneu pel Roche de las Muelas haureu de seguir el camí. Quan baixeu arribareu a una pista forestal, on veureu un camí que va en dues direccions. Esquerra i Dreta.
Per a tornar heu d'elegir el camí de la dreta, però si no us aclariu, teniu un mapa (allí, no ací) on, si teniu sentit de l'orientació sabreu per on és. Continuareu el camí, i possiblement abans d'arribar a l'àrea per dinar, veureu un camí que es desvia per l'esquerra, doncs eixe camí no l'heu d'agafar. Quan arribeu a l'àrea per a dinar ja sereu on havieu començat la ruta, ara sols us queda caminar fins al cotxe. Es recomanable que si aneu a fer aquesta ruta s'imprimiu aquesta entrada, perquè saber-s'ho de memòria, de no ser que hages fet la ruta, no es fàcil de recordar-la. [del nostre explorador Josep Manuel C.]
L'hora de la veritat
Obama, aquesta persona que ha il·lusionat a tot el món, ja és president del Estats Units, però ara tot el món és pregunta si, Obama, podrà estar a l'altura de les expectatives. Jo em pense que si, però no se sap. Obama s'ha convertit en un heroi que intentarà acabar amb la crisi econòmica i frenar el canvi climàtic, entre alguns objectius que s'ha proposat, però el país no vol objectius, vol resultats. Sort, Obama!
Albert del Ramo
El miracle Barack Obama
El 20 de gener de 2009 es convertirà en una data histórica, perquè eixe dia va ser elegit president d’Estats Units Barack Obama, el primer president negre d'aquell país. Segons molta gent, el fet de que un president d’Estats Units siga negre i amb tant bona consciència és un miracle. Moltissima gent va assistir en persona al discurs, i per internet i el periòdic el van veure milions de persones. En el discurs que va fer, Obama va remarcar la crisi i la guerra a Gaza i Iraq entre més coses. El discurs d’Obama va ser molt breu i fluït i també molt convincent. Obama, que és negre, sap el que és la discriminació, per això lluitarà per a què aquesta s’acabe. Obama ja ha escomençat a cumplir les seves promeses; ha tancat la base militar de Guantànamo, i a l’Afganistan ja ha ordenat el retorn als soldats americans als Estats Units. Més d’un milió de persones depenen d’ell perquè són en guerra, o estan en una situació econòmica molt baixa…, depén d’ell alleugerir la crisi mundial, la discriminació i la guerra. Jo, personalment, pense una cosa; Obama es pareix a Crist, perquè ell, segons la bíblia, era un salvador, i Déu el va fer vindre a la Terra per a que la salvara, doncs Obama també ha de salvar el món. Esperem que a ell no el pengen de la creu. Josep Manuel C.
Itineraris. Calp (by Josep Manuel C. sisé de primària)
He anat una única vegada a Calp. Va ser a la primavera, si no ho recorde malament, en Falles. El poble era preciós, molt transitat, però el que més em va impressionar va ser el penyal d'Ifac. Em va encantar. Era ple de vegetació mediterrània, amb un verd que a mi, especialment, em resultava agradable. Quan començàrem la ruta d'ascensió encara em va resultar més impressionant. Passàrem un túnel artificial, era fosc, però em vaig trobar bé, perquè s'esgolava aigua i feia que l'ambient fóra fresc. Em refrescava fins i tot la ment. Vam eixir del túnel i vam passar una zona rocosa, agafats d'una corda per no caure a la mar. Vaig travessar aquella passarel·la natural i vaig arribar a un sòl més tendre. Anàvem per una senda que combinava roca i vegetació baixa, també hi havia algun pi. Tot de gavines passaven volant al nostre costat, eren precioses, de potes taronja. El bec era llis, una mica groguenc, de ploma blanca, generalment, malgrat que semblaven brutoses. A la fi arribàrem a dalt. S'hi veia Calp i llur salina, el meravellós Montgó, la ciutat de Dénia, es podia contemplar el cap de la Nau, el golf de València, fins i tot Alacant. També les serres i muntanyes del sistema Bétic. Veia gairebé mig món.
Nous blocs d'interés a primària
All togerther now (Alba i Paula, bloc sobre cinema i música)
Multi-música [Laura i Lídia]
Diversió-diversa [Clara i Lluci]
Un món d'imaginació [Llúcia]
3friends4-ever [Andrea-Sara i Aitana]
el blog de notes d'Aitana [Aitana]
elmondejulia [júlia]
Alguns cronistes d'estiu
SOM A CRÒNIQUES EN XARXA
Si vols veure'ns, ací hi ha l'enllaç a CRÒNIQUES
TALLER DE PREMSA a primària
Comencem per llegir les pàgines de l'escola, el Diari de l'escola a Vilaweb i altres propostes de premsa digital. Després triem les notícies que tenen relació amb la nostra vida a l'escola i en fem una selecció. Tot seguit, ja passem a redactar els breus. Cerquem imatges, i ho pengem a la pàgina. Unes vegades el treball és individual, unes altres és en equip.

































































































