Avui m’he alçat a les 08.00h, i hem anat al Tollo, un hotel situat a Utiel. Havíem quedat amb les meues amigues de la carpa. Anarem a les ‘’Xorreres’’, Einguidanos. Quan arribarem, anarem a esmorzar i, continuadament, a les xorreres; l’aigua estava molt freda. Barbara, Dario i jo pujarem dalt del tot, per les roques, al final de tot el recorregut, arribàrem a una cascada amb dos pedres grans, una més alta que l’altra, per poder tirar-nos. Ivan, Andres, Jose, Nestor i Miguel, que són molt atrevits, és tiraren per la mes gran i la mes alta. Jo em vaig tirar per una pedra inclinada que feia de tobogà. És feren les 14.50h i anarem cap al principi. Quan arribàrem a la plageta, Barbara i jo anàrem a canviar-nos, i quan arribàrem a taula a dinar, no quedava lloc, així que agarràrem una taula per a les dues. A les 16.40h agarràrem les tovalloles, i anàrem cap a la plageta, peró jo abans vaig anar a preguntar a Laura i a Lídia si volien vindre amb nosaltres, però no, com s'estaven amb els majors, i elles no son de la nostra carpa, doncs… Els majors vingueren a fer whater-skiing, perquè a ells els agrada molt el ciclisme. Es feren les 21.00h i anàrem cap a Utiel, menys Laura i Lidia, que anaren a Picanya. Vaig baixar a la plaça, amb unes amigues, i com cada nit sopàrem. A la una pujàrem a casa a dormir. Maria.

Aquesta és l’escola d’Estiu, a la UPV, on vaig jo; cada any canvia de nom, l’Escola de la Música, l’Escola de les Ciències, l’Escola dels Planetes i enguany ha tocat l’Escola de les Escoles,  l’escola del futur, allí ens divertim, i amb els jocs aprenem coses. M’he trobat amb un company de classe, Jesús. En aquesta escola hi ha grups: l’A el B el C i el D. Cadascun d’un color. L’A (on va Jesús) té les mànigues de color roig, el B les té blaves, el C (on vaig jo) les té grogues i el D verdes. Jo en aquesta escola també tinc amigues i són Andrea Masia, Maria Guerrero, Marieta, Elena, Estela, Anabel, Teresa.T, Teresa.F, Maryam, Teresa la loca, Ali, Paula , Ines, etc.., però algunes de les amigues estem separades. En aquesta escola fem activitats d’aigua, esports, olimpíades, excursions, acampades, vas a la platja, vas al cine, etc.

En l’acampada estas dos nits i tres dies. De normal és a Talayuelas en unes cabanes amb cortina, no hi ha porta. Fem excursions en les quals eixim a les 10:00 i tornem a les 19:00. Hi ha tirolina, pont mono, escalades i jocs de cartes.  En el campament hi ha piscina, una font, gallines, galls, porcs, cabres, una egua i un cavall, oques, i tendes d’indi però per a uns altres grups de gent, llàstima.

L'scola es la BOMBA, es tot Juliol i els horaris són de 9:00 a 14:00, més que una escola és una festa, pots fer amic invisible, busques en youtube,  l’últim dia et disfresses, compres llepolies, i moltes coses més, coses que no et pots imaginar. Prompte anem a fer el ball del waka-waka tota l’Escola d’estiu que som més de 1.000 xiquets, és un lip-dub, us el ficaré en el bloc en vídeos. Vídeos? Sí, vídeos. Clar si puc perquè passa una cosa extranya ja no pots fer el mateix de copiar i pegar videos de youtube. Per cert ací teniu el meu blog 

Fins a la próxima. Aitana Mustieles

L'u d'agost aní a Sot de Xera amb uns amics de mos pares. El poble està situat en la comarca de la Serrania. És un municipi senzill amb un riu atractiu però molt fred. Té unes roques relliscoses i és molt profund. Durant la visita, estaven fent un concurs de pintura, i un dels nostres amics, que és pintor, hi participava, encara que hi havia molta competència. Nosaltres, mentres que el nostre amic pintava, ens banyarem en el riu, malgrat que ma mare no em deixà tirar-me des d'una roca a l' aigua. Quan acabàrem, vam anar a un lloc tranquil on poder  dinar, i pegar una becadeta. Per sort, entre el bosc, vam trobar un lloc confortable i, al costat, teníem un riuet on podíem banyar-nos sense cap preocupació. Quan acabarem, ens vam banyar al riuet i hi vaig construir una presa amb roques que vam situar al fons de l' aigua. Després anàrem a un bar. En aquest bar em vaig demanar un gelat per refrescar-me. Per finalitzar, he anat a vore si el meu amic havia guanyat cap premi però no havia sigut així. Després al cotxe m'he pegat una migdiada mundialment llarga. Àlex.

 Diumenge passat vaig anar a adoptar una gateta d'apenes un mes. La gateta es diu Laica, com la que tenia abans. Laica és molt bonica, és de color marró i negre, i té els ulls blaus clar. Du vivint en ma casa dos dies i mig, encara es va acostumant. La meva gossa Lluna té un poc de cels. Encara li estem presentant Laica a Lluna (quan les posem juntes Lluna llepa un montó a Laica. Espere que al final es facen amigues. Bon estiu de part d'Andreu.

Una experiència en un càmping, anomenat Funny English. La meua acampada comença així... Primer duguerem les motxilles, els sacs, les tendes, una aventura per Endavant. Un guia aparegué DE SOBTE i quasi mig quilòmetre ens esperava de dur materials a un terreny inestable, on acampariem una nit. A l'arribar ja era l'hora de dinar però les ganes per montar la tenda eren exuberants, de manera que l'energia per la qual destruiríem l'entrepà a mossos tardaria una mica en desfilar davant nostre. Al principi pareixia que la tenda anava a ser mes xicoteta de lo normal però al cap d' una estona eixa idea s'evaporaria. Després dinàrem i quan acabàrem ens dirigírem a la fabulosa platja. Jo vaig ser un dels primers en capbusar-me en l'aigua i em doni compte que a uns deu metres ja no féiem peus. La platja va ser molt esgotadora de manera que me n'aní al bar. Allí em prenguí alguna cosa i mentres , parlí de moltres coses amb els meus amics. Va ser una estona divertida. Cadascú podia anar per quasi totes les arees del camping de manera que algú i jo anarem a pegar una volta. Després jo m'avorria, de manera que me n'aní a les tendes i amb alguns materials esportius que havien dut els mestres, juguí a bàdmington amb la mestra Maria. A la nit bastant gent anàrem a la platja a sopar i després anàrem al bar on jo em comprí alguna cosa per beure. Per últim, anàrem al nostre campament on la meva tenda de campanya taronja, poguerem dormir confortablement sota l'ombra de l' arbre. Al dia següent , ens deixaren anar per tot el camping Malva-Rosa, de manera que vam vore moltes coses sorprenents.Una va ser que una xica va agafar un gat per salvar-lo perquè se li havia eixit l’ull. A punt d' anar-se' n vam anar a recollir les tendes de campanya i jo, com no, no tenia ni idea. Encara ens quedaven coses que fer en l'escola, de manera que agafarem el bus i ens dirigiren cap a la piscina del poliesportiu. Després, dinàrem i els nostres pares ens esperaven. Ahí va acabar l'experiència en el camping. (Àlex Carmona)

Enguany, com cada any, vinc a Xeraco a passar les vacances d’estiu. Xeraco es un poble xicotet situat a la Safor. Som a segona fila de platja, a la urbanització Solmar 2. Els primers dies van ser molt avorrits perquè hi havia molt pocs xiquets. Però a mitjan juliol van començar a venir-ne. A partir d'aquell moment vam poder jugar a futbol, vam poder anar tots en bici... Com sempre, vam veure els llogats, menys en un apartament que han anat uns xiquets nous. L’any passat jugàvem a policies i lladres però ara que som grans ja no juguem a aixó i el que fem es escoltar musica. A mi m’agrada Xeraco perquè la platja es molt tranquil·la, l'aigua és molt bona i no hi ha a penes meduses. [David A.]

 Aquestes dues últimes setmanes he estat en el meu apartament. El meu apartament és a Dénia, en la urbanització del Palmeral. Aquestes setmanes lo que he fet bàsicament ha sigut anar a la platja, a la piscina i visitar el poble. Les coses que mes m'han agradat han sigut anar a la platja, 
a la picina que te trampolins i tobogans, a la fira, al restaurant xines, al restaurant brutus on tot el menjar es quatre vegades mes gran, als correfocs, visitar el parc natural del Montgó i anar al concert de "seguritat social" despres de la final del Mundial de Fútbol. En fi, bàsicament açó es el que he fet en el meu apartament a Dénia (ha estat molt divertit). Andreu. Bon estiu.

   Divendres passat em vaig despertar  aviat perquè havia de preparar l’equipatge.  A la vesprada passaria per ma casa la mare de Pau Alemany i me n’aniria amb ells a la platja d’Oliva, on tenen un apartament. També se’n venia amb nosaltres Marcel. A les tres i mitja, només acabar de dinar, van vindre a  replegar-me. Després haguérem d’esperar en la casa de Pau a què Miquel baixara a Marcel. Una vegada junts vam pujar al cotxe i isquérem cap a Oliva. Quan vam arribar, abans de dirigir-nos al seu apartament passàrem per l’orxateria del seu oncle Domingo. Allí vam tastar l’orxata que fa ell i que comercialitza amb el seu nom.  Després, carregats amb dues ampolles d’orxata, vam anar a la casa de la platja. Només entrar, Pilar va arreglar les habitacions i va preparar els llits on havíem de dormir.  Allà se’ns va afegir una cosina de Pau, Marta. Marcel i jo dormiríem en una habitació, mentre que Pau dormiria amb sa cosina en el seu dormitori. Més tard ens ficàrem els banyadors i anàrem cap a la platja. Vam prendre un bany i vam jugar a futbol en la sorra. Quan ja estàvem cansats i amb fam anàrem a casa per sopar.  Pilar i Ramon van preparar unes “coques de la calfor”, mentre nosaltres jugàvem a ping-pong. En acabar de sopar vam anar amb Ramon i un veí amic nostre, Josep, a passejar per la platja. Em va sorprendre com de freda està la sorra a la nit. Com que es va fer molt tard i estàvem molt cansats vam tornar a casa i ens adormírem ràpidament. [Joan B.]

El dia 18 de juliol, va ser un dia especial. De matí, només alçar-me, vaig recordar que a les 10.00h havia d’anar a casa de la meva iaia per anar a la piscina amb les meues cosines, (com estava en casa de la meva altra iaia, em venia molt fàcil anar-hi). Vaig desdejunar veient la televisió fins l’hora d’anar-me’n. Al arribar a casa dels meus iaios, estaven les meues cosines ja preparades, aleshores ens anàrem a la piscina municipal de Bunyol. Allí, jugarem a molts jocs, com per exemple, a llançar-nos de diferents maneres, etc... Estiguérem 3 hores i mitja en la piscina, és a dir, fins l’hora de dinar. Dinàrem en un restaurant prop d’allí anomenat Acacia. N'érem dinant: els meus iaios, els meus oncles, mos pares i nosaltres quatre. A l'acabar de dinar jugàrem al parc i veierem els peixos d'un estany a prop. Va ser un dia molt familiar. [Quico B.]

Era 1 de juliol de 2010 i començava l’escola d’estiu municipal de Picanya. Estava molt nerviós, perquè era el primer dia. Havíem d’estar a les nou del matí al col·legi  Ausias March. Una vegada allí, vaig veure als meus amics Andreu i Maria, ens vàrem seure a les escales, i escoltàrem els monitors. Quan acabaren de parlar, ens n'anàrem al poli, per a fer les activitats. Ens posarem per grups, i, mentres uns anaven a per material, pensàrem un nom per al grup. No trobàrem nom per això,  pensàrem una disfressa per a un dia especial. Quan tornaren els que duien el material, jugàrem als “jocs jim”.Els jocs jim són uns jocs en què en volta de fer 2 equips per a tot un camp, fem 2 equips per a cada mig camp. Fèrem tres jocs diferents, el meu equip i jo perdèrem tots els jocs. A les 11 arribà l’hora d’asmorzar i a les 11.45 més o menys, entràrem a la piscina. A la picina s’estava molt bé, per això, Andreu, Ruben (és un amic d’allí) i jo, jugàvem a llançar-nos a la piscina de diferents formes, com per exemple, de cap i de bomba. A la una ens cridaren per tornar a casa, i ací s’acaba la meua crònica. [Quico B.]

El dilluns fou la reunió de fi de curs i de fi de la primària, quan els pares i mestres eren a la reunió a mi em va tocar cuidar del meu germà menut al pati, però, gràcies a Aitana i Lucía m’ho vaig passar bé jugant amb elles i el meu germà Cristian en la muntanyeta gran, tirant-nos per la rampa verda. Després ens cridaren per a veure les fotos del curs i de les colònies. Va estar molt divertit recordar alguns dels moments del curs. Molts es quedaren a sopar però jo me'n vaig anar només va acabar la reunió. Me vaig acomiadar dels meus companys i me n’aní a casa. [Andrea M.]

PASQUA. Hola em dic Àlex. En aquestes cróniques parlaré del que he fet aquestes pasques. Escriuré sobre tres llocs en concret, Barcelona, Carcassonne i de Girona. Contaré anecdotes del viatge, i també escriuré sobre els monuments de cada lloc en particular. Posaré fotos per donar un aire d'alegria a les cròniques.

PRIMER CAPÍTOL. BARCELONA. Tot començà en el cotxe, a les dotze de la nit. Tot el meu poble, Aldaia, era en silenci,i sols s'escoltava el brunzit dels grills. El viatge era a punt de començar, i la paciència anava esfumant-se, cosa que causava un ambient estrany. Els motors del cotxe començaren a funcionar i el vehicle començà a rodar per la carretera negre i horripilant. Jo com sempre, contemplava el paisatge envoltat per la lluna, fins que de sobte em dormí. Al  matí següent, tot  pardal cantava, amb la seua veu potent matinal, i per intuïció suposava que devia ser Barcelona, el país blaugrana. Els edificis cavalcaven per aquella ciutat, i el modernisme no deixava de sorprendre'm. Aquella ciutat tenia un do especial; ho notava. Monuments cobrien amb honor aquella ciutat, i la gent sempre opina amb cares sorprenents i interrogatives. Allí la vida tenía molt de poder. Hi havia parcs aquatics, i monuments històrics com la Sagrada Família, el Parc Güell i tot tipus de coses sorprenents. Passejar per aquella ciutat era un autèntic goig. La ciutat estava plena la gent amb les sues cameres luxoses, que donaven una mica d' intriga a aquells monuments, amb totes aquelles paraules que donen nom diferent a cada monument. Aquesta ciutat diu molt de si i dona un exemple de com deuen ser les ciutats del futur, amb una mica d'imaginació és clar.  M'agrada Barcelona!

SEGON CAPÍTOL. CARCASSONE. Carcassone és un poble medieval format per una muralla declarada patrimoni de la humanitat. La preciositat de la muralla de Carcassone junt al castell proporciona al poble una part turística que fa d'aquest  una meravella. Les impressionants fortaleses són conegudes amb el sobrenom de la Cité. Pense que la Cité és una visita obligatòria si vas a Carcassone perquè és meravellosa. Els principals atractius són les muralles, l'interior de la Cité que és peatonal i un tren turístic. És molt díficil no admirar-se davant d'aquest monument, ja que les muralles estan a la defensiva i es concenten molt bé. Antigament, les muralles i el castell serviren de refugi a les persones d'altres pobles, ja que com estaven fortificades, era un bon refugi per a tots. Malauradament, ara les muralles, són un complex turístic, a l'igual que les esglèsies i monuments propers a la cité. El castell té quatre portes impressionants per on entraven els camperols que venien a comerciar. Cada porta està situada en un punt cardinal diferent. Que és curiós.
A l'interior del castell hi ha tot tipus de botigues medievals on abunden espasses, i materials de l'època, que proporcionen al barri vell de Carcassone major importància. El poble estava situat en la frontera de França, per la qual cosa en aquell poble hi havia més gent del nostre país que francesos, què estrany, eh! Molta gent desfilava per aquells carrers medievals, entrant a les botigues i fent aquell  poble més popular. Era un autèntic goig passejar-hi, i desfilar per aquelles botigues. M'encanta Carcassone, i espere que es conserve igual de bé sempre. Crec que el futur de Carcassone és molt gran.

TERCER CAPÍTOL. GIRONA. Girona és una ciutat que té molta vida, hi ha una part turística impressionant. Té un recoregut de monuments artistics que la comfiguren com a esplèndida. El barri vell de Girona conté tot el patrimoni artístic rellevant de la ciutat. Està envoltada per muralles que és poden recorrer pel passeig arqueològic i el passeig de la muralla, amb un bell mirador sobre la ciutat.
Les cases de l'Onyar. Són molt característiques de Girona. Pintoresques cases, construïdes als llargs dels segles al costat del riu, ofereixen una imatge  d'una xicoteta ciutat meditarrània. Una curiositat és que les cases estan pintades seguint un escala cromàtica i s' assemblen a les del Pont Vell de Florença.
LA CATEDRAL DE GIRONA està  construida entre els segles XI i XVIII. Ofereix quatre estils arquitectònics: el barroc, el romanic, el renaixentista i el gòtic.
ELS BANYS ÀRABS. Hi trobem  una cúpula gegantesca , de gran bellesa.A l' interior hi ha un vestidor , una sala d' aigua gelada i pujant per una serie d' esglaons cargolats és pot admirar  una panoramica preciosa de la ciutat.
El call jueu. Una  passejada per Girona et porta al barri  jueu, on vivia aquest  poble fins el segle XV. És un dels barris millors conservats d'Europa.
Aquí ha finalitzat el meu recorregut, i el viatge s'ha acabat. La pena és que les maletes se n'han anat i jo ja m'he esfumat. [Àlex]

Dissabte dia 10; m'he alçat a les 7.00h per anar-me’n a Múrcia, a una botiga de mobles, amb una bandera de Suècia, IKEA. Hem decidit anar perquè volem canviar-nos els mobles del nostre apartament. Anàrem amb una furgoneta, per si no ens cabia tot. Van ser 2hores de viatge, que les passí dormint recolzada de ma mare. A l'arribar, vam desdejunar al restaurant que hi havia a la botiga. Un croissant amb suc de taronja, boníssim! Vam estar provant sofàs, jo em seia en tots els que veia. Eren molt còmodes, excepte un, que em vaig seure i em vaig fer molt de mal al cul. Després, vam provar llits, eren tots súper bonics, me’ls quedaria tots. I per últim vam anar a veure taules per al menjador: hi havia una que no estava polida, i em vaig clavar una punxa. Per últim decidírem anar a dinar, però hi havia moltíssima cua, així que jo, vaig tindre una idea, anar al bar del pis de baix, i comprar uns gossets calents. Xe que agust me’ls vaig menjar!
Quan acabàrem, anàrem al magatzem a replegar els mobles que mon pare havia anat apuntant durant el trajecte, que si la taula al corredor 20, que si el sofà al corredor 16, quina cosa més sorprenent! IKEA és la tenda de mobles més divertida que he visitat. [Lídia Tejero Baixauli]

8 d’abril. M’he alçat a les 8 perquè anem al naixement del riu Palància. M'he arreglat, i després he desdejunat un poc de macedònia. Hem agafat al cotxe i ens hem dirigit al Play-Puig  perqué havíem quedat amb una amiga meua i els seus pares. A continuació la meua amiga ha vingut al nostre cotxe per anar juntes. El paisatge anava canviant a mesura que anàvem deixant la ciutat i començàvem a passar els pobles. En principi anàvem a aparcar a un aparcament que hi havia a la meitat de la muntanya, però com que la carretera estava en molt males condicions hem aparcat un poc més avall. En baixar del cotxe hem esmorzat pa i llonganissa de Pasqua per agafar forces abans de començar a caminar. Al principi el camí era llis, però poc després el camí que havíem de seguir estava tallat per un riu, així que hem hagut de creuar el riu per damunt les pedres, encara que no han servit de res per que ens hem mullat igual. Hem continuat el camí, era molt bonic, ple de violetes salvatges, flors que no son fàcils de trobar. Poc desprès tornàvem a tenir el riu per davant, i hem tornat a passar per les pedres, però com que es menejàvem molt ha sigut impossible no caure. Més avant hem vist un arc fet amb xiprers, una cova natural i una bonica papallona d'ales blanques i les puntes de color taronja. Hem continuat el camí fins que hem arribar una altra vegada al riu, però aquesta vegada ens hem mullat molt, perquè en lloc de creuar-lo hem hagut de caminar per damunt del riu fins que l’aigua passava per baix les pedres i la superfície era seca. Hem arribat fins a un lloc molt estret i on les parets eren dues muntanyes, però no hem continuat per por que caigueren algunes pedres, així que hempegat la volta i hem tornat per on hem vingut. A la tornada hem caigut tots de cul a l’aigua i hem acabat tots mullats. Desprès d’això hem hagut d’agafar pedres grans per poder posar el peu en algun lloc estable. A meitat de camí hem parat en una pedra molt gran per a poder-nos secar, i després hem continuat el nostre trajecte. Hi havia unes precioses papallones, eren molt menudes, de diferents colors blaus. En arribar al pàrquing he fet un ram de violetes, i després hem baixat al poble per dinar. Sopa, ous amb pernil i creïlles i de postre, gelat. En acabar hem pegat una volta pel poble i hem tornat als cotxes. Hem anat en cotxe fins arribar a un altre poble. Allí hem buscat un forn per poder comprar una coca de panses i nous. En acabar hem pujat a unes restes d’un castell. A continuació hem anat al Play-Puig, però hem hagut de tornar a casa perquè ma mare s’havia fet un esguinç al peu.  En arribar a casa he fet deures mentres mon pare portava ma mare al metge.  Després hem sopat uns calamars farcits bonissims que havia fet la meua iaia i hem vist la televisió. Després he anat a dormir. [Júlia R.]

Diumenge dia 4 d’abril (diumenge de Glòria) vaig anar amb mon pare i ma mare  amb  els amics de la penya del poble a dinar, a menjar-nos la mona al mas de la Blanqueta. Em vaig alçar a les 10.00 h. perqué encara havíem d’anar al poble (érem a Torrent). Vaig desdejunar, em vaig arreglar, em vaig fer la maleta i vaig preparar totes les coses que necessitava per  anar-me’n al poble (La Vall d’Alba). Abans d’anar-nos-en em va donar temps a fer un poc de deures. Quan varen ser les 13:00 h. Se’n vàrem anar jo amb mon pare, i Marina (la meua germana) amb ma Mare. Mon pare i jo se n’anàrem un poc més tard de les 13:00 h. Al cotxe anava escoltant música. Quan vàrem arribar era un poc tard però vàrem descarregar i se’n vàrem anar al mas de la Blanqueta. Quan arribàrem vàrem seure a taula per a dinar perquè ja estaven a punt d’escudellar l’olla de cigrons i cards, em va tocar dinar amb  els majors, perquè els xiquets ja havien dinat. Quan vaig acabar de dinar, vaig anar a jugar amb els amics (són tot xics en la meua penya menys jo). Primer jugàrem amb les DSs i ens vàrem connectar al Mario Party. Quan vàrem acabar de jugar amb les DSs vàrem jugar un poc a les cartes. Jugàrem al burro, al cul, i al quadrat. Després d’haver jugat una estona ens menjàrem la mona, feta per la meua iaia. Després de menjar-nos la mona anàrem a passejar el dinar i el berenar una estona pel Pla de l’Arc. Mentres passejàvem anàvem collint espàrrecs, enguany és una any molt bo per als collidors d’espàrrecs. En collirem molts, així que a la nit ens férem una  bona truita d’espàrrecs per a sopar. Quan tornàrem de la passejada ja era tard, els meus pares continuaren de tertúlia amb els seus amics i jo em vaig quedar mirant un poc la televisió. Després d’una  llarga estona varem tornar cap a casa, i varem sopar en la casa de la meua iaia i el meu iaio. Soparem truita d'espàrrecs com ja he dit abans. També estaven els meus oncles. Després de sopar vàrem estar xarrant jo i la meua germana ensenyant-li a la meua tia a tocar la flauta. Després vaig estar escoltant la xarrada que feien els meus iaios amb tota la família, que al final em va resultar un poc avorrida. Després vàrem tornar a casa, em vaig rentar les dents i em vaig gitar a dormir.  [Alba N.]

2 d’abril de 2010; els meus cosins se n’anaven de viatge a París perque el meu tio hi treballava. Els meus cosins estaven molt nerviosos perque se n’anaven en avió, peró… a mi en feia enveja perquè jo em quedava en el xalet fent molts deures i cròniques. Els meus cosins havien de ser en l’aeroport a les 2.15 o a les 2.30 del migdia. Mentres els meus cosins es dutxaven, el meu iaio, el meu germà Carles i jo anàrem a comprar al forn 8 panets xicotets i 5 mones de Pasqua. Després anàrem a una tenda de xinos a comprar 2 llibretes xicotetes per a què els signara gent important de París. Tornàrem al xalet i ja s’havien acabat de dutxar i les maletes ja estaven preparades. La meua iaia va fer el dinar per als meus cosins i només acabar de dinar pujaren les maletes al cotxe i ma mare els va dur a l'aeroport.

Vingueren els meus altres cosins a quedar-se totes les pasqües, dinàrem els fideus que havia fet ma iaia que ja estaven freds. Després que s’alçaren els meus pares de dormir la migdiada se n’anarem a pegar una volta en bici tots junts per l’Eliana a vore  les cases noves que havien fet. El meu cosí xicotet s’havia perdut, tots assustats buscant-lo i cridant-nos per telèfon i al final el localitzàrem. Tornarem al xalet, perquè a les 8:00 començava la processó a l’Eliana. Anaven tots de negre, gent amb ciris i en silenci. Va ser un dia molt divertit. [Marcel  J.]

El dilluns 29 de març anàrem els xiquets i xiquetes de primària de l’escola Gavina, i alguns de 'Ausias March, al teatre de Picanya. Vérem l'obra Esclafamuntanyes (feta per Xavi Cstillo). Tots anaven caminant al teatre, pero jo aní amb cotxe. Quan arribaren, ens quedarem asseguts en les cadires fins que va començar. Quan començà es presentaren els actors, explicaren un poquet de què anava la història i començà. Tots estavem ansiosos. Per a mi el començament no va ser molt bo,  anà millorant, i al final va acabar molt bé. Hi hagueren unes parts molt gracioses, com per exemple quan la xica per fer la paella imitava els de canal 9. O també quan ficava cara de ximple, pero jo crec que la millor part sigué quan Xavi imitava la mare d'uns pollets i li preguntà a un 'ells:

-Tens fam, fill?

-Sí.

-Vols esmorzar?

-Sí.

-Doncs tin, Arghhhhhhhhhh...(vomita)

-No, es que las aguilas no regurgitan!!! - (digué en castellà)

Aleshores mira a l'Esclafamuntanyes i li diu:

-Tu també vols esmorzar?

-No.

 (Quico)

Per a mi, el millor dia de falles va ser el dimarts 16 de març o també el primer dia de festa. Em vaig alçar i em vaig prendre un got de llet amb Nesquik acompanyat de galetes. Ma mare em va suggerir si volia anar a jugar a tennis i vaig acceptar la proposta. Després d’estar quasi dues hores jugant i acabar el partit vam tornar a casa i vam dinar un plat de macarrons amb betxamel que estava boníssim.

Quan ja eren les set de la vesprada, després d’haver descansat unes hores a casa, ens vam decidir per anar a visitar unes quantes falles. Primer vam anar a veure la falla de l’Ajuntament que no estava mal però no em va agradar molt; a continuación vam visitar la que després fou la guanyadora, la de Convento Jerusalen que a mi no em va agradar especialment, en part perquè no vam entrar dins i no la vam poder veure bé. Mentre ens dirigiem cap a la següent falla, que era la de la plaça del Pilar, vam comprar mitja dotzena de xurros. Ja en la plaça del Pilar vam decidir entrar dins de la falla perquè l’entrada era barata. Les frases que hi havia escrites eren un poc gracioses i hi havia un caminet per dins de la falla per on podies entrar i veure-la. No sabíem què fer perquè ja era un poc tard però també voliem veure la de Na Jordana, així que al final ens posarem a caminar. De camí vam veure la falla de la Mercé i ens vam parar perquè hi havia un mag que feia coses fantàstiques i em va treure per fer un truc que feia com si em treguera els calçotets. Per fi, després de veure al mag durant un quart d’hora, vam arribar a la falla de Na Jordana. Aquesta era una falla amb moltes crítiques sobretot als del govern per lo de la crisi. A aquesta falla també vam entrar i potser per això i pels ninots va ser la que més em va agradar. Quan vam acabar de veure-la vam agafar un taxi i tornarem a casa. Va ser un dia genial. [by Pau Alemany]

En anar a l’autobús estàvem impacients i, desesperats volíem de seguida apujar, anàvem amb una parella triada. Quan a la fi vàrem pujar a l’autobús tots estàvem rebotats i de la mateixa manera contents, però jo estava trista, perquè dos de les meues amigues no hi venien a l’excursió. Enmig del trajecte feia molta calor, però aguantàvem, estàvem impacient per arribar. Quan hi arribarem tots ens miraven i, allò pareixia que nosaltres fórem estranys,desprès visitarem l’escola, no estava malament, però va ser un poc avorrit. El pati no tenia molt que desitjar, en canvi les escultures fotografies... fenomenals. Al final l’ambient canviava molt perquè era un ambient relaxat. Va ser genial, un moment inoblidable fins i tot varem fer amistats. A l’hora d'anar-nos-en va ser ser un poc trist però al·legre a la mateixa vegada, perquè pensar que vas a estar amb els teus amics un dia sencer, et fica de bon humor. Va ser una nit inoblidable. [Natàlia]

El dia 28 de maig es va celebrar la trobada d’Escoles en Xarxa a Badalona. A mi, em tocà el taller d’escola de mar. Caminarem de l’espai Betúlia fins a l’escola del mar de Badalona, ens va rebre un biòleg anomenat Francesc, entrarem dins l’escola, agarràrem els materials necessaris i anàrem fins a un túnel que passava la via del tren per dur-te a la platja. Francesc ens va lliurar uns fulls d’informació i ens va partir en grups, que començaren a agarrar el residus que trobaven a la platja. Els residus que més trobaren varen ser les cigarretes, que quan cauen a l’aigua són molt perilloses. En una entrevista a Francesc, ens digué: “encara som a temps de salvar la platja.” [Jordi Martínez]

L'escola ha celebrat la festa de la primavera dissabte 9 de maig. Per inaugurar la festa van representar-se diverses obres de teatre: el mite de Persèfone i les llavors de magrana, obrs en anglés… LA primera part de les representacions va acabar amb La boja i singular història dels déus. la gent va riure molt amb el gegant Polifem, amb el divertit Orfeu, el cavaller Hèracles l'elegant, la dessa Hera i la Nereida Galatea.

Durant la segona part es va reprsentar Hermes enreda els déus, que va ser divertida i entretinguda. Encara tonaren a eixir els d'anglés a representar i els alumnes de secundària. Finament vam tornar a eixir per acbar la Boja història dels déus. Tot el món va riure que no va poder més, amb els encanteris de la fada i la transformació de la Nereida en una ciclopa. Van aplaudir molt i nosaltres vam veure el resultat de molts mesos d'esforç. (Jordi M.)

Enguany els alumnes de sisé de primària eixiran cap a Barcelona el dia 27 i tornarem el 28. Una vegada allí, dependrà de l'hora d'arribada, farem una cosa o l'altra. A la nit farem una passejada per Barcelona. Al matí, després de desdejunar, nomes vuit persones aniran a Badalona a fer tallers, i la resta de la classe es quedara a Barcelona i anirà a veure el parc Güell on ens divertirem i aprendrem moltíssimes coses sobre geometria i arquitectura. També faran una visita a un dels diaris més importants de la web, Vilaweb. De vesprada anirem a pels companys que han estat a Badalona fent els tallers i finalment marxarem cap a casa. No arribarem a punt per a marxar a casa amb els autobusos de l'escola. [Paula]

La fira del llibre ja havia començat. Tots els xiquets i xiquetes de la gavina, feliços i contents, esperen el dia 30 d'abril, el dia que tota la primària visitarà la fira. Tots es duran diners, i es compraran molts llibres, que poden ser de por, d'amor, d'aventura, de misteri, pots elegir llibres de moltes maneres, també, en la fira del llibre, pots comprar-te un gelat, si vols. També hi van altres escoles, algunes privades d'altres de publiques, fins i tot instituts, d'eso i batxillerat. També pots anar amb la família, amb els amics o amigues, o pel teu compter. L'ultim llibre que em vaig llegir era "El diari vermell de la Carlota", per això m'agradaria buscar un llibre de la mateixa col·lecció. O també d'amor, que em falta un poc de romanticisme. Hi ha tant a elegir que no se què decidir. Es la 40 fira del llibre! Tots estan convidats a gaudir de la lectura. [Diana F.]

Després del funeral, Liesel i sa mare recobren el viatge que havia quedat interromput per la mort del noi, arriben a un barri anomenat Himmelstrasse, prop de Munich, on les espera el senyor i la senyora Huberman (Hans i Rosa). Liesel està molt estranyada. Sa mare la besa i li diu que isca del cotxe. Amb els ulls plens de llàgrimes, li diu adéu amb les mans i desapareix. Liesel està sola. Hans i Rosa, són els seus nous pares, i ella poc a poc anirà adaptant-se al nou estil de vida. Farà molts amics, com ara Rudy. Viurà moltísims moments amb ell. I l’estimarà com mai havia estimat ningú. Ell l’ajudarà en els seus robatoris. El segon llibre que robà, el robà al foc, el dia de l’aniversari del Führer, quan fan una muntanya de llibres i els cremen.

Passava el temps i ella estimava els seus nous pares, els seus nous amics, i els seus veïns de cor. Els següents llibres, els robà tots a l’alcalde, junt al seu amic Rudy, ja que tenia una biblioteca gegant. Un dia, arribà a casa dels Huberman un jueu, que era fill d’un amic de la mili, Hans Huberman, al qual havia jurat fer qualsevol favor, per que l'havia salvat de morir. Max Vanderburg (així és com es deia el jueu) enseguida es feu molt amic de Liesel, s’ho passaven d’allò més bé tots dos llegint, ell va escriure dos llibres per a Liesel, i ella en canvi, li duia el diari i li explicava quin temps feia fora, ja que Max no eixia del soterrani de la casa per por a ser vist.

Però un dia, mentre una multitud de jueus assetjaven fent una desfilada per Himmelstrasse, un jueu va caure a terra, i Hans Huberman anà a ajudar-lo. Aquell dia van dir adéu a Max, ja que temien que els soldats nazis anaren a casa dels Huberman.

Un dia, enviaren una carta a el s. Hans Huberman, i una altra a Alex Stenier (el pare de Rudy) per a què se n'anaren a l’exèrcit. Al poc temps, Hans Huberman es trencà una cama, i li donaren permís per tornar a casa. Liseel era molt feliç. Però començaren els bombardejos a Himmelstrasse, i al refugi Liesel llegia en veu alta per a calmar els pares i els nens. Però un dia, mentre Liesel era al soterrani de sa casa escrivint la seva historia, les sirenes que anunciaven els bombardejos sonaren tard, i tot Himmelstrasse, va quedar arrasat, va morir Hans Huberman, Rosa Huberman, Rudy... TOT el poble, excepte una adolescent de 13 anys que escrivia la seva història al soterrani de casa. Liesel trobà Rudy mort al carrer, no podia soportar el que veia, va besar Rudy als llavis durant molta estona, fins que els soldats se l'endugueren. Després, amb la pena al cor, va haver d'acomiadar-se dels pares... els estimava, de tot cor. Fou el dia que s’acabà el món per Liesel. Els pares que l’adoptaren, després foren els alcaldes de la ciutat. Un dia, arribà a sa casa Alex Stenier, i ella li explicà tota la història. Bé, però en aquest conte, no tot poden ser males notícies, un dia, un home arribà a casa de Liesel i preguntà per ella, ella va eixir i, a qui va trobar allí fora esperant-la? A Max Vanderburg! S’abraçaren, i ploraren, com havien canviat les coses! Per fi, Liesel fou feliç. (Clara)

L'última setmana de Pasqües he fet el mateix que la setmana passada, jugar i fer deures.

Dilluns 13: vaig estar al xalet. Al matí vaig fer deures. Vaig dinar macarrons i una taronja. A la vesprada vaig jugar amb el meu amic a ping-pong i a l’ordinador. Vaig sopar pizza i vaig veure una pel·licula.

Dimarts 14: vaig anar a comprar al centre comercial Bonaire. Vaig dinar pollastre al forn. A la vesprada vaig jugar a futbol amb el meu germà i um amic seu. Vaig sopar fideus.

Dimecres 15: Vaig estar al xalet. Al matí vaig ajudar a mon pare a tallar la gespa. Vaig dinar arròs caldós. A la vesprada vaig jugar a ping-pong i a tennis amb el meu amic. Vaig sopar un entrepà de pernil salat i tomata ratllada.

Dijous 16: Vaig anar a València. Al matí vaig anar al Bioparc. És força gran i amb molts animals. Tornàrem a casa a dinar. Dinàrem arròs al forn. A la vesprada anàrem a “Nuevo centro”, a deixar les ulleres del meu germà que estaven trencades. A la vesprada vaig fer deures i vaig veure la televisió. Vaig sopar peix arrebossat. Divendres 17: vaig estar a casa. Al matí Vaig anar a per les ulleres del meu germà. Després me’n vaig anar al meu xalet. Vaig dinar llentilles. A la vesprada vaig jugar a bàsquet amb el meu amic. Vaig sopar truita da creïlles.

Dissabte 18: vaig estar al xalet. Al matí vaig fer deures i vaig jugar a la play. Vaig dinar calamars a la romana i una taronja. A la vesprada vaig jugar al monopoli amb la meua mare i la meua germana. Vaig sopar llonganisses.

La VAQUERIA, una EXPERIÉNCIA ÚNICA. Era un dia d’aquells que estàs avorrit a casa i crides els amics. Ells et contesten i en un plis-plas ja juguem tots junts. Peró aquell dia va ser diferent. I ací comença la meva història. Voliem provar coses noves, viatjar pel poble, i no trigàrem a anar a la vaqueria, un lloc que és en runes, deshabitat i ple de males herbes. Jo cec que alló ho ferem per dir: 'Jo he anat a la vaqueria.'

No he parat de moure'm. Si hagués de contar tot el que he fet fil per randa escriuria unanovel·la, per això intentaré resumir-ho. El primer dia de falles em vaig dedicar a descansa, tot i així, vaig aprofitar per a eixir a pegar una volta pels carrers de València. Dimarts vaig convidar els meus cosins a l'espectacle de princeses Disney sobre gel (m'ho vaig passar millor jo que ells!). La resta de la setmana vaig veure més falles i vaig tirar coets. Com el dimecres, que vaig quedar amb PAula per a veure la mascletà (com érem a primera fila, ens van fer una foto i vam eixir al diari!). Després vam anar a dinar, a sopar i, més tard, a veure el castell. Dijous vingué la meua tia Mila de Conca i vam recórrer tots els carrers del barri mentre menjàvem bunyols. Vam anar al mercat medieval de Russafa i, després, a veure la cremà. Divendres, i el cap de setmana, vaig anar a la casa 'Albaida, a descansar. Han sigut unes falles molt cansades. Ja n'hi ha prou. Fins l'any que ve.

La llacuna de la Devesa és molt xicoteta, situada en una meseta a la serra d'Espadà, entre Azuébar i Soneja. Per arribar-hi cal eixir d'Azuébar en direcció a la Vall d'Uixó, i al punt que veges un camí que puge, l'agafes. Continuarem per la carretera sense desviar-nos-en, quan arribem a una bifurcació on ixen dos camins, tomba a la dreta. Amb el cotxe continuarem fins a una esplanada, a la dreta veurem un hort que diu 'Rancho, el paso'. A la nostra esquerra hi haurà un lloc on podrem aparcar i seguir a peu. Agafarem una pista forestal, fins a arribar a una bifurcació: Laguna de la Dehesa (por Roche de las Muelas). Perdoneu.-me el castellà, peerò la toponímia… A l'esquerra: Laguna de la Dehesa (per la Candelera).

Preferiblement es recomanable agafar el camí de l'esquerra, que encara que siga el més llarg és a la vegada el més còmode. Si agafem aquest camí al llarg del seu recorregut trobarem el pou d'una mina, i si seguim més amunt arribarem a la llacuna. Hi ha un cartell que diu 'L'Arenal', és on hi havia una altra llacuna, però que amb el temps es dessecà; encara hi ha restes de la seua existència: la sorra; la sorra que hi ha per aquesta zona és blanquinosa i fina. Si venim pel camí llarg, abans d'arribar a l'Arenal, veurem una gran pi pinyoner, i si ens fixem una mica més avall, hi ha una senda, si la continuem arribarem a una senda botànica, que és curta, però també cal destacar que és molt interessant, perquè hi ha arbres singulars, com aquell pi pinyoner que haviem vist abans, o com un arborcer enorme, entre altre coses.

Quan vulgam tornar, jo recomanaria fer la ruta circular, perquè així és més interessant. Si fem la ruta circular haurem de continuar pel camí, passar de llarg la bifurcació de l'Arenal, i uns pocs metres avant veurem un cartell que diu, Soneja (per Roche de las Muelas). L'Arenal, Soneja (per la Candelera, o paregut). Jo recomanaria tornar pel Roche de las Muelas, encara que si aneu amb persones majors es millor que torneu per on heu vingut ja que la tornada per aquest camí té moltes pedres soltes, però grans i no és molt còmoda, però jo us la recomane. Si torneu pel Roche de las Muelas haureu de seguir el camí. Quan baixeu arribareu a una pista forestal, on veureu un camí que va en dues direccions. Esquerra i Dreta.

Per a tornar heu d'elegir el camí de la dreta, però si no us aclariu, teniu un mapa (allí, no ací) on, si teniu sentit de l'orientació sabreu per on és. Continuareu el camí, i possiblement abans d'arribar a l'àrea per dinar, veureu un camí que es desvia per l'esquerra, doncs eixe camí no l'heu d'agafar. Quan arribeu a l'àrea per a dinar ja sereu on havieu començat la ruta, ara sols us queda caminar fins al cotxe. Es recomanable que si aneu a fer aquesta ruta s'imprimiu aquesta entrada, perquè saber-s'ho de memòria, de no ser que hages fet la ruta, no es fàcil de recordar-la. [del nostre explorador Josep Manuel C.]

El 20 de gener de 2009 es convertirà en una data histórica, perquè eixe dia va ser elegit president d’Estats Units Barack Obama, el primer president negre d'aquell país. Segons molta gent, el fet de que un president d’Estats Units siga negre i amb tant bona consciència és un miracle. Moltissima gent va assistir en persona al discurs, i per internet i el periòdic el van veure milions de persones. En el discurs que va fer, Obama va remarcar la crisi i la guerra a Gaza i Iraq entre més coses. El discurs d’Obama va ser molt breu i fluït i també molt convincent. Obama, que és negre, sap el que és la discriminació, per això lluitarà per a què aquesta s’acabe. Obama ja ha escomençat a cumplir les seves promeses; ha tancat la base militar de Guantànamo, i a l’Afganistan ja ha ordenat el retorn als soldats americans als Estats Units. Més d’un milió de persones depenen d’ell perquè són en guerra, o estan en una situació econòmica molt baixa…, depén d’ell alleugerir la crisi mundial, la discriminació i la guerra. Jo, personalment, pense una cosa; Obama es pareix a Crist, perquè ell, segons la bíblia, era un salvador, i Déu el va fer vindre a la Terra per a que la salvara, doncs Obama també ha de salvar el món. Esperem que a ell no el pengen de la creu. Josep Manuel C.

He anat una única vegada a Calp. Va ser a la primavera, si no ho recorde malament, en Falles. El poble era preciós, molt transitat, però el que més em va impressionar va ser el penyal d'Ifac. Em va encantar. Era ple de vegetació mediterrània, amb un verd que a mi, especialment, em resultava agradable. Quan començàrem la ruta d'ascensió encara em va resultar més impressionant. Passàrem un túnel artificial, era fosc, però em vaig trobar bé, perquè s'esgolava aigua i feia que l'ambient fóra fresc. Em refrescava fins i tot la ment. Vam eixir del túnel i vam passar una zona rocosa, agafats d'una corda per no caure a la mar. Vaig travessar aquella passarel·la natural i vaig arribar a un sòl més tendre. Anàvem per una senda que combinava roca i vegetació baixa, també hi havia algun pi. Tot de gavines passaven volant al nostre costat, eren precioses, de potes taronja. El bec era llis, una mica groguenc, de ploma blanca, generalment, malgrat que semblaven brutoses. A la fi arribàrem a dalt. S'hi veia Calp i llur salina, el meravellós Montgó, la ciutat de Dénia, es podia contemplar el cap de la Nau, el golf de València, fins i tot Alacant. També les serres i muntanyes del sistema Bétic. Veia gairebé mig món.